Cinquena sessió del club: Els sentiments - II
Tal i com ja vàrem comentar a la darrera sessió, aquesta la tornem a dedicar als sentiments. Al gener vam tocar, triar i llegir llibres que tractaven l’amistat, l’amor, la mort i la por. Tots els llibres que vam seleccionar, un cop llegits, han agradat moltíssim i és que el secret és no imposar la didàctica per sobre de la lectura. És el que dèiem a la primera sessió, el valor estètic i literari ha de prevaler per sobre del didàctic. I els llibres seleccionats, tant el mes passat com aquest, en són un bon exemple. Per qui no ha tingut temps de llegir-los, us els recomanem, de ben segur que no us decebran!
Pel febrer els sentiments que tractarem són ben diferents. La tria l’hem basat en l’alegria i la tristesa, l’acceptació d’un mateix, la tolerància i l’enveja i els gelos. Títols tan coneguts com No em digueu mai més conillet, Shola y los leones, Els cinc horribles i un llarg etc, omplen els nostres prestatges de tota mena de sensacions. Esperem que torneu a gaudir d’una molt bona lectura!
Hola a tothom!!
Primera lectura : Yo , de Philip Waechter, Editorial Lóguez.
És un llibre on la il.lustració i la frase que l’acompanya no es pot entendre per separat. Tot i que suposo és un llibre pels menuts, ofereix als adults una lectura humorística sobre els infants als qui això se’ls hi escapa. La primera vegada que el vaig llegir no em va agradar, no sé explicar perquè; el gust l’hi he trobat a la segona i tercera repasada. No és recomanable per nens que tinguin prou ben alimentada l’autoestima.
Segona lectura : Shola i los leones , de Bernardo Atxaga , Ediciones SM.
M’ha agradat moltíssim. Les il.lustracions de Mikel Valverde estan molt ben repartides, són molt maques i divertides. El conte està molt ben explicat, les recurrències lingüístiques, les fórmules característiques de la narració oral, la presència de l’autor al relat i l’humor que destil.la doten de qualitat literària un text que a primera vista pot semblar simple. El missatge últim d’acceptació, orgull i amor propi està tractat d’una manera intel.ligent i amb sentit de l’humor i permet parlar de la estreta frontera entre l’orgull i l’arrogància. Molt recomanable.
La tercera lectura la deixo per la propera visita al bloc, que s’està fent tard i l’oloreta del sopar em crida a taula!
Hola a tots i totes!
Us comento dos llibres:
El primer és “La mirada de Ahmed” de Mª Dolors Pellicer i Eva Garcés.
Es un llibre molt dolç d’un nen que ve al nostre país des del Marroc. la primera part del llibre, com el mateix titol indica, es reflexa la visió i el sentiment de pérdua i solitud del Ahmed que li costa adaptar-se a aquesta nova manera de viure i d’entendre tant l’idioma com els costums de les persones que troba aqui. pero hi ha una segona part més optimista i alegre, en la que es reflexa un Ahmed adaptat que comparteix experiencies i es relaciona amb els companys i nous amics que ha fet.
L’únic que trobo a faltar en aquest llibre és una unió, entre la part de la tristor del principi i com fa el cami fins que s’ha adaptat al nostre país, hi ha con un buit que no queda reflectit en la historia.
les il·lustracions son molt sencilles pero molt maques, sobretot els ulls dels personatges expliquen molt de com es senten, la por, la tristor, la solitud,…
El segon llibre és “La Plis Plau i la pluja de la tristesa” de Pep Molist i Cristina Sardà.
Aquest llibre és d’una col·lecció sobre la Plis Plau que és una vaca que viu en una casa amb les seves companyes i fa coses de persones. És una historia molt sencilla, considero que massa sencilla, sobre la tristor en un dia de pluja. El que més m’agradat del conte son el nom dels personatges, noms molt divertits (Baliga Balaga, Bom Bo, Bis Bis, Xino Xano,…). Quan a les il·lustracions, estan a la alçada de la historia, molt sencilles, amb colors pel meu gust massa grissos.
Els altres dos llibres que vaig agafar, ja han estat comentats, aixi que us deixo fins la propera sessió.
Deu, Agus
Hola,
Els colors de l’Àfrica d’Anna Obiols
La protagonista és una elefanta sota el nom d’Àfrica.
Un dia l’Àfrica està avorrida i trista. Un ocell amic l’ajuda a sortir de la grisor en què està immersa. Amb l’ajuda d’altres animals li construeixen un globus per viatjar i veure món i l’elefanta hi puja amb cinc pots de vidre.
Estant al mar, obre el primer pot i l’omple de blau.
Estant al pol nord, obre el segon pot i l’omple de blanc.
Estant al desert, obre el tercer pot i l’omple de groc.
Estant al camp de roselles, obre el quart pot i l’omple de vermell.
