Ajuntament de Terrassa

Ajuntament de Terrassa

Sade vs. Masoch

20 de juliol de 2015

PAC

 Round 1: Sade (1740-1814)

Marquès de Sade

Marquès de Sade

Leopold von Sacher-Masoch

Leopold von Sacher-Masoch

    Us presentem a dos escriptors enfrontats, i no perquè hagi hagut mai cap disputa entre ells, ni tan sols es van conèixer, sinó perquè la seva literatura ha donat nom a dues inclinacions sexuals ben diferents l’una de l’altre, i tot i així tan compatibles que sovint es confonen i poden conviure en un mateix individu, ens referim al sadisme i el masoquisme. Aquests termes van ser encunyats per primera vegada l’any 1893 pel psicòleg Richard Freiherr von Krafft-Ebing al seu llibre Psychopathia sexualis. Ambdós, han estat considerats al llarg de la història com a perversions sexuals, psicopaties i finalment, i encara avui en dia, com a trastorns mentals.

    Però el que ara ens ocupa és anar a l’arrel de l’assumpte i veure què van escriure els nostres protagonistes d’avui per merèixer tan infamats apel·latius. Per fer-ho hem triat un exemple de l’obra de cada autor, de la que us deixarem al final una bibliografia perquè bussegeu dins les pàgines d’excessos, deliris i desgavells que aquestes dues ments van ser capaces de maquinar. Ho farem en dues entregues, o per seguir amb el joc de paraules, el combat constarà de dos assalts, cadascun d’ells dedicat a un dels escriptors.

    Aquí teniu als contrincants: a l’esquerra, amb una perruca ben empolvorada, Donatien Alphonse François de Sade, amb molta mala llet i armat amb un flagell, punxons i altres estris de tortura per fer les delícies de les ànimes virginals que poblen aquest planeta. A la dreta i de genolls Leopold von Sacher-Masoch, emmanillat i emmordassat, humiliat i fuetejat fins a l’extenuació per totes les dones fredes i calculadores que han tingut a bé turmentar-lo.

La filosofía en el tocador    Comença el primer assalt protagonitzat per l’escriptor francès més conegut pel seu títol nobiliari de Marquès de Sade, o tal manera el Diví Marquès com el van anomenar els surrealistes. L’obra triada és La filosofía en el tocador (1795) per ser la seva novel·la més “amable”, si és que es pot posar aquest adjectiu a algun escrit de Sade. Si no la més amable potser si la més divertida, i on podem trobar, tal com el títol indica, una mostra fefaent de la seva filosofia.

    El que ens relata és l’aprenentatge de la joveneta Eugénie en mans de la luxuriosa Mme. Saint-Agne, el seu germà i un amic d’ambdós, Monsieur Dolmancé, amb veritable obstinació per la sodomia, que miraran d’introduir-la dins de l’àmbit del gaudi sexual i inculcar-li una manera d’entendre la vida i el comportament humà. Aquest aprenentatge constarà, junt amb la teòrica, de les seves pertinents classes pràctiques, i s’haurà d’anar al gra perquè només tenen dos dies per dur a terme tal excepcional tasca.

    Podem trobar tota mena de pràctiques sexuals i una lloança de qualsevol tipus de perversió i delicte, prenent com a premissa la natura humana, sense cap convecció social, cultural ni, per descomptat, religiosa, de les quals Sade abominava. Per tant tot el que la societat considera delictes, ell les jutja virtuts. Això si, la luxúria no ha de tenir fre però si ordre; com veurem, qualsevol postura sexual, consti dels membres que consti, poden ser dos, tres, quatre i fins a cinc trobem a la novel·la, ha de tenir un equilibri, tots els participants han de rebre i donar plaer formant una figura harmònica i lúbrica, s’han de poder omplir el màxim de forats possibles i arribar a l’orgasme simultàniament.

    Ens endinsem al  món de la lascívia, la sodomia, l’incest, tots els plaers sexuals imaginables, ja que la ment no té, no ha de tenir límits per imaginar qualsevol mena de depravació. El crim, l’avortament, la tortura, la violació, tot té cabuda al cervell de Sade, al qual només l’empeny un objectiu: procurar-se el màxim plaer possible, i és en realitat la darrera finalitat humana.

