Ajuntament de Terrassa

Ajuntament de Terrassa

Els ossos de Cervantes

22 d'abril de 2015

PAC

 

1-Retrat de Miguel de Cervantes atribuït a Juan de Jáuregui

1. Retrat de Miguel de Cervantes atribuït a Juan de Jáuregui

Quan falta un any perquè es compleixin 400 de la mort de l’escriptor més important de la literatura espanyola i segurament universal, Miguel de Cervantes, m’agradaria fer una petita reflexió sobre l’estat de la cultura en aquest país, força avesat a oblidar i/o desdenyar a les persones dedicades a engrandir aquest àmbit. És ja atàvic el nostre desinterès per difondre i glorificar als i les nostres il·lustres, per contra, sempre se’ls ha menystingut, ignorat o expulsat del nostre territori on han acabat caient en el nostre l’oblit per culpa d’un país sapastre i obtús.

Per començar, he de confessar que m’incloc en el reduït nombre d’ànimes que els agrada voltar pel món seguint les empremtes de les persones il·lustres que l’han poblat i deixat per la posteritat el fruit del seu talent. Efectivament, sóc una mica freaky i em dedico, com Caine a Kung fu, a anar d’un lloc a l’altre, buscant els indrets on van néixer, viure i/o morir tots aquests éssers gairebé divins, que han dedicat la seva vida a la literatura, la música, la pintura, la filosofia, la ciència, i un llarg etcètera, oferint a la humanitat una excusa per sentir-se orgullosa de pertànyer a la seva espècie.

Tot i això em pregunto amb recel quina intenció hi ha darrere de buscar amb un ímpetu tan sobtat els ossos de Miguel de Cervantes. Ja se sap que estan al convent madrileny de Las Trinitarias Descalzas tal com va ser el seu desig, i, donat el meu caràcter idòlatra, ja sé on haig d’anar a agenollar-me per retre homenatge a una de les plomes més excelses de la literatura universal. És necessari, per tant, saber fefaentment si és aquell o tal altre l’os que pertany a l’autor de l’insigne Quijote?

2- Làpida dedicada a Cervantes a la façana del convent de les Trinitarias Descalzas de Madrid

2. Làpida dedicada a Cervantes a la façana del convent de Las Trinitarias Descalzas de Madrid

 A mi em sona més aviat a una febre passatgera per la cultura que els polítics pateixen un cop cada quatre anys i que no té cap altra intenció que la de mirar d’esgarrapar un grapat de vots més, d’aquesta manera veiem que creixen de sota les pedres museus, biblioteques, promocions i descomptes en activitats culturals, iniciatives i propostes que s’esvaeixen un cop s’han omplert les urnes i s’ha fet el recompte.

Està clar que en aquest país la cultura només interessa si se’n pot treure profit, no és un bé preuat en si mateix, per tant ha de ser eradicat si no convé o bé institucionalitzat per utilitzar-lo i manipular-lo al servei del poder. D’aquest ús interessat en podem trobar exemples força recents. Deixo aquí un parell, un a cada punta de la península: a Andalusia, represes les tasques per mirar de localitzar les restes mortals del poeta afusellat pel franquisme, Federico García Lorca, i quan sembla que, segons els arqueòlegs, estaven a punt de trobar-les, la Junta andalusa ha decidit deixar de subvencionar aquesta cerca; el motiu el desconec, però no deixa de ser sospitós que aquesta decisió s’hagi pres després de celebrar-se les eleccions en aquella comunitat. Un altre exemple el trobem a Barcelona, una prova de com la institucionalització de la cultura li resta autonomia i llibertat; la prohibició de l’ara exdirector del MACBA de dur a terme l’exposició La bèstia i el sobirà per la polèmica escultura que caricaturitzava a l’antic monarca espanyol, no responia a res més que a mirar d’acontentar o protegir a aquells que li donaven de menjar, no feia més que obeir la veu de l’amo. Un director d’un museu públic ha de poder sentir-se lliure per exposar allò que l’art i el públic demani, no allò que satisfaci al patronat del museu.

3-El sueño de la razón produce monstruos. Gravat núm. 43 de Los Caprichos (1799) de Goya.

3. El sueño de la razón produce monstruos. Gravat núm. 43 de Los Caprichos (1799) de Goya.

És la gent qui paga no els polítics, això és quelcom que hem de tenir clar tots i, per tant, tenim dret a queixar-nos quan les coses no funcionen com ho haurien de fer. Però un país sense cultura només pot tenir els polítics que es mereix, entrem així en un cercle viciós, car aquests polítics intentaran mantenir al poble ben lluny de la cultura, com més ignorant millor, i nosaltres tan contents, panis et circenses que deien els romans. Així ens trobem ara, ignorants i fotuts, perquè fins i tot han aconseguit treure’ns el panis.

