Ajuntament de Terrassa

Ajuntament de Terrassa

D’enganys, estafes i desesperació

8 d'abril de 2013

Ens trobem en una situació en què ens sentim enganyats i estafats per qui ostenta el poder. Sembla que estem lligats de mans i peus, i que, encara que vulguem, no podem fer res per canviar-ho. Ens sentim desprotegits i l’únic que ens queda per mostrar la nostra desesperació, és llançar-nos al carrer a cridar i protestar. Malauradament, el moment actual de crisi econòmica, política, social i, fins i tot, moral, no és la primera vegada que es dóna, i si no fem res per evitar-ho, segurament no serà l’última.

Podem trobar exemples a la literatura, que al llarg dels anys s’ha fet ressò de com el poder establert, sigui del color que sigui, estafa tot el que pot, enganya al ciutadà i el manté suficientment controlat i lligat perquè això continuï sent així. Fem doncs una ullada per uns quants clàssics que ens puguin instruir al respecte.

Començarem per uns tractats del bon govern. En aquest cas no es tracta només de com governar, sinó també de com fer-ho perquè no et prenguin el poder:

 

El príncep, Niccoló Machiavelli

Al 1513 Maquiavel va escriure aquest tractat de teoria política dirigit a Lorenzo de Médici, anomenat “El Magnífic”. Es tracta de l’obra més coneguda de l’autor i de la que surt l’adjectiu “maquiavèl·lic”, utilitzat de forma despectiva per referir-se a algú que es comporta de manera hipòcrita, amb enganys i astúcia per aconseguir allò que vol.

En canvi, en aquesta obra, Maquiavel l’únic que fa és especificar unes pautes que ha de seguir el bon governant si vol sortir victoriós de la seva tasca, i això ho fa amb força sentit comú, mostrant un gran coneixement de la psicologia humana i de la història de diferents dirigents i formes de govern, prenent exemple de què s’ha de fer i què no en determinades circumstàncies per aconseguir un govern estable. Evidenciant una teoria on el fi justifica els mitjans.

Es tracta d’una obra tan fonamental que ha estat adoptada com a exemple per molts polítics, homes de negocis i, fins i tot, la màfia.

Tomba de Niccoló Machiavelli a la Basílica de la Santa Croce a Florència

 

Breviario de los políticos, Cardenal Mazarino

Giulio Raimondo Mazzarino, més conegut com Cardenal Mazarino, va ser primer ministre de França en substitució del Cardenal Richelieu durant el govern de Lluis XIV. Va escriure aquest manual al 1648, per aconsellar al jove rei de França com havia de governar el seu país.

Sorprenen la vigència i el cinisme d’aquesta obra, on Mazarino aconsella a més de conèixer-se un mateix i als altres, com aconseguir favors, fama i reconeixement, com administrar el temps dels negocis, com evitar ser enganyat, ofendre o que t’odiïn, com conversar amb la gent, com guanyar diners i conservar-los.

Tot un receptari  per manegar-se, no només a la vida política, sinó també als negocis i la vida quotidiana.

Veurem ara, com dur tota aquesta teoria a la pràctica amb uns quants llibres que ens mostraran un ampli ventall de pràctiques corruptes, des del suborn a la malversació, passant pel tràfic d’influències, el frau o la confabulació, fins arribar, per suposat, a la impunitat.

 

1280 almas, Jim Thompson

Prepareu-vos a riure sense parar, deixeu-vos sorprendre amb aquesta joia de la novel·la negra. L’escriptor Jim Thompson, ignorat durant molts anys i autor d’alguns dels guions més reconeguts del cinema americà: Atraco perfecto o Senderos de gloria; ha estat rescatat de l’oblit i reconegut com un dels més grans autors del gènere negre i policíac. Concretament aquest 1280 almas, està ja considerat com un clàssic i un dels millors llibres d’aquest gènere.

El protagonista, Nick Corey, és el sheriff d’un petit poble inventat de l’Amèrica profunda, Potts County, amb només 1280 habitants. Nick es considerat pels seus conciutadans com un gandul, un covard i un inútil total. I això és el que sembla en un primer cop d’ull, però quan comencem a endinsar-nos en aquesta història, comprovem que Nick no és ni de lluny el que aparenta, ans al contrari, és l’individu més endiabladament astut i sense escrúpols que hagin vist mai per aquelles terres, i a més està disposat a fer el que calgui per mantenir-se al càrrec, sense cap consideració per res ni ningú.

