Els guanyadors/res dels Jocs Florals cap a Europa a Brussel·les

De Jocs florals 

Valoracions i reflexions

Sra. Teresa Casals , regidora del Servei de Promoció de la Gent Gran

Des del departament de Promoció de la gent gran se’ns va comunicar, ara fa un any, que els nostres Diputats del Parlament Europeu estaven disposats a col·laborar en la organització d’una activitat especial per celebrar  el 2012 l’any Internacional de l’Envelliment actiu i de la solidaritat intergeneracional.

Doncs bé de seguida vam pensar que estaria bé poder organitzar uns “Jocs Florals” i així va ser com la idea es va anar convertint en realitat.

En les bases hi constava que en l’apartat de narracions hi podien participar persones de més de 60 anys i pel que fa referència a les il·lustracions que acompanyarien els treballs guanyadors estarien fets per estudiants que estan cursant Batxillerat artístic en els diferents centres de la nostra ciutat.

Estem satisfets, un cop ja ha finalitzat tot, doncs podem dir amb satisfacció que ha estat un èxit de participació en les dues vessants, tant la narrativa com en de les il·lustracions.

Sovint es comenta que el jovent d’avui en dia no està motivat, que són uns “passotes” però la realitat ens demostra que no tots són així. Veureu cal que es conegui com es van desenvolupar els fets. El jurat a mesura que anava rebent els escrits ja els anava llegint, un cop va finalitzar el termini de participació es van reunir i van fer el seu veredicte i aquest es va donar a conèixer en un acte públic celebrat a la sala d’actes de l’Escola Pia del carrer Camí Fondo. L’acte senzill però a la vegada emotiu ja que les guanyadores, per què les tres van ser dones, van quedar sorpreses i a la vegada contentes per la fita aconseguida. Els dies següents la seva tasca va consistir en anar a explicar directament als centres que ja ens havien mostrat el seu interès en participar als alumnes que serien els artistes il·lustradors. Doncs bé l’ interès i el suport que van trobar en tots els centres tant per part dels alumnes com pel professorat va ser extraordinari i la prova fou la gran quantitat de dibuixos que vam rebre al Departament… Quina feinada que va tenir el jurat a l’haver d’escollir les més adients per a cada història, tasca difícil us ho puc ben assegurar, però vaja a la vegada ben gratificant.

El mes de maig es van conèixer els guanyadors i guanyadores de les il·lustracions i a partir d’aquí els preparatius del viatge que ens havia de dur a tots, gent gran i gent jove cap a Brussel·les, un bon grup que en tot moment va ser comportar-se i estar a l’alçada de les circumstàncies per deixar el nom de la nostra ciutat, Terrassa, on es mereix.

L’escrit de la Montserrat Rusiñol, guanyadora del Primer Premi és prou il·lustratiu i ampli per què ara jo no repeteixi el que ja queda reflectit en el mateix.

Lluitarem per veure si malgrat les circumstàncies econòmiques que patim, el proper any podem organitzar una segona edició d’aquests Jocs Florals de la gent gran activa.

…………………………………………………………………………………………………………………………………

Alba Garcia Puig i Miquel Massaguer Ballbè – Membres del jurat

Com a membres del jurat voldríem valorar alguns aspectes del concurs que d’alguna manera ens han semblat rellevants, justament perquè no es donen massa sovint:

  • El tracte que s’ha donat a la gent gran i a la gent jove ha estat del tot equivalent: ho demostra que el premi del concurs ha estat exactament el mateix.
  • La interacció entre generacions, un dels objectius del programa, ha aparegut no només en la convivència entre els participants, sinó també dins les famílies de cada un: pares i mares animant i valorant les il·lustracions que presentaven els joves; néts o fills aconsellant la creació en les persones grans.
  • “L’envelliment actiu” no ha estat el tòpic sovint equivalent a fer moltes coses, a vegades banals, sinó que justament s’ha concretat en una activitat, la creació literària, que demana pau, un pèl de solitud i de reflexió, però també l’energia interior per dur-la a terme.
  • El premi no ha encasellat els dos grups representats dins els tòpics clàssics i coneguts sinó que ha propiciat la seva expresssió més personal.
  • L’equivalència de consideració entre el text i les il·lustracions ha traspassat allò que és habitual i sovint injust, és a dir, la preponderància d’allò que està escrit per sobre els aspectes gràfics.
  • El premi ha donat la veu literària als grans i la creativitat visual i il·lustrativa als joves, ambdues en to d’igualtat, com dèiem a l’apartat anterior.
  • Per acabar, creiem que els que van tenir premi van poder ampliar els seus coneixements socials i professionals i enriquir-se amb les relacions amb les diverses realitats.

