Ajuntament de Terrassa

Ajuntament de Terrassa

Dia Mundial del Patrimoni Audiovisual 2015

octubre 26, 2015 in Arxiu fotogràfic, Difusió, General

ELS FONS AUDIOVISUALS DE LES TELEVIONS LOCALS EN RISC DE DESAPARÈIXER

El dia 10 de juny del 2015 l’Observatori Permanent d’Arxius i Televisions Locals (OPATL) de Catalunya i Andorra alertava que el tancament de moltes televisions locals posava en perill la conservació i preservació dels seus fons audiovisuals.

A principis dels anys 80’s del segle XX, van sorgir una gran quantitat de Televisions locals a Catalunya, fruit d’iniciatives individuals o col·lectives, voluntàries, que es dedicaven a gravar amb vídeo domèstic totes les activitats i esdeveniments del poble, ciutat o barriada (en el cas de Barcelona).

Amb el temps, algunes d’aquestes televisions locals es van municipalitzar, d’altres continuaven com iniciatives privades, però la majoria van créixer i van augmentar els seus recursos, el seu personal, les hores d’emissió, els programes propis i els seus fons audiovisuals, veritable actiu de les televisions, que guardaven en els seus propis arxius.

audiovisuals

 

Les imatges enregistrades per aquestes televisions locals són úniques i irrepetibles, ens mostren els esdeveniments més rellevants de la vida local i comarcal, són imatges que només podem trobar en els arxius de les TV locals. Són imatges, programes propis, noticiaris, programes en directe, produccions propis, bruts de càmera, que únicament les podem veure en els arxius d’aquestes televisions i per tant formen un important i valuós patrimoni cultural que no podem deixar perdre.

Tot el conjunt de vídeos de les televisions locals catalanes forma un immens patrimoni audiovisual, molt valuós per a la seva explotació i reutilització en el futur. Les imatges tenen un alt valor testimonial, per a perpetuar la memòria col·lectiva, però també tenen un elevat valor iconogràfic i per a ser utilitzades en reportatges, publicitat, documentals i en general per a la seva explotació en la industria audiovisual.

El valor exacte d’aquestes imatges el coneixerem en el futur! Per això l’hem de preservar!

El resultat és que a gairebé tots els municipis de Catalunya existeix una televisió local que conserva un fons audiovisual propi de cintes de vídeo, en diferents sistemes (beta, VHS, H8, Umatic i altres) que es troba en risc de desaparèixer si no es passa a sistemes digitals i es fa el tractament arxivístic de descripció, canvi de format i condicionament adequat per a la seva preservació . El problema és que, arran de la crisi econòmica, moltes d’aquestes televisions locals s’han quedat sense recursos i no poden atendre els seus arxius i fons audiovisuals.

L’Observatori Permanent de Televisions Locals  de Catalunya i Andorra,  que treballa en equip i es reuneix des de l’any 2008, ha calculat que a tot Catalunya hi ha unes 250.000 hores de vídeo enregistrades procedents de les televisions locals, i que la majoria d’aquestes hores es troben en formats de vídeo analògics.

El principal perill d’aquestes cintes de vídeo, és la seva ràpida degradació, amb el pas del temps (pocs anys) es perd la informació; les imatges, el color, la banda sonora, es poden desmagnetitzar i esborrar completament. Cal afegir-hi el problema de l’obsolescència dels aparells reproductors de les cintes de vídeo. Cada vegada queden menys aparells de reproducció de vídeos en bon estat de conservació.

Així, què podem fer? Com podem mantenir aquest important i valuós patrimoni audiovisual en perill de desaparició?

La única solució és la digitalització, convertir totes aquestes hores d’audiovisuals enregistrades en cintes de vídeo a formats digitals de preservació, migrar la informació que contenen a nous suports i formats.

A hores d’ara ja és urgent!

Es indispensable prioritzar la digitalització d’aquest patrimoni audiovisual, ja que el seu suport original no resisteix més. De res ens serviran els milers d’hores enregistrades en un suport degradat i que ja no podem fer servir! Si no canviem el suport de les cintes de vídeo i migrem la informació a sistemes digitals, ens quedarem sense imatges, sense un autèntic patrimoni audiovisual.

Aquesta és la principal urgència. Cal destinar recursos a la digitalització del vídeo analògic. També caldrà fer la descripció de les imatges, tractar els fons audiovisuals, condicionar-los i preparar-los per a la seva consulta, accés i posterior reutilització i explotació.

