Quarta sessió del club: Els sentiments - I
El 12 de gener vam remprendre les trobades amb el CLIJ. Per a començar l’any amb bon peu, vam mirar alguns blogs i webs relacionats amb la LIJ: de poesia, de ressenyes literàries, de crítica, de revistes especialitzades…
Tot seguit ja vam passar a la tria de les lectures. Aquest mes i el proper, la selecció bibliogràfica serà de sentiments. Una de les funcions més importants de la literatura és precisament tocar la fibra de les persones, desvetllar els sentits i les emocions. Un bon llibre ens posa els pèls de punta, ens fa riure de valent o plorar com una magdalena, xisclar com un nen o enamorar-nos com un adolescent… Si un llibre no ens dóna res d’això és que no ha aconseguit la seva fita, comunicar.
Webs i blocs relacionats amb la LIJ
El llibre de “Penny, caiguda del cel”, evoca els sentiments i les vivències de la Penny, una nena de 12 anys que es fa preguntes sobre la seva família paterna i sobretot del seu pare, mort en extranyes circumstàncies i que tothom manté en un estricte secret. Hom s’endinsa en la història narrada amb un llenguatge proper, tendre i ple de calidesa, viscut i sentit per la protagonista. Sembla talment un diari de pensaments personals on la protagonista afronta el dia a dia en l’entorn familiar amb preguntes, reptes, desitjos, il·lusions, dubtes, pors… Toca la mort i les malalties, l’amistat, l’amor… Hi ha esdeveniments històrics que marquen un camí a les persones. I això és el que passa en aquest relat. Realment desvetlla fortes emocions, de tots tipus.
L’amor secret d’en Pere. Sara Pennypacker / Petra Mathers. Editorial Joventut
“Lamor secret d’en Pere” és un àlbum on es narra l’amor que sent en Pere envers la Carolina. Ell és pescador i ella ballarina. El text ple de riquesa lèxica i les il·lustracions, vives i dinàmiques, transmeten la força dels sentiments que viuen els protagonistes. El somni es pot fer realitat quan es fa un pas endavant per la trobada, el diàleg i el reconeixement de l’altre. És un llibre que desvetlla els sentits i la il·lusió.
Los libros tranquilos. El curso de la vida a través de la literatura infantil.
Pep Molist. Editorial Anaya.
Aquest és un llibre perfecte per l’adult que vol recomanar un llibre o conte a un nen concret, o per tractar un tema que pot resultar difícil d’abordar sense un text que hi doni peu.
Està estructurat d’una manera molt pràctica i còmode, cada tema o sentiment que es tracta, 45 concretament, es contempla sempre des d’un mateix esquema : presentació, cita del conte escollit i comentari corresponen, petita biografia de l’autor, un fragment per ” degustar” i una llista amb d’altres llibres per a que puguis escollir i no quedar-te curt.
M’ha agradat descobrir, al pròleg comenta al detall com s’ha fet el llibre, que a l’hora de fer la selecció de texts ha prevalgut el valor estètic i literari més que no pas el didàctic.
En fi, crec que és una eina prou interessant per tenir sempre a prop, i no només pot ajudar als infants, també es pot fer servei a d’altres edats, perquè al cap i a la fi, qui més qui menys, duu a dins el nen petit que una vegada va ser.
Hola, aquesta vegada em vaig agafar tres llibres, el primer es diu “El topo que quería saber quién se había hecho aquello en su cabeza”, és molt divertit, m´ho va recomanar la Gemma perque li expliqués al meu fill i li ha agradat molt, és diferent, és un tema que als petits els hi fa molta gràcia, i la veritat, a mi també m’ha fet riure molt. No el torno a explicar perque ja està comentat a la tercera sessió, nomésque m’ha agradat molt.
Un altre és “Julian tiene miedo”, tracta d’un nen que a l’hora d’anar a dormir té por, les típiques pors nocturnes que pateixen molts nens i nenes, pors als sorolls, als llums, a les ombres… i que el que necessiten és que vingui la mare, el pare o algú i es tranquilitzi, li faci uns mimitos i l’ajudi a poder dormir, està bé però… bueno per tractar aquesy temes relacionats amb els terrors nocturns.
I l’últim “Gallons de taronja” és molt bonic, parla de la mort. Tracta sobre la relació tan estreta entre una neta i el seu avi. Cada dia l’avi la desperta amb uns gallons de taronja i l’espera en tornar de l’escola. Més endavant, l’avi es posarà malalt i la neta farà el mateix amb ell. Es crea una relació molt especial entre tots dos fins que arriba el dia en que s’acomiaden, la neta se’n va a l’escola i quan torna qui l’espera és la seva mare per comunicar-li la mort de l’avi. M’ha agradat com tracta el tema de la mort, els sentiments en general i les imatges també m’han agradat, les he trobat molt adequades, molt suggerents, no sé, en general, m’han agradat molt.
