Ajuntament de Terrassa

Ajuntament de Terrassa

Aleshores diré Shakespeare i llegiré Stephen King

22 de juny de 2018
Per

Omplim la maleta de les recomanacions literàries per aquestes vacances. Són les lectures que les bibliotecàries i bibliotecaris de Terrassa tenen intenció d’abordar en el merescut descans estienc i les que es reserven per a la tornada al curro. Amaneixen un fresc aparador llibresc. Lo cànon estiuenc, alça Manela!

Hem fet dues preguntes al personal de les biblioteques. La primera, Quin llibre posaràs a la teva maleta de vacances? i  la segona Quin et reservaràs per a la tornada al curro?  Us pica la curiositat… potser alguna resposta us gratarà!

Arrenquem amb 10 blogueres biTer, les primeres preses d’una nova cacera canònica a tocar de la revetlla de Sant Joan. Avui toca recordar que qui fa la maleta per Sant Joan, llegeix tot l’any! O això resava la meva àvia sàvia!

Segueix llegint »

Literatura i sèries

21 de juny de 2018
Per

Sèrieaddictes

Els guionistes de les sèries de televisió tenen una gran font d’inspiració en els clàssics i no tan clàssics de la literatura universal. Molts d’ells han adaptat tant a la petita pantalla com en el gran format del cinema, increïbles novel·les. Algunes vegades amb resultats molt diversos. Us en mostrarem algun exemples d’adaptacions que creiem que us podran interessar.

Orgullo y prejuicio

L’obra de la Jane Austen comença amb aquesta frase tan solemne i premonitòria de com succeirà la història:

Es una verdad mundialmente reconocida que un hombre soltero, poseedor de una gran fortuna, necesita una esposa.

Aquest clàssic de la literatura romàntica anglesa ens narra la tragèdia que suposava per a una jove no trobar marit en el segle XIX. La gran pressió social soferta per les pròpies joves i pels seus pares és un dels fils conductors d’aquesta meravellosa novel·la on la senyora Bennet té cinc filles per casar. Una àrdua tasca per a una dona volàtil i superficial!


La sèrie de la BBC va ser protagonitzada per Jennifer Ehle i Colin Firth i va ser guanyadora del premi EMMY i el Bafta.

Segueix llegint »

Dia Mundial dels Refugiats

20 de juny de 2018
Per

Aquarius ja no és només el nom d’una beguda ensucrada. Des del juny del 2018 Aquarius és també el nom del vaixell que va rescatar 629 migrants al Mediterrani i va fer evident la crisi de refugiats a Europa. Malta i Itàlia van rebutjar el vaixell i, finalment, l’Aquarius va poder atracar a València. Però, de ben segur, el periple dels 629 migrants no finalitza aquí.

No és fàcil entendre la magnitud de la crisi dels migrants que arriben a Europa i, de vegades, les notícies dels informatius, els diaris i les cerques a Internet no aporten una visió àmplia del problema.

Aprofitant la recent crisi de l’Aquarius i que el 20 de juny és el Dia Mundial dels Refugiats us proposem tres lectures que us ajudaran a entendre millor la complexitat d’aquest conflicte que ens és tan proper com aliè.

Segueix llegint »

Els lectors recomanen. La vida secreta de Rebecca Paradise

18 de juny de 2018
Per

MAÑAS ROMERO, Pedro. La Vida secreta de Rebecca Paradise. Amb il·lustracions de Bea Tormo. Boadilla del Monte: SM, 2015

 

Hola, som L’Aya i la Nada de la bd2, tenim onze anys i volem recomanar  un llibre que ens ha fascinat que es diu ”La vida secreta de Rebecca Paradise”. Ens ha agradat molt aquest llibre pels següents motius:

  1. Perquè és un dels llibres que quan el comences a llegir t’enganxes.
  2. Perquè els dibuixos són molt bonics.
  3. És molt interessant perquè hi ha molts misteris.

Si t’agraden els llibres de misteris i les lectures interessants, aquesta és el teu llibre!

 

Aquest llibre va guanyar el premi “El Barco de Vapor” de l’any 2015 i el recomanen l’Aya Habboudi i la Nada Amara de la Biblioteca districte 2 (bd2)

 

Per conèixer una mica més a………..Salvador Comelles

11 de juny de 2018
Per

Avui us farem cinc cèntims d’un autor terrassenc, Salvador Comelles, que l’altre dia ens va visitar a les biblioteques, concretament a la biblioteca del districte 2. El Salvador s’ha dedicat durant gran part de la seva vida a escriures contes i novel·les per a nois i noies. Ha guanyat diferents premis, com per exemple el Premi Josep Maria Folch i Torres (1993) amb el Mar dels naufragis  o el Premi de la Crítica Serra d’Or de literatura infantil i juvenil (2010) amb El circ.