Estant de nit, obre el cinquè pot i l’omple de negre.
A la fi l’Àfrica torna, es pinta de vermell i decora la selva i els seus amics amb els cinc colors.
Il•lustracions acolorides. Poseu-hi color a la vida!
El jardí de l’Hug de Jen Wojtowicz
La família Florindó és una família estranya i solitària que viu en una muntanya.
El fill que es diu Hug té un do especial: li floreix tot el cos quan hi ha lluna plena.
A l’escola és un nen callat, diferent i tímid. L’Hug es fa amic de l’Angelina, una nena amable, senzi-lla i sincera que sempre porta una flor a l’orella dreta.
Un dissabte a la nit a la sala de la parròquia es produeix el ball de l’escola.
Abans l’Hug se’n va a casa seva i prepara unes sabatilles de pell per a l’Angelina i després els hi porta. L’Angelina li proposa que sigui la seva parella de ball i li confessa també que li creixen flors darrera de l’orella dreta.
Des d’aquell dia ja no es van separar mai més i es guanyen la vida cultivant flors.
Il•lustracions molt ben fetes. Recomanable.
Fins aviat!
Hola Marta:
Aquesta vegada he agafat 2 contes: “Si ets feliç, ja ho saps!” i “Marieta”.
El primer parla d´una nena i diferents animals que van expressant, demostrant de diferents maneres què és estar feliç i ser feliç ( la nena pica de mans, el gos mou la cua, l´elefant mou les orelles, etc.). L´argument i la història no han sigut molt interessants però les imatges han sigut ” super divertides” i amb molt de color i alegres, criden molt l´atenció dels nens . Aquesta història ens ensenya que és molt maco ser feliç i estar content i que sempre em de mostrarho i expresar-ho, d´una manera o altra.
L´altre conte” Marieta ” no parla de l´alegria, sinó que de tot el contrari, de la tristesa. Es tracta d´una marieta que perd a la seva mare i es posa molt trist i comença a plorar. Aquesta marieta és molt bona dibuixant i per tal de trobar a la seva mare fa un dibuix seu en un paper i el va ensenyant a diferents animals i va preguntant si l´han vist. Com veu que no té sort en la búsqueda, s´enfada i estripa el seu dibuix. Però al moment els seus amics l´ajuden i troben a la seva mare. La marieta es posa molt contenta.
És una història trista que ensenya com les mares i els fills s´han d´estimar sempre i molt. Les imatges són molt maques, clares i ben fetes.
Hola!
Afegeixo els comentaris dels llibres que vaig agafar, alguns ja són coneguts de les altres sessions.
“35 quilos d’esperança”. Anna Gavalda. Alfaguara. Grup Promotor
El llibre explica la història d’un nen, el Grègorie, a qui no li agrada estudiar. Quasi cada dia s’ha d’enfrontar als retrets de la mare i a les discussions dels pares, degut a les males notes. Ha de repetir sisè curs i és expulsat de l’escola. El seu món comença a trontollar, viu fastiguejat i res no l’omple. L’avi l’anima, li parla i li fa veure que pot fer moltes coses ja que li agraden els oficis i es mostra col·laborador en diverses feines. Però ha de donar el pas d’aprendre a espavilar-se tot sol. Quan ell ho accepta i s’adona del que és capaç de fer, avança amb força, decisió i confiança. Temàtica que ajuda a endinsar-se en l’acceptació d’un mateix.
“Tot per mi”. 10 trucs per entabenar els amics. Nele Moost/Annet Rudolph. Elfos
És una història que succeeix entre animals, en la quotidianeïtat del bosc. Un corb se les ingènia per aconseguir les joguines i els tresors dels altres animals que conviuen en el mateix entorn. Malgrat que tots mostren una actitud vigilant, cauen en els seus paranys afalagadors i es queden sense els seus objectes més preuats. El corb va acumulant coses i pot tenir tot el que ell vol, però s’avorreix perquè se sent sol, sense amics.
Per tornar a aconseguir la seva companyia decideix ensenyar les joguines que té dient que se les ha trobat. En el seu pensament no té pas la intenció de dir la veritat.
La il·lustració enriqueix el text. És un conte per explicar, llegir, comentar… Per treballar emocions: l’egoïsme, la sinceritat, la importància de compartir les coses.
“Ottolina i la Gata Groga”. Chris Riddell. Cruïlla
Un llibre ple de detalls i de recursos literaris per a treballar lúdicament amb els nens. Creatiu i enginyós, tant pel que fa al fil de la història com per les il·lustracions, molt ben caracteritzades.
“El hilo de la vida”. David Cali/Serge Bloch. Ediciones B.
