Ajuntament de Terrassa

Ajuntament de Terrassa

La divulgateca del Sant Jordi’15

14 d'abril de 2015

Recomanacions Sant Jordi de divulgació científica

Perquè existeix la ciència? Què impulsa els científics a investigar? La dopamina és una neurohormona que segrega el propi cervell i que regula funcions com el comportament, l’estat anímic, la son, l’atenció, l’aprenentatge i moltes altres. Alguns neurocientífics -no tots- sostenen que la dopamina està més relacionada amb el sentiment que generen els desitjos anticipats i la motivació (voler fer, voler tenir o voler saber) que no en el plaer instantani: la felicitat està en l’avantsala del plaer. I quan un científic emprèn una recerca amb l’expectativa de trobar una resposta, quelcom que el sorprengui, la dopamina va a doll. És una sensació que també coneixen els birdwachers, els caçadors, els boletaires, els exploradors… Què veurem? Què trobarem?
En ciència, la resposta a un enigma obre noves preguntes i genera un fletxa de dopamina que empeny a continuar buscant amb l’únic objectiu de mantenir l’investigador en una gustosa sensació d’anticipació. Només investiguen per ser feliços.
A més, alguns científics són generosos i volen compartir aquest plaer amb vosaltres i entrar en un bucle positiu que encara els posi més a to. Per això divulguen i escriuen aquests llibres tant interessants, perquè també aneu una mica col·locats.

 

MARSALS, Jordi. Castor: la bombolla sísmica. Barcelona: Saldonar, 2014. (Periodistes) ISBN 9788494116469.

bombollaComençarem amb un llibre que si bé no és estrictament de divulgació hi té molt a veure. El que ara en diuen “nova política” és igual a la vella en moltes coses. Una és la nul·la formació científica de la pràctica totalitat dels seus dirigents, fins el punt que mani qui mani estarem sotmesos a una mena de supersticràcia d’advocats, economistes i politòlegs. Dit així, pot semblar un estirabot elitista, però hem de tenir em compte que moltes decisions polítiques referents a camps com l’energia, l’ordenació territorial, la gestió dels recursos primaris, el patrimoni natural, la recerca o la salut, entre moltes altres, impliquen tenir un mínim de formació científica.  Un reflex d’aquesta inòpia científica és el projecte Castor, un magatzem submarí de gas instal·lat vint-i-dos quilòmetres mar endins, davant de Vinaròs. Gestat amb «estiuenca nocturnitat» i sense els informes sísmics exigibles, al costat mateix d’una falla important, ocasionà una onada de sistemes. Les advertències dels geòlegs van ser obviades i els promotors van tirar pel dret, ocultant el fracàs de les proves d’injecció que ara hem de pagar entre tots.

Aquest llibre posa a la llum aquesta estafa i explica en un llenguatge planer les implicacions econòmiques de governar contra els evidències científiques i al servei d’una minoria.

 

TYSON, Neil deGrasse; GOLDSMITH, Donald. Orígenes: catorce mil millones de años de evolución cósmica. Barcelona: Paidós, 2014. (Contextos) ISBN 9788449330728.

origenesLa sèrie Cosmos: un viatge personal (1980), produïda i presentada pel malaguanyat Carl Sagan suposà una fita en la divulgació científica televisiva: es va emetre en 60 països i fou visat per més de 400 milions de persones. Això va generar moltes vocacions astronòmiques en els nanos d’aleshores. Un d’aquest nens que admirava Carl Sagan era Neil deGrasse Tyson, responsable del que vindria a ser la segona part en esperit i estil però millorada tecnològicament i posada al dia en quan nous coneixements: Cosmos: una odissea de l’espai-temps (2014). El llibre Orígenes ve a ser una condensació en paper del principals conceptes abocats a la sèrie i explicats magistralment: des del Big Bang a la recerca de vida extraterrestre.

 

HARARI, Yuval N. Sàpiens: una breu història de la humanitatBarcelona: Edicions 62, 2014.  (Llibres a l’abast; 426) ISBN 9788429773187.

sapiensD’uns anys ençà els llibres que resumeixen la història de la humanitat són un subgènere en si. Com estem acostumats a que la història més aviat sigui la biografia de les nacions i dels imperis, escriure sobre les nostres fites com espècie, de l’origen fins avui, no és tasca fàcil i més i tenint en compte que no tots els grups humans arriben alhora la mateix grau de desenvolupament tecnològic.