Només ens resta felicitar tota l’organització del certamen i esperonar-los a seguir endavant amb nous reptes per a anys posteriors.

…………………………………………………………………………………………………………………………………

Sra. Montserrat Rusiñol, “Una guanyadora dels Jocs Florals”

Enguany, el Parlament Europeu ha celebrat “ L`any de l`envelliment actiu i solidaritat intergeneracional”. A través de  diferents estaments i d`una manera especial des del Servei de Promoció de la Gent Gran, de l`Ajuntament de Terrassa  i de l`oficina del parlament Europeu a Barcelona, s`ha aconseguit crear uns Jocs Florals cap a Europa, on hi podien participar persones de 60 i més anys,  en l`apartat de relats i joves, estudiants de Batxillerat Artístic dels centres de Terrassa. El premi pels guanyadors, dels relats i dels dibuixos que els il·lustraven; junt amb els seus respectius acompanyants i una delegació de tots els ents que hi participaven, fins a un total de 23 persones, consistia  en un viatge a  Brussel·les per visitar el Parlament Europeu, els dies 10 i 11 de juliol .

Estavem convocats a l`autocar que ens portaria a l`aeroport, a les 4 de la matinada, pels joves segur que era més una hora d`arribar a casa que no de sortir-ne. Alguns ens van confessar que no havien pas dormit, altres emocionats ens deien que era la primera vegada que volarien, tota una aventura.

Van ser dos dies aprofitats al màxim doncs a les 10h. ja havíem aterrat i estàvem a punt de conèixer la ciutat. Les maletes, a la consigna de l`Hotel Thon EU, una moderníssima,  impressionant i ordenada “torre de babel” en la que en pocs minuts tenies un flash de les diferents races humanes. En un multicolor ventall de tons de pell que anàven des del blanc aigualit de la gent nòrdica fins al negre llustrós del continente africà. Ulls verds, blaus, marrons, negres en totes les gammes possibles. Parlars de tota mena en diàlegs o bé en monòleg davant dels PC. Les llengües , s`entremesclaven en un rumruneig que no molestava gens. No ens calia pas anar al Parlament per copsar la diversitat, només arribar ja n`havíem fet un tast de la seva riquesa!.

Ah i la cirereta del pastís, la nostra interlocutòra de la recepció; catalana de “Vic” la qual, amablemente, ens oferia paraigües gentilesa de l`Hotel, d`un color vermell llampant, i així sense adonar-nos els turistes més poc previnguts al clima plujós del país, ens varem convertir en poca estona en homes-anunci pels carrers de Brussel·les.

Varem  continuar fent de “guiris” per grups, cadascú als seus pròpis interessos, tots molt ben documentats perque la comissió ens havia fet a mans, plànols i informació bàsica. Era divertit com uns i altres anàvem trobant-nos a la Gran Place, badocs davant el Manneken Pis, el nen que fa pipí o bé fotografiant a tort i a dret edificis emblemàtics, parcs bonics i frondosos, monuments,  escultures…Ah, i també,  com no va parar de fer el Sr Vicenç, voreres dels carrers molt malmeses, amb forts esvorancs; deixalles al terra i excrements de gos. La qual cosa ens va fer pensar, que  allò que deia el nostre admirat Espriu que: “al Nord la gent és més culta rica i neta” no sempre és veritat i, que no poques vegades,  tenim tendència a pensar que tot el de fóra és molt millor.

A les  a les 19h30m.  estàvem convocats per a sopar amb l`eurodiputada Maria Badia, que ens va citar en un acollidor restaurant d`un barri popular, molt freqüentat per la gent que treballa al parlament. Després de saludar a tothom i interessar-se per qui era cadascú i felicitar als respectius guanyadors, vam començar a sopar un menú triat per ella i amb vins del nostre país, diu que acostuma a fer-ho així amb els seus convidats, per donar-los a conèixer. La conversa molt distesa, va agafar un aire reivindicadamente feminista, valorant com les “àvies” d`avui fem autèntics malabarismes entre tres generacions, les dels pares, moltes vegades encara vius, la dels fills i la dels nets. I això, estant al peu del canó, diàriament. En cap moment es va parlar de política. Els joves molt atents van ser els primers en acomiadar-se d`ella tot demanant-nos abans per sortir a fer un tomb per veure l`ambient nocturn. Els grans, poc després, també ens retiràverm a l`hotel doncs nosaltres no teníem “les seves piles” les nostres  estaven ben descarregades.

