Ajuntament de Terrassa

Ajuntament de Terrassa

L’Àmfora, una llibreria emblemàtica de la nostra ciutat

març 8, 2013 in Arxius

Després del seu condicionament ja es pot consultar el fons de la llibreria L’Àmfora, la llibreria que més va fer per l’impuls i la difusió del llibre en català a la nostra ciutat en plena dictadura franquista. Inaugurada el 24 de desembre de l’any 1963 a la Plaça Vella, 14, llavors Plaça d’Espanya, la llibreria era fruit de la il·lusió d’uns quants terrassencs per recuperar la lectura en català a Terrassa en uns moments complicats per a la nostra llengua. Més enllà de vendre llibres, la llibreria actuà també com a dinamitzadora de la vida cultural terrassenca amb l’organització de concerts de representants de la Nova Cançó, presentació de discs i tertúlies amb escriptors. Així, passen per la llibreria cantants com: Raimon, Serrat, Guillermina Mota, Guillem d’Efak, etc. Tancà portes l’any 1989 amb la sensació d’haver complert amb els objectius inicials.

Són 3 capses de documentació administrativa ordenada cronològicament amb retalls de premsa, correspondència, catàlegs de llibres, fotografies,… en definitiva el dia a dia d’aquest establiment emblemàtic terrassenc. Aquest fons ingressà a l’Arxiu fruit del donatiu de Jaume Canyameres i Cortazar que conservava la documentació com a soci promotor i president des de l’any 1980 de la societat Literart, S. A., societat impulsora de la llibreria.

TERME, 27 anys d’història de Terrassa

març 1, 2013 in Arxiu històric, Arxius, Difusió

Terme és una revista d’història local i comarcal de Terrassa editada pel Centre d’Estudis Històrics de Terrassa,  l’Arxiu Històric de Terrassa i l’Arxiu Comarcal del Vallès Occidental, amb una periodicitat anual.

TERME té com a objectiu bàsic la difusió de la història i de l’activitat entorn del patrimoni històric local.  Aporta materials didàctics per a l’ensenyament reglat, busca l’enriquiment progressiu de la historiografia local, la difusió social dels nous estudis i la vitalitat permanent del debat històric. 

La revista és el fruit de l’estreta i dinàmica col·laboració entre l’Arxiu Històric i el Centre d’Estudis Històrics de Terrassa, un llarg maridatge que ha donat molta història, amb  l’ajut econòmic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Terrassa, el Col·legi de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya i la Caixa d’Estalvis de Terrassa, i altres institucions col·laboradores.

L’orígen de la revista es deu a l’empenta inical d’una nodrida promoció d’historiadors terrassencs, que van fundar el CEHT amb l’objectiu de renovar els estudis d’història de Terrassa i divulgar amb rigor el seu coneixement. Amb aquest esperit innovador es va publicar, l’any 1987, una  Història de Terrassa, amb la intenció de donar a conèixer una nova interpretació de la història local.

Així va néixer Terme, el 1986, amb periodicitat anual, i s’ha passat de les 60 pàgines dels primers números a un màxim de 336 en el número 23 de 2008.

El procés d’edició és dirigit pel Consell de Redacció, òrgan del CEHT que renova cada dos anys un terç dels seus membres, nomenat per l’Assemblea General de socis i sòcies.

El 2001 es va crear un Consell Assessor format per professors universitaris.

Es publiquen els articles admesos pel Consell de Redacció, segons els criteris generals següents: treballs originals i inèdits, amb continguts històrics d’interès local o comarcal, documentats amb rigor científic i escrits en un estil expositiu entenedor per a tota mena de lectors. En algun cas, s’hi poden incloure treballs ja publicats, especialment si són traduccions d’articles referents a Terrassa publicats en revistes de fora de Catalunya.

CONTINGUTS

 La revista s’obre amb un escrit editorial i té un primer apartat, titulat “Patrimoni cultural: activitats i difusió”, amb articles sobre l’activitat i les recerques dels arxius i els museus de Terrassa i d’altres poblacions de la comarca.

En alguns números es publiquen dossiers monogràfics, fruit de l’activitat historiogràfica dels centres editors o promoguts amb la intenció d’aplegar aportacions de diferents autors sobre temes que es consideren d’interès.