Aquest llibre ha aconseguit cert ressò pel fet d’haver trobat un camí que passa per recórrer una sèrie de fites que són força globals: la invenció del foc, l’agricultura, l’escriptura, la mitologia, els diners, la cultura i la ciència. Ara bé: el llibre posa en evidència que res de tot això ha fet una humanitat globalment feliç (que no els individus) i que probablement, com l’autor defensa, la vàrem cagar i molt, com espècie, inventant la revolució agrícola i amb ella el treball, els diners i l’acumulació de poder en mans d’una minoria. Un bon llibre que fa pensar.

 

LYNAS, Mark. Seis grados: el futuro en un planeta más cálido. Barcelona: Librooks, 2014. (Terra) ISBN 9788494183553.

6gradosPenses tenir fills? Tens cotxe? Si és així no llegeixis aquest llibre. No cal que et sentis culpable de portar gent a un planeta malalt i… continua cremant benzina. Si el que pretenia el periodista ambiental Mark Lynas era crear un manual apocalíptic l’ha clavat (i de pas ha guanyat el premi de la Royal Society al Millor Llibre de Divulgació Científica). Tot sigui per crear consciència.

La temperatura terrestre ha variat molt al llarg de milions i gràcies a la paleoclimatologia podem saber quin foren els seus efectes i extrapolar-los al present. Per això en Mark planteja sis escenaris de ciència ficció (en sentit estricte, ja que tot el que exposa ho documenta) en que cada un la temperatura global del planeta ha augmentat un grau. Si amb 1 ºC de més les neus del Kilimanjaro són el títol d’una pel·lícula, amb 3 ºC l’Indus és una rambla d’activitat esporàdica i amb 6 ºC hi hauria un alliberament massiu de sulfur d’hidrogen atrapat als oceans: l’infern a la Terra en menys d’un segle. Bé, el darrer capítol el dedica a donar-nos un bri d’esperança i avisar-nos de que si no actuem immediatament ens enfrontem a l’extinció.

 

FRAZZETTO, Giovanni. Cómo sentimos: sobre lo que la neurociencia puede y no puede decirnos acerca de nuestras emociones. Barcelona : Anagrama, 2014. (Argumentos; 469) ISBN 9788433963727.

sentimosLes neurociències, sobretot gràcies a les tècniques no invasives com el TAC, han fet un salt tant espectacular en els últims anys (que no complet, just estem rascant la superfície) que l’edifici del psicoanàlisi (i psico-lo-que-sigui similars) ha quedat reduït a superstició paracientífica. El perill és que molts xerraires de fira han reciclat la seva paradeta i ara tot és neuro: neuroeconomia, neuropedagogia, neurosexualiat… Bé, no us deixeu enredar i tingueu ull crític amb les obres que us passin per les mans. Aquesta que us proposo està bé i és honesta. Es centra en set emocions bàsiques (ira, culpa, angoixa, dol, empatia, alegria i amor) i per a cada una parteix d’una situació real (una mica a l’estil Oliver Sacks) per contextualitzar l’emoció i després passa a una minuciosa exposició biològica que va des dels antecedents darwinians a les darreres troballes.

No és un llibre d’autoajuda (per favor!), però ajuda a coneixe’s un mateix, que ja és molt.

Ahir a deu dies de Sant Jordi us vam delectar amb la nostra tria de còmics, avui amb la nostra tria de divulgació científica, segueix amb nosaltres que encara n’hi haurà més. Feliç Sant Jordi i bones lectures!

Feliç diada de Sant Jordi i bones lectures!

Compartiu!
  • Delicious
  • Facebook
  • Google Bookmarks
  • Twitter

    Etiquetes: , , , , , , , ,

    Deixa un comentari

    L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

    BCT xarxa

    Biblioteca pública de Terrassa
    Passeig de les lletres, 1
    08221 - Terrassa
    Telf. 937 894 589
    Mail: bctxarxa@terrassa.cat