Ajuntament de Terrassa

Ajuntament de Terrassa

Envia’ns la teva poesia

6 de març de 2009

Il·lustració de Jimmy Liao usada en un dels punts de llibre que regalem enguany

Dona, m’agrada aquesta paraula curta i forta. A dins hi ha la paraula ona, la paraula do, que és un regal, i gairebé tota la paraula donar.

Així és com Eglal Errera elogia les dones.
Durant el verspoesia de l’any passat ens vau enviar moltíssimes poesies que encara guardem al nostre arxiu/cor.
Ens alegra poder-vos anunciar que ja podeu tornar a enviar-ne i les podreu anar veient aquí mateix.

Jugueu amb les paraules i el que us suggereixin les dones: mares, àvies, germanes, tietes, amigues, companyes, amants, conegudes i desconegudes. Recordeu que les poesies han de ser inèdites i no han de superar els 14 versos.

Logo Verspoesia’09Trobareu tota la informació sobre el Verspoesia’09 al web de les biblioteques públiques de Terrassa. Des de les activitats que es fan durant tot el mes de març i fins entrat l’abril. Fins la poesia que us oferirem cada setmana. No deixeu de visitar Paraula de dona feta poesia cada divendres!

Com cada any…….. més poesia!

Compartiu!
  • Delicious
  • Facebook
  • Google Bookmarks
  • Twitter

    Etiquetes: , ,

    14 Responses to Envia’ns la teva poesia

    1. Alumna de 3rB CEIP Marià Galí on 26 de març de 2009 at 13:49

      El dofí uun animal que salta,i
      sempre està content,
      viu en una cova molt alta,
      i és molt valent.

      La cova és molt fosca,
      i ell dorm moltes hores
      és tan ràpid com una mosca,
      que sempre corres a les fosques.

      El nen quan va a la mar
      veu al nostre amic dofí
      una llum encesa en el far,
      que divertit és el dofí!!

    2. Alumnes de 4t.B Ceip Marià Galí i Guix on 26 de març de 2009 at 11:50

      LA NENA I EL JARDÍ FLORIT

      La nena del jardí florit,
      molt contenta passeja avui
      i diu que la primavera arribarà,
      i la neu marxarà.

      Així va succeir
      la primavera ja és aqui!
      les han totes florit
      i el jardí està bonic.

      I la nena molt contenta,
      amb les flors petites passeja,
      fent bots amunt i avall.

    3. Alumnes de 4t.B Ceip Marià Galí i Guix on 26 de març de 2009 at 11:45

      UN JARDÍ PRECIÓS

      Darrere el mur verd
      un jardí florit,
      i un estany d’aigua
      abundant i colorit.

      Sota gotes de llum,
      camina la vida,
      susurren les roses
      i floreix el jardí.

      Des de les finestres
      desafien al sol,
      persianes, balcons
      i tendals en groc.

      Alienes al món,
      entre sol i ombres
      la mare i la filla,
      vigilen els lliris
      mentre el sol es posa.

    4. Alumnes de 4t.B Ceip Marià Galí i Guix on 26 de març de 2009 at 11:41

      El JARDÍ DE LA JARDINERA

      La nena passeja pel jardí,
      el jardí és del tot florit.
      La jardinera li diu a la petita:
      -Quines flors portes més boniques!

      M’envolten les flors
      de tota mena
      i el jardí de colorins bonic queda.

    5. Alumnes de 4t.B Ceip Marià Galí i Guix on 26 de març de 2009 at 11:38

      La flor del pi

      En un jardí molt bonic,
      on hi havia una petita nena
      li va dir la jardinera
      què tenia flors de tota mena.

      La jardinera va dir
      que no totes són diferents
      i la nena va dir
      que va veure un pi!

      En aquell pi,
      s’oculta una flor
      la jardinera va dir
      amb molta por.

      La flor que s’ocultava
      era un lliri
      mentra la dona parlava
      que tothom ho miri!

    6. Alumnes de 4t.B Ceip Marià Galí i Guix on 26 de març de 2009 at 11:32

      UNA TARDA AL JARDÍ

      Un dia assoleiat,
      uns núvols radiants,
      una casa al costat
      i uns jardins allargats.

      Hi ha flors petites
      però boniques,
      hi ha de blanques
      però moltes de vermelles.

      Un nena rica,
      i una jardinera bonica.
      Diu la nena rica i rossa:
      -Com que ets tan preciosa!

      Ja ha sortit la llunael sol se’n va a dormir,
      i la nostra jardinera
      ens diu: Molt bona nit!

    7. Alumnes de 4t.B Ceip Marià Galí i Guix on 23 de març de 2009 at 11:09

      LA PRIMAVERA

      Ara arriba la primavera,
      els ocells canten,
      els arbres secs es posen verds.
      I tothom està molt content!

      La nena tan bonica
      comença a cantar,
      i la jardinera es posa a ballar.

      I la natura es desperta,
      els arbres, els insectes i
      el sol està ben lluent!