En tercera sessió no vaig fer els comentaris dels llibres que me’n vaig emportar i aprofito ara: un “Esto no es justo”, també parla de sentiments relacionats amb la mort, amb la vida… És un nen que té una malaltia i que és conscient de que va a morir, però voll aprofitar al màxim el temps que li queda. De manera que es proposarà fer una sèrie de coses, algunes potser una mica rares, però que les anirà fent amb la companyia d’un amic de l’hospital. D’altra banda, també es planteja diferents qüestions relacionades amb la mort, farà les seves hipòtesis, comprobacions i arribarà a les seves pròpies conclusions. La veritat és que és un llibre molt bonic, i que et fa veure les coses d’una altra manera.
I l’altre era “El regal”, molt xulo, m’ha agradat molt i també està comentat en la sessió anterior. Tracta d’uns pares que no saben quin regal fer-li val seu fill que és el seu aniversari ique ell li demana coses però ben bé no acaben de trobar el què. Finalment decidiran que una abraçada i un petó és el millor regal que li poden fer, el fill s’adona que realment té tot el que ha demanat,molt bonic.
Això és tot, perdoneu el retard però finalment ja està penjat, fins aviat!
“La meva àvia té Alz…no sé què”, de Véronique Van den Abeele, és un llibre que treballa molt bé la malaltia de l’Alzheimer amb els petits. Personalment he viscut aquesta situació i me he sentit molt identificada amb cadascuna de les frases del llibre…És molt dur veure com la persona que tu estimes no és capaç de reconèixer’t… i això ho explica molt bé la Carlota, la protagonista d’aquesta història, d’una manera molt delicada, amb amor i paraules dolces… M’ha agradat molt i recomano la seva lectura, tant pels adults com per treballar-lo a les aules.
A més a més també em vaig emportar llibres de la tercera sessió que volia treballar a classe amb els meus i les meves alumnes. Aquests eren: “Poti-poti a la Xina”, de Martine Perrin; “37 tortugas”, de Palbo Albo i Inés Vilpi; i l’altre “El capità superverd”, d’Ellie Bethel. El que més m’ha agradat ha sigut el primer, és “impressionant” les il·lustracions i la qualitat de les pàgines. Us el recomano!
M , de Lolita Bosch. Editorial Cruïlla.
Aquesta és la meva segona lectura, un llibre que tracta la violència domèstica que viu una familia qualsevol. És una lectura ideal per a nois de la ESO, curta, directa, emocional, pràctica…
Ja només d’entrada et sobta, comença pel final, pel desenllaç. Això et deixa una mica astorat i alhora provoca la pròpia curiositat. Està dividit en tres parts. La primera, “Primavera “, el nucli de la novel.la, et mostra la vida, l’angoixa, el patiment d’un noi de setze anys que viu, sofreix i contempla la violència del pare. És molt interessant i dóna molt de joc a l’hora de parlar-ne no només per què tracta el tema des del punt de vista del noi, també et condueix per la ment, els sentiments, els judicis de tots aquells amb els qui es relaciona, i als qui d’alguna manera els afecta o afectarà el haver estat al costat sense haver-se’n adonat. Planteja un munt de qüestions per adentrar-s’hi en un món complicat d’entendre en totes les seves dimensions ( el paper dels amics, el rol de la mare, el pare, l’educació d’una nena petita, l’àvia paterna, els professors, la noia estimada, l’entrenador, la gent del barri …)
La segona part, ” Tardor “, t’aboca a la situació cinc mesos i mig després, les reaccions i comentaris dels pares, amics, professors, com s’enfronten els més propers a viure amb l’absència del amic i amb la impotència i ràbia de no haver pogut fer res.
L’última part, ” Final “, explica per què no hauria d’haver acabat així, aquesta història. Mitjançant la col.laboració de las diferents eines que fundacions i associacions ofereixen, l’autora explica que pot fer algú, un menor per exemple, davant d’una situació d’aquesta gravetat.
És un llibre molt recomanable per treballar el tema de la violència domèstica en general, per apropar-s’hi quan pot afectar directament a algú del nostre entorn més inmediat i que no sabem com abordar, per implicar als nois socialment i personalment, per treballar l’empatia amb el qui pateix, i sobretot per educar nois i noies i acabar amb el cercle viciós que crea un dels mals de la societat d’avui en dia.
