Ajuntament de Terrassa

Ajuntament de Terrassa

Tornem-nos dolents… en la ficció!

27 de desembre de 2014

Sèrieaddictes

Breaking bad

Us presentem la sèrie de televisió més aclamada per crítica i públic.

Una sèrie considerada una obra mestra per la qualitat dels seus guions, la seva trama, la interpretació, la fotografia i la imatge.

Aquesta sèrie és de les que no deixa indiferent, de les que atrapa, de les que fascina, sorprèn, esgarrifa, impacta, de les que penses que cada capítol i temporada és insuperable, que ja ho has vist tot, que ja no poden haver més matisos, més sorpreses, i… sempre, sempre, t’equivoques: en cada capítol i en cada temporada la fascinació va en augment. És una sèrie molt ben treballada, cada aspecte de la qual està pensat i repensat per aconseguir l’efecte que es busca, entre d’altres per exemple, i de manera molt destacable, un impacte visual aclaparador:

El impacto visual que transmite gracias a una dirección y un trabajo de fotografía, montaje y edición cinematográfico que sin equívocos es equiparable al del mejor cine, junto al simbolismo que carga cada plano, cada línea de diálogo, o sin ir más lejos, al propio vestuario de los personajes, lo dice todo sobre el envidiable trabajo de Gilligan y su equipo antes de ponerse el traje de faena a la escritura de guiones y al posterior rodaje de los capítulos.

Font: http://www.carruseldeseries.com

Breaking Bad és una sèrie creada i produïda per Vince Gilligan (productor d’Expediente X i guionista de la pel·lícula Hancock).
És una de les millors sèries de la història després de Los Soprano. I no només sóc jo qui ho creu, ho avala una pila de premis, guardons i posicionament en els llocs més alts de les populars classificacions i llistes de sèries. Aquí ho teniu:

La sèrie va aconseguir obtenir tres anys consecutius el premi a la millor sèrie per part dels Premis WGA i ha guanyat setze premis Primetime Emmy , incloent quatre victòries per Bryan Cranston en la categoria de millor actor , tres premis per a Aaron Paul al millor actor de repartiment, dues victòries d’Anna Gunn com a millor actriu de repartiment i dos premis a la millor sèrie dramàtica després de tres nominacions .
També va ser nominada als premis Globus d’ Or com a millor sèrie dramàtica i Cranston va rebre tres nominacions a millor actor, a més de quatre ternes més en els premis del Sindicat d’Actors a la mateixa categoria; el 2013 es va alçar amb el premi. En aquest mateix any, el Gremi de Guionistes dels Estats Units va nomenar a Breaking Bad com la tretzena sèrie millor guionada de tots els temps. Al setembre, Breaking Bad va entrar al Llibre Guinness dels rècords com la sèrie millor puntuada de la història, amb una puntuació de 99 sobre 100 en Metacritic en la seva cinquena temporada i en l’IMDB està posicionada actualment com la millor sèrie de la historia.

Font: http://es.wikipedia.org/wiki/Breaking_Bad

I és que hi ha molts altres aspectes amb què ens podríem fixar i que recolzarien aquest títol honorífic de ser una de les millors sèries de la història, per exemple: una magnífica interpretació dels actors; una trama molt ben lligada des de principi a final; la bonica estètica de les imatges; els colors; la música; un final amb cara i ulls que demostra el gran treball que hi ha darrera fet per un equip de guionistes que vetllen per la qualitat de la sèrie des de principi a fi; els detalls i els simbolismes presents a tota la sèrie – des de cada entradeta de capítol, fins els noms dels personatges: Walter White (White=blanc. Es pot identificar amb un home blanc, pla, sense matisos, pur, noble…) contraposat amb el sobrenom que adopta com a traficant: Heisenberg que és el cognom d’un físic alemany (Werner Heisenberg) qui postula el principi d’incertesa i que li va com anell al dit per referir-se al personatge, ja que en cada capítol tenim incerteses sobre el que farà, com resoldrà les situacions, cap a on es vol dirigir, fins on vol arribar.

Breaking Bad

Però em vull fixar en un aspecte que trobo molt original i trencador i que és el que realment m’ha enganxat: l’evolució que fa el protagonista de la sèrie i l’acompanyament que fem nosaltres com a espectadors empatitzant amb el personatge. De ser l’insuls Walter White, passant per tenir una doble vida i doble comportament (recordant una mica la doble faceta d’un Jekyll i Mister Hyde) fins a, mica en mica, anar desapareixent com a Walter i convertir-se en el temut, admirat i buscat per la DEA, el traficant Heisenberg.