L’apartat “Estudis” és de tipus miscel·lani i inclou els treballs d’història presentats i admesos pel Consell de Redacció. Els articles de caràcter testimonial o descriptiu es publiquen a l’apartat “Cròniques”.

L’apartat “Experiències i reflexions” inclou treballs més teòrics, sobre el treball dels historiadors, el paper social de la història, la didàctica.

A l’apartat anomenat “Recerca jove” es recullen treballs destacats de recerca de batxillerat, amb l’objectiu facilitar-ne la difusió i fomentar entre els joves l’interès per la història.

La revista es completa amb recensions de les publicacions locals recents de tema històric, així com de les exposicions més destacades.

Finalment, és una tradició de la revista la publicació, en cada número, d’una fotografia antiga de personatges terrassencs, foto que aporta l’Arxiu Tobella de Terrassa.

 LA REDACCIÓ DE LA REVISTA

 El procés d’edició es desenvolupa al llarg de cada any. Els canals normals de captació dels treballs que es publiquen són l’activitat del Centre d’Estudis, la relació amb els usuaris de l’Arxiu Històric, les relacions d’ambdues entitats editores amb els departaments universitaris i el professorat d’història, les conferències que es presenten periòdicament, etc.

Els autors i les autores reben les “Normes de presentació d’articles”, que també es publiquen a la revista. Un cop aprovada pel Consell de Redacció la publicació de cada article, es dóna un termini per a la presentació de la versió definitiva, que passa a correcció lingüística i tipogràfica. Els autors i les autores són consultats quan sorgeixen problemes d’interpretació, i l’Arxiu Històric aporta sovint recerques puntuals per tal de confirmar dades i salvar incoherències historiogràfiques.

Un cop completada la maquetació i fetes les esmenes indicades pels autors o per la persona encarregada de coordinar l’edició, es passa a impremta i enquadernació.

 CRITERIS DE NORMALITZACIÓ

 Terme compleix tots els requisits normatius per a la seva valoració com a revista científica. Compta amb una direcció i un Consell de Redacció, segueix els paràmetres establerts sobre la presentació dels autors i les autores, dels articles (amb resum i mots clau, i traducció a l’anglès), la qualitat dels continguts, la gestió i la política editorial, la indexació, les normes de presentació d’articles, la distribució i altres aspectes d’avaluació de la qualitat.

 DISTRIBUCIÓ

 La revista es distribueix gratuïtament als socis del Centre d’Estudis i es facilita la venda a les llibreries terrassenques. S’envia en concepte d’intercanvi a una cinquantena d’institucions que publiquen revistes similars, als membres del Consell Assessor, a les biblioteques locals i de la comarca, les universitàries de Catalunya i a unes quantes grans biblioteques de tot el món.

 Un gran impuls a l’aprofitament de la revista ha estat la possibilitat de la consulta telemàtica.

 Es poden consultar en línia tots els números publicats, llevat del darrer, a http://www.raco.cat, aplicació creada i actualitzada per l’Institut Ramon Muntaner. Les consultes en línia han augmentat any rere any, des 5.153 consultes el 2009 fins a 12.271 el 2012.

 Els articles es poden consultar també a la base de dades “Dades bibliogràfiques de Terrassa”: http://dabit.terrassa.cat/index.html. Aquesta base de dades fou feta originàriament pel Servei de Documentació d’Història Local de Catalunya (de la Universitat Autònoma de Barcelona) i la Biblioteca Central de Terrassa gràcies a la col·laboració de diverses entitats públiques, acadèmiques, empresarials i de crèdit. Els continguts són actualitzats de manera permanent pel servei de Col·lecció Local de la Biblioteca Central de Terrassa i per l’Arxiu Històric de Terrassa.

 Cada deu números es publica a la mateixa revista un índex de tots els articles publicats. Així, la revista 11, de 1996, conté l’índex dels articles apareguts en els números 1 a 10, i la revista 21, de 2006, l’índex dels apareguts en els números 11 a 20.

