Ajuntament de Terrassa

Ajuntament de Terrassa

Arxius de Terrassa 2014

febrer 4, 2015 in Arxius, Arxivers, Difusió, General

Passar comptes del treball realitzat, donar resultats, explicar la feina que fem els professionals dels arxius i les persones que hi treballem, fer balanç de l’any que hem passat, oferir dades i informació concreta, és una obligació que tenim tots els serveis públics.

Per als arxius de Terrassa, l’any 2014 ha estat un any excepcional en molts aspectes, molt productiu i també molt absorvent i engrescador.

Potser no n’hem estat prou conscients fins que no ha acabat l’any i la perspectiva del mes de gener i la preparació de la memòria anual ens ha donat la dimensió real.

L’any 2014 va començar amb un projecte molt innovador, interessant i atrevit, que va requerir la implicació i coordinació de molts serveis i persones. Ens referim a la digitalització dels documents del registre d’entrada i la seva  compulsa electrònica, de manera que qualsevol documents que s’entrega a l’Ajuntament de Terrassa es converteix en digital des de l’inici de la tramitació.

Ara, avui podem dir que el projecte ha estat un èxit. Que l’Ajuntament l’ha assumit i l’ha fet seu, amb les dificultats i reticencies inicials, i hem aconseguit canviar la manera de treballar i entendre el registre general.

Dades estadístiques 2014 Digitalització i Compulsa

Total Registres d’entrada amb documents compulsats ⇒ 38.423 registres

Total Registres d’entrada amb documents compulsats ⇒ 69.564 Documents

Total espai ocupat (MB) ⇒ 39.488 Mb

Total expedients iniciats amb documents digitalitzats des del registre ⇒ 19.449 Expedients

Total documents ingressats al gestor documental (inclou registre d’entrada)87.027 Documents

Durant els mesos d’abril i maig vàrem començar preparar el trasllat dels arxius de Terrassa:

– L’Arxiu històric de Terrassa i Comarcal del Vallès Occidental estrenava una nova seu

L’Arxiu Municipal aprofitava les antigues instal·lacions de l’Arxiu Històric i es preparava per a buidar tres dipòsits d’arxiu i unificar la documentació.

Entre els dos arxius vàrem traslladar:

  • Més de 45.000 capses de documents
  • 59 planeres amb plànols
  • 71 arxivadors
  • 14 armaris, 13 taules i cadires
  • Prestatgeries i llibres de la biblioteca
  • Amb un pressupost total de 52.030 € (IVA inclós)
IMG_20140612_133502

Trasllat de l’Arxiu Administratiu

El trasllat de diferents arxius es va realitzar del 9 de maig al 6 de juny amb la implicació i ajuda de  tots els colaboradors/res dels arxius de Terrassa i una empresa especialitzada en trasllats d’arxius. El  9 de juny, Dia Internacional dels Arxius vam celebrar la inauguració del nou equipament a ple rendiment, el que ens va omplir de satisfacció i de tranquil·litat arxivera en pensar que tenim equipament per anys!

Encara el mes de juliol i agost vàrem tenir temps per a acceptar fer-nos càrrec del servei del Registre General de l’Ajuntament  i modificar les nostres linies de treball. Durant les mesos de tardor i hivern hem estat encaixant el nou servei amb tots els canvis que comporta.

L’Arxiu ha continuat present a les xarxes socials per fer visible la seva tasca i apropar-se als ciutadans.

Pàgines vistes del web Arxiu Municipal ⇒ 49.161

Pàgines vistes del web Arxiu Comarcal ⇒ 2.807

Pàgines vistes Guia de l’Arxiu ⇒ 4.859

Tuits enviats des de @ArxiudeTerrassa  ⇒ 562

Per acabar l’any, el 17 de desembre, aconseguiem aprovar la DUA a l’Ajuntament i ens adheriem com institució a la campanya engegada per l’Associació d’Arxivers de Catalunya i el CIA/ICA  per donar a conèixer la professió i els arxius.

web

Acte de presentació de l’adhesió a la DUA

 

Pere Puig i Ustrell, mestre d’arxivers i arxiveres

setembre 10, 2013 in Arxius, Arxivers

El proppassat mes d’agost s’ha jubilat el Doctor Pere Puig i Ustrell, director de l’Arxiu Històric de Terrassa des de l’any 1974, i de l’Arxiu Comarcal del Vallès Occidental des del 1984.

Pere Puig és un expert paleògraf, diplomatista i arxiver de prestigi, doctrines que va estudiar a Roma entre els anys 1977 i 1980, mentre ja havia començat a treballar a l’Arxiu Històric de Terrassa.

És un pioner de l’arxivística a Catalunya i un gran difusor de la història, dels arxius i del patrimoni documental  terrassencs durant gairebé 40 anys.

També és membre permanent de la Junta del Centre d’Estudis Històrics de Terrassa, com a secretari, i des del 1986 ha estat a la direcció de la Revista Terme durant 27 anys, essent a ell a qui devem la continuïtat ininterrompuda de l’edició de la revista terrassenca.

D’ençà que l’any 1975 publicà, conjuntament amb J.M Martí Bonet i J. Sanllehí i Ubach, l’Evolució paleogràfica del nom de Terrassa, i l’any 1976 Pergamins de l’Arxiu Històric de Terrassa (1208-1276); el Pere no ha deixat d’investigar, tractar, descriure i promoure la documentació de la nostra ciutat.