Sembla ben bé que Nick Corey hagi estat alumne del mateix Maquiavel.

 

El inspector, Nikolai Gogol

Gogol critica ferotgement i amb ironia la Rússia que li va tocar viure en aquesta obra, que va commocionar al públic assistent a la seva primera representació al 1836.

El rumor de la imminent visita d’un inspector a una petita localitat de l’Imperi rus, provoca que es posin al descobert totes les misèries i corrupteles d’una societat que ha normalitzat el suborn sense mesura i la depravació moral.

Amb un gran sentit de l’humor, característic de l’escriptor rus, Gogol crea aquesta comèdia plena de situacions hilarants que posa en entredit el sistema polític i social de la Rússia tsarista.

 

Rinconete i  Cortadillo, Miguel de Cervantes

Però la màxima expressió de la institucionalització del furt la trobem, sens dubte, a les Novelas ejemplares de Cervantes amb aquest Rinconete y Cortadillo.

Aquests dos adolescents, Rincón i Cortado, atacats per la pobresa i la fam, arriben a la ciutat de Sevilla per mirar de buscar-se la vida, encara que sigui robant. Es troben però amb un petit entrebanc, i és que, fins i tot per viure de la delinqüència, s’han de registrar i passar un examen previ a la regularitzada Cofracia de Monipodio.

Cervantes, amb el seu humor i ironia personals, i partint del profund coneixement de la realitat on viu, fa un retrat grotesc i divertit de la delinqüència sevillana, organitzada en torn a la figura del poderós Monipodio i segons lleis acceptades per tots els seus membres.

Aquesta organització serveix a Cervantes per denunciar i criticar amb contundència la societat espanyola que generava i permetia l’existència real d’aquest tipus d’escola de delinqüència social i degradació humana.

 

El retaule del flautista, Jordi Teixidor

Aquesta sàtira política del teatre català modern, està ambientada al 1318 a una vila alemanya anomenada Pimburg, on una plaga de rates ha sembrat el pànic entre els vilatans.

Desesperats demanen solucions al consistori, i aquest decideix demanar un crèdit per poder comprar trampes i raticides, i, posteriorment, apujar els impostos per poder pagar el crèdit i els interessos. Però just en aquell moment apareix el famós Flautista d’Hamelín, que s’ofereix a desfer-se de les rates per un preu deu vegades més baix del que el consistori pensava gastar. A partir d’aquell moment, els poders polítics, econòmics i religiosos veuen perillar l’oportunitat d’enriquir-se gràcies a la plaga i faran tot el possible perquè això no passi.

Ens trobem amb un tema molt actual, la privatització dels beneficis i la socialització de les pèrdues, fruit d’un corporativisme corrupte, que només pensa a treure profit de les desgràcies comunes.

Finalment, el que queda és la unió de la gent senzilla per mirar de trobar una solució als problemes de tots.

Però que passa quan la gent es rebel·la contra les injustícies dels estaments superiors, doncs que aquests mateixos fan servir els mecanismes que han creat per neutralitzar aquest tipus de queixes. Entre els quals podem trobar, per exemple, l’engany, l’extorsió o la criminalització dels ens subversius.

 

Muerte accidental de un anarquista, Dario Fo

En aquesta divertidíssima obra de teatre podem veure un clar exemple d’aquesta neutralització d’un intent de rebel·lió.

Basada en un fet real succeït al 1921 a la ciutat de Nova York. L’anarquista Salsedo va caure des del pis catorze d’una comissaria de policia. En un principi es va argumentar suïcidi, però una investigació posterior va desvetllar que va ser llançat al buit pels policies que l’estaven interrogant.

Amb aquesta premissa, Dario Fo, ens mostra, de la mà d’un boig que es fa passar per un jutge que investiga els fets; com el cos policial fa servir tota mena de martingales per sortir indemnes d’un crim. Amb un seguit de declaracions falses, enganys i contradiccions flagrants, busquen defugir qualsevol responsabilitat.

Dario Fo va ser premiat amb el Premi Nobel de Literatura l’any 1997. Segons l’acadèmia sueca:

“l’escriptor se situa a la tradició dels joglars de l’edat mitjana, que castiga els poders establerts i restaura la dignitat dels oprimits.”

