El dissabte dia 21 de gener, al matí, a la Biblioteca Central de Terrassa (bct) hi va haver un seguit d’activitats culturals: tres clubs de lectura infantils i juvenils, una sessió del curs de cultura i llengua íber amb una conferència de dos experts, la inauguració d’una exposició i també una activitat musical. L’Orquestra Simfònica del Vallès promocionava el concert que van fer el dia 26 del mateix mes al Centre Cultural Unnim i ens en van oferir un tastet al vestíbul de la biblioteca. Deu o quinze minuts durant els quals unes quantes persones van gaudir d’aquest esplèndid regal.
Més tard i amb motiu de la inauguració de l’exposició “Bastoners 30è aniversari”, produïda pels Bastoners de Terrassa, aquests van fer una exhibició al carrer, al Passeig de les Lletres, a l’alçada de l’equipament.
Així doncs, aquell dissabte al matí, tots aquells terrassencs que van anar a la bct, van tenir al seu abast un ventall de diverses ofertes, ben diferents totes elles, però que són un reflex de la vitalitat cultural de la nostra ciutat.
Però no tots van estar contents. Alguns usuaris van protestar perquè la música els destorbava l’estudi i no van entendre que a una biblioteca pública es puguin realitzar activitats d’aquest tipus.
Potser cal doncs explicar breument quines són les funcions de la biblioteca pública a dia d’avui i amb quins paràmetres ens movem els seus gestors.
Des de la seva inauguració l’any 1998, la bct i per extensió la resta de biblioteques públiques de Terrassa, han desenvolupat un model de biblioteca que ha anat evolucionant al llarg del temps adaptant-se a les demandes de la ciutadania i oferint nous serveis.
La biblioteca és l’espai públic on més gent entra per iniciativa pròpia, perquè precisament garanteix l’accés a tothom. Per tant, esdevé, pel seu propi ús, l’espai cultural de proximitat per excel·lència. I anant més enllà encara, s’ha convertit en un lloc de relació que promou el coneixement mutu de les persones que integren la comunitat, de manera que és un element que facilita la convivència i la cohesió social.
A nivell d’organigrama, les biblioteques públiques depenen, en les diferents administracions, dels respectius departaments o serveis de cultura i aquest fet ja és indicatiu del tipus d’activitats que s’hi desenvolupen.
Les funcions de la biblioteca pública venen definides per associacions professionals de caire internacional i estan recollides al Manifest de la Unesco per a la biblioteca pública, de 1994 i desenvolupades en les Directius IFLA/UNESCO per al desenvolupament del servei de biblioteques públiques:
- Donar suport a l’educació individual i a la formació autodidacta
- Facilitar tot tipus d’informació i esdevenir el filtre entre aquesta i el coneixement
- Oferir oportunitats per al desenvolupament personal i creatiu dels individus i dels grups socials
- Crear i reforçar els hàbits de lectura sobretot dels més petits
- Oferir a la comunitat un centre per al desenvolupament cultural i artístic
- Esdevenir un espai públic i centre de reunió dels ciutadans
Aquest és el model establert per la llei 4/1993 de Sistema Bibliotecari de Catalunya i que ratifica la Diputació de Barcelona, a través del Servei de Coordinació Bibliotecària i la Generalitat de Catalunya, amb la Direcció General de Promoció i Cooperació Cultural. L’Ajuntament de Terrassa, recollint aquestes directrius, va apostar per una biblioteca pública amb aquesta visió de servei, aprovant el Pla de biblioteques el febrer de 1998.
Gràcies a aquest nou model s’ha passat d’un ús molt restrictiu dels serveis bibliotecaris per part de la població a un ús quasi massiu. Estem parlant que durant el 2011 han passat per les nostres biblioteques un total de 831.136 persones. I en aquesta xifra s’hi contemplen totes les tipologies d’usuaris: infants de totes les edats, des de 0 anys, joves, adults, gent gran… que han utilitzat totes les variables de serveis que s’ofereixen (lectura de premsa, connexió a Internet, préstec per a l’aprenentatge o per a l’oci, cerca d’informació, hora del conte, tallers i clubs de lectura, conferències, xerrades, cursets de formació, presentacions de llibres…).
El camí que des de 1998 s’ha recorregut ha estat llarg i a vegades costerut, però s’ha aconseguit que un servei pagat amb els diners de tots, sigui utilitzat per una gran part de la població, que en general valora positivament els seus serveis. L’èxit de la biblioteca pública en general a dia d’avui, rau precisament en la diversificació de serveis i activitats pensats per a totes les edats, interessos i necessitats.
Com a servei públic que garanteix la igualtat d’oportunitats a tothom, la biblioteca pública esdevé essencial per al desenvolupament i creixement de les persones i dels col·lectius. Per aquest motiu, la missió de la bct xarxa és la que estableix el Manifest de la Unesco: “facilitar l’accés lliure al coneixement, al pensament, a la cultura i a la informació.”
La biblioteca és un espai plural i variat on hi conviuen diferents serveis, interessos, usos, usuaris, activitats… on tothom té dret a trobar-hi allò que li interessa.
La biblioteca pública és quelcom més que una taula i una cadira per estudiar.
Montserrat Busquet Duran, Directora de la bct i bct xarxa (col·legiada numero 140 del COBDC)
Maria Gental Morral, Directora adjunta de la bct (col·legiada numero 1600 del COBDC)
Nota clarificadora: COBDC, correspon a les sigles del Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya.
Últims comentaris