L’OPATL ha presentat una declaració amb 15 propostes molt clares i concretes que convindria seguir:

http://blogstv.laxarxa.com/observatori/2015/06/09/declaracio-per-la-proteccio-i-la-promocio-dels-arxius-audiovisuals-de-les-televisions-locals-dandorra-i-catalunya/

Si us plau, fem-ne cas!

 

Arxius de Terrassa 2014

febrer 4, 2015 in Arxius, Arxivers, Difusió, General

Passar comptes del treball realitzat, donar resultats, explicar la feina que fem els professionals dels arxius i les persones que hi treballem, fer balanç de l’any que hem passat, oferir dades i informació concreta, és una obligació que tenim tots els serveis públics.

Per als arxius de Terrassa, l’any 2014 ha estat un any excepcional en molts aspectes, molt productiu i també molt absorvent i engrescador.

Potser no n’hem estat prou conscients fins que no ha acabat l’any i la perspectiva del mes de gener i la preparació de la memòria anual ens ha donat la dimensió real.

L’any 2014 va començar amb un projecte molt innovador, interessant i atrevit, que va requerir la implicació i coordinació de molts serveis i persones. Ens referim a la digitalització dels documents del registre d’entrada i la seva  compulsa electrònica, de manera que qualsevol documents que s’entrega a l’Ajuntament de Terrassa es converteix en digital des de l’inici de la tramitació.

Ara, avui podem dir que el projecte ha estat un èxit. Que l’Ajuntament l’ha assumit i l’ha fet seu, amb les dificultats i reticencies inicials, i hem aconseguit canviar la manera de treballar i entendre el registre general.

Dades estadístiques 2014 Digitalització i Compulsa

Total Registres d’entrada amb documents compulsats ⇒ 38.423 registres

Total Registres d’entrada amb documents compulsats ⇒ 69.564 Documents

Total espai ocupat (MB) ⇒ 39.488 Mb

Total expedients iniciats amb documents digitalitzats des del registre ⇒ 19.449 Expedients

Total documents ingressats al gestor documental (inclou registre d’entrada)87.027 Documents

Durant els mesos d’abril i maig vàrem començar preparar el trasllat dels arxius de Terrassa:

– L’Arxiu històric de Terrassa i Comarcal del Vallès Occidental estrenava una nova seu

L’Arxiu Municipal aprofitava les antigues instal·lacions de l’Arxiu Històric i es preparava per a buidar tres dipòsits d’arxiu i unificar la documentació.

Entre els dos arxius vàrem traslladar:

  • Més de 45.000 capses de documents
  • 59 planeres amb plànols
  • 71 arxivadors
  • 14 armaris, 13 taules i cadires
  • Prestatgeries i llibres de la biblioteca
  • Amb un pressupost total de 52.030 € (IVA inclós)
IMG_20140612_133502

Trasllat de l’Arxiu Administratiu

El trasllat de diferents arxius es va realitzar del 9 de maig al 6 de juny amb la implicació i ajuda de  tots els colaboradors/res dels arxius de Terrassa i una empresa especialitzada en trasllats d’arxius. El  9 de juny, Dia Internacional dels Arxius vam celebrar la inauguració del nou equipament a ple rendiment, el que ens va omplir de satisfacció i de tranquil·litat arxivera en pensar que tenim equipament per anys!

Encara el mes de juliol i agost vàrem tenir temps per a acceptar fer-nos càrrec del servei del Registre General de l’Ajuntament  i modificar les nostres linies de treball. Durant les mesos de tardor i hivern hem estat encaixant el nou servei amb tots els canvis que comporta.

L’Arxiu ha continuat present a les xarxes socials per fer visible la seva tasca i apropar-se als ciutadans.

Pàgines vistes del web Arxiu Municipal ⇒ 49.161

Pàgines vistes del web Arxiu Comarcal ⇒ 2.807

Pàgines vistes Guia de l’Arxiu ⇒ 4.859

Tuits enviats des de @ArxiudeTerrassa  ⇒ 562

Per acabar l’any, el 17 de desembre, aconseguiem aprovar la DUA a l’Ajuntament i ens adheriem com institució a la campanya engegada per l’Associació d’Arxivers de Catalunya i el CIA/ICA  per donar a conèixer la professió i els arxius.

web

Acte de presentació de l’adhesió a la DUA

 

Guia dels fons de l’Arxiu Històric de Terrassa

juny 28, 2013 in Arxius, Difusió

En motiu de la celebració dels Dia Internacional dels arxius, l’Arxiu  de Terrassa ha presentat la  principal eina de difusió per als arxius: la guia dels seus fons documentals.