Hola Marta:
Els dos llibres que m´he llegit aquests dies han sigut molt macos, una mica trists i plens de sentiments.
El primer, “De vegades” és molt curtet, amb poca lletra i molta il.lustració. Els colors van en relació amb els adjectius que s´expliquen a cada pàgina: colors alegres per les coses bones i colors més trists i apagats per les coses dolentes. Els protagonistes són una mare elefant i el seu fill. La mare va dient coses bones i dolentes del seu fill( contraris) però al final diu que sigui com sigui sempre l´estimarà.
Aquest conte l´he explicat als meus alumnes de P-5 i els ha agradat molt. Han après que tothom s´ha d´estimar.
L´altre conte es titula ” L´estrella de la Laia”. S´explica una història molt maca, però molt trist i plena de sentiment. Es parla de dos nens , el Bernat i la Laia que són “super amics” i sempre van a l´escola junts. Però un dia el nen es troba sol perquè la seva amiga s´ha posat malalta. En Bernat està sempre trist perquè troba a faltar la Laia. Cada dia vol anar a visitar-la a l´hospital per jugar amb ella i que es posi contenta. Al final, la Laia mort de càncer i es converteix en una de les estrelles que hi ha al cel.
Els meus nens en escoltar aquest conte s´han posat molt trists. Alguns de seguida han entés que la Laia havia mort, però d´altres es pensaven que ja s´havia posat bona.
Alguns també s´han cansat d´escoltar la història perquè els ha resultat una mica llarga i lenta.
La il.lustració m´ha agradat molt, molt ben feta i colors molt suaus.
A la quarta sessió, dimarts 12.1.2010, vaig agafar els següents títols:
“¿No duermes osito?” Text:Martin Waddell. Il·lustracions: Barbara Firth.
Ed. Kokinos S.A. Madrid, 1994.
Títol original:”Can’t you sleep, little bear?” 1988
Fa referència al sentiment de la por. El missatge és que tenim por del què desconeixem. En aquest cas, la foscor espanta a un dels personatges. Quan decideix desafiar els temors, s’endinsa en la obscuritat i veu que no amaga cap misteri, li retorna la serenitat i la por desapareix.
Els dibuixos són a llapis o carbonet, acolorits amb aquarel·les.
“Arturo y Clementina” Text: Adela Turín. Il·lustracions: Nella Bosnia.
Ed. Lumen S.A. Barcelona, 2001.
Les il·lustracions són força atractives, recorden l’estètica modernista de principis del S.XX. Utilitza la tècnica de la aquarel·la i dibuxa amb el color directament.
El text és en castellà, traducció de l’italià.
En aquest conte hi ha molt de contingut i diversos temes: tirania, domini, menyspreu, subjugació, opressió, incomprensió, frustració, decepció, manca de llibertat d’expressió, submissió, resignació, conformisme /inconformisme, trencament, alliberació, evasió, llibertat, satisfacció.
Nima, el xerpa de Namtxe de Josep Francesc Delgado
És una novel·la ambientada a les valls del Nepal.
Nima, un pastor de dotze anys, es disposa a salvar l’esperit del germà del seu pare que va quedar atrapat en el gel quan, en una expedició amb alpinistes occidentals, van patir un accident. El fet que el pare de Nima anés amb el seu germà, però no pogués fer res per salvar-lo, li amarga la vida i el protagonista de la nostra història es proposa alliberar l’esperit i, de retruc, alliberar el seu pare de l’angoixa que el té lligat.
Essent un nadó de pocs mesos, Nima fou raptat per una óssa a qui una expedició científica d’homes blancs havia robat el cadell amb la finalitat de reproduir l’espècie en captivitat i assegurar-ne la continuïtat. La mare de Nima no s’hi resigna i el cerca per les valls del cim del món, però mor en alliberar-lo a causa de les ferides que rep de l’óssa, que no vol que es repeteixi la història amb el seu cadell. Aquest fet propicia una enemistat entre els óssos blaus i els xerpes que es trenca quan Nima s’enfronta a un ós durant un atac a un grup de monjos. Davant l’astorament general, en Nima, utilitzant els gestos i el llenguatge d’aquests animals, convenç el gran ós i se l’emporta de l’escena. Torna al cap de dues hores i és nomenat pel Gran Lama: Petit Ós o Fill de l’Ós.
A destacar del llibre:
- l’aventura espiritual.
- la cultura xerpa.
- la humanitat dels animals.
- el món de l’alpinisme als cims més alts del món.