Un relat de la història vital de qualsevol persona que es va forjant a partir de l’espera d’esdeveniments, sense una implicació activa. Tot i que les il·lustracions d’aquest àlbum, senzilles i clares, permeten visualitzar aquest relat, penso que és un llibre per als adults.
Hola a tothom!
La tercera lectura que vaig triar és Un año en el faro, de Miren Agur Meabe.
El llibre explica la història d’un noi adolescent que arriba l’estiu de 1936 a casa del seu tiet solter. Aquest viu al far d’un poble basc. L’excusa són les vacances, però en realitat la causa és la guerra civil : els pares prefereixen que no estigui a la ciutat, on tot és més complicat i perillós.
El noi viu de primera mà l’ambient ideològic a partir de diferents personatges, alguns coneguts, que manifesten les seves postures polítiques envers la situació. A més a més viurà el descobriment de l’amor, la injustícia, el racisme, i sobre tot la guerra, que el farà madurar de cop amb tota la cruesa possible.
Unes quantes pegues l’hi he trobat, al llibre. En primer lloc, em sembla que les diferents visions ideològiques i polítiques queden molt poc explicades, és a dir, un lector jove no entendrà gens les diverses postures nacionalistes o d’esquerres que s’esmenten, tot i que s’ha de reconèixer que les notes a peu de pàgina ho intenten. En fi, són massa subtils o generals, fins i tot per a que és faci una lleugera idea.
En segon lloc, i relacionat amb l’abans esmentat, la narració en primera persona fa que el relat sigui massa sesgat o incomplert, alhora que el converteix en una història molt intimista o introvertida.
En tercer lloc, la literatura resulta massa poètica, i per mi de poètica cursi o inclús pretenciosa, poc engrescadora per la majoria de lectors.
I per acabar, sembla que el final, que és potser la millor part del llibre, se’l ventili molt ràpid.
La intenció de l’autora és bona, però al final suggereix molt i explica poc, i si el farciment et sap a poc, l’embolcall, per a mi personalment, tampoc millora el resultat.
Fins demà!
Títols a comentar:
1- No em digueu mai més “Conillet”, de Grégoire Solotareff.
Eddiciones B, S.A. Barcelona 1989.
Títol original:
- Ne m’appelez plus jamais “mon petit lapin”.
Paris, 1987.
El cotingut d’aquest conte el podem encabir dins del tema de sentiments de l’aceptació d’un mateix, principalment, i també en menys intensitat potser, toca els temes de la tritesa i l’alegria. El protagonista és un conill de mides reduïdes, la qual cosa el fa sentir inferior i li fan mal els comentaris dels que li ressalten aquesta condició. Per acabar-ho de manifestar, les il·lusracions ens ajuden amb insistència a empetitir-lo constantment ja que hi ha un gran contrast entre el bosc desmesurat per on es mou i els personatges gegantins que l’envolten. Després d’unes incidènciesque el menen a la tristesa d’una presó, es manifesta la seva alegria al trobar un conill més petit que ell. Es compara i axó, per contraposició, l’ajuda a recuperar i a augmentar la seva autoestima, la seva felicitat.
2- “El despertador del sol”, de Martin Baltscheit i Christoph Mett.
Lóguez Ediciones. Salamanca, 2009.
Títol original:
“Der sonnen wecker”.
Zürich, 2008.
El protagonista, un pollastre, presumeix de la seva tasca i es mostra altiu i orgullós per ser ell l’encarregat de dur-la a terme: despertar el sol cada matí amb el seu cant.
Altres personatges li fan veure que, científicament, ell no fa sortir el sol, sino que la terra es la que “vola” al voltant de l’estrella. Aquesta realiat el fa sentir trist i inútil, ja que la seva actuació, segons ell, esdevé innecessària. S’enfonsa en el mutisme. Això provoca uns incidents que li faran veure que sí, que fa falta que torni a cantar, cada matí, que és profitosa la seva participació per a despertar a les persones. Aixó l’anima i li augmenta l’atoestima. Acaba alegre i content de que el seu cant pugui tornar a ser imprescindible, que interessi a tots la seva intervenció. Les il·lustracions, d’acord amb el text, són adecuades per a ressaltar cada acció.
WESTERFELD, S. Traición. Barcelona: Editorial Montena, 2008.
Aquesta novel·la de ciència ficció m’agrada’t bastant. Els protagonistes s’enfronten a un món perfecte en el qual no hi ha lloc per a la llibertat doncs està en mans d’un petit grup de persones. Recorda molt a la novel·la 1984 de George Orwen però amb el punt adolescent en les històries d’amor i d’amistat.
Hi ha, a més, aventures i suspens i, darrere de tot, el tema de la perfecció. Fins a on estàs disposat/a a arribar per aconseguir aquesta perfecció? Se’ns presenten dilemes morals que ens faran pensar i preocupacions pròpies d’adolescents amb els alumnes es poden identificar, tot això embolicat en una trama d’aventures i ciència ficció.
