CRUMB, R. Génesis. Barccelona: La Cúpula, 2009.

(The Book of Genesis Illustrated by R. Crumb)

Si Robert Crumb es dediqués al cinema o la literatura no necessitaria presentació, però com només és un dels cinc millors autors de còmic de la història (el còmic, aquell art menor per a nens i subadults), em veig obligat a fer una breu ressenya per entendre quin és valor afegit d’aquesta monumental obra.
Robert Crumb (1943, Filadelfia, EUA) fou un nano timidot, escardalenc, tormentat i sortit que vivia en el si d’una famíla disfuncional. Ja de jovenet era un malalt dels còmics i començà guanyant-se les garrofes dibuixant postals de felicitació carrinclones fins que se’n va anar a viure l’estiu de l’amor a Sant Francisco. Allí s’inflà de sicotròpics i noies promíscues i es convertí en un heroi de la contracultura, una contracultura que sempre ha ironitzat. Ara ja fa una bona colla d’anys que viu ben tranquil amb la seva dona i la seva filla en un poblet de la Provença.
Robert Crumb ha aconseguit guanyar-se la vida parlant del seu costat fosc amb un àcid sentit de l’humor.

Els que fan una lectura superficial de la seva obra més popular, plagada d’autocaricatures, freaks, gurús i donasses de físic marmori, no han acabat d’entendre que hagi fet un còmic sobre el llibre del Gènesi. O bé potser esperaven un llibre irreverent plagat de sàdics i llunàtics? Eh… uh… bé, no és en absolut irreverent, tot el contrari. Crumb ha intentat reproduir totes i cadascuna de les paraules del text original. No ha reescrit cap diàleg amb el propòsit de fer-lo més comprensible o passador, i com ell mateix afirma en el pròleg, no ha tingut mai intenció de ridiculitzar ni fer cap broma visual. Però sí, sí que està ple de sàdics i llunàtics… i sàtrapes, sàtirs, bagasses, incestuosos, viciosos, cabrons, fratricides, bastarts i sobretot, flipats, molts flipats que senten veus que els fan fer coses rares.

L’Antic Testament és un text mitològic d’una densitat estabornidora, un material de primera amb uns personatges prou freaks perquè el bo de l’avi Crumb fes la seva obra més monumental sense haver de pensar-se el guió.

Escrit per: Isaac