Dia Mundial del Patrimoni Audiovisual 2015

octubre 26, 2015 in Arxiu fotogràfic, Difusió, General

ELS FONS AUDIOVISUALS DE LES TELEVIONS LOCALS EN RISC DE DESAPARÈIXER

El dia 10 de juny del 2015 l’Observatori Permanent d’Arxius i Televisions Locals (OPATL) de Catalunya i Andorra alertava que el tancament de moltes televisions locals posava en perill la conservació i preservació dels seus fons audiovisuals.

A principis dels anys 80’s del segle XX, van sorgir una gran quantitat de Televisions locals a Catalunya, fruit d’iniciatives individuals o col·lectives, voluntàries, que es dedicaven a gravar amb vídeo domèstic totes les activitats i esdeveniments del poble, ciutat o barriada (en el cas de Barcelona).

Amb el temps, algunes d’aquestes televisions locals es van municipalitzar, d’altres continuaven com iniciatives privades, però la majoria van créixer i van augmentar els seus recursos, el seu personal, les hores d’emissió, els programes propis i els seus fons audiovisuals, veritable actiu de les televisions, que guardaven en els seus propis arxius.

audiovisuals

 

Les imatges enregistrades per aquestes televisions locals són úniques i irrepetibles, ens mostren els esdeveniments més rellevants de la vida local i comarcal, són imatges que només podem trobar en els arxius de les TV locals. Són imatges, programes propis, noticiaris, programes en directe, produccions propis, bruts de càmera, que únicament les podem veure en els arxius d’aquestes televisions i per tant formen un important i valuós patrimoni cultural que no podem deixar perdre.

Tot el conjunt de vídeos de les televisions locals catalanes forma un immens patrimoni audiovisual, molt valuós per a la seva explotació i reutilització en el futur. Les imatges tenen un alt valor testimonial, per a perpetuar la memòria col·lectiva, però també tenen un elevat valor iconogràfic i per a ser utilitzades en reportatges, publicitat, documentals i en general per a la seva explotació en la industria audiovisual.

El valor exacte d’aquestes imatges el coneixerem en el futur! Per això l’hem de preservar!

El resultat és que a gairebé tots els municipis de Catalunya existeix una televisió local que conserva un fons audiovisual propi de cintes de vídeo, en diferents sistemes (beta, VHS, H8, Umatic i altres) que es troba en risc de desaparèixer si no es passa a sistemes digitals i es fa el tractament arxivístic de descripció, canvi de format i condicionament adequat per a la seva preservació . El problema és que, arran de la crisi econòmica, moltes d’aquestes televisions locals s’han quedat sense recursos i no poden atendre els seus arxius i fons audiovisuals.

L’Observatori Permanent de Televisions Locals  de Catalunya i Andorra,  que treballa en equip i es reuneix des de l’any 2008, ha calculat que a tot Catalunya hi ha unes 250.000 hores de vídeo enregistrades procedents de les televisions locals, i que la majoria d’aquestes hores es troben en formats de vídeo analògics.

El principal perill d’aquestes cintes de vídeo, és la seva ràpida degradació, amb el pas del temps (pocs anys) es perd la informació; les imatges, el color, la banda sonora, es poden desmagnetitzar i esborrar completament. Cal afegir-hi el problema de l’obsolescència dels aparells reproductors de les cintes de vídeo. Cada vegada queden menys aparells de reproducció de vídeos en bon estat de conservació.

Així, què podem fer? Com podem mantenir aquest important i valuós patrimoni audiovisual en perill de desaparició?

La única solució és la digitalització, convertir totes aquestes hores d’audiovisuals enregistrades en cintes de vídeo a formats digitals de preservació, migrar la informació que contenen a nous suports i formats.

A hores d’ara ja és urgent!

Es indispensable prioritzar la digitalització d’aquest patrimoni audiovisual, ja que el seu suport original no resisteix més. De res ens serviran els milers d’hores enregistrades en un suport degradat i que ja no podem fer servir! Si no canviem el suport de les cintes de vídeo i migrem la informació a sistemes digitals, ens quedarem sense imatges, sense un autèntic patrimoni audiovisual.

Aquesta és la principal urgència. Cal destinar recursos a la digitalització del vídeo analògic. També caldrà fer la descripció de les imatges, tractar els fons audiovisuals, condicionar-los i preparar-los per a la seva consulta, accés i posterior reutilització i explotació.

L’OPATL ha presentat una declaració amb 15 propostes molt clares i concretes que convindria seguir:

http://blogstv.laxarxa.com/observatori/2015/06/09/declaracio-per-la-proteccio-i-la-promocio-dels-arxius-audiovisuals-de-les-televisions-locals-dandorra-i-catalunya/

Si us plau, fem-ne cas!

 

Be Sociable, Share!