White i Heisenberg

Us poso en situació: l’actor Bryan Cranston interpreta a Walter White, el polièdric i gens convencional protagonista de la sèrie. És un personatge que es presenta dèbil, abatut, apàtic, que ho entoma tot amb passivitat i resignació. És professor de química en un institut i té 50 anys, a part treballa en un rentat de cotxes per aportar més diners a l’economia familiar i és menystingut contínuament pel seu cap. Està casat, espera una nena i també té un fill amb paràlisi cerebral.
En una revisió mèdica li diagnostiquen un càncer de pulmó terminal i això provoca en ell un canvi dràstic de la seva manera de pensar i actuar. Està disposat a fer tot el possible per aconseguir diners per a la seva família, perquè res els falti quan ell ja no hi sigui. Té un cunyat que és de la DEA (Administració per al control de drogues) i de seguida veu una oportunitat per conèixer de prop el món de la droga i treure’n profit.
Se li acut que amb el seu gran coneixement de química pot produir i distribuir metamfetamina. Però ell és un químic expert i fa un producte pur, el millor producte del mercat. La qualitat i la puresa d’aquesta metamfetamina de seguida crida l’atenció dels narcotraficants més importants i perillosos de la zona i la fama de Walter s’estén ràpidament.
És llavors quan, de sobte, aquell home pusil·lànime es converteix amb un home fort, ocurrent, pragmàtic i poderós. I tot i que, per una banda, sempre empatitzem amb la vessant humana del personatge el qual mostra estima per la seva família, i per altra, ens compadeix el fet que sigui un malalt terminal, ben aviat ens trobem davant de fets i accions molt xocants que fa que tinguem un dilema moral sobre el que està fent en Walter White, pare de família, en la seva nova faceta de traficant. Faceta a la qual s’hi ha vist abocat per les circumstàncies, i en la qual fa servir el sobrenom de Heisenberg, al costat del seu ajudant, un ex-alumne seu anomenat Jessie Pikman, amb qui estableix una peculiar relació. Serà un tàndem infal·lible: Walter hi posa l’art de la química i Jesse hi posa el negoci.

Així comença una història que, mica en mica, es va complicant i duu als nostres protagonistes i també a la gent que els envolta a unes situacions límit.

Són situacions grotesques, esgarrifoses, moralment i legalment incorrectes però el mestratge d’aquesta sèrie és que, davant de tot això, nosaltres com a espectadors ens posicionem a favor del protagonista. Agafem afecte a Walter, perquè creiem que el que fa no és per gust, sinó perquè les circumstàncies i la situació que està vivint així ho requereix i perquè, sobretot, “la finalitat justifica els mitjans” i volem que se’n surti a pesar de tot. I aquest afecte que ens acompanya des dels primers capítols no decau al llarg de la sèrie, tot i que cada cop les seves raons ja no són tant justificables i es van allunyant, més i més, de la premissa inicial de la sèrie que ens fa creure que ho està fent tot per la seva família…, nosaltres però seguim desitjant que les coses li surtin bé.

Aquest és per a mi un dels aspectes més fascinants d’aquesta sèrie. L’evolució del protagonista, i paral·lelament la nostra empatia al llarg de les temporades de la sèrie, és una evolució magistral en aquest sentit. Ja no ens trobem davant d’un personatge que la vida l’ha dut per camins que l’han fet fer coses dolentes, i tampoc és un personatge dolent en el seu inici, sinó que com diu el títol es va tronant dolent (Breaking bad és un col·loquialisme sureny que s’utilitza per designar una persona que s’està allunyant, desviant, del bon camí).

I es va tornant dolent, primer, perquè així se li presenten les coses, però després ja és va tornant dolent perquè sí, perquè així ho vol, perquè és orgullós i avar i és incapaç de parar o tornar enrere, perquè, ara, quan sap que ha de morir, se sent viu i ja no té por. Ara ja res l’atura, se sent poderós, se sent orgullós de la seva creació i de la seva tècnica perfecte de “cuinar” el seu producte. Ara té un nom, té un reconeixement dins el món de la droga i lluitarà fins al final per seguir en aquest estat de superioritat, d’estar per sobre del bé i del mal amb l’únic objectiu d’aconseguir els seus propòsits i la seva satisfacció.

Així, veiem doncs, que la metamfetamina és una droga i com a tal ha fet tornar addicte a Walter, però no pas al seu consum sinó addicte al món que envolta la droga i al poder que això li confereix: la glòria i el reconeixement del seu art, l’excel·lència en produir el material més pur i l’imperi que ha creat.

Aquí teniu un tastet de la primera temporada:

YouTube Preview Image

A continuació us esmento algunes curiositats que he anat trobant a la xarxa i m’han cridat l’atenció:

1. A la intro de la sèrie es llegeix la cadena: C10 H15 N H15 juntament amb el número 149.24 i la paraula “meth”. És la fórmula de la metamfetamina i el seu pes molecular.