Amb la presència de l’Arxiu de Terrassa

gener 16, 2013 in Arxiu fotogràfic, Arxius, Difusió

Aquest any 2013 ha començat amb un important activitat de l’Arxiu de Terrassa en diferents esdeveniments culturals i ciutadans, que ens donen projecció externa i ens fan d’altaveu dels nostres projectes i accions.

El 16 de gener la Revista Vallesos va presentat a la llibreria Abacus el  número 4, dedicat a la commemoració de les Nevades de 1962. L’Arxiu de Terrassa va participar en la presentació,  amb la intervenció de la  Teresa Cardellach, que va explicar la col·laboració entre l’Arxiu i la revista Vallesos, en la cessió de fotografies i imatges en diferents edicions.

 A més, es varen projectar una selecció de fotografies de les nevades del 1962, procedents de l’Arxiu fotogràfic municipal, per a gaudiment dels assistents a l’acte.

Una commemoració que, juntament amb la de les Riuades de 1962, ha protagonitzat aquest 2012 i a les quals l’Arxiu ha posat el seu granet de sorra posant a disposició de publicacions, investigadors i de la  ciutadania els seus fons documentals. Així, aquest mes de desembre varen aparèixer algunes de les nostres fotos de les Nevades de 1962 al programa de TV3 “Espai Terra” i al programa especial que va emetre TV3 el dia de Nadal.

El Congrés de Cultura de Terrassa  celebrat els dies 25 al 27 de gener, ha estat un excel·lent punt  de trobada de les institucions, entitats, associacions i particulars que estan treballant o vinculats en el món de la Cultura a la nostra ciutat.

L’Arxiu de Terrassa, ha presentat tres comunicacions per donar a conèixer  els grans projectes que s’estan desenvolupant a l’Arxiu Municipal i a l’Arxiu Històric:

1.-  Arxius Accessibles

2.- Digitalització de documents i fotografies

3.- Gestor d’imatges de l’Arxiu Fotogràfic

Encara una altra novetat. El Director de l’Arxiu Històric de Terrassa, Joan Soler, és entrevistat al Butlletí de l’Associació d’Arxivers i Gestors de documents Valencians, núm 47.

http://issuu.com/arxiversvalencians/docs/butllet__47/1

L’entrevista aporta les reflexions i les opinions de l’arxiver i diplomatista Joan Soler entorn a la dinamització i el  futur dels arxius històrics, de la gestió documental, de la preservació dels documents electrònics a llarg termini i la seva opinió de les ISO, en concret de la 30300.

Donar a conèixer el valor dels Arxius, les activitats  entorn a la difusió dels fons documentals, mostrar totes les seves potencialitats, és el que ens motiva a continuar treballant i aprofitar qualsevol ocasió per fer valdre la nostra presència, coneixement i experiència.

El catàleg de procediments

desembre 10, 2012 in Arxiu administratiu, Arxius, Gestió documental, Gestor documental

El Catàleg de procediments és una de les eines essencials per al desenvolupament i la implementació d’un Sistema de gestió documental en una organització, juntament amb el quadre de classificació, el catàleg de tipologies documentals, el model de metadades i el quadre de seguretat i accés als documents.

En l’àmbit arxivístic, el catàleg de procediments ha quedat una mica en segon terme, potser perquè els tècnics arxivers/eres no sempre estem involucrats en l’anàlisi i revisió dels procediments administratius, o bé perquè no hi trobem la utilitat. Però considerem que la nostra aportació és imprescindible  i que hem d’intervenir en la seva elaboració i manteniment.

Tant el RD 4/2012, que regula l’Esquema Nacional d’Interoperabilitat, com el Decret 56/209 per a l’impuls i el desenvolupament dels mitjans electrònics, així com la Llei 11/2007  d’accés electrònic dels ciutadans als Serveis Públics, obliguen l’Administració Pública a mantenir actualitzat un inventari de la informació administrativa, dels procediments i dels serveis classificats per famílies semàntiques.

Però, a més de les obligacions i requeriments legals, el catàleg de procediments és una excel·lent eina per tenir controlats i conèixer a fons tots i cadascun dels procediments i tràmits administratius de la nostra organització, fet que ens permetrà relacionar i integrar el gestor de documents amb la resta de sistemes d’informació i aplicatius.