Han estat quatre anys mirant de convèncer-nos que no hi havia diners per res, que havíem de fer un esforç i estrènyer-nos el cinturó, fins i tot algú va tenir la poca vergonya de dir que havíem de treballar més i malauradament cobrar menys, mentre ell anava tirant de black. I ara, com per art de màgia apareixen milions d’euros a les arques estatals i municipals per construir tota mena d’equipaments culturals i desenterrar ossos. Valdrien més una altra mena d’incentius; en comptes de molestar Cervantes el que podrien fer és promoure la seva lectura, però això no estan disposats a fer-ho, de moment només maquillatge, que sembli que es preocupen per la cultura mentre nosaltres anem votant. És més aviat una crisis cultural que no pas econòmica la que patim, i tal com van les coses sembla que no s’acabarà mai.

4-Don Quijote i Sancho. Il·lustració de Gustave Doré

4. Don Quijote i Sancho. Il·lustració de Gustave Doré

Aprofito ara per reivindicar la figura de Cervantes i recomanar amb entusiasme el seu Quijote, una de les obres més traduïdes; una novel·la, la primera i la millor, que està plena de TOT, per aquest motiu és, junt amb l’Odissea d’Homer, una de les obres més influents de la literatura universal, i de la que molts altres autors al llarg de la història han volgut fer el seu particular homenatge, creant la seva pròpia versió d’aquest personatge. Per tant podem trobar infinitat de Quijotes: el rus, l’anglès, el francès, l’americà, el txec, i un llarg etcètera. Per sort tenim Quijote per estona. Aquest boig entranyable, que es creu un cavaller errant convençut que ha de voltar pel món “enderezando tuertos y desfaciendo agravios“, no és més, al cap i a la fi, que un utòpic, un somiador dels que fan tanta falta en aquests temps convulsos. Potser ens aniria a tots una mica millor si el món estigués ple de Quijotes, tinguem o no a la vista els ossos del seu autor.

 

Guia de recomanacions

Us deixo a continuació una petita bibliografia perquè qualsevol de vosaltres, tingueu l’edat que tingueu, us pugueu apropar al Quijote, gaudir-lo i conèixer-lo com es mereix.

Procedència de les imatges:

  1. Retrat de Miguel de Cervantes atribuït a Juan de Jáuregui. http://es.wikipedia.org/wiki/Miguel_de_Cervantes#/media/File:Cervates_jauregui.jpg
  2. Làpida dedicada a Cervantes a la façana del convent de Las Trinitarias Descalzas de Madrid. https://enlenguapropia.files.wordpress.com/2014/05/placa-del-convento.jpg
  3. El sueño de la razón produce monstruos. Gravat núm. 43 de Los Caprichos (1799) de Goya. http://uploads0.wikiart.org/images/francisco-goya/the-sleep-of-reason-produces-monsters-1799.jpg
  4. Don Quijote i Sancho. Il·lustració de Gustave Doré. http://www.wikiart.org/en/gustave-dore/don-quixote-and-sancho-setting-out-1863#supersized-artistPaintings-201626
Compartiu!
  • Delicious
  • Facebook
  • Google Bookmarks
  • Twitter

    Etiquetes: , , , ,

    4 Responses to Els ossos de Cervantes

    1. absenta on 25 d'abril de 2015 at 18:52

      Gràcies spritz pel teu comentari. Ja tens raó ja, això és el que miro de dir. En realitat tota la motivació és econòmica, no pas cultural, però a Madrid i a tot arreu. Ningú millor per expressar-ho que el mateix Cervantes a El Quijote: “En todas casas cuecen habas; y en la mía, a calderadas”

    2. spritz on 25 d'abril de 2015 at 17:27

      Molt fan dels posts d’absenta! T’has descuidat un detall important, a la motivació que comentes d’aconseguir alguns vots al proper tour de force d’eleccions que ens espera enguany n’hi ha una altra motivació que està lluny d’estar relacionada amb la cultura. La motivació econòmica.

      I és que a l’Ajuntament de Madrid pel que sembla li surt molt a compte trobar i demostrar que els ossos del convent de les Trinitarias siguin els de Cervantes ja que es preveuen milions d’euros en beneficis generats pel turisme derivat de la visita d’aquests ossos per part dels turistes provinents de països culturalment més desenvolupats que el nostre. I això no m’ho invento jo, això li ho vaig sentir a l’alcaldesa de Madrid a una ràdio pública.

    3. absenta on 24 d'abril de 2015 at 18:37

      Gràcies gotderaki.

    4. gotderaki on 23 d'abril de 2015 at 16:22

      Excel·lent com sempre!

    Deixa un comentari

    L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

    BCT xarxa

    Biblioteca pública de Terrassa
    Passeig de les lletres, 1
    08221 - Terrassa
    Telf. 937 894 589
    Mail: bctxarxa@terrassa.cat