La Guia dels fons de l’Arxiu Històric és un immens treball de descripció documental i, alhora de síntesi, on es donen a conèixer els fons documentals cabdals que es conserven als nostres Arxius.

La Guia de Fons de l’Arxiu presenta un total de 177 fons documentals i 6 col·leccions les més significatives, que abasten un arc cronològic des de mitjans segle IX fins a l’actualitat, amb una descripció sistematitzada i clara dels seus continguts. Presenta la documentació que s’hi conserva, com ha estat tractada i preservada durant molts anys, per tal que avui pugui ser  accessible, i consultable per a qualsevol ciutadà.

Presentació Guia dels fons documentals de l'Arxiu

Aquesta guia també és el resultat del treball de molts arxivers i arxiveres que han treballat als arxius de Terrassa, els darrers 35 anys, i que amb el seu esforç s’ha anat completant la descripció dels seus fons documentals, seguint la norma catalana (NODAC).

La Guia es presenta en dos formats; el tradicional una publicació en paper, que és el número 5 de la Col·lecció Joan Arnella de l’Arxiu Municipal i que ha comptat amb el suport econòmic de la Diputació de Barcelona. Es una publicació de 221 pàgines, format DIN A4, profusament il·lustrades amb fotografies i imatges dels documents que formen part de l’Arxiu.

L’altre format és en e-book per ipad, que ha estat possible gràcies a la col·laboració amb una empresa terrassenca de publicacions digitals, i que ens ha permès una editar una guia multimèdia, amb galeries d’imatges, vídeos explicatius, veu i una gran quantitat de possibilitats visuals que fan que al guia sigui molt més atractiva i dinàmica.

La gran innovació de la Guia e-book és que permet l’actualització de la guia de manera permanent a un cost molt assequible, és a dir afegir, modificar, ampliar i millorar els continguts de la Guia de Fons, serà una tasca relativament senzilla i ràpida. També ens permet arribar a un públic més àmpli  amb interessos i perfils diferents.

Aquesta eina de consulta és un bon exercici de síntesi de la informació, que contenen els nostres arxius, de transparència, de proximitat a la ciutadania i és signe de la maduresa que han assolit els arxius de Terrassa.

També podeu consultar i descarregar gratuïtament la guia de fons de l’arxiu a aquesta adreça:

http://issuu.com/arxiusdeterrassa/docs/guia_de_fons_arxiu_terrassa_1

Esperem les vostres consultes i comentaris!

Exposicions virtuals de l’Arxiu

abril 2, 2013 in Arxiu fotogràfic, Difusió

Aquest any el Verspoesia gira  en torn a un poema de Ferran Canyameres que parla del Conjunt de les Esglésies de Sant Pere. És per això que conjuntament amb el Museu de Terrassa i les Biblioteques públiques de Terrassa, l’Arxiu vol compartir amb tots vosaltres una exposició virtual a la nostra pàgina web on podeu gaudir d’una selecció d’imatges de les Esglésies de Sant Pere. Es tracta d’imatges de diferents èpoques que il·lustren l’evolució i els canvis que ha sofert el conjunt.

http://arxiumunicipal.terrassa.cat/galeries.php

Us convidem també a visitar les altres exposicions virtuals:

  • Mostra de la col·lecció Baltasar Ragon. Fotografia antiga de Terrassa.
  •  De l’estació del tren de dalt a l’estació del tren de baix.
  •  El Règim Municipal de Terrassa al llarg dels segles.
  • Fons del Teatre Principal – Ignasi Amat i Monset, tresorer (1893-1960).
  • Poesia Poca-solta: El Making-off.
  • Fons Casteller Emili Miró (1893-1996).

Esperem que us agradi!

TERME, 27 anys d’història de Terrassa

març 1, 2013 in Arxiu històric, Arxius, Difusió

Terme és una revista d’història local i comarcal de Terrassa editada pel Centre d’Estudis Històrics de Terrassa,  l’Arxiu Històric de Terrassa i l’Arxiu Comarcal del Vallès Occidental, amb una periodicitat anual.

TERME té com a objectiu bàsic la difusió de la història i de l’activitat entorn del patrimoni històric local.  Aporta materials didàctics per a l’ensenyament reglat, busca l’enriquiment progressiu de la historiografia local, la difusió social dels nous estudis i la vitalitat permanent del debat històric. 

La revista és el fruit de l’estreta i dinàmica col·laboració entre l’Arxiu Històric i el Centre d’Estudis Històrics de Terrassa, un llarg maridatge que ha donat molta història, amb  l’ajut econòmic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Terrassa, el Col·legi de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya i la Caixa d’Estalvis de Terrassa, i altres institucions col·laboradores.

L’orígen de la revista es deu a l’empenta inical d’una nodrida promoció d’historiadors terrassencs, que van fundar el CEHT amb l’objectiu de renovar els estudis d’història de Terrassa i divulgar amb rigor el seu coneixement. Amb aquest esperit innovador es va publicar, l’any 1987, una  Història de Terrassa, amb la intenció de donar a conèixer una nova interpretació de la història local.

Així va néixer Terme, el 1986, amb periodicitat anual, i s’ha passat de les 60 pàgines dels primers números a un màxim de 336 en el número 23 de 2008.

El procés d’edició és dirigit pel Consell de Redacció, òrgan del CEHT que renova cada dos anys un terç dels seus membres, nomenat per l’Assemblea General de socis i sòcies.

El 2001 es va crear un Consell Assessor format per professors universitaris.

Es publiquen els articles admesos pel Consell de Redacció, segons els criteris generals següents: treballs originals i inèdits, amb continguts històrics d’interès local o comarcal, documentats amb rigor científic i escrits en un estil expositiu entenedor per a tota mena de lectors. En algun cas, s’hi poden incloure treballs ja publicats, especialment si són traduccions d’articles referents a Terrassa publicats en revistes de fora de Catalunya.

CONTINGUTS

 La revista s’obre amb un escrit editorial i té un primer apartat, titulat “Patrimoni cultural: activitats i difusió”, amb articles sobre l’activitat i les recerques dels arxius i els museus de Terrassa i d’altres poblacions de la comarca.

En alguns números es publiquen dossiers monogràfics, fruit de l’activitat historiogràfica dels centres editors o promoguts amb la intenció d’aplegar aportacions de diferents autors sobre temes que es consideren d’interès.

L’apartat “Estudis” és de tipus miscel·lani i inclou els treballs d’història presentats i admesos pel Consell de Redacció. Els articles de caràcter testimonial o descriptiu es publiquen a l’apartat “Cròniques”.

L’apartat “Experiències i reflexions” inclou treballs més teòrics, sobre el treball dels historiadors, el paper social de la història, la didàctica.

A l’apartat anomenat “Recerca jove” es recullen treballs destacats de recerca de batxillerat, amb l’objectiu facilitar-ne la difusió i fomentar entre els joves l’interès per la història.

La revista es completa amb recensions de les publicacions locals recents de tema històric, així com de les exposicions més destacades.

Finalment, és una tradició de la revista la publicació, en cada número, d’una fotografia antiga de personatges terrassencs, foto que aporta l’Arxiu Tobella de Terrassa.

 LA REDACCIÓ DE LA REVISTA

 El procés d’edició es desenvolupa al llarg de cada any. Els canals normals de captació dels treballs que es publiquen són l’activitat del Centre d’Estudis, la relació amb els usuaris de l’Arxiu Històric, les relacions d’ambdues entitats editores amb els departaments universitaris i el professorat d’història, les conferències que es presenten periòdicament, etc.

Els autors i les autores reben les “Normes de presentació d’articles”, que també es publiquen a la revista. Un cop aprovada pel Consell de Redacció la publicació de cada article, es dóna un termini per a la presentació de la versió definitiva, que passa a correcció lingüística i tipogràfica. Els autors i les autores són consultats quan sorgeixen problemes d’interpretació, i l’Arxiu Històric aporta sovint recerques puntuals per tal de confirmar dades i salvar incoherències historiogràfiques.

Un cop completada la maquetació i fetes les esmenes indicades pels autors o per la persona encarregada de coordinar l’edició, es passa a impremta i enquadernació.

 CRITERIS DE NORMALITZACIÓ

 Terme compleix tots els requisits normatius per a la seva valoració com a revista científica. Compta amb una direcció i un Consell de Redacció, segueix els paràmetres establerts sobre la presentació dels autors i les autores, dels articles (amb resum i mots clau, i traducció a l’anglès), la qualitat dels continguts, la gestió i la política editorial, la indexació, les normes de presentació d’articles, la distribució i altres aspectes d’avaluació de la qualitat.

 DISTRIBUCIÓ

 La revista es distribueix gratuïtament als socis del Centre d’Estudis i es facilita la venda a les llibreries terrassenques. S’envia en concepte d’intercanvi a una cinquantena d’institucions que publiquen revistes similars, als membres del Consell Assessor, a les biblioteques locals i de la comarca, les universitàries de Catalunya i a unes quantes grans biblioteques de tot el món.

 Un gran impuls a l’aprofitament de la revista ha estat la possibilitat de la consulta telemàtica.

