Ajuntament de Terrassa

Ajuntament de Terrassa

Tornem-hi que no ha estat res!

7 d'octubre de 2009

Un any més, el Club de Literatura Infantil i Juvenil de la bct, enceta un nou curs. Aquest any, amb cares noves i no tant noves… Com sempre, remenarem i tocarem els llibres que han sortit darrerament al mercat. Cada membre del club se n’endurà uns quants i els llegirà aquell mes. A la següent sessió, els participants comentaran aquells que han llegit, i faran partícips de les seves observacions a la resta de grup. De cada llibre farem una petita ressenya, que anirem penjant al bloc.

Per a començar, vam parlar de com fer una bona tria de llibres. Els criteris són*:

  • Un bon llibre per a infants ha d’agradar primer de tot a l’adult que li ha triat, que li llegeix, perquè sinó a l’hora d’explicar-li l’avorrirem, si a nosaltres no ens agrada no serem capaços de transmetre-li la màgia del conte
  • L’enemicEl valor estètic i literari ha de prevaler per sobre del valor didàctic. És molt important que el llibre els ensenyi alguna cosa, però si amb això aconseguim que el nen/a el rebutgi, malament. Ens interessa que el nen/a llegeixi, que gaudeixi i si aquest llibre que hem triat és massa didàctic el que aconseguirem és que s’avorreixi. L’infant ha de disfrutar de la lectura, ja es passa prou hores escoltant de tot arreu com s’ha de comportar i no te ganes de més lliçons. Si triem un llibre amb el que li volguem explicar alguna cosa, ha de ser ben escrit que no es noti la lliçó
  • Un bon llibre ha d’estimular la capacitat crítica del lector. Pel simple fet de ser un llibre per a infants l’autor no ha de baixar el nivell d’exigència que aplica a una història adreçada a adults, tant sols cal que s’adapti a les capacitats lectores del receptor: musclos.jpg
    • Personatges han d’estar ben caracteritzats
    • L’ambient treballat amb cura
    • Llenguatge precís
    • La història (tant si és real com fantàstica) ha de ser coherent i versemblant
  • Un bon llibre ha de ser original: ha d’aportar alguna cosa nova, ja sigui en el contingut, en la forma o el plantejament i no s’hauria de limitar a reproduir models ja establerts per aprofitar l’èxit que altres han aconseguit ja entre els lectors
  • principe.jpegUn bon llibre és comunicació: una de les funcions bàsiques de la literatura és tocar la fibra de les persones,  desvetllar els sentits i les emocions, ja sigui gratant la tendresa, fent esclatar el riure, fent brotar el plor o fent créixer i escampar l’angoixa, per tal de premetre al lector participar intensament en la ficció. Si un llibre no ens desperta res de tot això és que no ha aconseguit aquesta fita, arribar a comunicar
  • Per tant fer una bona tria és cabdal per afavorir una bona trobada entre l’infant i el llibre: la trobada hauria de ser un triangle: nen-adult-llibre.

*(Extret de: M’agrada llegir: com fer els teus fills lectors. Barcelona: Ara llibres, 2007)

Bibliografia de la sessió del 6 d’octubre de 2009.

Compartiu!
  • Delicious
  • Facebook
  • Google Bookmarks
  • Twitter

    Etiquetes: , , , , , ,

    15 Responses to Tornem-hi que no ha estat res!

    1. Susanna Gassó on 13 de gener de 2010 at 16:42

      DAHL, Roald Matilda és el llibre de lectura que vaig escollir.

      Edat:
      A partir d’onze anys.

      Argument:
      Matilda Wormwood és una nena prodigi, molt intel·ligent i sensible.
      Abans de complir cinc anys ja havia llegit un munt d’obres literàries però els seus pares i el seu germà la tracten sense cap mena de respecte.
      Entre casa i l’escola, Matilda se sent molt pressionada, però un dia que es troba davant d’un perill greu, la nena descobreix que té uns poders psíquics extraordinaris que li permeten salvar l’escola i la seva estimada mestra, vilment explotada per la seva tieta, directora de l’escola.

      Trets a destacar:
      – La visió que l’autor dóna sobre l’escola és fruit de la seva experiència de joventut.
      Durant molts anys l’autor va estudiar en règim d’internat en alguns centres educatius anglesos.
      – Força dosis d’ironia i d’humor gràcies a les exageracions i a la caricatura que fa dels personatges.
      – La Trunchbull, la malvada directora i la senyoreta Honey, la dolça i amorosa professora,
      representen dues cares oposades del que són un bon o un mal mestre.
      – Es fa una sàtira del comportament de cert tipus de pares i de gent que només viu per les aparences i els diners.
      – El poder de la imaginació infantil com a via per a solucionar problemes de la vida real.
      – En els llibres Matilda troba tot allò que la seva família no li pot donar,
      ja que els seus pares i el seu germà no la comprenen i la veuen una mica rara.
      – Una narració amb tots els ingredients d’un conte clàssic, però sense deixar de banda la imaginació i la fantasia.
      – Matilda, el model de lectora al que tots hauríem d’aspirar.

    2. Antonia Rodriguez on 20 de desembre de 2009 at 22:49

      El llibre de La catifa voladora de la Brunilda de V. Thomas i K. Paul el vaig presentar als nens de segon i tots vam disfrutar molt. Amb aquests dibuixos amb tants detalls crec que donen lloc a fer volar la imaginació. Com que la bruixa ja és un personatge fantàstic al que li passen coses fantàstiques i divertides, crec que és molt recomanable per motivar els nens a la lectura. En aquest llibre pots inventar una nova història a cada pàgina del llibre. A través de les il·lustracions que recullen els tòpics de les bruixes d’una manera divertida crec que s’atreu molt l’interès dels nens. Caldrà també veure els altres títols de la col·lecció que sembla segueixen el mateix estil.

    3. Antonia Rodriguez on 20 de desembre de 2009 at 22:18

      Comentari del llibre “Ernesto” de Lola Casas , il·lustrat per Gusti: El llibre ja comença amb la il·lustració a dues pàgines del que fan les urpes afilades del felí, ja que Ernesto és un lleó. És el rei de la selva i tots esperem que faci honor al seu nom i a través de la història ens l’imaginem molt ferotge. Ernesto té gana i el llibre va presentant pàgina a pàgina l’ambient i els possibles àpats del lleó. A tots els troba alguna pega fins que apareix una zebra que li sembla adequada però en aquell moment apareix qui realment aportarà l’aliment a la família, la lleona, que li recorda el seu paper que no és més que cuidar dels cadells mentre ella caça. És un llibre amb poc text on destaquen uns dibuixos fets amb traços poc definits de pinzellades sobre paper arrugat i on fa servir elements metàl·lics com cargols, fil ferros, molles, xapes, plaques i altres elements que donen a la il·lustració un aspecte com de collage i dona als personatges un aspecte menys realista. Els colors també reflecteixen molt l’ambient de la sabana i el moment del dia on passa l’acció. La moraleja del llibre m’ha fet pensar en … ” No es tan fiero el león como lo pintan”. El recomano perquè m’han agradat els dibuixos i la presentació de la història.

    4. Susanna Gassó on 2 de desembre de 2009 at 18:05

      A partir d’onze anys.

      Argument:
      Matilda Wormwood és una nena prodigi, molt intel·ligent i sensible.
      Abans de complir cinc anys ja havia llegit un munt d’obres literàries però els seus pares i el seu germà la tracten sense cap mena de respecte.
      Entre casa i l’escola, Matilda se sent molt pressionada, però un dia que es troba davant d’un perill greu, la nena descobreix que té uns poders psíquics extraordinaris que li permeten salvar l’escola i la seva estimada mestra, vilment explotada per la seva tieta, directora de l’escola.

      Trets a destacar:
      – La visió que l’autor dóna sobre l’escola és fruit de la seva experiència de joventut.
      Durant molts anys l’autor va estudiar en règim d’internat en alguns centres educatius anglesos.
      – Força dosis d’ironia i d’humor gràcies a les exageracions i a la caricatura que fa dels personatges.
      – La Trunchbull, la malvada directora i la senyoreta Honey, la dolça i amorosa professora,
      representen dues cares oposades del que són un bon o un mal mestre.
      – Es fa una sàtira del comportament de cert tipus de pares i de gent que només viu per les aparences i els diners.
      – El poder de la imaginació infantil com a via per a solucionar problemes de la vida real.
      – En els llibres Matilda troba tot allò que la seva família no li pot donar,
      ja que els seus pares i el seu germà no la comprenen i la veuen una mica rara.
      – Una narració amb tots els ingredients d’un conte clàssic, però sense deixar de banda la imaginació i la fantasia.
      – Matilda, el model de lectora al que tots hauríem d’aspirar.

    5. Ana Carmona on 15 de novembre de 2009 at 23:59

      Hola
      Marta: Aquesta vegada he agafat dos llibres: El primer es titula “Pipí
      a l´herba”. És molt infantil. L´he explicat al meu grup de P-5 i han
      rigut moltíssim, s´han sentit identificats amb aquesta situació que hi
      viu la nena de la història. Es tracta d´una nena d´uns cinc, sis anys
      que va passejant pel bosc i se li escapa molt el pipí. Va buscant llocs
      per fer-lo però cap li sembla adequat( hi ha ortigues, aranyes…).Al
      final fa un pipi a sobre d´unes formigues i una marieta, però
      s´arrepenteix perquè creu que s´ha passat i els animalests s´han
      ofegat. Ha sigut una història curteta i fàcil d´entendre, on la
      il.lustració és normaleta, adequada per a nens petits, clara, senzilla
      i amb color. L´altre llibre, en canvi, ” Imagina´t un lloc” és adequat
      per a nens més grans. Aquí els dibuixos són xul.líssims, més
      el.laborats, amb molt de color, semblen fotos reals. Se´ns expliquen
      diferents llocs imaginaris que ens intenten acostar a la realitat. Ens
      descriu diferents paissatges, quasi perfectes, a través de diferents
      poemes, per fer-ho més maco encara: paissatges de primavera, de platja,
      d´estiu, d´hivern, de neu,de tranquil.litat, silenci, relaxació… tots
      els llocs on qualsevol persona desitjaria viure!…

    6. Carme Colomer Barba on 14 de novembre de 2009 at 22:24

      Carme Colomer Barba

      Al final de la primera sessió, dimarts 6.10.09, vaig agafar dos llibres per a comentar. El primer “Un lunes por la mañana” de Uri Shulevitz. Hem de partir del punt de vista que, segons una nota de l’editor, és una “anigua canción tradicional francesa” i d’aquesta manera es comprèn la reiterada repetició de paraules com un encadenat, en que cada dia de la setmana se n’hi afegeix una de nova. Una manera de treballar la memorització, com una tornada. El protagonista, un nen, parla en primera persona de la seva relació amb uns personatges ficticis, que finalment li fan viure uns moments encantadors, dins la seva fantasia.

      El segon llibre que vaig agafar és “El lleó de la biblioteca” de Michelle Knudsen.
      En aquest conte s’utilitza el personatge d’un lleó com a pretext per a presentar i comentar unes normes a seguir, específiques de l’usuari infantil de biblioteques. La primera és: no cridar i dar prioritat al silenci. La segona: no córrer pels espais de la biblioteca, desplaçar-se sense molestar. Aquestes normes permeten excepcions. Diu el text “a menys que hi hagi una raó de pes” i en el relat ens fan adonar de que trencar les normes pot ser convenient en situacions extraordinàries. Peró com a conclusió, es dóna preferència al retorn a l’ordre establert.

    7. Gema Monfort on 2 de novembre de 2009 at 23:44

      Un cocodril sota el llit.
      Es tracta d’un relat fantàstic adreçat a un públic juvenil, tot i que aquest aspecte no descarta que l’adult ho pugui llegir i en gaudeixi. Com ha estat el meu cas.
      Es presenta la història d’un home que es trasllada a la ciutat per temes laborals. Un dia descobreix que a sota del seu llit hi ha un cocodril que es menja les seves sabates… llavors decideix anar al metge i aquest li recomana un tractament…
      La veritat es que la història està explicada amb un to còmic i surrealista que fa la lectura molt divertida. El fet de no saber com acabarà t’enganxa a la lectura. És un llibre molt recomanable, m’ha agradat!

      L’altre llibre que he llegit L’ovelleta que va venir a sopar.
      És un llibre adreçat a un públic infantil. Explica la història d’un llop que està a casa a punt de menjar-se una sopeta de verdures….mentre pensa que un bon estofat d’ovelleta estaria molt millor…vet aquí que piquen a la porta…qui serà? Una ovelleta!!!! A partir d’aquí el lector espera el que en tots els contes tradicionals passaria amb l’ovelleta, però no serà així. Es tracta d’un desenllaç diferent e inesperat, que es va construint poc a poc, on la figura del llop que tots tenim en ment es va transformant fins adoptar un caràcter tendre al que no ens té acostumats…

    8. Montserrat Fabrés on 2 de novembre de 2009 at 18:57

      Bona tarda a tos i totes

      Dos comentaris més referents als llibres que acabo de llegir.

      El llibre “Fill de rojo” explica amb pinzellades precises i clares els fets reals viscuts durant la guerra civil i la postguerra, període comprès entre els anys 1936 i 1950. A partir de la companyia d’un avi i un nét, s’estableix el diàleg que permet recuperar la memòria històrica d’uns esdeveniments que van trasbalsar i canviar la vida de tantes persones, famílies i pobles. Les il·lustracions reflecteixen aquesta situació. No treuen protagonisme al text sinó que ajuden a comprendre’l, tant per les accions i expressions dels personatges com per la tècnica de color utilitzada.

      Del llibre “M’agrada llegir” he trobat consells interessants, sobretot els que fan referència als criteris per fer una bona tria, com detectar les dificultats lectores, del paper de l’escola:com fomentar l’hàbit lector i la pinzellada que fa referència a les il·lustracions. Crec que és un llibre per refrescar aspectes que, amb les presses del dia a dia, ens poden quedar una mica en l’oblit.

    9. Agus Revilla on 29 d'octubre de 2009 at 19:12

      Hola a tots i totes,

      Durant aquest dies he llegit alguns dels llibres que ens van recomanar. son curtes i de lectura molt agradable. potser de tots el que he llegit, els que més m’han agradat han sigut, “un lleó a la biblioteca” perque m’ha recordat a les historias de quant jo era petita, inclus les il·lustracions. una historia sencilla i maca, d’un elefant que li agradava sentir contes a la biblioteca i el final és amb “moraleja”, com els contes d’abans.

      Altre conte que m’ha agradat ha sigut el de “Olivia” un conte visual sobre una porqueta molt divertida, la il·lustració forma part del conte.

      El llibre que m’ha decebut ha sigut “el princep dels embolics”. les il·lustracions son maquisimes, però la historia no m’agradat i menys per nens i nenes. És un corb que va sembrant malrotllo entre les diferents parts d’un arbre, perque es rebelin i al final l’arbre es sequi i el es pugui quedar el lloc que ocupa. Penso que no m’ha agradat, perque els malrotllos, en general, no m’agraden. Fins aviat.

    10. Anna Maria García on 29 d'octubre de 2009 at 1:10

      Bona nit a tothom,
      he llegit el llibre “Només ens queda l´amor”. Si pogués triar, m´agraden més els llibres amb una sola història que no el recull de vàries , com és el cas d´aquest. En aquest cas potser pel tema central, l´amor, m´he trobat a gust llegint-lo. En un principi he hagut de consultar el diccionari , ja que sortien diferents paraules en valencià que en desconeixia el significat. També m´ha fet interessar-me per alguns poemes que surten en diferents contes. Les històries que més m´han agradat són : Aquesta estranya lucidesa, Una foto al carrer, Després de tants anys i Un riu de paraules.
      L´altre llibre que he llegit , “El ratolí del senyor Maxwell” , no m´ha agradat el tipus de dibuix ni els tons monocromàtics de les imatges.la història es prou divertida i una vegada més demostra que l´enginy és més valuós que la força . A reveure. Anna Maria

    11. ANNA PETIT on 25 d'octubre de 2009 at 21:26

      Hola a tots i totes:
      Jo al llarg d’aquests dies m’he llegit tres llibres.
      El primer L’excursió de VELDKAMP,T m’ha agradat molt la il·lustració, el traç irregular, el joc amb els colors primaris i secundaris donen una gran força a la història. Però el que m’ha cridat més l’atenció és la idea fonamental del conte. Els adults sovint donem poca informació o informació poc explicada de coses que per ells són fonamentals. En el conte una mare envia al seu fill a l’escola sense explicar-li d’una manera acurada el que és l’escola. El nen, el protagonista de la nostra escola inventa una escola partint de les informacions rebudes per la seva mare, i no va a l’escola de “veritat”. També és molt interessant com Veldkamp narra la por a les coses desconegudes, els canvis ens produeixen gran pànic. El llibre m’ha agradat força.
      El segon llibre que he llegit, és un àlbum de TANS, S anomenat El árbol rojo. La il·lustració és preciosa, els detalls de cada escena són especteculars. Les imatges et donen tota la informació i el text només les acompanya. la història és un ametafòra dins d’una metàfora. Els símbols de les il·lustracions són símbols d’adults.
      És un crit per la lluita de la vida.
      La felicitat està en allò més petit, només cal saber-la, veure-la en allò més petit que tenim. Aquesta és la idea principal del conte.
      És un conte per llegir quan un té la moral baixa.
      És un conte per adults, els símbols que hi aperèixen són destinats als adults.
      El tercer i últim és Fúria de ZUBIZARRETA, P. És un ahistòria que trata sobre l’obsessió d’un nen amb la televisió i de com el seu pare resolt la situació.
      La idea principal del conte és que no cal castigar a un nen sense televisió sino tractar de donar alternatives per paliar la situació.
      En aquest cas al nen el fan anar a muntar a cavall i aficionar-se al món dels cavalls.
      Les il·lustracions són molt divertides i elocuents amb el tema.
      Fins la propera sessió
      anna