– L’entrevista a Salvador Comelles durant la cloenda dels Clubs de lectura infantils i juvenils de la biblioteca del districte 2, divendres 18 de maig de 2018. Aqui teniu la bateria de preguntes dels nens i nenes de la bd2:

• Quants llibres has escrit? Una trentena.
• Per què has decidit ser escriptor? Perquè m’agrada imaginar històries i jugar amb el llenguatge.
• A quina edat vas començar a escriure? De petit, quan tenia 10-12 anys ja m’agradava escriure històries. Les primeres que vaig publicar tenia 21 anys.
• Per què t’agrada ser escriptor? Perquè m’ho passo bé i veig que hi ha lectors que s’ho passen bé amb el que he escrit.
• Qui fa les il·lustracions dels teus llibres? Els il·lustradors professionals. A Catalunya n’hi ha molts i de molt bons.
• De què ets professor? De Llengua i Literatura. Segueix llegint »

Arthur Cravan, un diamant que va ratllar l’art

8 de juny de 2018
Per

L'enemic de les arts

 

Arthur Cravan

Humor, sarcasme, ironia, grolleria, supèrbia, excentricitat, van ser les armes d’Arthur Cravan (1887 – 1918), poeta-artista-crític bastant desconegut per aquestes contrades. Una anècdota que il·lustra molt bé l’actitud de l’artista que serà homenejat a la present edició del festival poètic Elixir, és la que segueix:

Amb una de les seves crítiques viperines, agres i agressives, que repartia a tort i a dret, va insultar a Mauire Laurencin, pintora de les primeres avantguardes que va ser parella del poeta francès Guillaume Apollinaire, amb aquests termes:

«Heus aquí una que necessita que se li aixequin les faldilles i se li fiqui una gran… en cert lloc». Es va haver de disculpar, i es va retractar amb les següents paraules:
«Ja que jo he dit (…) demano simplement que s’ha d’entendre: Heus aquí una que necessita que se li aixequin les faldilles i se li fiqui una gran astronomia al Teatre de Varietats»

Actualment resulta fascinant observar una mostra d’agressivitat poètica, cínica i irreverent com aquesta. A l’època de la dictadura de la correcció política, de la tolerància intolerant, on qualsevol manifestació ha de ser mesurada molt acuradament perquè sempre hi ha algú disposat a indignar-se, Cravan apareix a la història de les avantguardes artístiques com martell destructor, amb un enginy increïble per l’art d’insultar i la crítica no apte per a cursis. A inicis del segle passat no s’anaven amb subterfugis a l’hora de fer crítica artística. Certament em sembla un bon model a seguir, en un moment en què gaudim d’una aparent llibertat creadora, dic aparent perquè és tot el contrari: la crítica al món de l’art en general, queda diluïda per un sistema capitalista que l’absorbeix per fagocitar-la com un producte més de la societat de l’espectacle. És ben segur que l’Arthur Cravan ara tindria problemes amb la justícia i amb molts col·lectius. Tots fem gala de tolerants fins que els valors que es posen en dubte són els nostres. Aquesta és per a mi la meta i la funció de l’art, posar en dubte l’arquitectura social mostrant les seves impostures per arribar a la veritat del motor dels nostres actes.
Amb la provocació i l’escàndol com a eines artístiques Cravan va brillar com un llamp. La seva prosa ara ens sembla inaudita i s’enyora: «Me cago en el arte y sin embargo si hubiera conocido a Balzac habría intentado robarle un beso»(1) No és meravellós?

Més tard la seva enigmàtica i romàntica desaparició el van conformar com un estendard de l’anàrquic, de l’art com a caos, com a tempestat, un diamant que va ratllar l’art. El seu gran valor com a poeta no és un llegat d’obra física, que no la té, és la seva actitud d’agitador cultural, ser un poeta de si mateix, ell va ser la seva millor obra. Arthur Cravan representa una onada genial de mala llet, de trencament de les convencions socials i el precursor del moviment Dadà, del qual, amb altres serps verinoses precursores com en Jaques Vaché, van conformar l’art contemporani i una forma de viure.

(1)- QUINTELA, Héctor. Mitomanía o baile de máscaras. Jot down, juny 2012.

BCT xarxa

Biblioteca pública de Terrassa
Passeig de les lletres, 1
08221 - Terrassa
Telf. 937 894 589
Mail: bctxarxa@terrassa.cat