ZHONG, J i JAY, F. El pinzell mágic. Barcelona: Editorial joventut, 2009.
Aquest àlbum il·lustrat és interessant pel missatge que transmet: perseguir els somnis i no desesperar, ser positiu i fomentar la imaginació .
Les il·lustracions, són d’un estil clàssic oriental, complementen elaborades i evocadores. La pega està que el text no acompanya la qualitat de la il·lustració. No sé si per la traducció o és per l’estil de l’autor. Un llibre acceptable i recomanable per a infantil i cicle inicial.
POMMAUX, Y. Una noche, un gato. Barcelona: Editorial corimbo , 2008.
Aquest conte no m’agradat. Ni la il·lustració aporta res nou ni tampoc està molt elaborada. El text és insuls i no aconsegueix captar l’atenció del lector. No és un llibre que recomanaria.
ERLBRUCH, W. Els cinc horribles. Barcelona: Editorial joventut, 2001
Un conte que m’agradat moltíssim. La il·lustració acompanya al text. La historia és divertida i plena de matisos. Els personatges són peculiars i ben trobats. En sí la història ens ensenya el poder de la esperança i el lluitar per millorar. El recomano per infantil i primària.
ROSSELLÓ BOVER, P. La flor romanial. Palma: Editorial Moll, 2009
Aquest conte il·lustrat està molt ben fet. La il·lustració es clàssica però dóna molt matissos a la història que explica el conte. El text està molt treballat i té molt de contingut per poder ser treballat a l’aula i gaudir a casa tranquil·lament. El recomano per infantil i primària.
JANISCH, H. Sencillamente tú. Lóguez, 2007
Aquest conte pertany a la sessió anterior. Estic totalment d’acord amb les aportacions que va oferir la nostra companya sobre el conte.
Personalment destaco el format del llibre i la il·lustració ( colors vius, alegre, espontània..) .És un llibre que tracta el tema de l’amor fent ús de frases senzilles i plenes de contingut en aspectes que a vegades ens pot costar posar paraules.
M’ha agradat moltíssim i recomano la seva lectura i també com a regal.
RICHARDSON,J. Amb un Tango som tres. Rba Libros, 2006
Tracta el tema de l’acceptació de la homosexualitat en els pingüins. És una història verídica.
Aquest conte narra una història certa sobre una parella de pingüins collar que viuen en un zoo. Tracta el tema de l’acceptació de la homosexualitat, la reproducció dels pingüins i la relació entre ells, sobretot el nucli familiar.
També destaco la il·lustració plena de detalls, senzilla, directa i molt fresca.
Aquest conte també el recomano no només per llegir-lo sinó també per utilitzar-lo com a material didàctic.
Faig els comentaris de tres llibres de les dues sessions de sentiments:
El primer que vaig llegir va ser un conte pels petits: El cavaller poruc de B. Hazen. Aquest conte explica la història d’un príncep, que representa que ha de ser valent, fort,… i tot el que comporta el seu estatus, que té un problema i no l’ha explicat a ningú perquè li fa vergonya: té por a la foscor. En principi no ho vol explicar a la seva estimada perquè pensa que ella no l’estimarà, però quan es decideix descobreix que tot el contrari ella ho accepta molt bé i li fa veure que tothom pot tenir algun defecte i per això no l’han de deixar d’estimar. Una història d’amor més que de por amb final feliç .
El segon llibre, Ningún beso para mamá, tracta d’un gat petit trapella i amb mal caràcter al que no li agraden els petons. Constantment increpa la seva mare perquè el tracta com un petit i sempre vol fer-li petons. La mare està trista per aquest mal caràcter però continua tractan-lo amb carinyo. Un dia després d’una baralla a l’escola es comporta d’una manera poc adequada amb la mare, més tard sembla que s’adona del que ha fet i amb els seus estalvis compra un ram de flors per la mare i demostrar-li que se l’estima, malgrat tot li deixa ben clar que “no li agraden els petons”.
L’altre llibre és una novel·la per a joves: La tribu. Explica la lluita per la supervivència i per buscar un món millor a través d’una història on les protagonistes són les rates. Un grup de rates (la tribu) guiades pel Balboa, en busca d’un lloc lluny del port on fins ara havien subsistit i on descobreixen que els humans han ideat una nova manera d’exterminar-les i per la qual cosa decideixen fugir d’allà. Al llarg de la història es van trobant amb diferents tribus amb les que han de lluitar i negociar per la lluita de poders i territori. La tribu va d’un lloc a l’altre fins que sembla que troben el lloc adient, és aquí on el protagonista deixa de ser el guia de la tribu i segueix un altre camí amb una altra tribu. A mida que avances en la història vas deixant de banda que les protagonistes són rates ja que en moltes situacions actuen com humans.