Metamfetamina

2. Toc divertit: es mantenen dues webs que surten a la sèrie:

  • La que crea el fill de Walter per a donacions per recollir diners per la malaltia del seu pare:Save Walter White
  • I la de l’advocat Saul Goodman:Better call Saul!

3. El barret que duu Heisenberg (Walter) no estava plantejat des d’un principi. L’utilitzava l’actor per cobrir-se del sol del desert de Nou Mèxic quan rodaven les escenes allà i van trobar que li donava un aspecte malèfic que els anava molt bé per al personatge.

4. Simbolisme: la sèrie té 62 capítols. El número 62 a la taula periòdica d’elements químics és el Samario: un isòtopo que s’utilitza per tractar el càncer de pulmó.

5. L’últim capítol es titula FE LI NA paraula formada per símbols químics:

  • FE = Ferro substància química que tenim a la sang.
  • Li = Liti utilitzat en la creació de metamfetamina.
  • NA= Sodi un element important en les llàgrimes.

6. Per tant, el capítol final es llegeix com a: “Sang + metamfetamina + llàgrimes” i dóna moltes pistes sobre el final de la sèrie.

7. Algun dels personatges ja havien treballat junts a la sèrie Seinfield: els actors que fan de Walter (Bryan Crasnton), Skyler (Anna Gunn) y Saul Goodman (Bob Odenkirk).

8. Referències a Tarantino: alguns angles de filmació i situacions en què es troben els personatges recorden a escenes de les mítiques pel·lícules de Quentin Tarantino.

9. A la xarxa hi ha un munt d’homenatges a la sèrie i un exemple són aquest dos vídeos: un fet amb ninots del Lego i l’altre amb els Simpson com a protagonistes.

I per acabar us deixo una llista d’Spotify amb la banda sonora, peça clau per arrodonir l’alta qualitat de la sèrie.

Espero haver-vos encuriosit una mica i que vulgueu endinsar-vos en les cinc  temporades d’aquesta fantàstica sèrie que trobareu a les biblioteques de Terrassa.

 

Bibliografia consultada

Cobo Durán, Sergio y Hernández-Santaolalla, Víctor. Breaking bad : 530 gramos (de papel) para serieadictos no rehabilitados. Madrid:Errata Naturae, 2013

Toledano, Gonzalo y Verde, Nuria. Cómo crear una serie de televisión. Madrid: T&B, 2007

Brett, Martin. Hombres fuera de serie. Barcelona: Ariel, 2014

 

Webs consultades

Imdb http://www.imdb.com/title/tt0903747/?ref_=nv_sr_1

Filmaffinity  http://www.filmaffinity.com/es/film489970.html

Pàgina oficial de Breaking bad http://www.amctv.com/shows/breaking-bad

Serieadictos http://www.seriesadictos.com/2013/09/23/ganadores-emmy-2013/#more-47035

Carrusel de series http://www.carruseldeseries.com/

Sensacine  http://www.sensacine.com/series/serie-3517/

Todo series  http://todoseries.com/info/serie/breaking-bad/

 

Font de les imatges

http://www.hacerselacritica.com/saluden-al-puto-amo-a-proposito-de-breaking-bad-por-emiliano-oviedo/

http://blogs.amctv.com/breaking-bad/photo-galleries/breaking-bad-season-5-cast-photos/#/12

http://www.buddytv.com/articles/breaking-bad/exclusive-interview-bryan-cran-16371.aspx

http://blogs.amctv.com/breaking-bad/photo-galleries/breaking-bad-season-5-cast-photos/#/1

http://artnaz.com/tag/brain-2

http://www.taringa.net/posts/imagenes/17999672/Breaking-Bad-Curiosidades-Extra.html

http://www.news.com.au/entertainment/tv/amc-reveals-breaking-bad-spinoff-better-call-saul-will-premiere-in-november/story-e6frfmyi-1226800207828

Text: Laia Hernàndez

Compartiu!
  • Delicious
  • Facebook
  • Google Bookmarks
  • Twitter

    Etiquetes: , , , , , , , ,

    One Response to Tornem-nos dolents… en la ficció!

    1. gotderaki on 30 de desembre de 2014 at 17:58

      Felicitats!!! Quina currada!!! No l’he vist però no dubteu que ho faré!!

    Deixa un comentari

    L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

    BCT xarxa

    Biblioteca pública de Terrassa
    Passeig de les lletres, 1
    08221 - Terrassa
    Telf. 937 894 589
    Mail: bctxarxa@terrassa.cat