Ajuntament de Terrassa

Ajuntament de Terrassa

Sisena sessió del CLIJ: Il·lustració

29 de març de 2011

Imatge de Pinotxo, quan es troba el gat i la guineu. Il·lsutració de Roberto Innocenti

Aquest mes hem dedicat el club a la il·lustració, que ja tocava!

Passeu, passeu, obriu el llibre i gaudiu dels colors, les textures i les imatges que ens portaran a móns reals o imaginaris, on podrem somiar i viatjar per les diferents històries que ens expliquen.

I és que el còmic, els contes sense mots i els imatgiaris són un mitjà tant adequat com la literatura o el cinema per a explicar històries de tot tipus. Aquí teniu una selecció per a infants i joves, no us la perdeu!

Bibliografia de la sessió

*Il·lustració extreta de: INNOCENTI, R. Las aventuras de Pinocho. Kalamdraka, 2005

Compartiu!
  • Delicious
  • Facebook
  • Google Bookmarks
  • Twitter

    Etiquetes: , , ,

    11 Responses to Sisena sessió del CLIJ: Il·lustració

    1. Núria Romero on 18 d'abril de 2011 at 13:02

      Hola companys/es,

      amb retràs us comento els llibres que em vaig endur.

      Caperucita Roja, M.Powell y V. Rivas
      Una versió en cómic del clàssic infantil. Aquí la capa de la captuxeta,feta per l’àvia, és la que pot protegir-la. En realitat, però, ni capa, ni llenyataire, és la valentía de la noia l’element que la salva. Un punt feministe.
      Les ilustracions tenen una estètica que recorden la de Tim Burton i aquest punt es reforça amb l’aparició final de les ànimes de les víctimes del llop.

      ¿Dónde están los animalitos?, Delphine Chedru
      Àlbum il.lustrat de descobriment d’una figura en diferents fons geomètrics de colors atraients. Molt divertit i gens fàcil en algunes pàgines; desafia l’atenció de petits i grans. Molt atractiu i distret, dins el génere.

      Lulú,mujer desnuda; E.Davodeau

      La Lulú és una dona casada, amb fills i un marit alcohòlic i insuls. La Lulú fa molts anys que no somriu i que no s’ho planteja. Un fet inesperat, una conversa amb una desconeguda i un viatge, clar, donen peu a una lliberació sencilla (almenys en aquesta primera part).
      Els amics de la Lulú van explican aquesta història canviant el “narrador” i aportant la informació diferent que cada un té.
      Interessant i preciosa història en cómic. Les il.lustracions (en colors sorra i blaus, amb petits apunts de negre) són càlides, afegeixen pau a la trama.
      Et quedes desitjant conéixer què va passar amb una barreja extranya de felicitat i intranquil.litat.

    2. Mònica on 16 d'abril de 2011 at 19:42

      WAECHTER, P. Yo. Lóguez, 2005
      El conte narra una història entranyable d’un ós i com aquest viu la vida amb optimisme i positivisme. La il·lustració és molt simple però acompanya en tot moment a la narració.
      En un principi el lector pot pensar que aquest conte està dirigit a infants però a mida que et vas capficant a la història te n’adones que va dirigit a un lector més adult.
      Personalment m’ha agradat molt el desenllaç de la història. Per molta autoestima sempre hi ha moments de caiguda on necessitem dels altres per viure i sentir-nos bé.

      VANVUCHELEN, M. En Joan és diferent. Baula, 2003
      El títol és un bon resum de la història que ens explica aquest conte.
      Personalment m’ha agradat com el conte tracta el tema de “ser diferent” des de diferents punts de vista en una mateixa família: els pares (la protecció, l’acceptació…), la germana (el gels, la ignorància…) i el protagonista, el Joan.
      La il·lustració és directa i acompanya en tot moment a la història.
      Va dirigit a lectors no infantils.

      AGUILAR,A. Orejas de mariposa. Kalandraka, 2007
      Destaco la il.lustració: fresca, viva, divertida, plena de colors i textures… Fins i tot, utilitza diferents tipus de fonts, estils de fonts i tamany.
      Tracta el tema de l’acceptació de les persones tal com som: grans, prims, orelles grans, cabells rinxolats… però l’acceptació comença en un mateix. Ara bé, la il.lustració narra en tot moment la història.

    3. Carme Colomer Barba on 5 d'abril de 2011 at 16:45

      6ª SESSIÓ CLIJ Dimarts 5.4.2011

      Il·lustracions.
      La imatge, contes sense mots, imatgiaris.

      Istvan Banyai, il·lustracions.
      (Born in Budapest, Hungary, February 27, 1949)

      “ZOOM”

      Publicada la primera edició 1995 a Nova York.
      Imprès a Santa Fe de Bogotà, Colombia.

      L’autor és hongarès i va emigrar a USA el 1980.

      Mostra el món als nens des d’un punt de vista molt especial:
      des de darrere de la lent d’un “zoom”.
      És un llibre que permet vàries lectures: del dret i del revés. S’allunya (empetitint) o s’apropa (ampliant) el punt de mira a la imatge, sempre a través del zoom. Des del davant al darrere, o des del darrere al davant, des del vermell (que serà la cresta d’un gall) al negre (referència a l’infinit de l’espai), o des del negre al vermell. Ens planteja diversitat de suports per a les imatges: un segell, cartells d’anuncis, portada de revista, un autobús, el sobre d’una carta, la pantalla de TV. L’ull de l’espectador és com una càmera aliena a l’escenari de la il·lustració que enfoca. Amb les seves 34 imatges, contant la primera pàgina tota vermella a la portada, molt significatives, i l’última tota negra al final, ens va desplaçant per diferents paisatges, fa grans recorreguts per espais que ens identifca, molt distants els uns dels altres, en la geografia: des de Nova york, als deserts de Monument Valley a Arizona, on el personatge és un “cowboy” indi navajo. S’arriba a les Solomon Islands (Melanèsia), al NE d’Austràlia, on els peronatges són nadius de color. Alguns emplaçaments més delimitats, ens centren en altres personatges: el gall a la granja, a l’habitació des d’on se’l miren, una nena i un nen. La nena que juga amb les casetes del poble, el noi a la tumbona al costat de la piscina del vaixell, els passatgers a la coberta, els vianants i conductors als carrers de NY. Amb la càmera situada a la cabina de l’avioneta veiem el mateix que l’ull del pilot: l’illa des de sobre, les persones com formigues. Fora de l’avioneta ens situa a l’altura dels núvols des d’on s’abarca tot l’arxipèlag de les Solomon Islands. En el següent estadi, la posició està més o menys a l’òrbita de la lluna des de fora de l’atmòfera, d’on podem contemplar el planeta terra, i més distant acaba (o comença, si ens ho mirem a la inversa), en el nivell consecutiu, situada més enllà de la galàxia quan percebem un petit puntet blanc, que es perd a l’infint simbolitzat pel color negre ocupant tota la pàgina.
      Hi ha una constant mutació del punt d’enfoc. Juga amb el factor sorpresa i et fa pensar en què serà la imatge en un següent pas, a partir d’unes indicacions que fan intuir un canvi.

    4. Jonathan on 5 d'abril de 2011 at 16:36

      Bradbury, R. i Villamuza, N. (2005). Encender la noche. Madrid: Kokinos.

      Un conte molt interessant pel tema que tracta, la por, i per la forma de explicar la història. La narració és fluïda i la il·lustració acompanya al text a la perfecció. La construcció de la història és correcta i la forma que apropa el tema de la por i com el resolt també és diferent al que estem acostumats. És un conte que és pot treballar a qualsevol nivell de primària.

      Steffensmeier, A. (2010). La florentina a l’aguait. Barcelona: Editorial Barcanova.

      Conte divertit i amb unes il·lustracions a doble pàgina plenes de detall per delitar-se. La història és curiosa i diferent amb un final un tant inesperat però a la vegada bonic. Interessant per treballar el tema d’ajudar a l’altre i trobar el teu lloc al món. M’agrada’t molt i el recomano per infantil i cicle inicial.

      Watt, M. (2010). L’esquirol poruc. Barcelona: Castellnou edicions.

      Conte curiós i singular per la seva il·lustració i la forma d’explicar la història. Un conte per explicar el tema de la por a nens i nenes d’infantil i cicle inicial. La forma de presentar la narració és original i molt divertida.

      Manzano, E. i Gutierrez, M. (2010). Receptes de pluja i sucre. Barcelona: Thule Ediciones.

      Pròpiament no és un conte sinó un compendi de paraules relacionades amb les emocions i els sentiment. És original tan el format de presentació com el significat que dona a cada paraula amb receptes per utilitzar les diferents paraules. Llibre molt interessant per treballar el tema de les emocions i els sentiments a infantil i sobretot a primària.

      Pearson, ME. (2010). L’adorable Jenna Fox. Barcelona: Editorial Cruïlla.

      Aquesta és una novel·la juvenil sorprenent. Ubicada dins del gènere de la ciència ficció, ens sorprèn dibuixant un futur no molt llunyà que ens fa reflexionar sobre el que comporten tots els avenços de la ciència mèdica actual. La seva lectura és senzilla i amena, i la pròpia estructura dels capítols, curts i concrets, fan que les pàgines passin ràpides i la història evolucioni amb el seu propi ritme. El argument és senzill: ¿ què series capaç de fer per salvar la vida de la teva filla? Ètica i sentiments és confonen en una vertiginosa narració. Recomanat per a joves a partir de 12 anys o de cicle superior bons lectors.

    5. Carme Colomer Barba on 5 d'abril de 2011 at 16:20

      6ª SESSIÓ CLIJ Dimarts 5.4.2011

      Il·lustracions.
      La imatge, contes sense mots, imatgiaris.

      Istvan Banyai, il·lustracions.
      (Born in Budapest, Hungary, February 27, 1949)

      “ZOOM”

      Publicada la primera edició 1995 a Nova York.
      Imprès a Santa Fe de Bogotà, Colombia.

      L’autor és hongarès i va emigrar a USA el 1980.

      Mostra el món als nens des d’un punt de vista molt especial:
      des de darrere de la lent d’un “zoom”.
      És un llibre que permet vàries lectures: del dret i del revés. S’allunya o s’apropa el punt de mira de la imatge, sempre a través del zoom. Des del davant al darrere, o des del darrere al davant, des del vermell (que serà la cresta d’un gall) al negre (referència a l’infinit de l’espai), o des del negre al vermell. Ens planteja diversitat de suports de les imatges: segell, cartells d’anuncis, portada de revista, el sobre d’una carta, la pantalla de TV. L’ull de l’espectador és com una càmera aliena a l’escenari de la il·lustració que enfoca. Amb les seves 34 imatges, contant la primera pàgina tota vermella a la portada, molt significatives, i l’última tota negra al final, ens va desplaçant per diferents paisatges, fa grans recorreguts per espais que ens identifca, molt distants els uns dels altres, en la geografia: des de Nova york, als deserts de Monument Valley a Arizona, on el personatge és un “cowboy” indi navajo. S’arriba a les Solomon Islands (Melanèsia), al NE d’Austràlia, on els peronatges són natius de color. D’altres emplaçaments més delimitats, ens centren en altres personatges: el gall a la granja, l’habitació des d’on se’l miren, una nena i un nen. La nena que juga amb les casetes del poble, el noi a la tumbona al costat de la piscina del vaixell, els passatgers a la coberta, els vianants i conductors als carrers de NY. Amb la càmera situada a la cabina de l’avioneta veiem el mateix que l’ull del pilot. Fora de l’avioneta ens situa a l’altura dels núvols des d’on veiem tot l’arxipèlag de les Solomon Islands. En el següent estadi, la posició està més o menys a l’òrbita de la lluna des d’on podem contemplar el planeta terra, i més distant acaba (o comença, si ens ho mirem a la inversa), en el nivell consecutiu, situada més enllà de la galàxia quan percebem un petit puntet blanc, que es perd a l’infint simbolitzat pel color negre ocupant tota la pàgina.
      Hi ha una constant mutació del punt d’enfoc. Juga amb el factor sorpresa i et fa pensar en què serà la imatge en un següent pas, a partir d’unes indicacions que fan intuir un canvi.

    6. Raimunda on 5 d'abril de 2011 at 13:03

      Hola, us comento els llibres que m’he endut en aquesta sessió.

      “Shola y los leones” de Bernardo Atxaga
      Libro muy divertido. La protagonista es Shola una “perrucha ratonera”, que tras leer un libro sobre los leones, está convencida que ella es una leona e intenta vivir y comportarse como tal. Ocurre que este cambio no le resulta fácil, y al final empieza a dudar si realmente es una leona o no.
      El tema de la inconformidad con uno mismo tratado de una manera muy divertida, y llegando a la moraleja de que no podemos pretender aparentar aquello que no somos, ya que al final los perjudicados somos nosotros mismos.

      “Els cinc horribles” -Wolf Erlbruch
      Cinc animals ben diferents i cada un d’ells amb una característica que els fa ser i creure’s lletjos o diferents, però que a la vegada els fa veure que tenen altres aptituds i característiques que els fan especials i autèntics. Tots cinc decideixen ajuntar-se i treure profit de les seves habilitats i d’aquesta manera triomfar entre els altres animals.

      “Corre, Maria, afanya’t”- N.M. Bodecker

      Llibre que tracta sobre el treball de la dona. Il·lustracions que reflecteixen aquest tema, i ens donen una idea ben clara de la situació de moltes dones a casa.
      Llibre per infants, però que ha d’anar acompanyat per l’explicació d’un adult per a una posterior reflexió.

      “Mi mamá está en América y ha conocido a Bufalo Bill”- Jean Renaud y Émile Bravo

      Còmic en que el protagonista ens explica com se sent per l’ausència de la seva mare. El seu dia a dia i les situacions en que es troba a l’escola, amb els amics, amb la família, fa que s’inventi una història sobre la seva mare i el perquè no està amb ells. El tema de la mort i la negació per part del protagonista d’aquest fet, fan que aquesta història esdevingui molt tendre a la vegada que molt trista.
      Aquesta sensaciò de tristor, també bé molt donada pel tipus de dibuix,i sobretot de color utilitzat. Tot i ser un còmic, en la majoria de pàgines no estan marcades les vinyetes. El tipus d’il·lustració recorda bastant a les il·lustracions de “El petit Nicolas ” de Goscinny.

    7. Pilar Gil on 4 d'abril de 2011 at 9:38

      Jordi Sierra i Fabra, Historia de un segundo

      Aquest llibre es llegeix d’una tirada, ja que el ritme dels aconteixements ho demana, si no trencaria la màgia de la lectura. En el llibre es plasma la força de l’amor, un amor pur i innocent. Dos joves que tan sols amb una mirada van sentir la passió de l’amor i converteixen l’intercanvi de notes secretes en la seva raó de viure. Tot els va en contra. Ella pertany a l’alta aristocràcia i ell és un ningú, un orfe que serveix a un metge dur i intransigent; gairebé és el seu esclau. El tema de la novel•la, l’amor impossible, va recolzat per altres temes intrínsecament relacionats: la diferència de classes socials; els prejudicis socials – els pobres porten la seva condició escrita a la cara -; l’educació privada als pobres i l’analfabetisme; l’esclavitud en una societat moderna i l’explotació de nens; els matrimonis forçats pels pares; …
      Tota una senzilla trama però emotiva explicada amb un llenguatge molt cuidat i amb un lèxic de força qualitat literària.

    8. agus on 3 d'abril de 2011 at 23:48

      Hola company@s del club,
      Us comento els llibres que me’n vaig endur.
      “Poti, poti al país dels cangurs” de Perrine, Martine
      Aquest llibre d’il•lustracions segueix la mateixa tècnica de la col•lecció Poti-poti de diferents parts del mon. És un llibre per mirar i tocar, ens apropa a la cultura australiana a partir dels diferents colors i textures de les seves pàgines. El groc i el taronja amb diferents retalls que es superposen per formar figures sobre un fons de diferents estampats. És molt maco.

      “¿De quién es esa sombra?” de Choi Sukhee
      Aquest llibre és com un joc de endevinalles, a partir de les diferents ombres il•lustrades el lector ha d’endevinar que o qui s’amaga darrera. És un llibre per mirar, imaginar i descobrir. Per exemple: l’ombra d’un paraigües ens descobreix en realitat a un ratpenat. Algunes ombres semblen senzilles d’endevinar, però hi ha que son més complexes i divertides. Les Il•lustracions son molt atípiques, pel meu gust massa geomètriques i poc suaus. Però no deixen de ser divertides.

