Articles del mes: Noviembre, 2009
Una guerra pot ser “santa”?

Extret de:
GALVEZ, Pepe; GUIRAL, Antoni. 11–M : la novela gráfica. Dibujos de Joan MUNDET. — Panini, 2009.
Ressenya quasi periodística del judici de l’11-M, que va tenir lloc l’any 2008. Els autors intenten situar-se en un pla totalment objectiu, amb un gran respecte per les víctimes de l’atemptat.
(Món.Còmic 13)
Una hora del conte diferent: La Història de la Ikram
Aquest dissabte a les 12h a la Biblioteca Districte 6 podreu gaudir d’un espectacle de contes dirigit a infants de 6 a 10 anys, i a les seves famílies, sobre la temàtica de l’explotació laboral infantil. En concret, sobre les nenes treballadores al servei domèstic.
L’objectiu principal d’aquest espectacle és difondre la vulneració de drets que pateixen les nenes en aquest context i, a nivell més general, visualitzar les injustícies que pateix la infància arreu del món.
Organitzat per: Save the Children.
Més informació: Solidaritat i Cooperació Internacional
Dictadura i opressió. Fins quan?

Extret de:
DELISLE, Guy. Pyongpyang. – Bilbao: Astiberri Ediciones, 2005. – p. 76.
L’autor ens endinsa dins de la societat de Corea del Nord, i les incoherències d’una ideologia totalitària.
(Món.Còmic 12)
Molts avis “abandonats” en residències. És just?

Extret de:
ROCA, P. Arrugas. – Bilbao: Astiberri Ediciones, 2007. – p. 36.
El còmic ens mostra la problemàtica de la vellesa, la degenaració senil i l’Alzheimer. I la situació de molts avis que se senten fora de lloc en les residències on viuen.
(Món.Còmic 11)
La sida és igual a rebuig, por, càstig…?

Extret de:
PEETERS, F. Píldoras azules. Astiberri, 2004.
Història d’amor en els temps del VIH.
(Món.Còmic 9)
Estanislau Verdet: surrealisme en estat pur
Estanislau Verdet es donà a conèixer l’any 2006 publicant el seu primer àlbum Un que de tan llest és tonto i un que de tan tonto és llest. Des llavors de el seu nom s’ha anat fent popular i cada cop té programats més concerts per tot el Principat.
Els seus treballs tenen un segell molt pop, amb força bases electròniques que tendeixen de vegades a la psicodèlia, amanits amb unes lletres d’allò més surrealista.
De les seves cançons surten frases i situacions curioses com ara “Agafa un bròquil, insulta’l fins que es panseixi”, o bé “El meu peix sempre té espines i el carro del súper mai em va recte, i no veig be la pissarra, profe, la fruitera em diu senyor i la veina em diu nen”. Read more »
Segona sessió del club: una imatge val més que mil paraules…
Dimarts 3 de novembre ens vam tornar a reunir el CLIJ i va ser una sessió molt interessant. Aportacions, recomanacions i bones lectures vam omplir dues hores intenses de personatges, històries i il·lustracions de llibres infantils i juvenils. Read more »