El catàleg de procediments és l’eina que identifica i descriu funcionalment, tecnològicament i documentalment qualsevol procediment i els seus tràmits amb l’objectiu de poder-los relacionar amb tot el seu cicle de vida , donar informació als usuaris i dotar de coneixement transversal als tècnics de l’organització.

A l’Ajuntament de Terrassa estem eleborant el catàleg de procediments en equip, amb la participació del Departament d’Innovació i Procediments, el Departament de Sistemes d’Informació i l’Arxiu Municipal.

Aquest grup de treball ha acordat un model de fitxa per al catàleg amb els següents apartats:

1. Dades identificatives del procediment i informació general: Codi del procediment, Nom del procediment, Descripció, Família semàntica, Codi de classificació, Forma d’inici, Destinataris, Requisits, Lloc de presentació, Òrgan responsable, Nom persona responsable, càrrec, telèfon Òrgan competent per a resoldre.

1.1. Procediments relacionats: Nom Procediment 1, 2, descripció del  procediment.

2. Dades específiques del procediment: Codi i nom del procediment.

2.1. Anàlisi del procediment:Diagrama tècnic, Diagrama funcional, data aprovació anàlisi, Data de la darrera revisió,   Comentaris,  Autor de l’anàlisi.

2.2. Terminis del procediment i normativa aplicable: Normativa, recursos administratius, efecte del silenci administratiu,  termini de resolució, Termini notificació, Mode de notificació, taxes i impostos  aplicables    i  forma  de pagament.

3. Documentació requerida: Impresos, documents a aportar, plantilles, documents relacionats.

4. Sistemes d’informació i indicadors:

4.1. Sistemes d’informació del procediment: Nom de l’aplicatiu, Entorn tecnològic, data inici aplicatiu, Responsable de l’aplicatiu, Webservices utilitzats, relacions  amb altres BBDD o Sistemes informació.

4.2. Indicadors del procediment: Núm. Expedients resolts per any, Núm. expedients  iniciats per any, volum anual, Termini de resolució, càlcul econòmic d’ingressos generats.

Aquest és un treball de llarga durada, complex i sistemàtic, que implica a diferents serveis i amb la dificultat afegida del seu maneniment i actualització. Però és una eina fonamental en el desplegament de l’administració electrònica i essencial per al bon funcionament del gestor documental.

Els documents de la Riuada i el problema dels Orfes Imaginaris

octubre 17, 2012 in Arxiu històric, Arxius, Difusió

Falta només una setmana. El proper 24 d’octubre realitzarem una mostra documental a l’Arxiu de Terrassa on mostrarem i explicarem la documentació que conservem sobre la Riuada del 1962. És la darrera baula de la commemoració d’enguany, mostrar de primera mà el testimonis escrits d’aquesta tragèdia. Per això l’Arxiu de Terrassa ha realitzat una recerca detallada sobre aquesta documentació i n’ha retrobat d’inèdita que segurament sorprendrà a més d’un. I és que la riquesa dels fons documentals no té final. La troballa dels expedients judicials de la Riuada potser és l’element més sorprenent de tot plegat. Es tracta d’un seguit d’expedients realitzats en els dies immediatament posteriors a la tragèdia. Són colpidors, molt colpidors: la relació freda dels esdeveniments, els dibuixos fets a mà dels llocs on la destrossa va ser més gran, el reconeixement i la identificació dels cadàvers. Podríem fer un discurs científic sobre els esdeveniments, quedar-nos en la literatura més analítica, però hi ha moments que, com a arxivers, també quedem marcats pels documents que veiem. Això fa que la mostra de documents del proper dia no sigui una mostra més de les que hem anat realitzant fins ara.

La documentació demostrarà la mobilització ciutadana per rescabalar víctimes i damnificats, la solidaritat humana davant les desgràcies. Els inicis de la reconstrucció. Les actituds bones davant la tragèdia. Però la documentació no és imparcial. També s’hi detectarà una forta ideologia imperant, reflectirà una època molt determinada de la nostra història contemporània. Aspectes que es poden mencionar d’una manera o d’una altra. Amb bones paraules o amb veu queixosa. Però els fets van ser els que van ser i el comportament humà d’aquells dies es va manifestar en totes les seves facetes, les més actives i solidàries, però també les més sòrdides.

