Molts avis “abandonats” en residències. És just?
Extret de:
ROCA, P. Arrugas. – Bilbao: Astiberri Ediciones, 2007. – p. 36.
El còmic ens mostra la problemàtica de la vellesa, la degenaració senil i l’Alzheimer. I la situació de molts avis que se senten fora de lloc en les residències on viuen.
(Món.Còmic 11)
A Occident ens aniria bé aprendre algunes coses de la cultura Oriental, el respecte a la gent gran, per exemple.
Estic totalment d’acord amb tu, Monwiki. Potser el ritme frenètic i el caràcter materialista de la nostra societat no ens deixa prou temps per dedicar-lo a la gent gran.
Sense ells no tenim memòria! Són els portadors de temps passats i ja se sap… qui perd els orígens, per l’identitat! Cuidem-los!
Arrugas està molt bé, peerò no cal caure en simplificacions del tema, portar-los a una residència no vol dir abandonar-los, els portes allà perquè te’ls cuidin, com quan portes els nens a la guarderia.
M’agraden molt les entrades que esteu fent amb vinyetes de còmics, sobretot el tracte que s’està donant a aquest gènere durant tant de temps menyspreat.
Parlant de còmics i biblioteques, he trobat una notícia força torbadora:
http://pwbeat.publishersweekly.com/blog/2009/11/09/alan-moore-destroyer-of-librarians/
Pel que sembla, unes bibliotecàries van apartar una novela gràfica de Alan Moore per considerarla massa “forta” i perillosa per als infants… però estava a la secció d’adults de la biblioteca!
En fi, no té desperdici.