L`endemà a primera hora, una eixerida becària de la Sra. Maria Badia ja ens esperava a l`entrada del parlament  on després de passar diferents controls, ens va deixar en mans d`un funcionàri, valencià de naixement,que ens va explicar el seu funcionament. Entre altres moltes coses ens va comentar que el Parlament Europeu compta amb 736 eurodiputats distribuïts en grups per afinitats politiques , no pas per nacionalitats. A aquests s`espera sumar-hi el 2013 els diputats croates quan aquest país hagi complert la seva adhesió.

El Parlament Europeu és l`única assamblea parlamentària multinacional del món i la única institución de la (UE) elegida directamente pels ciutadans. Cada cinc anys es celebren eleccions i les del juny del 2009 van marcar les del seu trentè aniversari.

Vetllar pels drets humans és la seva primera tasca, així com vetllar pel Medi Ambient; platges més netes, investigació sobre nous medicaments… Un exemple de fites aconseguides pel parlament són per exemple: factures més reduïdes en l`ús dels mòbils en trucades a l`estranger pels països de la UE, facilitar el reconeixement dels diplomes i qualificacions professionals entre els Estats membres. Més lliure circulació  pels professionals. Revisió de les normatives per a usos de productes químics per a garantir-ne la seguretat, etc.

També ens va venir a veure un antic ambaixador, madrileny de naixement que ens va dir que li encantava la nostra llengua, però que s`excusava per no poder-la parlar. Eh,  atenció a la dada! estàvem en el rovell de l`ou dels polítics. El que va continuar amb català va ser el Sr. Raimón Obiols, ens va parlar del perill d`un naixent però fort moviment xenòfob que es respira a la ciutat hi que  intimida una mica. Potser aquesta és la raó de ser, més clara, del Parlament estar alerta als radicalismes. A l`acabar les exposicions es va obrir un torn de preguntes, més de caire informatiu que reivindicatiu; tret d`un que va preguntar per la visió que es té de Catalunya al Parlament , i ens va dir que lamentablement les singularitats no es poden copsar, tot i que com anècdota; ens va dir, el President del parlament, Martin Schulz coneix Barcelona perquè és un fervent admirador del Jaume Cabré. Bé doncs, al Jaume té una tasca a fer, tanmateix… una gota en l`oceà.

Els joves van continuar en silenci i jo que els anava controlant, potser per deformació professional, quan pensava que no tenien  res a dir, o que simplemente “passaven” de tot allò, vaig ser testimoni ocasional d`una aferrissada baralla verbal entre una noia del grup i la becària. Encantada i perplexa, vaig escoltar discretament; de “passar” res, pel que es deien semblava que la “nostra jove” li havia dit tot el que una gran majoria de gent pensa del parlament: Per què tanta gent? , el dispendi que això comporta:  viatges, dietes, sosteniment d`aquells macro edificis i sense comptar el d` Estrasburg i aquella multitud de funcionaris tots tenien feina?. No ho vaig sentir però pel que sembla d`hauria haver alguna que altra paraula més forta i la becària, de la seva mateixa edat, encesa li contestava que pel que ella feia la seva Eurodiputada era d`una integritat a tota prova i li anava repetint tot el que el Parlament feia – I et sembla molt, per a tot això 3 euros l`any? i li reforçava el valor del tres amb la mà, molt a prop de la seva cara. Per a mi va ser aquell el retall de tota la visita amb el que em quedaria. Estaven prácticamente soles, poca gent els va escoltar per tant la becària no “ estava venent res, i si més no el seu apassionament era sobradamente convincent”. Va ser allò el que més amb va convèncer i si afegim la visita de després a la tarda, al Parlamentàrium que és una macro- exposició en la que pots fer un recorregut virtual amb “datàfons”, completíssim des de l`any 1945, l`acabament de la segona guerra mundial, fins al 2011. Vaig veure que cal, necessitem aquest diàleg incessant, de tots els països que formen la Vella Europa, fins i tot donant la paraula a aquells que són “antieuropeistes” que tenen també representació evidentment, en el parlament. S`han de saber escoltar, com deia, totes les veus, en especial “ Els que no tenen veu”  perquè en un futur no resorgeixin brots de nous “Nazismes” que ho vulguin aniquilar tot.

Contents i cansats vam arribar altra volta, amb autocar a l`aeroport i pel camí ens anàvem imaginant com podíem entre tots: joves i vells millorar el futur. Nosaltres amb la nostra experiència els joves amb la seva vehemència. Entre el seny i la rauxa anar fent camí, agafats de la mà amb solidaritat intergeneracional .

Un agraïment ben fort a tots i totes els que d`una manera tan activa  i engrescadora han aconseguit fer possible aquest projecte.

……………………………………………………………………………………………………………………………….

Entrada publicada a Altres i etiquetada . Link permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *