Espanya segle XX o XXI?
Extret de: GIMENEZ, Carlos. Paracuellos. Volum 6. Barcelona : Glenat, 2002. pàg. 11.
Còmic sobre la vida dels nens internats en els Hogares del Auxilio Social, els orfanats de la postguerra espanyola. Una obra pionera en el gènere de recuperació de la memòria històrica, gràficament impecable.
(Món.Còmic 6)
L’estètica falangista torna a sortir al carrer talment altres epoques. En les celebracions del 12 d’octubre no ens venia de nou, com tampoc l’opinió conservadora, espanyolista i clarament anti-catalana (entre altres) que exhibeixen alguns mitjans de comunicació titllats com la “Caverna Mediatica”.
La retallada de l’Estatut i la consulta popular sobre la independència semblen atiar vells fantasmes. Cap a on creieu que anem ? Penseu que la història sempre fa el pèndul ? o només és “Molt soroll per a no res” ? Què en penseu de la consulta sobre la independència de Catalunya ?
Crec que en general la gent està cada cop més cansada de la situació política actual: promeses, “talante”, bones intencions, més promeses… però al capdavall la inversió en serveis públics i un bon finançament per a Catalunya encara han d’arribar. Crec que el matrimoni Catalunya-Espanya no acaba de funcionar: no caiem simpàtics però tampoc ens deixen marxar (”ni contigo ni sin ti”), i consultes simbòliques com la d’Arenys són un reflex d’aquest cansament, un primer avís que es vol començar a tramitar el divorci…. . El temps dirà…
Doncs jo no veig perquè Catalunya s’hauria de separar d’Espanya. Sincerament, en plena era de la globalització em sembla força ridícul aquests discursos nacionalistes. Puc entendre raons històriques i demés, però vist els últims esdeveniments (cas millet, cas pretoria…) voleu dir que seríem capaços de gestionar un bon finançament solets? Està tot tan podrit que tan se val.
Joaquim,
és cert que darrerament les notícies que ens arriben de polítics i demés càrrecs importants, no són gaire encoratjadores. Però no crec que això sigui motiu per pensar que a Catalunya no estem capacitats per a gestionar un bon finançament.
tot plegat és l’herència d’uns anys en que ens hem cregut capaços de fer tot i ,com sempre, hi ha gent que n’abusa i arriba als extrems que estem veient ara. Tot i així, crec que no hem de perdre el nord.
Per davant de tot, la dignitat d’un poble no pot ser trepitjada per un altre (sigui amb o sense fronteres). Com bé dius vivim un moment de globalització i jo tampoc sé el que vull, però com dic, per davant de tot se’ns ha de respectar!