 Es poden consultar en línia tots els números publicats, llevat del darrer, a http://www.raco.cat, aplicació creada i actualitzada per l’Institut Ramon Muntaner. Les consultes en línia han augmentat any rere any, des 5.153 consultes el 2009 fins a 12.271 el 2012.

 Els articles es poden consultar també a la base de dades “Dades bibliogràfiques de Terrassa”: http://dabit.terrassa.cat/index.html. Aquesta base de dades fou feta originàriament pel Servei de Documentació d’Història Local de Catalunya (de la Universitat Autònoma de Barcelona) i la Biblioteca Central de Terrassa gràcies a la col·laboració de diverses entitats públiques, acadèmiques, empresarials i de crèdit. Els continguts són actualitzats de manera permanent pel servei de Col·lecció Local de la Biblioteca Central de Terrassa i per l’Arxiu Històric de Terrassa.

 Cada deu números es publica a la mateixa revista un índex de tots els articles publicats. Així, la revista 11, de 1996, conté l’índex dels articles apareguts en els números 1 a 10, i la revista 21, de 2006, l’índex dels apareguts en els números 11 a 20.

Amb la presència de l’Arxiu de Terrassa

gener 16, 2013 in Arxiu fotogràfic, Arxius, Difusió

Aquest any 2013 ha començat amb un important activitat de l’Arxiu de Terrassa en diferents esdeveniments culturals i ciutadans, que ens donen projecció externa i ens fan d’altaveu dels nostres projectes i accions.

El 16 de gener la Revista Vallesos va presentat a la llibreria Abacus el  número 4, dedicat a la commemoració de les Nevades de 1962. L’Arxiu de Terrassa va participar en la presentació,  amb la intervenció de la  Teresa Cardellach, que va explicar la col·laboració entre l’Arxiu i la revista Vallesos, en la cessió de fotografies i imatges en diferents edicions.

 A més, es varen projectar una selecció de fotografies de les nevades del 1962, procedents de l’Arxiu fotogràfic municipal, per a gaudiment dels assistents a l’acte.

Una commemoració que, juntament amb la de les Riuades de 1962, ha protagonitzat aquest 2012 i a les quals l’Arxiu ha posat el seu granet de sorra posant a disposició de publicacions, investigadors i de la  ciutadania els seus fons documentals. Així, aquest mes de desembre varen aparèixer algunes de les nostres fotos de les Nevades de 1962 al programa de TV3 “Espai Terra” i al programa especial que va emetre TV3 el dia de Nadal.

El Congrés de Cultura de Terrassa  celebrat els dies 25 al 27 de gener, ha estat un excel·lent punt  de trobada de les institucions, entitats, associacions i particulars que estan treballant o vinculats en el món de la Cultura a la nostra ciutat.

L’Arxiu de Terrassa, ha presentat tres comunicacions per donar a conèixer  els grans projectes que s’estan desenvolupant a l’Arxiu Municipal i a l’Arxiu Històric:

1.-  Arxius Accessibles

2.- Digitalització de documents i fotografies

3.- Gestor d’imatges de l’Arxiu Fotogràfic

Encara una altra novetat. El Director de l’Arxiu Històric de Terrassa, Joan Soler, és entrevistat al Butlletí de l’Associació d’Arxivers i Gestors de documents Valencians, núm 47.

http://issuu.com/arxiversvalencians/docs/butllet__47/1

L’entrevista aporta les reflexions i les opinions de l’arxiver i diplomatista Joan Soler entorn a la dinamització i el  futur dels arxius històrics, de la gestió documental, de la preservació dels documents electrònics a llarg termini i la seva opinió de les ISO, en concret de la 30300.

Donar a conèixer el valor dels Arxius, les activitats  entorn a la difusió dels fons documentals, mostrar totes les seves potencialitats, és el que ens motiva a continuar treballant i aprofitar qualsevol ocasió per fer valdre la nostra presència, coneixement i experiència.

Els documents de la Riuada i el problema dels Orfes Imaginaris

octubre 17, 2012 in Arxiu històric, Arxius, Difusió

Falta només una setmana. El proper 24 d’octubre realitzarem una mostra documental a l’Arxiu de Terrassa on mostrarem i explicarem la documentació que conservem sobre la Riuada del 1962. És la darrera baula de la commemoració d’enguany, mostrar de primera mà el testimonis escrits d’aquesta tragèdia. Per això l’Arxiu de Terrassa ha realitzat una recerca detallada sobre aquesta documentació i n’ha retrobat d’inèdita que segurament sorprendrà a més d’un. I és que la riquesa dels fons documentals no té final. La troballa dels expedients judicials de la Riuada potser és l’element més sorprenent de tot plegat. Es tracta d’un seguit d’expedients realitzats en els dies immediatament posteriors a la tragèdia. Són colpidors, molt colpidors: la relació freda dels esdeveniments, els dibuixos fets a mà dels llocs on la destrossa va ser més gran, el reconeixement i la identificació dels cadàvers. Podríem fer un discurs científic sobre els esdeveniments, quedar-nos en la literatura més analítica, però hi ha moments que, com a arxivers, també quedem marcats pels documents que veiem. Això fa que la mostra de documents del proper dia no sigui una mostra més de les que hem anat realitzant fins ara.

La documentació demostrarà la mobilització ciutadana per rescabalar víctimes i damnificats, la solidaritat humana davant les desgràcies. Els inicis de la reconstrucció. Les actituds bones davant la tragèdia. Però la documentació no és imparcial. També s’hi detectarà una forta ideologia imperant, reflectirà una època molt determinada de la nostra història contemporània. Aspectes que es poden mencionar d’una manera o d’una altra. Amb bones paraules o amb veu queixosa. Però els fets van ser els que van ser i el comportament humà d’aquells dies es va manifestar en totes les seves facetes, les més actives i solidàries, però també les més sòrdides.

La realitat dels fets que destil·la certa documentació no admet discusions de tertulià. En aquest sentit, la mostra anirà acompanyada d’un nou opuscle de la col·lecció Terraça.doc. Aquesta vegada, sota el títol Orfes imaginaris. La sol·licitud de nens i nenes orfes després de la riuada del 1962 ens aboca a un dels aspectes més estranys de tota la tragèdia. Els clams d’ajuda foren canalitzats pels mitjans de comunicació. És ben conegut el paper que Radio Barcelona, però també RTVE i la premsa escrita, van realitzar a l’hora de vehicular la sol·licitud d’ajuda a la ciutadania. Entre l’ajuda sol·licitada, la d’acollir els orfes de la riuada. De manera immediata centenars de cartes van anar arribant a l’Ajuntament de Terrassa, al Govern Civil de Barcelona, però també a les seus dels mitjans de comunicació. Famílies de tot tipus mostraren la seva predisposició a acollir aquests orfes. Uns orfes, però, que no han deixat cap mena de rastre documental. Per això el nostre opuscle parla dels “orfes imaginaris”. Qui eren aquests orfes? Quants n’hi va haver realment? Què va passar amb certesa? En l’opuscle que editem transcribim una selecció de 20 cartes que van arribar a l’Ajuntament de Terrassa. No les hem interpretat. Les deixem en mans dels investigadors perquè en facin un tractament científic adequat.

Es tracta d’una temàtica ja abordada per investigadors com Ferran Sales Aige i Lluís Sales Favà en el seu recentíssim llibre La riuada de Franco. De moment és l’única publicació que la menciona de manera clara. En parlen en un breu apartat prou expressiu que porta per títol “El mercat d’orfes de la riuada” a les pàgines 214 i 215. És un apartat, insistim, breu, però prou dens per entendre coses. Mala gestió, pocs documents, poc registre, negociacions de paraula, sospites, falses històries de pèrdua de nadons. Tot plegat obliga a parlar amb conceptes com “mercat” o “banc” de nadons i orfes. I només aquesta sensació, tot i que convé un estudi científic sobre aquesta temàtica, ja fa venir fredera. Aquesta situació ens lliga perfectament amb el tema dels Nens Robats que enguany hem tractat a l’Arxiu de Terrassa i que ha permès certificar pràctiques fraudulentes, però també un desconcert procedimental i administratiu de primer nivell. No tot era mala voluntat, també hi havia negligència, mala pràxis administrativa, descuïts, fugides endavant.

La documentació de la Riuada del 1962 a Terrassa no és un testimoni guardant en un calaix. És una font d’informació de primer ordre, que no deixa d’aportar dades i realitats possibles, per arribar a comprendre amb bon coneixement de causa un passat no tant llunyà. Amb esperit crític i amb franquesa, la mostra del proper 24 d’octubre és oberta a tothom qui hi vulgui participar. La sessió es realitzarà a les 19:00 hores a la seu de l’Arxiu Històric Comarcal al carrer Pantà, núm. 20, baixos.