La realitat dels fets que destil·la certa documentació no admet discusions de tertulià. En aquest sentit, la mostra anirà acompanyada d’un nou opuscle de la col·lecció Terraça.doc. Aquesta vegada, sota el títol Orfes imaginaris. La sol·licitud de nens i nenes orfes després de la riuada del 1962 ens aboca a un dels aspectes més estranys de tota la tragèdia. Els clams d’ajuda foren canalitzats pels mitjans de comunicació. És ben conegut el paper que Radio Barcelona, però també RTVE i la premsa escrita, van realitzar a l’hora de vehicular la sol·licitud d’ajuda a la ciutadania. Entre l’ajuda sol·licitada, la d’acollir els orfes de la riuada. De manera immediata centenars de cartes van anar arribant a l’Ajuntament de Terrassa, al Govern Civil de Barcelona, però també a les seus dels mitjans de comunicació. Famílies de tot tipus mostraren la seva predisposició a acollir aquests orfes. Uns orfes, però, que no han deixat cap mena de rastre documental. Per això el nostre opuscle parla dels “orfes imaginaris”. Qui eren aquests orfes? Quants n’hi va haver realment? Què va passar amb certesa? En l’opuscle que editem transcribim una selecció de 20 cartes que van arribar a l’Ajuntament de Terrassa. No les hem interpretat. Les deixem en mans dels investigadors perquè en facin un tractament científic adequat.

Es tracta d’una temàtica ja abordada per investigadors com Ferran Sales Aige i Lluís Sales Favà en el seu recentíssim llibre La riuada de Franco. De moment és l’única publicació que la menciona de manera clara. En parlen en un breu apartat prou expressiu que porta per títol “El mercat d’orfes de la riuada” a les pàgines 214 i 215. És un apartat, insistim, breu, però prou dens per entendre coses. Mala gestió, pocs documents, poc registre, negociacions de paraula, sospites, falses històries de pèrdua de nadons. Tot plegat obliga a parlar amb conceptes com “mercat” o “banc” de nadons i orfes. I només aquesta sensació, tot i que convé un estudi científic sobre aquesta temàtica, ja fa venir fredera. Aquesta situació ens lliga perfectament amb el tema dels Nens Robats que enguany hem tractat a l’Arxiu de Terrassa i que ha permès certificar pràctiques fraudulentes, però també un desconcert procedimental i administratiu de primer nivell. No tot era mala voluntat, també hi havia negligència, mala pràxis administrativa, descuïts, fugides endavant.

La documentació de la Riuada del 1962 a Terrassa no és un testimoni guardant en un calaix. És una font d’informació de primer ordre, que no deixa d’aportar dades i realitats possibles, per arribar a comprendre amb bon coneixement de causa un passat no tant llunyà. Amb esperit crític i amb franquesa, la mostra del proper 24 d’octubre és oberta a tothom qui hi vulgui participar. La sessió es realitzarà a les 19:00 hores a la seu de l’Arxiu Històric Comarcal al carrer Pantà, núm. 20, baixos.

Reivindicant l’Anna Murià des de l’Arxiu

octubre 5, 2012 in Arxiu fotogràfic, Arxiu històric, Difusió

El passat 27 de setembre, en motiu del desè aniversari de la mort de l’escriptora i periodista Anna Murià, es va celebrar un acte d’homenatge organitzat pel PEN Català i l’Institut Català de les Dones sota el títol Aquest serà el principi. Deu anys sense Anna Murià (1904-2002). L’acte tenia el suport de la Institució de les Lletres Catalanes i de l’Ajuntament de Barcelona.