Ben aviat començà la seva investigació més profunda i exhaustiva amb l’estudi i descripció dels pergamins del Priorat de Santa Maria de Terrassa i de Sant Llorenç del Munt, que culminà amb la presentació de la seva tesi doctoral: Diplomatari de Sant Llorenç del Munt dels segles X i XI, l’any 1990, amb resultat d’Excel·lent Cum Laude.

Conjuntament amb alguns dels seus deixebles arxivers, Joan Soler, Vicenç Ruiz, continuà la recerca i investigació dels pergamins del Priorat de Terrassa amb els Diplomatari de Sant Pere i Santa Maria d’ÈgaraTerrassa 958- 1207  i Diplomatari de Sant Pere i Santa Maria d’Ègara, 1203-1291, publicats els anys 2001 i 2012, respectivament.

A partir de l’any 1981 també es fa càrrec de l’Arxiu General de l’Ajuntament i començà la catalogació del fons notarial de l’Arxiu Històric, que es publicà l’any 1984: Arxiu notarial de Terrassa, editat per la Fundació Noguera i que va marcar el camí en la descripció i catalogació dels arxius notarials a Catalunya.

Completà l’estudi del fons notarial terrassenc l’any 1992, amb la publicació del primer protocol notarial de Terrassa: Capbreu primer de Bertran acòlit, notari de Terrassa, 1237-1242.

El seu coneixement tècnic i erudit del tractament dels pergamins, tant en l’àmbit diplomàtic com en l’arxivístic,  el converteixen en un dels millors especialistes del nostre país, i  es demostra en els dos estudis publicats: Els pergamins documentals. Naturalesa, tractament arxivístic i contingut diplomàtic. Barcelona 1995 i Los pergaminos, qué son y cómo se tratan. Ed. Trea. Gijón, 2008.

La seva adaptació i les propostes que presenta en l’aplicació de les normes  Internacionals de descripció ISAD(G) als pergamins documentals són una de les grans aportacions del Pere Puig a l’arxivística contemporània.

Podríem continuar allargant aquest currículum amb múltiples propostes, col·laboracions i treballs realitzats pel Pere en publicacions especialitzades, o amb les seves aportacions al grup de treball dels comtats catalans a la Catalunya Carolíngia. Però els arxivers de Terrassa, com a companys i companyes seves volem destacar el valor humà, la personalitat del Pere Puig en el seu àmbit professional i laboral, i la seva extraordinària dedicació a la divulgació de la història de Terrassa.

Honest i perseverant, conseqüent tant en la seva vida professional com en la personal, d’esperit científic, metòdic i rigorós en l’investigació, amb una gran capacitat de treball, discret,  nerviós i pacient al mateix temps. Savi i erudit del món clàssic, llicenciat en filologia clàssica, especialista en grec antic, professor de llatí medieval. Poliglota en llengües modernes, domina l’anglès, el francès, l’alemany i l’italià, i té coneixements de rus.

Però per a les arxiveres i els arxivers de Terrassa, el Pere Puig és molt més, és un mestre, un Mestre d’arxivers.

Actualment és un referent de l’arxivística catalana, i m’atreveixo a dir que ha creat l’Escola de Terrassa en l’àmbit de l’arxivística catalana; les persones que avui treballem o que han treballat en els arxius terrassencs ens reconeixem com els seus deixebles. En definitiva, la vitalitat i l’empenta dels arxius de Terrassa avui no es pot entendre sense la feina feta per Pere Puig durant els 40 anys de la seva vida professional.

El Pere ens ha sabut transmetre els seus coneixements i el seu mètode de treball a les noves generacions d’arxivers que hem après al seu costat, no només arxivística i  paleografia, llatí i diplomàtica,  sinó que ens ha ensenyat una manera de treballar, ens ha transmès els valors de la constància, el rigor i la discreció en el treball. Ens ha llegat una manera d’entendre els arxius com a centres de cultura, el valor del patrimoni documental, la difusió de la història de Terrassa, l’estimació a la seva ciutat i al seu país.

Generositat, honestedat i rigor científic, aquestes són algunes de les grans característiques del caràcter del Pere, sense aquests elements no es pot arribar a ser un gran mestre i, per descomptat, no es pot crear escola.

Estar al seu costat quan treballa amb documentació antiga, sobretot amb els pergamins, és un moment especialment delicat, màgic i privilegiat, que ens ha permès aprendre uns coneixements que només es poden adquirir de manera directa per un gran mestre.

El seu profund coneixement del llatí, de l’escriptura antiga, de la diplomàtica, dels suports documentals, de la història i de les institucions medievals fan que les transcripcions dels pergamins siguin gairebé perfectes i els seus estudis es reconeguin a tot Europa.

Moltes gràcies Pere, gràcies per la teva dedicació, per tot el que ens has ensenyat, per tot el que has treballat, per tot el que has lluitat per fer que els arxius de terrassa tinguin un lloc en el panorama arxivístic català i europeu, per la divulgació i el coneixement de la història de Terrassa, pel mestratge a diferents generacions d’arxivers i arxiveres, investigadors, i, sobretot, pel teu guiatge vital en molts sentits.