 

 

Però hi ha encara un mecanisme infranquejable per fer que el ciutadà s’arribi a desesperar completament, davant una indefensió total que el porta a la rendició més absoluta i a consumir-li fins i tot l’ànima. Estem parlant, es clar, de la burocràcia.

Hi ha estudis que demostren que els països amb més burocràcia són alhora els més corruptes. La burocràcia fa que el ciutadà acabi cedint davant el desgast moral i econòmic que porta la extrema lentitud dels tràmits. No en va, la cínica Mafalda va posar-li precisament aquest nom, “Burocràcia”, a la seva tortuga.

 

El procés, Franz Kafka

Kafka és potser l’autor que millor ha reflectit aquesta desesperació de què parlàvem. A El procés, novel·la publicada pòstumament al 1925, relata l’experiència que viu Joseph K quan es arrestat un matí sense que ningú li expliqui el perquè ni què ha de fer per deslliurar-se’n.

A partir d’aquell moment, Joseph K es troba picant contra un mur d’indefensió i incomprensió, mirant de defensar-se de no se sap què i trobant-se en una espiral sense sortida que fa palesa la inaccessibilitat de la justícia i de la llei.

Un autèntic malson i una clara denúncia a la burocràcia i l’opressió en una novel·la que ha donat lloc a l’adjectiu “kafkià” per descriure quelcom absurd, complicat i estrany.

 

El casalot, Charles Dickens

Un altre exemple de la lentitud de la burocràcia i la justícia el trobem en aquesta obra de l’escriptor anglès. La causa judicial  Jarndyce v. Jarndyce, sobre una herència familiar, fa anys i anys que es discuteix als tribunals sense que es trobi cap sortida definitiva ni que s’avanci en cap sentit.

Dickens ens delecta amb la seva magistralitat narrativa. En aquesta novel·la trobem una gran varietat de personatges que representen tots els estrats de la societat anglesa de mitjans del segle XIX. Narrada a dues veus, per una part un narrador en tercera persona, i per l’altra, la mateixa protagonista, aquesta novel·la en relata la experiència d’Esther Summerson, una noia sense pares que es portada a viure sota la protecció de John Jarndyce a la seva residència El Casalot; juntament amb Ada i Richard, dos cosins orfes que viuen en la pobresa per culpa de la causa que es debat als tribunals.

La novel·la de seguida t’atrapa i t’endinsa en una complexitat de trames, on trobem fills perduts i després retrobats, relacions amoroses secretes, escàndols, injustícia social, pobresa extrema, morts sospitoses, assassinats, persecucions, extorsions i, sobre tot, desesperació per la ineficàcia del sistema judicial.

On porta tot aquest entramat ho haureu d’esbrinar vosaltres mateixos, us asseguro que no us penedireu.

 

Reals Tribunals de Justícia de Londres

 

Sota aquestes condicions, malauradament, trobem que l’únic que té valor són els diners, tot allò que tingui una utilitat material immediata. Es menysprea la creativitat, l’enginy, l’actitud emprenedora, i fins i tot, l’art per l’art. A tot se li ha de buscar un benefici material, econòmic. Aquí us deixo un exemple molt clar.

 

Luces de bohemia, Ramón del Valle-Inclán

Valle-Inclán, crea amb aquesta obra el que serà conegut com ”esperpent”. Publicada al 1924 es tracta d’un esperpent tràgic sobre la vida literària a la societat espanyola.

Però, què és l’esperpent? El mateix protagonista de Luces de Bohemia, el poeta cec Max Estrella, ens ho explica:

“Los héroes clásicos reflejados en los espejos cóncavos dan el Esperpento. El sentido trágico de la vida española sólo puede darse con una estética sistemáticamente deformada… España es una deformación grotesca de la civilización europea”.

Max Estrella surt un matí a reclamar un augment pel pagament de la seva novel·la. L’acompanya el seu amic i representant, el bohemi Don Latino de Híspalis, un autèntic bergant aprofitat. Max toparà amb el monstruós laberint social i moral on es fa palesa la impossibilitat de la vida literària i, per extensió artística, a la societat espanyola.

L’autor ironitza, satiritza i estilitza de forma grotesca la realitat, mostrant-nos un estructura social decadent.

Per sort , és precisament, en èpoques de crisi, on la creativitat i l’humor troben la seva màxima expressió. Com diu el refrany “la gana aguditza l’enginy”.