L’homenatge a l’escriptora, nascuda a Barcelona però molt vinculada a la ciutat de Terrassa un cop tornada de l’exili, va comptar amb una taula rodona que es presentava com un Record en tres temps. Tres experts en la vida i l’obra de l’Anna Murià van mostrar tota la dimensió de l’escriptora amb una acurada i intimista descripció de la seva trajectòria vital i intel·lectual. Va iniciar la intervenció la Neus Real amb una referència a l’“Abans de la guerra”. Després Montserrat Bacardí amb “L’exili”. I finalment Jaume Aulet amb “El retorn”, que completava la vida de l’Anna ja en la seva maduresa. Amb les intervencions va quedar al descobert la polièdrica figura de l’escriptora, de la dona, de la feminista, de la catalanista, de la periodista, de la mare, de l’exiliada i de la companya del poeta Agustí Bartra. Tots tres investigadors, especialistes en l’obra de l’escriptora, van transmetre l’essència del personatge d’una manera excepcional.

A l’acte d’homenatge van assistir-hi el seu fill Roger i altres membres de la família Murià-Bartra, i entre els assistents també hi havia el professor Sam Abrams, amic de la parella i gran coneixedor de la seva obra literària i dels fons Murià i Bartra dipositats a l’Arxiu de Terrassa. L’Arxiu conserva la documentació personal, familiar i de bona part de l’obra intel·lectual de l’Anna Murià i del seu marit.  

Cal dir que durant l’acte d’homenatge es va distribuir entre els assistents un àlbum amb una mostra de quinze cartes familiars inèdites de l’autora, realitzat per la seva biògrafa la Montserrat Bacardí. Els originals d’aquestes cartes també es poden consultar a l’Arxiu. L’àlbum està disponible a la web de PEN català.

No a la custòdia irresponsable de la documentació d’arxiu

juliol 4, 2012 in Arxiu administratiu, Arxiu històric, Arxius, Gestió documental

Aquests dies els arxius són notícia per la fallida d’ADOCAT, una empresa dedicada a la custòdia d’actius físics i orientada a la gestió de documents. No és la primera empresa que cau en l’actual conjuntura socioeconòmica, però sí que ho és en un dels sectors que l’any 2011 només va perdre un 2% de la seva quota de mercat i que, per tant, no està patint la crisi com d’altres. I és que la gestió de documents i la conservació d’actius físics és una aposta de futur, però, evidentment, només si es fa ben feta.

La caiguda d’ADOCAT només fa que donar la raó a una reclamació (diríem, fins i tot, una alerta) que portem fent des de fa temps des del sector dels arxius. Com a titulars de fons, el fet de confiar la preservació de la nostra documentació a una empresa externa pot suposar, si en trivialitzem la seva importància cabdal, sotmetre-la a greus riscos. És a dir, creure frívolament que davant del “problema de l’arxiu” la solució és externalitzar el servei, amb la conseqüent reducció de costos en personal i amb la recuperació d’espais físics ocupats fins ara per “papers vells”, és una temeritat.

Un titular de fons, és a dir, un Ajuntament, una Diputació, una Generalitat, qualsevol organització de dret públic però també una empresa privada, té la responsabilitat última sobre la documentació que ha produït i rebut en el desenvolupament de les seves activitats. Per aquest motiu ha de vetllar per la seva integritat, per la seguretat de les dades personals que hi trobem, per l’accessibilitat i disponibilitat, i, en darrera instància però no menys important, per la seva autenticitat i fiabilitat.

Amb més raó, i aquesta part ens afecta més directament com a arxiu d’una administració pública, quan hem d’assegurar la protecció de la documentació de dret públic, en la qual els ciutadans i les ciutadanes hi veuen garantits els seus drets i deures. Sense aquesta protecció cau la seguretat i es perd confiança en el sistema. La nostra funció administrativa, però també social, es devalua.

Qui i com s’ha de custodiar la documentació pública? On queda la responsabilitat? Creiem fermament que cal disposar d’un servei d’arxiu propi que gestioni els documents i els conservi de manera professional. L’opció de voluntariat o d’externalització, a curt termini, acabarà provocant despeses addicionals. Mala pràxis en el treball per poca preparació redundarà en més temps en la recuperació de la informació. El preu del metre lineal en custòdia externa s’incrementarà a mida que n’augmenti la demanda. La distància de la documentació custodiada també allargarà el temps de resposta a la sol·licitud de documents. No disposar d’arxivers que controlin tot aquest sistema pot provocar pèrdua de coneixement pràctic en l’ús d’aquesta documentació un cop recuperada. En podríem dir d’altres.

