Els documents de la Riuada i el problema dels Orfes Imaginaris

octubre 17, 2012 in Arxiu històric, Arxius, Difusió

Falta només una setmana. El proper 24 d’octubre realitzarem una mostra documental a l’Arxiu de Terrassa on mostrarem i explicarem la documentació que conservem sobre la Riuada del 1962. És la darrera baula de la commemoració d’enguany, mostrar de primera mà el testimonis escrits d’aquesta tragèdia. Per això l’Arxiu de Terrassa ha realitzat una recerca detallada sobre aquesta documentació i n’ha retrobat d’inèdita que segurament sorprendrà a més d’un. I és que la riquesa dels fons documentals no té final. La troballa dels expedients judicials de la Riuada potser és l’element més sorprenent de tot plegat. Es tracta d’un seguit d’expedients realitzats en els dies immediatament posteriors a la tragèdia. Són colpidors, molt colpidors: la relació freda dels esdeveniments, els dibuixos fets a mà dels llocs on la destrossa va ser més gran, el reconeixement i la identificació dels cadàvers. Podríem fer un discurs científic sobre els esdeveniments, quedar-nos en la literatura més analítica, però hi ha moments que, com a arxivers, també quedem marcats pels documents que veiem. Això fa que la mostra de documents del proper dia no sigui una mostra més de les que hem anat realitzant fins ara.

La documentació demostrarà la mobilització ciutadana per rescabalar víctimes i damnificats, la solidaritat humana davant les desgràcies. Els inicis de la reconstrucció. Les actituds bones davant la tragèdia. Però la documentació no és imparcial. També s’hi detectarà una forta ideologia imperant, reflectirà una època molt determinada de la nostra història contemporània. Aspectes que es poden mencionar d’una manera o d’una altra. Amb bones paraules o amb veu queixosa. Però els fets van ser els que van ser i el comportament humà d’aquells dies es va manifestar en totes les seves facetes, les més actives i solidàries, però també les més sòrdides.

La realitat dels fets que destil·la certa documentació no admet discusions de tertulià. En aquest sentit, la mostra anirà acompanyada d’un nou opuscle de la col·lecció Terraça.doc. Aquesta vegada, sota el títol Orfes imaginaris. La sol·licitud de nens i nenes orfes després de la riuada del 1962 ens aboca a un dels aspectes més estranys de tota la tragèdia. Els clams d’ajuda foren canalitzats pels mitjans de comunicació. És ben conegut el paper que Radio Barcelona, però també RTVE i la premsa escrita, van realitzar a l’hora de vehicular la sol·licitud d’ajuda a la ciutadania. Entre l’ajuda sol·licitada, la d’acollir els orfes de la riuada. De manera immediata centenars de cartes van anar arribant a l’Ajuntament de Terrassa, al Govern Civil de Barcelona, però també a les seus dels mitjans de comunicació. Famílies de tot tipus mostraren la seva predisposició a acollir aquests orfes. Uns orfes, però, que no han deixat cap mena de rastre documental. Per això el nostre opuscle parla dels “orfes imaginaris”. Qui eren aquests orfes? Quants n’hi va haver realment? Què va passar amb certesa? En l’opuscle que editem transcribim una selecció de 20 cartes que van arribar a l’Ajuntament de Terrassa. No les hem interpretat. Les deixem en mans dels investigadors perquè en facin un tractament científic adequat.

Es tracta d’una temàtica ja abordada per investigadors com Ferran Sales Aige i Lluís Sales Favà en el seu recentíssim llibre La riuada de Franco. De moment és l’única publicació que la menciona de manera clara. En parlen en un breu apartat prou expressiu que porta per títol “El mercat d’orfes de la riuada” a les pàgines 214 i 215. És un apartat, insistim, breu, però prou dens per entendre coses. Mala gestió, pocs documents, poc registre, negociacions de paraula, sospites, falses històries de pèrdua de nadons. Tot plegat obliga a parlar amb conceptes com “mercat” o “banc” de nadons i orfes. I només aquesta sensació, tot i que convé un estudi científic sobre aquesta temàtica, ja fa venir fredera. Aquesta situació ens lliga perfectament amb el tema dels Nens Robats que enguany hem tractat a l’Arxiu de Terrassa i que ha permès certificar pràctiques fraudulentes, però també un desconcert procedimental i administratiu de primer nivell. No tot era mala voluntat, també hi havia negligència, mala pràxis administrativa, descuïts, fugides endavant.

La documentació de la Riuada del 1962 a Terrassa no és un testimoni guardant en un calaix. És una font d’informació de primer ordre, que no deixa d’aportar dades i realitats possibles, per arribar a comprendre amb bon coneixement de causa un passat no tant llunyà. Amb esperit crític i amb franquesa, la mostra del proper 24 d’octubre és oberta a tothom qui hi vulgui participar. La sessió es realitzarà a les 19:00 hores a la seu de l’Arxiu Històric Comarcal al carrer Pantà, núm. 20, baixos.

Be Sociable, Share!