Ajuntament de Terrassa

Ajuntament de Terrassa

Enigma 46!

31 de març de 2015
Per

Logo_enigma_del_mesBenvolgudes lectores i lectors,

En plena Setmana Santa arriba el primer enigma de la primavera!

En aquesta edició el guanyador o guanyadora s’endurà, a més d’un llibre, dues entrades per a l’Auditori Municipal de Terrassa per  al concert “Bohemian Rapsody”, a càrrec de l’Orquestra de Cambra Terrassa 48. El concert tindrà lloc el proper diumenge 26 d’abril a les 18h . Les entrades són gentilesa del Servei de Cultura.

El llibre que regalem és Un lloc a l’ombra, de M.Rosa Font Massot:

Un-lloc-a-l-ombra3

 

Aquesta vegada la pregunta fa referència a la història medieval terrassenca:

Quin edifici de la ciutat fou bastit com a residència del senyor feudal Berenguer Sanià el segle XII?

Segueix llegint »

Els bibliotecaris recomanen. El diari d’en Leo

30 de març de 2015
Per

El diari d'en Leo

BENÍTEZ, Cristina. El diari d’en Leo. Barcelona : Gregal, 2014. (Tots som únics ; 1) ISBN 9788494233036.

El Diari d’en Leo és un àlbum il·lustrat, que acosta a tothom que el llegeix a conèixer i a entendre millor el trastorn de l’espectre autista, per tal de poder ajudar a totes aquelles persones afectades.

En Leo és un nen d’11 anys amb trastorn de l’espectre autista. Ell ens explica en primera persona tot el que pensa, ens parla dels seus pares, del seu germà gran, del seu gat, de l’escola, dels amics, dels seus sentiments, de tot allò que li agrada i també de les coses que el molesten o no suporta. Passen els anys i arriba el dia del seu aniversari, ja té 15 anys i ja han passat quatre anys des que va arribar a l’escola El Trenet Vermell i, encara que segueix sent especial i únic. Gràcies a l’escola tant ell com els seus pares són més feliços perquè han après moltes coses sobre el seu trastorn i el comprenen millor. En Leo sap que sempre serà diferent, però tots el que l’estimen també ho saben i l’ajuden a entendre millor el món que l’envolta.

Cristina Benítez, de nom artístic Krusttyh Benyh, és una il·lustradora badalonina de contes infantils, que a més d’estudiar música i art s’ha interessat pel trastorn de l’espectre autista (TEA). La Cristina, va estar uns mesos en el Centre Educatiu i Terapèutic Carrilet participant de diferents projectes relacionats amb la música, la comunicació, l’expressió, la dansa i la plàstica. Aquesta experiència viscuda per l’autora, es reflecteix en tota la història, plena de sensibilitat i amb uns personatges amb vida pròpia.

Més informació:

Els bibliotecaris recomanen. La dama de Vallparadís

28 de març de 2015
Per

coventry garden-guanyadora

LÓPEZ MASSÓ, Antoni. La dama de Vallparadís. Terrassa: Momentum, 2014. ISBN: 9788494118012.

damavallparadis_boUs heu preguntat mai pels habitants del Castell-Cartoixa de Vallparadís?
Doncs en aquest llibre podreu conèixer uns quants personatges històrics que hi van viure i entre ells coneixereu a Blanca de Centelles, el darrer membre del llinatge dels Terrassa i darrera senyora del Castell dels Terrassa, actualment conegut com el castell de Vallparadís, i qui donà el castell a l’orde dels Cartoixans l’any 1345.

Aquesta singular dama, l’any 1313, s’embarca en un gran viatge a través d’Europa, acompanyant com a primera dama d’honor la infanta Elisabet, filla del rei d’Aragó Jaume II, que es dirigia a Àustria per a casar-se. I aquest és el pretext amb el qual, Antoni López, autor del llibre, reconstrueix amb llicència literària i autenticitat documental aquest fascinant viatge. Segueix llegint »

Aturem-nos un moment…

27 de març de 2015
Per

Sèrieaddictes
PausaCorrem i correm, tot de pressa, ràpid i ja… anem tard, vinga! Has vist l’última pel·lícula de tal director? Has llegit l’últim bestseller de fulanito de tal? Has vist l’última sèrie de televisió que han estrenat fa dos dies? Tranquils, relaxem-nos, respirem… prenem-nos una relaxing cup of cafè con leche o un tallat o un cigaló i gaudim del moment… i de la pausa.

Keep calm and just relax!Les sèries de televisió, com els bons llibres, cal degustar-les tranquil·lament, sense presses, amb pauses i amb temps per poder-les pair. Trobant el moment idoni per veure-les, sols o en companyia, per poder assaborir cada escena, els matisos de la història, els detalls de les descripcions i les imatges, les idiosincràsies dels personatges… temps per reflexionar sobre el que estem veient, per gaudir dels colors, els enfocaments, les perspectives i angles de la càmera, de la música, de la nostra reacció davant el que estem veient… i evidentment de la història que se’ns explica.