“… no hay comparación posible entre lo que sienten los demás y lo que nosostros sentimos; la dosis más fuerte de dolor en los demás debe ser para nosotros nada, y el más leve cosquilleo de placer experimentado por nosotros nos conmueve; por tanto debemos preferir, al precio que sea, ese ligero cosquilleo que nos deleita a esa suma inmensa de desgracias de los demás, que no podría afectarnos.” (1)

    Sade, que va viure de ple l’època revolucionària francesa, va dur una vida escandalosa i va ser acusat i empresonat per tots els règims, l’antic, el revolucionari i el napoleònic, passant gran part de la seva vida entre presons i institucions mentals. Va trobar en la seva obra el mitjà per deixar anar totes les seves inquietuds i pensaments, i va topar amb les maleïdes convencions i la hipocresia burgesa. Per tant, les seves novel·les només van poder ser transmeses en la clandestinitat i l’anonimat, i segurament per això van tenir tant èxit entre el públic, per ser considerats llibres maleits, obscens, impietosos. I ho van continuant sent fins que a principis del segle XX, Guillaume Apollinaire (2), es va atrevir a publicar part de l’obra sadiana proclamant-lo com “l’esperit més lliure que mai hagi existit”, i és que ningú no va entendre que la vertadera llibertat es troba a l’interior. Es poden posar lleis, prohibir llibres, empresonar persones, però el que no s’aconseguirà mai és apaivagar la imaginació, no es poden posar tanques al camp. Hom és lliure d’imaginar el que vulgui, fins i tot que comet els crims més abominables, que consuma els actes més perillosos. El mateix Sade es defensava dient que els seus delictes només eren de pensament:

“Sí, soy un libertino, lo confieso: he pensado todo lo que puede pensarse a este respecto, pero no he hecho todo lo que he pensado y seguramente no lo haré jamás. Soy un libertino, pero no soy un asesino ni un criminal”.(3)

Runes del castell de Sade sobre un turó al poble de Lacoste (França)

Runes del castell de Sade sobre un turó al poble de Lacoste (França)

    No podem fer més que donar-li la raó i afirmar el mateix que el comissari de policia de la pel·lícula de Luis Buñuel, Ensayo de un crimen, deia a Archivaldo de la Cruz, qui es creia un assassí pel sol fet de desitjar la mort d’algú: “El pensamiento no delinque, amigo mío”

    Així doncs només ens queda recomanar la seva lectura, com un cant a la llibertat absoluta i, naturalment, per passar una bona estona, segur que trobeu coses que mai us havíeu atrevit a imaginar.

    La propera setmana podrem assistir al segon assalt d’aquest combat libidinós amb l’escriptor austríac Sacher-Masoch i de postres us farem unes recomanacions cinematogràfiques i musicals per delectar-vos els sentits.

NOTES:

(1): SADE, Donatien Alphonse François, Marquis de. La filosofía en el tocador. Madrid: Valdemar, 2000.

(2): Guillaume d’Apollinaire: poeta, novel·lista i assagista francès, precursor del moviment surrealista i autor d’una de les obres cabdals de la literatura eròtica, molt propera a l’esperit sadià, Las once mil vergas.

(3): PELAYO GONZÁLEZ-TORRE, Ángel. La sombra de la ilustración: tres variaciones sobre Sade. Universidad de Cantabria: 2006.

 

Guia de recomanacions

    Com hem promès abans, aquí teniu una mica de bibliografia. Gaudiu i no us feu gaire mal.

Compartiu!
  • Delicious
  • Facebook
  • Google Bookmarks
  • Twitter

    Etiquetes: , , , , , ,

    2 Responses to Sade vs. Masoch

    1. Sade vs. Masoch | biTer on 27 de juliol de 2015 at 0:11

      […] de la literatura eròtica. La setmana passada vam assistir al primer assalt de la mà del francès Donatien Alphonse François de Sade, que donà nom a una inclinació sexual coneguda com a sadisme. Passem ara al segon protagonista, […]

    2. gotderaki on 21 de juliol de 2015 at 16:38

      Visca el fantasma de la llibertat!!! Gran feina!!

    Deixa un comentari

    L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

    BCT xarxa

    Biblioteca pública de Terrassa
    Passeig de les lletres, 1
    08221 - Terrassa
    Telf. 937 894 589
    Mail: bctxarxa@terrassa.cat