Vaig escollir dos títols:

“Lluny del meu país” de Pascale Francotte, ed. La Galera.
“La calle de Garmann” de Stian Hole, ed. Kókinos.

A ambdós llibres no hi figura nom de l’il·lustrador.
Dedueixo que és el mateix autor del text.
Hi ha una correspondència recíproca text-il·lustració. El dibuix destaca i ressalta la psicologia i l’estat d’ànim dels personatges.
Amb la tria dels colors: apagats o lluminosos: els hi dóna expressivitat, intensificant-la amb la perspectiva amb que s’enfoca l’escena, en cada moment.
Les tècniques utilizades: aquarel·la difuminada o contorns precissos, etc… influeixen en el missatge que vol trametre al lector.

És la història d’un cocodril que viu al zoo: en Croco.
Li agrada ser el protagonista els diumenges, quan el públic va a visitar-lo. Però resulta que arriba una nova companya, l’Elvira, una orca que li roba aquest protagonisme. En Croco cau en l’abandó i en la tristesa.
Una nit s’escapa per la porta oberta del zoo i caminant fa cap al carrer i tothom que passa per allà, s’espanta i l’observa amb deteniment. La ciutat es paralitza. Arriben policies, bombers, periodistes, curiosos … En Croco és tan feliç perquè de nou és el rei de l’atracció. Finalment els guardes del zoo van a recollir-lo. El cocodril decideix tornar-hi pel seu propi peu i és rebut amb clamor perquè l’havien trobat a faltar.

És curiós destacar:
- el color ben verd del cocodril.
- la manera que té de cridar l’atenció davant del públic.
- l’expressió del rostre: alegria i tristesa.
- la multitud de gent que s’hi acosta.

La princesa que badallava a totes hores

És una princesa de palau reial que badalla a totes hores. El seu pare, el rei, no sap què fer amb el problema de la seva filla. És tan greu que gairebé tothom del palau badalla amb facilitat.
El rei rumia la solució òptima perquè la seva filla deixi de badallar:
- fa portar les viandes més exquisides de països llunyans.
- fa preparar un llit tou amb matalàs de plomes, llençols de seda, perfumat amb pètals de rosa.
- fa portar una elefant groga que explica uns acudits per riure.
- fa venir curanderos de la rodalia de la cort.
- …
Vet aquí que un dia, el fill d’un criat del palau s’entrebanca en voler acostar-se a la princesa. A ella li fa tanta gràcia la patacada, que deixa de badallar per sempre més i des d’aquell dia es fan molt bons amics.

És curiós destacar:
- el joc de colors (blau, groc i rosa) en el moment que la princesa badalla i badalla d’avorriment.
- l’excés de pes del pare, molt preocupat per la salut de la seva filla.
- els tons suaus de colors en el moment que la princesa deixa de badallar en conèixer el fill del criat.
- el consell final per fer front a l’avorriment: més val disfrutar d’un bon amic que de mil capricis o remeis.

37 tortugas
37 tortugas és un llibre de numeració, de repetició de frases, y de frases encadenades. El millor d’aquest àlbum són els dibuixos i de les situacions en la que es troben les diferents tortugues. Les onomatopeies i els sorolls representats són molty divertits.
Vaig llegir aquest conte a la meva classe de primer i els va encantar, us el recomano, van riure molt amb les diferents situacions en les que es troben les tortugues, us el recomano per explicar a l’aula´en nens de màxim 8 anys, per nens més grans és molt infantil.

El globo rojo
Aquest és un llibre sense text. És un llibre de fons blanc amb un dibuix d’un sol traç, en la primera pàgina apareix un globus vermell i aquest es va transformant en una poma, en una papallona, una paparola i finalment en un paraigües.
És un llibre ràpid i dàcil d’observar.

El segon llibre “Soledades”, està bé. Les imatges no són tan “llamatives” pel meu gust, però també són suggerents. Parla de la soletat i de totes les coses que podem fer i que podem sentir només i especialment quan estem sols i el més important és que després les podem compartir amb els altres. Ens fa adonar que realment no estem sols sino que en aquests moments de soletat estem acompanyats dels nostres pensaments, d’allò que ens envolta, sorolls, sensacions…

Aprofito per comentar els dos llibres que em vaig emportar la primera sessió i que no ho vaig fer. Un d’ells “El pou darrere la porta” és un llibre per a joves. Ja vaig dir que a mi no em va fer gaire por, no sé si era perque esperava més o.. no ho sé ben bé. Tracta de dos adolescents que viuen en un bloc de pisos i que comencen a investigar el misteri del ascensor. Arriben a la conclusió de que l’ascensor ha estat qui ha decidit en part el que són avui dia, la vida que tenen…moltes de les persones que hi viuen allà.
L’altre llibre dirigit més per a infantil és “Quan pari de nevar” La protagonista és una conilla que en despertar-se un bon dia veu que està nevant i la seva mare li diu que no poden anar a l’escola. La història és que com que està nevant han de deixar de fer moltes coses que fan qualsevol altre dia fins que pari, inclús el pare que ha de tornar de viatge s’ha d’esperar a que pari de nevar … Són imatges tristes, molt apagades, molt grises, reflecteixen en part el que és un dia de neu.
I això és tot fins la propera sessió.

Segur que els nens i les nenes no vénen de París????
Aquest extraòridinari conte ens explica molt breument que els nadons no vénen de París, sinó que la mare els porta a la panxa, i està bé perquè dóna peu a que els infants preguntin, i tinguin curiositat per preguntar als adults, ja que el conte diu que els nadons no vénen de París sinó de les mares, i cada família, cada mestre, cada educador respondrà com cregui més convenient, i això ho trobo molt apropiat.
El format del conte és molt bonic, per començar s’obre de manera diferent, són dibuixos fets en aquarel·la imitant els traços impressionistes i post-impressionistes del París d’aquella època.
Fa una gama de colors, els colors que anem trobant al llarg del dia començant per uns cels blancs d’alba, passant per blau cel, rosats de la vesprada i finalment el blau fosc de la negra nit.
El conte és molt bonic i molt dolç és força recomenable.

Prenc nota de la bibliografia per descobrir una mica més d’aquest món!