Convé, per tant, preparar bé el terreny:

1.- No diem que una custòdia externa no sigui útil. Diem que, en tot cas, les empreses que vulguin proveir aquest servei haurien d’estar sotmeses a procesos d’homologació que certifiquin la seva capacitat per exercir la tasca.

2.- Sol·licitar certificació en ISO 30300 a aquestes empreses. Només demostrant una bona gestió interna dels seus processos evidenciaran ser competents i responsables a l’hora de dur a terme una bona gestió d’uns documents que no li són propis. Se’n diu predicar amb l’exemple i, sobretot, demostrar que ho faran millor que si ho fa un servei propi.

3.- Documentar les responsabilitats mitjançant un contracte que prevegi la fallida de la pròpia empresa i dissenyar un protocol d’actuació davant un desastre d’aquestes característiques. Fallar i no retornar el producte custodiat de la mateixa manera en què s’ha rebut no és només un problema per l’empresa contractant, sinó una irresponsabilitat.

4.- Sol·licitar que l’empresa de custòdia utilitzi els codis de l’empresa contractant per tal de localitzar i recuperar la seva documentació. No s’hi valen només sistemes de control d’emmagatzematge com si parléssim d’un supermercat; cal que la documentació sigui localitzable a partir de diferents sistemes. Més feina sí, però més control.

El gall canta per tots dos

juny 25, 2012 in Arxiu històric, Difusió

El proper dimarts dia 3 de juliol realitzarem una lectura teatralitzada de les darrers poesies escrites pel poeta Agustí Bartra l’any 1982. En motiu de l’edició revisada d’aquests textos realitzada pel crític literari D.Sam Abrams i gràcies als textos i esmenes originals conservats a l’Arxiu Històric, s’ha pogut recuperar l’essència i la intencionalitat real de la darrera expressió del poeta. L’acte s’inscriu en la commemoració dels 30 anys de la mort del poeta, el decés del qual s’esdevení el 7 de juliol de 1982.

Es realitzarà una relectura d’una  selecció de textos amb clau dramàtica. La lectura serà dirigida pel director i intèrpret Albert Vidal amb la col·laboració d’Helena Heras i Joan Soler. També comptarà amb música de guitarra en directe a càrrec de Jordi Serra Oñate. Abans de la lectura hi haurà una breu presentació de D. Sam Abrams on es posarà en context aquests textos amb l’obra del poeta.

Dia 3 de juliol 2012 – Arxiu Històric Comarcal de Terrassa – C/Pantà, núm.20, baixos – 19:00. Es prega puntualitat.

L’obra ha estat editada per l’editorial “Meteora” dins la seva col·lecció de “Poesia” aquest mateix 2012. L’acte compta amb la col·laboració del Centre d’Educació Musical de Terrassa (CEM).

Els documents de la Festa Major

juny 25, 2012 in Arxiu històric, Arxius

La Festa Major no es genera per combustió espontània, sinó que hi ha tota una feina d’organització, planificació i coordinació per la qual l’Ajuntament genera molts documents, com ara contractes, actes de reunions,  convenis,  sol·licituds, cartells i programes. Una documentació que, amb el pas del temps i respectant el cicle de vida documental, acabarà essent custodiada a l’Arxiu de Terrassa i formarà part del patrimoni documental de la nostra ciutat.

Això mateix passa amb totes aquelles activitats o afers que desenvolupa l’Ajuntament. Gairebé tot es  plasma en un document. Aquest és el procés de formació del fons documental de l’Ajuntament de Terrassa, una via per poder conèixer la història de l’organització i una ajuda en la correcta presa de decisions dins de la mateixa institució, garantint tant els seus drets i deures com els dels seus administrats.