 

 

 

Dediquem aquest apartat a recomanar-vos unes quantes pel·lícules sobre la qüestió que hem desenvolupat. Veurem com s’ha tractat el tema de la burocràcia i la corrupció política a la gran pantalla.

 

La escopeta nacional (1978), Luis García Berlanga

Jaume Canivell és un fabricant català de porters electrònics. Amb la seva amant viatja a Madrid a la finca d’un marquès per participar d’una cacera que ell mateix a pagat. La seva intenció és fer tractes amb l’alta societat i així vendre els seus porters per a les urbanitzacions de nova construcció.

Allà haurà de guanyar-se l’amistat del ministre d’indústria i altres membres d’un govern que canvia durant la jornada. Això obliga a Canivell a canviar de relacions, ara amb representants del nou gabinet, també presents a la cacera.

Berlanga, amb la seva característica visió àcida de la realitat espanyola, ens presenta aquesta comèdia, plena de situacions absurdes, sobre la classe empresarial i política dels últims anys del franquisme. En realitat, un canvi d’organització política no implica cap canvi real i substancial en la jerarquia governamental. Manen els mateixos però ara fent veure que enarboren la bandera de la democràcia. Jaume Canivell i els seus porters automàtics representen l’intent estèril de la societat espanyola per modernitzar-se en un país que ha estat massa temps sota el jou d’una dictadura.

Aquí us deixem una escena que no té desaprofitament.

 

La cortina de humo (1997), Barry Levinson

Un escàndol sexual del president dels Estat Units a pocs dies de les eleccions, porta a un dels seus consellers a crear una cortina de fum per mirar de desviar l’atenció de la premsa i la opinió pública.

Simulen un conflicte amb Albània amb l’ajuda d’un productor de Hollywood, que fabricarà unes imatges per donar credibilitat  a l’assumpte. Alhora portarà al president a un lloc favorable davant els votants.

 

Z (1969), Costa-Gavras

En un país regit per una democràcia corrupta, on el govern utilitza a la Policia i a l’Exèrcit per suprimir qualsevol amenaça esquerrana, un diputat de l’oposició és assassinat en ple carrer quan acabava de presidir un míting de caràcter pacifista.

Un jove magistrat s’encarrega de la investigació del cas, conscient que es tracta d’un crim polític comès per dos sicaris a sou. Al mateix temps, un periodista mirarà de recollir proves que inculpin a diversos militants d’un partit d’extrema dreta, els quals, al seu torn, atribueixen la responsabilitat de l’atemptat a alts càrrecs de la policia i de l’exèrcit.

 

Fahrenheit 9/11 (2004), Michael Moore

Aquest documental del controvertit Michael Moore, pren com a punt de partida la polèmica reelecció de George W. Buch l’any 2000. Seguint el seu ascens a la presidència dels Estat Units i descrivint les fosques relacions econòmiques entre el seu pare i la família d’Osama Bin Laden, mostra com aquest enemic de Nord Amèrica va augmentat el seu poder i riquesa gràcies a aquest vincle.

També posa de relleu com el govern Bush va utilitzar l’atemptat a les Torres Bessones per al seu propi benefici polític creant un estat de pànic entre la ciutadania.

 

El intercambio (2008), Clint Easwood

Aquesta pel·lícula està basada en un fet real succeït a Los Angeles al 1928. Christine Collins és una mare soltera, el fill de la qual ha desaparegut sense deixar rastre. Al cap d’un temps la policia troba un nen que s’assembla a la descripció, però Christine diu que no és el seu fill. De totes maneres se l’endú a casa seva i els demana que continuïn buscant-lo.

Quan posa en dubte la tasca de la policia, es tractada d’incapacitada i de boja. Amb l’ajuda del reverend Briegleb lluitarà contra la injustícia d’un sistema policial corrupte que fa servir pràctiques repressives per silenciar veus crítiques.

 

Brazil (1985), Terry Guilliam

Una mosca que cau dins d’un ordinador fa que el cognom del subversiu Harry Tuttle sigui canviat pel d’un tranquil pare de família, Harry Buttle, que és detingut i assassinat per l’aparell repressor de l’estat.

Aquest és el detonant d’aquesta història de ciència-ficció que transcorre en una societat on tot està mecanitzat i excessivament burocratitzat. On Sam Lowry, un tranquil funcionari que és l’encarregat de donar un taló a la família de la víctima, es veurà acusat de rebel·lió i perseguit pels opressors.

