Ajuntament de Terrassa

Ajuntament de Terrassa

L’oficial Matute torna a patrullar

25 de març de 2015

L'enemic de les artsFa pocs dies hem pogut seguir pels mitjans de comunicació les polèmiques suscitades per la prohibició i suspensió (finalment exposada amb dimissió inclosa del director de la institució) de l’obra Hute couture 04 transort de l’austríaca Inès Doujack que formava part de l’exposició La bèstia i el sobirà al Macba. matute1Per altra banda, a Madrid, el Museo de las Ciencias Naturales ha “cancel·lat” la performance de les artistes Laura Corcuera i Mónica Cofiño titulada Excreta que figurava com a colofó d’una mostra dedicada a la merda. Ho sé, he abusat de l’element escatològic en aquesta secció, però avui no és la meva intenció augmentar els vostres coneixements sobre la qüestió. Només us detallo que la performance consistia a defecar al monument dedicat a la Constitució espanyola que hi ha al davant del museu, tal com podeu observar a la fotografia adjunta cortesia de les artistes.

matute2Com era d’esperar la caverna mediàtica a Madrid va posar el crit al cel. La dura reacció demostra el que les artistes pretenen denunciar la necessària i urgent regeneració democràtica (ja sabem que la merda és adob i que l’adob serveix per ajudar a créixer una planta nova). Amb quina esportivitat es prendria una acció similar a Catalunya, per posar un exemple, si algun artista ho dugués a terme al Monument a Rafael Casanova? Més enllà de la qüestió d’on són els límits de la llibertat d’expressió a l’art, de si aquestes suspensions són o no censura, em preocupa més el fet que vivim una època de sobreprotecció moral i ètica, el que se sol conèixer amb un terme que odio: el políticament correcte.

Resulta que l’any 2015 institucions públiques o privades, col·lectius, associacions, entitats, es desviuen i vetllen per la nostra bona salut moral. En realitat el que avui vull dur a terme és un exercici comparatiu per esbrinar si tal com ens diuen, hem evolucionat en termes de qualitat democràtica. Per constatar-ho em recolzaré en diversos exemples.

matute3Les portades i els continguts de la mítica revista autènticament contracultural Star, que es va començar a publicar l’any 1974, Franco encara no havia expirat i els artistes encara s’arriscaven a visitar la trena. A l’article sobre la revista que va escriure al diari El país Diego A. Manrique deia “Star acogía visiones conflictivas de la realidad. Coexistía una fascinación por la heroína, droga identificada con Lou Reed”1. El detall no és banal, perquè dubto que moltes publicacions actuals tinguessin el valor de glorificar les drogues com un element de rebel·lia. El lema de la revista era “contra todo, contra todos”, jo afegiria el lema més famós de tots els lemes de la contracultura “sexe, drogues i rock and roll”.

Si a finals dels 70, poc abans i després de la mort d’en Franco, a Barcelona es va produir un dels moments culturals més apassionants amb la generació que va deixar obsoleta a l’anterior, la hippy “generació laietana”, parlem dels Pau Riba, Mariscal, de les performances rambleres i descarades de l’Ocaña i el Nazario, del rock charnego power de La banda trapera del río, de l’anàrquic i llibertari Makoki, personatge creat pel Miguel Ángel Gallardo i Juanito Mediavilla, sempre disposat a ficar-se qualsevol tipus de substància, cocaïna, heroïna, tripis, xocolata, amb una bona dosi de violència d’extraradi barcelonès, als anys 80 es van emetre programes com La edad de oro de Paloma Chamorro a la TV espanyola, en horari de prime time, on van desfilar figures tan eixelebrades i provocadores com l’Iñaki Fernández dels Glutamato ye ye, que amb el seu look hitlerià afirmava que “havia d’anar a Berlín quan volia que li fotessin una pallissa”. Aparicions a la televisió com les de Les Vulpes, cantant Quiero ser una zorra, o les histories barrixinesques de l’Anarcoma del Nazario, amb una sexualitat desfermada mai vista al món del còmic espanyol que feien estralls entre les ments benpensants.

matute5La llista seria interminable. Si aquestes manifestacions culturals es produïssin ara, estic gairebé segur que generarien polèmiques importants per apologia a les drogues o la perversió sexual. Promoure actes absurds i de provocació, allò que abans s’entenia com agitació artística per la promulgació de canvis socials, utilitzant com eina l’escàndol, ara poden ser entesos com a ofenses deliberades. M’agrada l’afirmació del protagonista de la pel·lícula La Venus de las pieles de Roman Polanski, film que us recomano, quan diu “¡Joder! qué manía hoy en día con convertirlo todo en un problema social de mierda. (…) No hacemos antropología o sociología, hacemos teatro (…) en qué mundo empobrecido y estúpido vivimos, ¿por qué se empeñan siempre en reducir las cosas en algo que no tiene que ver?”.
Sempre hi ha algú disposat a ofendre’s, a transformar el que no li agrada en un fet sexista, racista, discriminatori… Creieu que tenim més llibertat d’expressió ara?

Notes:
1. Un milagro llamado ‘Star’. Article escrit per Diego Manrique a la edición del diari El País del 7/03/2008

Com sempre us facilito algunes recomanacions sobre el tema que podeu trobar a les biblioteques:

  • Nazario. Los Años 70 vistos por Nazario y sus amigos. Publicació Castellón : Ellago, cop. 2004.
  • Nazario. Anarcoma. Barcelona : La Cúpula, 1983.
  • Polanski, Roman. La Venus de las pieles. Dvd. Cameo, cop. 2014.
  • Gallardo, Miguel. Makoki integral : patí patuprimo. Barcelona : Glénat, 2002.
  • Ordovás, Jesús. Viva el pop : de la movida a la explosión indie, una historia gràfica del pop español. Barcelona : Lunwerg, cop. 2013.
  • Lo Mejor de la Edad de Oro. Dvd. Valladolid : Divisa, DL 2008.

 

Compartiu!
  • Delicious
  • Facebook
  • Google Bookmarks
  • Twitter

    Etiquetes: , ,

    6 Responses to L’oficial Matute torna a patrullar

    1. GOTDERAKI on 7 d'abril de 2015 at 17:41

      Gràcies Laia pel teu comentari!! Veig que hi estem totalment d’acord jaja!

    2. Laia on 7 d'abril de 2015 at 10:23

      Molt bon article! Sembla que cada dia tenim la pell més fina, però jo diria que la tenim dura com una sola de sabata que no deixa que res penetri, tot es queda a la superfície.
      Olé tu, olé tu! jajaja

    3. GOTDERAKI on 28 de març de 2015 at 20:44

      Moltes gràcies a tu per llegir-ho jajaja!!!! Salut camarada!!

    4. spritz on 27 de març de 2015 at 19:37

      Olé y olé! Genial com sempre gotderaki!

    5. gotderak on 26 de març de 2015 at 12:30

      I a mi m’encanta que t’encanti jaja!! Moltíssimes gràcies pel comentari! Sempre s’agraeix molt!
      Salut!

    6. Imma on 26 de març de 2015 at 12:14

      Felicitats David, m’ha encantat l’entrada.

    Deixa un comentari

    L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

    BCT xarxa

    Biblioteca pública de Terrassa
    Passeig de les lletres, 1
    08221 - Terrassa
    Telf. 937 894 589
    Mail: bctxarxa@terrassa.cat