Reivindicant l’Anna Murià des de l’Arxiu

octubre 5, 2012 in Arxiu fotogràfic, Arxiu històric, Difusió

El passat 27 de setembre, en motiu del desè aniversari de la mort de l’escriptora i periodista Anna Murià, es va celebrar un acte d’homenatge organitzat pel PEN Català i l’Institut Català de les Dones sota el títol Aquest serà el principi. Deu anys sense Anna Murià (1904-2002). L’acte tenia el suport de la Institució de les Lletres Catalanes i de l’Ajuntament de Barcelona.

L’homenatge a l’escriptora, nascuda a Barcelona però molt vinculada a la ciutat de Terrassa un cop tornada de l’exili, va comptar amb una taula rodona que es presentava com un Record en tres temps. Tres experts en la vida i l’obra de l’Anna Murià van mostrar tota la dimensió de l’escriptora amb una acurada i intimista descripció de la seva trajectòria vital i intel·lectual. Va iniciar la intervenció la Neus Real amb una referència a l’“Abans de la guerra”. Després Montserrat Bacardí amb “L’exili”. I finalment Jaume Aulet amb “El retorn”, que completava la vida de l’Anna ja en la seva maduresa. Amb les intervencions va quedar al descobert la polièdrica figura de l’escriptora, de la dona, de la feminista, de la catalanista, de la periodista, de la mare, de l’exiliada i de la companya del poeta Agustí Bartra. Tots tres investigadors, especialistes en l’obra de l’escriptora, van transmetre l’essència del personatge d’una manera excepcional.

A l’acte d’homenatge van assistir-hi el seu fill Roger i altres membres de la família Murià-Bartra, i entre els assistents també hi havia el professor Sam Abrams, amic de la parella i gran coneixedor de la seva obra literària i dels fons Murià i Bartra dipositats a l’Arxiu de Terrassa. L’Arxiu conserva la documentació personal, familiar i de bona part de l’obra intel·lectual de l’Anna Murià i del seu marit.  

Cal dir que durant l’acte d’homenatge es va distribuir entre els assistents un àlbum amb una mostra de quinze cartes familiars inèdites de l’autora, realitzat per la seva biògrafa la Montserrat Bacardí. Els originals d’aquestes cartes també es poden consultar a l’Arxiu. L’àlbum està disponible a la web de PEN català.

Les riuades de 1962. Imatges d’Arxiu

setembre 24, 2012 in Arxiu fotogràfic, Arxius, Difusió

El record de la riuada de 1962 continua molt present. Són moltes les persones que la van patir i que recorden amb una dramàtica claredat la cronologia dels fets. Algunes de les poblacions més afectades foren Terrassa, Sabadell, Les Fonts i Rubí, entre d’altres.

Rambla d'Ègara. Autor: Fotos Francino. reg. 014034

Durant aquest 2012 Terrassa commemora el seu 50è aniversari amb un seguit d’iniciatives que, mitjançant publicacions, articles i ressenyes periodístiques, exposicions fotogràfiques i xerrades, pretenen explicar el que va succeir. Un denominador comú en totes aquestes iniciatives és el paper protagonista de la fotografia. Les imatges que ens han arribat han facilitat contextualitzar uns moments de tragèdia i d’absoluta desorganització molt complexes de transmetre amb el text o la paraula. I és que la força de les imatges ha permès fer comprendre a aquells qui no ho van viure la magnitud de la catàstrofe que es va patir.

Tasques de digitalització i conservació de l'Arxiu fotogràfic

Des de l’Arxiu fotogràfic ha estat un plaer col·laborar en la majoria de les activitats relacionades amb les riuades que s’estan celebrant. Moltes de les imatges que heu anat veient en diaris (Diari de Terrassa, La Torre…), publicacions (La Riuada de 1962 de Jaume Valls…), revistes (Vallesos, Sàpiens…), exposicions (La riuada del 62 i els seus fotògrafs, Museu de Terrassa, Serveis Funeraris, Fotografies de gran format pels carrers de Terrassa…), ibook (Les rierades de 1962), entre d’altres, formen part dels nostres fons i col·leccions.

Els fons dels fotògrafs Carles Duran i Fotos Francino han estat dels més consultats, juntament amb fotografies de la Joana Biarnés, el Jaume Altimira, l’Eduard Bros, el Carlos Pérez de Rozas i l’Antoni Moncaujussà. Tots aquests professionals van resseguir la ciutat amb la voluntat de plasmar tota la magnitud de la catàstrofe. Les seves fotografies ens mostren els rostres d’aquelles persones que ho van perdre tot, els espais urbans assolats, l’estat dels barris que havien crescut de forma desorganitzada, la destrossa de tots aquells infrahabitatges que havia anat autoconstruint la gent més humil, la tasca dels centenars de voluntaris que van participar en les missions de salvament i reconstrucció de la ciutat, etc. En aquestes fotografies plenes d’intencionalitat hi reconeixem l’ull d’uns artistes que, amb una sensibilitat especial, es van convertir en testimonis d’excepció, i gràcies a la seva valentia podem contemplar unes imatges tan punyents de la realitat del moment. A l’Arxiu tenim cura de la conservació de totes aquestes fotografies i imatges amb l’objectiu de fer-ne la major difusió i utilització, tal i com hem estat treballant aquests darrers mesos.