Trobarà Sam lloc per l’amor i els somnis en aquest món deshumanitzat?

 

La muerte del Sr. Lazarescu (2005), Cristi Puiu

El Sr. Lazarescu comença a trobar-se malament una nit a casa seva. La seva decisió de cridar a una ambulància serà l’inici d’una angoixant odissea. D’hospital a hospital, s’anirà enfrontant a diagnòstics contradictoris i a metges freds i impassibles que fan retardar de forma innecessària el tractament que el podria curar.

Lazarescu viurà a la seva pell una experiència kafkiana en una societat on l’altruisme no té cabuda.

 

 

 

 

 

Hem reservat també un espai per la música on presentarem una sèrie de cançons i melodies que ens serviran de banda sonora al tema que us hem plantejat. Procurarem fer una secció el més variada possible, incloent música per a tots el gustos.

 

Cambalache, Joan Manel Serrat

Comencem pel tango d’Enrique Santos Discépolo, interpretat per nombrosos artistes. El podeu escoltar a la versió que Joan Manel Serrat va fer pel seu Serrat en directo (vol.2). La lletra és una crítica feroç de la immoralitat instaurada a la societat del segle XX.

 

Electioneering, Radiohead

Aquesta cançó de la banda britànica Raidohead posa en evidència la hipocresia dels polítics en èpoques d’eleccions. Demanen el vot prometent coses que després no són capaços de portar a terme.

 

 

Dear Mr. President, Pink

La cantant coneguda com “Pink” ens canta aquesta balada del seu disc I’m not dead, on demana a un president fictici si es veu en cor d’anar a passejar amb ella per veure totes les desgràcies que han provocat les seves polítiques injustes i li pregunta si està orgullós d’elles.

 

They don’t care about us, Michael Jackson

Al 1995 surt al mercat History: past, present and future, disc del desaparegut rei del pop Michael Jackson, que inclou aquesta cançó de denúncia contra un sistema repressiu, que provoca l’exclusió social dels ciutadans més vulnerables.

 

Études pour Kafka, Francis Dhomont

El compositor francès Francis Dhomont, presenta aquest petit tast de tres composicions electroacústiques que formaran part d’una obra més àmplia, Le cri du Choucas, sobre l’univers i la personalitat de l’escriptor Franz Kafka. Ens endinsa amb la seva música dins el món caòtic i angoixant de la literatura kafkiana.

 

Money, Pink Floyd

Acabarem amb la mítica banda britànica, Pink Floyd. Dins el seu magnífic àlbum Dark side of the moon trobem la cançó Money. Amb ella deixen clar que vivim en un món on l’únic que s’aprecia són els diners, acumular riquesa sense cap mena de consideració moral.

 

 

Aquí teniu la llista de les recomanacions que hem fet per ordre d’aparició. Per suposat hi ha molts més llibres clàssics, pel·lícules i músiques, que tracten el tema que hem desenvolupat, però hem volgut fer una petita recopilació, procurant cenyir-nos a aquells documents que podreu trobar a la Xarxa de Biblioteques Municipals.

No cal dir que si vosaltres teniu coneixement d’algun altre llibre, pel·lícula o cançó que tracti el tema, podeu fer la vostra recomanació aquí, al biTer.

Llibres:

Cinema:

Música:

 

SETMANA PAC, calendari d’exposicions

Podeu trobar tots aquest documents exposats a les diferents Biblioteques Públiques de Terrassa dins la Setmana PAC, i agafar-los en préstec. Aquí teniu el calendari d’exposicions.

  • BD5 – 8 d’abril.
  • BD6 – 15 d’abril.
  • BCT – 22 d’abril.
  • BD4 – 29 d’abril.
  • BD3 – 6 de maig.
  • BD2 – 14 de maig.
Compartiu!
  • Delicious
  • Facebook
  • Google Bookmarks
  • Twitter

    Etiquetes: , , , ,

    One Response to D’enganys, estafes i desesperació

    1. trufete on 11 d'abril de 2013 at 18:12

      Quines recomanacions més interessants! Gràcies Absenta per compartir-les i donar-nos-les a conèixer!

    Deixa un comentari

    L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

    BCT xarxa

    Biblioteca pública de Terrassa
    Passeig de les lletres, 1
    08221 - Terrassa
    Telf. 937 894 589
    Mail: bctxarxa@terrassa.cat