      “Paraíso” de Bruno Gibert
      M ‘agradat molt. Tracta un tema molt delicat com és la mort d’un avi, a través de les preguntes ingènues del net que vol recordar les coses que feien junts i imaginar com serà aquell lloc on l’han dit que ha anat el seu avi, el “paraíso”. Les il•lustracions son símbols, alguns que formen part de la nostra vida quotidiana, com les senyals de transit o els símbols d’etiquetatge d’alguns productes, com: perill nens que surten de l’escola, utilitzar les papereres,… però que incloses dins d’un petit text, signifiquen coses diferents. Aquest tractament dels records sembla que no sigui tan propera la pèrdua del que parla, però en el fons és una manera molt tendre i amb connotacions d’humor el record de l’avi. Molt recomanable.
      L’únic dubte que tinc és si un nen o nena de 6 o 8 anys entendria el que s’explica.

      “El otro lado” de Istvan banyai
      L’altre costat o la contraportada d’un moment. Cada imatge té una altra visió, un altra protagonista. Aquesta idea et porta a reflexionar que de cada moment en la vida sempre hi ha un altra part o manera de veure les coses.
      Les il•lustracions em fan recordar l’estètica del còmic en blanc i negre, amb petites notes de color, per destacar petits detalls, que et fan fixar la mirada cap a aquella part de la imatge, que pot resultar irrellevant, però que d’aquesta manera capta la teva atenció. És un llibre per mirar moltes vegades i tornar-lo a mirar per trobar nous detalls que diuen moltes coses. És un llibre obert, molt obert a la imaginació. M’ha encantat.
      Com he comentat en el llibre anterior, el meu dubte seria l’edat recomanable. Ja que considero que és un llibre més juvenil i per adults que per nens de 6 anys.

      Fins el dimarts, Agus.

    9. Teresa Abad on 31 de març de 2011 at 9:07

      1.- ” SOMBRAS ” / BÁRBARA FIORE EDITORA

      Aquest llibre és curiós i original. Ens narra com una nena en un traster, comença a jugar crean ombres amb les mans, amb objectes i tot això per a ella va tenint vida própia, fins que arriba un moment, que les ombres dominen a la realitat i … M’agradart molt.

      2.- ” EL VENT ” / PETER XHÖSSON / SÍMBOL EDITORS

      Ens narra l’hostòria d’un hombe qeu és arrosegat per un vent molt fort quan anava a agadfar el seu barret. Aquest li emportra pel cel, …. i després del susto, desitjava que tornés a pasar.

      Salutacions
      Teresa Abad

    10. Concepció Villalba Palma on 31 de març de 2011 at 7:06

      Els llibres amb imatges són molt útils i didàctics, ja que permeten treballar molt l’ expressió oral. Els contes d’ aquest mes treballats per mi han estat:
      – ” Empremtes Endevina qui fa què ” i ” Libro de imágenes “. Tots dos han agradat molt als nens i jo he pogut enriquir el meu treball amb la utilització d’ aquests recursos.

    11. Laura on 30 de març de 2011 at 19:56

      Hola,

      La meva lectura d’aquest mes ha estat ” Un hombre con sombrero “, una recopilació d’historietes del dibuixant Gustavo Roldán que han anat apareixen des de 2001 a la revista Tretze vents.
      Per començar, dir-vos que la edició està molt ben feta, resulta molt atractiva i agradable de fullejar. Les historietes es poden llegir desordenadament, però hi ha algunes que mantenen una mínima línia argumental. Com a dibuixant m’ha agradat força, l’ús dels colors, de les formes, és original i a estones pot resultar sorprenent. En quant a les històries hi ha de tot. De vegades, l’autor juga amb les paraules, amb expressions, també apareixen les historietes on el dibuix interactua amb el propi dibuixant, i, tot i ser quelcom ja vist, l’excusa narrativa resulta imaginativa, almenys per mi. Algunes tenen un toc poètic, d’altres jugen amb la filosofia… En fi, n’hi ha que m’han agradat i n’hi ha que m’han deixat bastant freda. Està força bé per passar l’estona, però no m’ha entusiasmat.

      Fins dimarts,
      laura.

    Deixa un comentari

    L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

    BCT xarxa

    Biblioteca pública de Terrassa
    Passeig de les lletres, 1
    08221 - Terrassa
    Telf. 937 894 589
    Mail: bctxarxa@terrassa.cat