Mostra de fotografies de les riuades que es conserven a l'Arxiu

Des de l’Arxiu Municipal voldríem agrair de forma molt especial a totes aquelles persones que, de manera particular, han cedit les fotografies que conservaven a casa seva i que ens han ajudat a completar la visió d’aquells fets. Gràcies a Jaime Cabañero, Carmen Salas, Ramon Ripoll, Jose Luis Cazorla i Joan Rius.

Treballadores col·laborant en les tasques de neteja. Fotos Francino. Arxiu Municipal. Reg. 99009

Les riuades de 1962. Imatges d’Arxiu

setembre 24, 2012 in Arxiu fotogràfic, Arxius, Difusió

El record de la riuada de 1962 continua molt present. Són moltes les persones que la van patir i que recorden amb una dramàtica claredat la cronologia dels fets. Algunes de les poblacions més afectades foren Terrassa, Sabadell, Les Fonts i Rubí, entre d’altres.

Rambla d'Ègara. Autor: Fotos Francino. reg. 014034

Durant aquest 2012 Terrassa commemora el seu 50è aniversari amb un seguit d’iniciatives que, mitjançant publicacions, articles i ressenyes periodístiques, exposicions fotogràfiques i xerrades, pretenen explicar el que va succeir. Un denominador comú en totes aquestes iniciatives és el paper protagonista de la fotografia. Les imatges que ens han arribat han facilitat contextualitzar uns moments de tragèdia i d’absoluta desorganització molt complexes de transmetre amb el text o la paraula. I és que la força de les imatges ha permès fer comprendre a aquells qui no ho van viure la magnitud de la catàstrofe que es va patir.

Tasques de digitalització i conservació de l'Arxiu fotogràfic

Des de l’Arxiu fotogràfic ha estat un plaer col·laborar en la majoria de les activitats relacionades amb les riuades que s’estan celebrant. Moltes de les imatges que heu anat veient en diaris (Diari de Terrassa, La Torre…), publicacions (La Riuada de 1962 de Jaume Valls…), revistes (Vallesos, Sàpiens…), exposicions (La riuada del 62 i els seus fotògrafs, Museu de Terrassa, Serveis Funeraris, Fotografies de gran format pels carrers de Terrassa…), ibook (Les rierades de 1962), entre d’altres, formen part dels nostres fons i col·leccions.

Els fons dels fotògrafs Carles Duran i Fotos Francino han estat dels més consultats, juntament amb fotografies de la Joana Biarnés, el Jaume Altimira, l’Eduard Bros, el Carlos Pérez de Rozas i l’Antoni Moncaujussà. Tots aquests professionals van resseguir la ciutat amb la voluntat de plasmar tota la magnitud de la catàstrofe. Les seves fotografies ens mostren els rostres d’aquelles persones que ho van perdre tot, els espais urbans assolats, l’estat dels barris que havien crescut de forma desorganitzada, la destrossa de tots aquells infrahabitatges que havia anat autoconstruint la gent més humil, la tasca dels centenars de voluntaris que van participar en les missions de salvament i reconstrucció de la ciutat, etc. En aquestes fotografies plenes d’intencionalitat hi reconeixem l’ull d’uns artistes que, amb una sensibilitat especial, es van convertir en testimonis d’excepció, i gràcies a la seva valentia podem contemplar unes imatges tan punyents de la realitat del moment. A l’Arxiu tenim cura de la conservació de totes aquestes fotografies i imatges amb l’objectiu de fer-ne la major difusió i utilització, tal i com hem estat treballant aquests darrers mesos.

Mostra de fotografies de les riuades que es conserven a l'Arxiu

Des de l’Arxiu Municipal voldríem agrair de forma molt especial a totes aquelles persones que, de manera particular, han cedit les fotografies que conservaven a casa seva i que ens han ajudat a completar la visió d’aquells fets. Gràcies a Jaime Cabañero, Carmen Salas, Ramon Ripoll, Jose Luis Cazorla i Joan Rius.

Treballadores col·laborant en les tasques de neteja. Fotos Francino. Arxiu Municipal. Reg. 99009