Una part de la documentació relacionada amb la Festa Major, que l’Arxiu ha conservat i guardat durant aquests anys, són els programes de la  Festa Major, dels quals en tenim  des del 1900. Ara, gràcies a la digitalització realitzada amb la col·laboració d’una Casa d’oficis (2010-2011), els posem a disposició de la ciutadania a la nostra pàgina web:

http://arxiumunicipal.terrassa.cat/afons.php?id_menu=102

El rol dels arxivers en l’administració electrònica

juny 22, 2012 in Arxius, Gestió documental, Gestor documental

Qualsevol projecte d’implantació d’un sistema de gestió documental i de l’administració electrònica requereix d’una planificació transversal dins de l’organització i un coneixement profund de la institució en tots els seus àmbits i aspectes (recursos, persones, relacions, organització…), així com tenir en compte a totes i cadascunes de les persones que treballen a la institució, independentment de la seva categoria professional.

Ja des del 2007, any de l’inici del projecte Paradís -el Sistema de gestió de documents a l’Ajuntament de Terrassa-, es va establir una estreta relació de col·laboració entre el Servei de Tecnologia i Sistemes de la Informació i l’Arxiu Municipal. Aquesta relació es va completar quan l’Arxiu Municipal va canviar d’adscripció orgànica dins l’Ajuntament, passant de dependre de Secretaria General al Servei de Tecnologia, Logística i Qualitat. Aquest canvi va provocar la creació d’un equip multidisciplinari format pel Departament de Sistemes de la Informació, el Departament d’Innovació i Procediments, el Departament de Protecció de Dades Personals i el cap de projectes. Tots aquests departaments municipals estan adscrits a la  mateixa direcció de serveis que l’Arxiu Municipal, el que evidencia que, en la gestió de documents, l’Arxiu ja no es pot recloure dins les seves quatre parets, preocupant-se únicament del seu benestar i esperant passivament que algun dia la documentació li arribi.

Amb aquests canvis orgànics i de funcionament ha estat més senzill crear un equip de treball multidisciplinari que aprofiti els coneixements de tots els seus membres per tirar endavant el projecte de gestió documental i l’administració electrònica. És inviable desenvolupar una eina tecnològica de gestió documental sense els coneixements dels informàtics, com tampoc és possible establir criteris de gestió documental en el món de l’administració electrònica sense els coneixements i la professionalitat dels arxivers i gestors de  documents.

Treballar en equip posa de manifest les diferències en el coneixement de les múltiples disciplines, però, alhora, obliga a establir aliances i a trobar estratègies comunes. En la implantació de l’administració electrònica ja no serveix que cada departament desenvolupi la seva parcel·la de treball de manera independent, sinó que cal aprofitar i convergir en un únic projecte; és en aquest camí que els professionals de l’arxivística tenim una bona feina per fer.

El rol dels arxivers i de les arxiveres en aquest nou món és el de planificar bé el sistema de gestió documental per tal que s’integri amb la resta de sistemes d’informació corporatius, coordinar equips de treball multidisciplinaris, trobar solucions als reptes que planteja la conservació i preservació dels documents electrònics, aportar les polítiques i instruccions a tota la institució per tal de garantir la producció de documents fiables, autèntics, íntegres, usables i accessibles, analitzar les millors solucions en relació a la signatura electrònica i tenir uns mínims coneixements de l’arquitectura tecnològica sobre la qual  reposen els sistemes d’informació de la nostra organització.

També som els gestors i assessors de les diferents oficines i serveis municipals en tot allò relacionat amb la producció de documents, la seva organització, classificació, descripció, avaluació i destrucció.

El projecte d’implantació del Sistema de gestió de documents a l’Ajuntament ens ha ensenyat a valorar la nostra professió d’arxivers i gestors documentals des d’una altra perspectiva. Hem après a treballar en un equip multidisciplinari, acceptant les diferències, aprofitant el coneixement que aporta cada sector professional i aprenent a comunicar i a transmetre els propis coneixements.

Hem constatat que les funcions tradicionals dels arxivers i arxiveres continuen essent imprescindibles per a la nostra institució, i que la gestió dels documents electrònics en el marc de l’administració electrònica requereix més que mai els nostres serveis professionals i les nostres aportacions.

Finalment, el projecte d’implantació d’un sistema de gestió documental a l’Ajuntament de Terrassa ens ha permès situar l’Arxiu Municipal en un nova posició orgànica dins de la institució, amb un augment de la visibilitat i del  prestigi, més ben valorat i acceptat.

Fotografia de l’entrada de Manel Marques Del Aguila