Si ens va bé veure una sèrie en dosis de 20 minuts cada dia i seguir el ritme que ens proposa la televisió, perfecte, però si la volem veure en dosis de 40 minuts en 40, o estar una o dues hores veient-la cap problema, la biblioteca ens ho posa fàcil: agafem en préstec la sèrie de televisió que volem en aquell moment i la podem veure en la dosificació que nosaltres vulguem.

Tan li fa si a dia d’avui ens ve de gust veure la sèrie basada en el llibre Els homes que no estimaven les dones d’Stieg Larsson després del gran boom de la seva aparició i quan tothom en parlava…. tan se val si a dia d’avui trieu veure la mítica sèrie Perdidos després que el món, a l’any 2004, s’hagués dividit en els qui havien vist Perdidos i els que no l’havien vist. Avui mateix l’agafeu en préstec, us aclofeu al sofà i, si voleu amb crispetes i tot, podeu endinsar-vos en la fantàstica història que esclatarà als vostres ulls. Segueix llegint »

David Yeste recomana Cabaret Pompeya

26 de març de 2015
Per

Cabaret Pompeya a la bctMARTÍN, Andreu. Cabaret Pompeya. Barcelona : Edicions 62, 2011. (El Balancí; 660) ISBN 9788429768565

Recomano Cabaret Pompeya, d’Andreu Martín, per la seva ambició en la voluntat d’explicar-nos la història del segle XX a Barcelona a través de les biografies de tres amics, tot dibuixant les trames socials i polítiques amb la ploma de l’amistat d’aquests tres joves que viuran en primera persona l’ambient de la Barcelona de les bombes i els pistolers sindicals, els enfrontaments entre el Sindicat Lliure i l’Únic, la Guerra Civil i els fets del Maig de 1937, l’època de postguerra, la dictadura, fins a la mort de Franco… Tot cosit i relligat des de el punt de vista del fill d’un d’aquests tres amics, que provarà de reconstruir la història, tot novel·lant-la. En aquesta obra, que hom ha anomenat com ‘la gran novel·la negra de Barcelona’, Andreu Martín aconsegueix barrejar amb saviesa els gènere policial amb l’històric, mantenint la tensió narrativa amb girs inesperats, amb personatges perfectament dibuixats —sovint oposats entre ells, tot fugint d’un maniqueisme que resultaria artificial—, i ajustant-se, però, al context històric.

Una novel·la per a no oblidar i, sobretot, per a no oblidar-se’n, en aquests temps on la memòria —històrica, però també la personal— sembla ser un valor tan escàs.

Recomana: David Yeste, des del Club de lectura de la Biblioteca Central de Terrassa (bct)

L’oficial Matute torna a patrullar

25 de març de 2015
Per

L'enemic de les artsFa pocs dies hem pogut seguir pels mitjans de comunicació les polèmiques suscitades per la prohibició i suspensió (finalment exposada amb dimissió inclosa del director de la institució) de l’obra Hute couture 04 transort de l’austríaca Inès Doujack que formava part de l’exposició La bèstia i el sobirà al Macba. matute1Per altra banda, a Madrid, el Museo de las Ciencias Naturales ha “cancel·lat” la performance de les artistes Laura Corcuera i Mónica Cofiño titulada Excreta que figurava com a colofó d’una mostra dedicada a la merda. Ho sé, he abusat de l’element escatològic en aquesta secció, però avui no és la meva intenció augmentar els vostres coneixements sobre la qüestió. Només us detallo que la performance consistia a defecar al monument dedicat a la Constitució espanyola que hi ha al davant del museu, tal com podeu observar a la fotografia adjunta cortesia de les artistes.

matute2Com era d’esperar la caverna mediàtica a Madrid va posar el crit al cel. La dura reacció demostra el que les artistes pretenen denunciar la necessària i urgent regeneració democràtica (ja sabem que la merda és adob i que l’adob serveix per ajudar a créixer una planta nova). Amb quina esportivitat es prendria una acció similar a Catalunya, per posar un exemple, si algun artista ho dugués a terme al Monument a Rafael Casanova? Més enllà de la qüestió d’on són els límits de la llibertat d’expressió a l’art, de si aquestes suspensions són o no censura, em preocupa més el fet que vivim una època de sobreprotecció moral i ètica, el que se sol conèixer amb un terme que odio: el políticament correcte. Segueix llegint »

BCT xarxa

Biblioteca pública de Terrassa
Passeig de les lletres, 1
08221 - Terrassa
Telf. 937 894 589
Mail: bctxarxa@terrassa.cat