    12. Antonia Rodriguez on 23 d'octubre de 2009 at 16:59

      “Els Perfectes” és un llibre que tracta d’un tema que alguna vegada en la nostra vida ens hem plantejat: com és la nostra família i com ens agradaria que fos. El llibre mostra el tema a través d’un nen, el seu amic i les famílies d’aquets. Aquest nen qüestiona com és la seva família i decideix espiar-la. Descobreix que ell no és tan diferent de la família com ell pensa però també se li desmonta la seva teoria de perfecció. En definitiva podem dir que mostra la diversitat de famílies i les diferents maneres d’actuar o de resoldre els problemes domèstics, diferents escales de valors que no sempre són millors o pitjors per ser diferents.També tracta de l’amistat i del compartir. A mi m’ha agradat molt, és entretingut, fàcil de llegir i amb contingut.

    13. Lara Reyes on 20 d'octubre de 2009 at 22:11

      Un dels llibres que em vaig endur es titula Endrapallibres, de’n Lluís Farré. És una narració breu i de lectura àgil que ens explica com una nena descobreix l’apassionant món de la lectura, hi queda enganxada i cada vegada en vol més. El text té un punt d’asbracció en el sentit que a la nena li agrada molt menjar i, quan coneix els llibres i les seves històries, és com si se les mengés una darrere l’altre. Aquest punt podria costar als alumnes i crec que ens preguntarien si de veritat menja llibres, és a dir, que els costaria veure que menjar és un sinònim de llegir amb devoció. Tot i això, penso que està bé oferir textos que tinguin un punt de complicació. M’ha fet gràcia que al mig de la narració, quan la nena descobreix el plaer de la lectura, ho fa a través de contes populars: caputxeta, músics de Bremen, sireneta…

    14. Montserrat Fabrés on 19 d'octubre de 2009 at 18:36

      Hola Marta.
      Jo he llegit el llibre “L’estiu dels papafigues”. Descriu d’una manera realista i amb un llenguatge poètic l’espera i el retrobament de dos amics, noi i noia preadolescents, durant les vacances d’estiu. M’ha agradat perquè et fa conèixer l’indret i la forma de viure dels beduïns, confronta dues cultures i la manera de ser, de pensar i de viure. També el fet de la diferència i els interrogants que ens genera. Considero que és un relat ple de vida, una experiència intensa amb molts sentiments, sensacions, vivències, pors, il·lusions, somnis … Un present intens per sobre de tot, marcat per la petjada que van deixant les pròpies famílies.

    15. Ana Carmona on 18 d'octubre de 2009 at 22:06

      Hola Marta.
      Jo m´he llegit tres llibres curtets: el primer “Quin embolic de família!”, potser és el què més m´ha agradat perquè el trobo molt real i amb un final feliç. Es tracta d´un nen de pares separats que ha de conviure amb dues noves famílies. Al principi li costa adaptar-se a la nova situació però després és feliç perquè sap que els seus pares sempre l´estimaran encara que sigui per separat.
      El segón conte, “L´eriçó”, potser és el què trobo menys interessant, molt fantàstic i una mica rotllo. Es tracta d´un eriçó que té molta gana. Un dia troba un arbre ple de fruita, però ell no arriba a dalt de tot. Llavors demana ajuda als animals que passen per allà, però tots agafen la fruita i se la mengen. Al final li ajuda un elefant que comença a picar al terra i tota la fruita cau . Només agafa una fruita, se la menja i se´n va. L´eriçó es menja tota la fruita, li agafa mal de panxa i es queda dormit al terra.
      El tercer llibre, “La puerta” m´ha agradat bastant. Explica una situació real i quotidiana d´una porqueta.Aquest conte no té lletres, pel què és molt divertit que tu mateix t´inventis la història. El vaig explicar als meus nens de P-5 i van riure molt.
      S´explica la història d´una porqueta que vol anar a dutxar-se, però la seva família no para d´entrar al lavabo, uns fan pipi, altres es renten… La porqueta està desesperada i avorrida…Al final la porqueta s´assegura que ja no la molestaran més, mira darrera la porta i comença a ralaxar-se i disfruta de la seva dutxa.

    Deixa un comentari

    L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

    BCT xarxa

    Biblioteca pública de Terrassa
    Passeig de les lletres, 1
    08221 - Terrassa
    Telf. 937 894 589
    Mail: bctxarxa@terrassa.cat