Ajuntament de Terrassa

Ajuntament de Terrassa

L’exili violeta. Escriptores i artistes catalanes exiliades al 1939

26 de novembre de 2014

coventry garden-guanyadora

PESSARRODONA, Marta. L’exili violeta. Escriptores i artistes catalanes exiliades al 1939Barcelona: Meteora, 2010. ISBN 9788492874279

exilirepublicà

Des de la secció local del biTer volem posar el nostre gra de sorra a la commemoració del 75è aniversari de l’exili republicà amb una recomanació amb regust terrassenc: L’exili violeta de la Marta Pessarrodona.

Marta Pessarrodona, nascuda a Terrassa, poeta, assajista i escriptora, especialitzada en investigació i en nombroses biografies de dones que han deixat emprenta en la cultura catalana, fa d’aquest llibre un imprescincible per endinsar-se de manera acurada i amena en com va ser l’exili cultural català.

L’exili republicà va suposar un èxode col·lectiu de prop de 500.000 persones, que van fugir de la barbàrie franquista. Aquest es va produir en diferents onades, però la més majoritària va ser una de les darreres, a finals de gener del 1939, una vegada havia caigut Barcelona a mans de l’exèrcit franquista. Un èxode, com el de totes les guerres, dramàtic, nefast, brutal, i amb unes conseqüències terribles tant per la societat com per la vida de la gent.

El que tracta Pessarrodona en aquest llibre és la diàspora cultural catalana, i en concret fa èmfasi en les intel•lectuals catalanes. Què va passar amb elles, d’on provenien, si van tornar, les aliances entre elles, com va influir l’exili en la seva obra, etc…
Noms com Mercè Rodoreda, Anna Murià, Clementina Arderiu, Francesca Bonnemaison, Joana Givanel, Rosa Leveroni, Frederica Montseny, Irene Polo, Gerda Taro i Margarita Xirgu, entre d’altres, són les protagonistes d’aquest assaig. Un assaig, com diu la pròpia autora, accessible per a tothom, perquè convé que tothom hi pugui accedir, perquè encara se’n ha parlat molt poc de l’exili, i menys encara de l’exili de les dones.

ExiliVioletaCAT10cm

Una fita fonamental per les dones és la Segona República, en la qual vam aconseguir votar per primera vegada. Encara que sembli increïble fa d’això només 80 anys! A partir d’aquí es desencadenen també una sèrie de canvis socials que fan que la dona tingui un paper diferent a la societat. A les intel·lectuals de Barcelona se les anomena “les modernes”.

Rodoreda, que es va exiliar a partir del 1939 i no va tornar a Catalunya fins al 1972, era una de les més emblemàtiques “modernes”. Casada i separada, escrivia novel·les, contes, feia periodisme, escrit i radiofònic, treballava de secretària de Joan Oliver a l’Institució de les Lletres Catalanes. En resum, exercia professionalment i a nivell personal era podriem dir una persona lliure, plantant cara a les convencions socials. Va fer molta amistat amb Anna Murià, amb qui es cartejaven, i es feien tot tipus de confidències.

Un altre tipus d’exili del qual ens parla Pessarrodona és el de l’exili interior, el d’aquelles dones intel·lectuals que no se’n van anar fora però que van haver de viure amagades en el seu propi país. Una d’elles va ser Francisca Bonnemaison, bibliotecària de professió, qui es va exiliar i que  al 1941 ja tornava a ser a Catalunya, al seu pis de la Via Laietana, amagada fins que va morir l’any 1949. Un exili també forçat evidentment i no menys difícil.

exili2Josep_Franch-Clapers

Camí de l’exili, obra de Josep Franch Clapers. Extret de: Josep Franch-Clapers: [l’exode, l’exili]. Palau Moja, Barcelona, 1989

També us vull parlar de les disputes que van tenir els intel·lectuals catalans una vegada a l’exili. Un dels indrets  més coneguts i més ben documentats va ser el castell de Roissy-en-Brie, a prop de París. Francesc Trabal va aconseguir que una quarantena d’intel·lectuals catalans i castellans s’instal·lessin en aquest castell. Això era evidentment una petita esperança per mantenir la cultura en general i la cultura catalana en estat amatent. Aquest indret és el que té més cronistes de l’exili: Xavier Benguerel, Sebastià Gasch, Jordi, el germà petit d’Anna Murià i la pròpia Anna.

Els estadants de Roissy però aviat es van dividir en dos bàndols: uns a favor de la parella Rodoreda i Armand Obiols i els altres en contra: Xavier Benguerel i Joan Oliver. entre d’altres. A Roissy també es va formar la parella sentimental Bartra- Murià, arrenglerada al costat de la Mercè Rodoreda.

Bé, no deixen de ser més que curiositats, però és d’alguna manera d’on venim: els exiliats més polítics i més recolçats pel partit, els exiliats més purament intel·lectuals, els que anavem més per lliure, els que no van poder tornar mai, etc… Tots aquests elements ens els explica molt bé la Marta Pessarrodona, i ens dóna elements tant intel·lectuals, com culturals, com també personals que ens ajuden realment a entrar dins d’aquest període tant convuls i a no fer més que incentivar-nos l’interès per llegir potser aquests autors no tant coneguts, però si ficats de ple en l’intent de salvaguardar una cultura en perill d’extinció.

No us perdeu tampoc l’apèndix on hi trobareu el llistat de tots els exiliats que apareixen en aquest llibre, una breu biografia i les característiques principals de com va ser el seu exili. Imprescindible, per situar-se i fer-se una idea del paper de l’intel•lectualitat catalana a l’exili.

 

Compartiu!
  • Delicious
  • Facebook
  • Google Bookmarks
  • Twitter

    Etiquetes: , , , , ,

    Deixa un comentari

    L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

    BCT xarxa

    Biblioteca pública de Terrassa
    Passeig de les lletres, 1
    08221 - Terrassa
    Telf. 937 894 589
    Mail: bctxarxa@terrassa.cat