Ajuntament de Terrassa

Ajuntament de Terrassa

Dones escriptores: Emily Brontë (1818-1848)

29 de maig de 2015

PAC

 

Retrat d'Emily Brontë pintat pel seu germà Branwell

Retrat d’Emily Brontë pintat pel seu germà Branwell

Cumbres borrascosas (1847)

Podríem dir que Cumbres borrascosas és una novel·la d’amor, però dient això fem curt, no ens quedem més que a la superfície; el que ens relata Emily Brontë té la força de les grans novel·les i la potència de les històries que transcendeixen el temps i les modes. Un amor que sorgeix a la infància i es perpetua fins a l’eternitat, un amor erigit des de la innocència, sense condicionaments morals, però també des de l’esperit de llibertat i transgressió propi de les criatures.

Emily Brontë ens presenta l’amor, el desengany i la pèrdua en el seu estat més pur, sense embolcalls, un terbolí que envaeix el cor i el trenca en mil bocins. Aquest desengany amorós desembocarà en odi i venjança. Els protagonistes, Catherine i Heathcliff, experimentaran la tragèdia del sentiment més potent i nociu que l’ésser humà és capaç de patir. La violència, la passió, la crueltat, l’angoixa, envaeixen les pàgines d’aquesta novel·la fins a límits insospitats, i sorprèn, ara com abans, que l’autora sigui una jove introvertida qui, sense conèixer a les seves pròpies carns la vivència d’un amor passional, hagi estat capaç de descriure tan acuradament el patiment d’una ànima colpida per aquest sentiment.

D’on va treure Emily Brontë l’experiència per mostrar d’una manera tan real aquest desconsol? Per una banda podem trobar la influència de les seves lectures, principalment de poetes romàntics, com Byron i Shelley que li van aportar l’esperit de rebel·lia i orgull amb que va dotar el seus personatges; però també d’autors i autores de literatura gòtica i de terror, com De Quincey, Hoffman, James Hogg, Mary Shelley o Anne Radcliffe, d’on va saber trobar les pinzellades d’horror, d’apropament al mal, de desafiament al destí amb que va dibuixar el seu relat.

Caminant damunt un mar de boira (1817–1818); Caspar David Friedrich. Hamburg, Kunsthalle.

Caminant damunt un mar de boira (1817–1818); Caspar David Friedrich. Hamburg, Kunsthalle.

Tan important com el què és l’on, no només la literatura, va nodrir la imaginació de la jove Emily, el seu món interior i el paisatge on va créixer van ser tan o més importants en la seva producció literària. El lloc on transcorre l’acció de Cumbres borrascosas és un indret inhòspit, on la natura es manifesta en el seu estat més sublim, és una presència que influeix en la vida dels personatges. L’autora coneixia bé aquest paisatge, el nucli de la seva inspiració en tot el que va escriure a llarg de la seva curta vida.

Emily Brontë també va viure de prop la destrucció a que pot portar el desengany amorós, no en les seves pròpies carns però si en les d’aquells a qui més s’estimava: les seves germanes Charlotte i Anne, però sobre tot el seu germà Branwell, que va ser qui més va patir una decadència física i mental que el va dur fins a la mort. Emily va viure amb angoixa el turment del seu germà i podem veure a la novel·la un paral·lelisme entre ell i Heathcliff, però sobretot i amb més claredat, el germà de Catherine, Hindley, un personatge que es llença voluntàriament cap a la pròpia destrucció desprès de perdre a la seva dona.

La primera persona que va donar-se de la força dels escrits d’Emily Brontë, tant de la seva poesia com d’aquesta novel·la, va ser la seva germana Charlotte, hem d’agrair justament a ella poder gaudir de la potència i bellesa dels seus escrits, tot i que Emily no li va arribar a perdonar mai que llegís per accident els seus poemes més íntims i que la convencés per publicar la seva obra, cosa a la que va accedir finalment però que va fer conjuntament amb les seves germanes i amb la condició que fos sota pseudònim. D’aquesta manera les germanes Charlotte, Emily i Anne Brontë van passar a ser conegudes com Currer, Ellis i Acton Bell respectivament.

Però, tot i que Charlotte sempre va envejar i admirar l’estil, la puresa i la força de la literatura d’Emily no va ser així amb la crítica de l’època, en primer lloc perquè atribuïen l’autoria de Cumbres borrascosas a la mateixa ploma que Jane Eyre, és a dir, estaven convençuts que era també obra de Charlotte Brontë, fet que ella es va cansar de desmentir, però no així l’editor de la novel·la, ja que això li donava més publicitat. La crítica, per tant, censurava el canvi d’estil en aquesta obra, i tot i que en destacava la potència i l’originalitat, la considerava una ploma inexperta i qualificava la història com a desagradable, fosca i cruel fins al punt de titllar-la de tot punt escandalosa.

Fotograma de la pel·lícula Abismos de pasión (1954) de Luis Buñuel

Fotograma de la pel·lícula Abismos de pasión (1954) de Luis Buñuel

No va succeir el mateix a principis del segle XX amb els surrealistes, que van recuperar Cumbres borrascosas per considerar-la com l’obra que millor descrivia l’amour fou, un del temes cabdals del moviment artístic, una mostra dels instints més primitius de l’ésser humà: la revel·lia, el salvatgisme, la violència i la mort. El cineasta aragonès Luis Buñuel la va adaptar pel cel·luloide sota el títol Abismos de pasión, i és potser l’adaptació cinematogràfica més propera a l’essència d’aquesta novel·la que s’hagi dut mai a terme. També el pensador i antropòleg francès George Bataille, proper a membres del moviment surrealista, li dedica a l’autora anglesa el primer capítol del seu llibre La literatura i el mal, on considera Cumbres Borrascosas:

“Quizá la más bella, la más profundamente violenta de las historias de amor…”

i fa un retrat de l’esperit de la seva autora plasmat a la novel·la.

“Porque el destino que, según las apariencias, quiso que Emily Brontë, aún siendo hermosa, ignorase por completo el amor, quiso también que tuviera un conocimiento angustioso de la pasión: ese conocimiento que no sólo une el amor con la claridad, sino también con la violencia y la muerte -porque la muerte es aparentemente la verdad del amor-. Del mismo modo que el amor es la verdad de la muerte.”

 

Guia de recomanacions

Aquí teniu una petita guia de recomanacions pels qui vulgueu endinsar-vos al món d’aquesta jove i sorprenent autora.

Poemes d’Emily Brontë:

Altres recomanacions:

Cinema:

Hola! Sóc l’Annabel, m’agrada molt la literatura, el cinema i la música. Ens trobarem aquí amb les recomanacions de clàssics (PAC), desitjo que en gaudiu tant com jo.

Veure les meves aportacions.

Compartiu!
  • Delicious
  • Facebook
  • Google Bookmarks
  • Twitter

    Etiquetes: , , , , ,

    2 Responses to Dones escriptores: Emily Brontë (1818-1848)

    1. absenta on 30 de maig de 2015 at 15:02

      Gràcies gotderaki, sempre encoratjant-me.

    2. gotderaki on 30 de maig de 2015 at 10:03

      Gran novel·la, excel·lent article!

    Deixa un comentari

    L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

    BCT xarxa

    Biblioteca pública de Terrassa
    Passeig de les lletres, 1
    08221 - Terrassa
    Telf. 937 894 589
    Mail: bctxarxa@terrassa.cat