      La nena és tan feliç,
      la bonica jardinera li regala una flor,
      ja arriba la primavera!

    8. Alumnes de 4t.B Ceip Marià Galí i Guix on 23 de març de 2009 at 11:04

      ELS JARDINS A LA PRIMAVERA

      Passem per l’arc de Sant Martí,
      fins arribar en aquest bonic jardí.
      Ple de flors i roses que el vent,
      les fa moure suaument.

      Arbres de fulla perenne,
      de verd fosc us pintaré.
      Granotes, serps i gripaus
      i comença el sol solaner.

    9. Alumnes de 4t.B Ceip Marià Galí i Guix on 23 de març de 2009 at 11:01

      LA PRIMAVERA

      La primavera ja és aqui,
      m’agrada quan arriba
      amb el verd molt claret,
      i el verd fosquet.

      M’envolten colors molt vius,
      dels arbres i de la terra,
      tot de flors de molts colors
      sota meu tot de gespa.

      Els ocells canten
      d’alegria perquè
      ja és aqui la primavera!

      Tots contents i somrients
      surten corrents a donar-li
      la benvinguda
      a la estimada i esperada
      PRIMAVERA.

    10. Alumnes de 4t.B Ceip Marià Galí i Guix on 23 de març de 2009 at 10:57

      L’hivern ja s’ha acabat

      L’hivern aviat acabarà
      donant pas a la primavera,
      és l’estació que m’agrada
      perquè és la més alegre i riallera.

      La primavera arriba,
      ve plena de colors,
      papallones, ocells, formigues,
      arbres verds i moltes flors.

      Al parc reverdeixen els arbres,
      al camp canten els ocells,
      tot està més bonic i alegre
      i els nens també estan més contents.

      Les formigues comencen a sortir,
      totes fora dels formiguers,
      van buscant molles de pa
      per guardar-les per l’hivern.

      Les papallones volen contentes
      per ensenyar-nos els seus colors,
      hi ha blanques, taronges i verdes,
      grogues i també de marrons.

      Els jardins ja ens avisen
      que arriba la primavera
      perquè es posen plens de flors
      i fan molt bona oloreta.

    11. Alumnes de 4t.B Ceip Marià Galí i Guix on 23 de març de 2009 at 10:47

      LA NENA I LA JARDINERA

      El color verd i la nena passejant,
      i les flors tan boniques
      i una pasarel.la pel davant.

      I la primavera dona
      color a la jardinera,
      i el sol a la nena i,
      ja arriba la primavera!

      La natura és tan bonica
      com els jardins !
      la nena diu: – Què bonic és el jardí!
      i la mare contesta: – Com tu filleta meva!

    12. […] Ep … i no t’oblidis d’enviar-nos la teva poesia! […]

    13. Anna Gimeno on 12 de març de 2009 at 19:14

      Vida, que s’escapa de la meva,
      silenci, transició eterna,
      un sospir d’aigua en calma,
      tan salada, tan freda…
      L’esquitxada del teus llavis infinita,
      esvaïda fins a la primavera.
      Llibertat, sense tu infinitament presonera,
      dolçor, que s’amaga entre amargor de pedra.
      Tan igual, simple com la fugitiva pèrdua,
      i tan apreciat, com el sol quan només hi ha cendra.
      Ets el remor constant,
      ets tan intranscendent, tan tendre,
      ets i seràs, des de que vas marxar,
      el plor del meu cor, trist de cada vespre.
      Uns ulls desconeguts que es claven sempre,
      que em donen felicitat i després l’esvaeixen.
      Uns braços segurs, immensament propers,
      i un somriure, i una boca, i molt més…
      Una corda ferma, que lluita contra la corrent,
      massa prima, massa òrfena de temps.
      Felicitat, que ha jugat entre nosaltres,
      que va guiar-se per l’oblit i va decidir deixar-me.
      Foscor, incompresa i alliberada,
      infinita tardor, que roman inesgotable.
      Ets l’hivern, clavat en la meva mirada.
      Ets el foc calent, cremant cada paraula.
      Ets cada sentiment, trencat i irreparable
      fins que torni una veu, suau, sincera, inacabable.

    14. Lucia on 11 de març de 2009 at 17:04

      Cae la noche y con ella la lluvia
      mojando mi corazón dormido
      ausente casi débil por la suave
      tormenta…

      Y me siento triste.

      Llueve en mi silencio silenciado
      en mi sonrisa perenne
      en mi angelical mirada
      en la aurora del nuevo amanecer.

      Renaceré como renace el ave fénix
      de sus cenizas,
      como renace la flor en primavera
      como florecen los almendros
      renaceré y todo volverá a ser feliz….

    Deixa un comentari

    L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

    BCT xarxa

    Biblioteca pública de Terrassa
    Passeig de les lletres, 1
    08221 - Terrassa
    Telf. 937 894 589
    Mail: bctxarxa@terrassa.cat