Ajuntament de Terrassa

Ajuntament de Terrassa

Sade vs. Masoch

27 de juliol de 2015

PAC

Round 2: Masoch (1836-1895)

 La Venus de las pieles y otros relatos    Benvinguts de nou a aquest combat emocionant que enfronta dues ments preclares de la literatura eròtica. La setmana passada vam assistir al primer assalt de la mà del francès Donatien Alphonse François de Sade, que donà nom a una inclinació sexual coneguda com a sadisme. Passem ara al segon protagonista, però no per això menys important literàriament parlant, és més, quant a qualitat literària supera sens dubte al marquès. L’obra que prenem com a botó, és de ben segur la més coneguda de la seva producció: La Venus de las pieles (1870).

    El filòsof francès Gilles Deleuze va dedicar a aquest autor i la seva obra un ampli estudi on afirma que, a criteri seu:

“jamás otro escritor aprovechó así las potencialidades del fantasma y del suspenso. Masoch tiene una manera muy particular, a la vez de “desexualizar” el amor y de sexualizar toda la historia de la humanidad” (1)

 

 

    Masoch descriu en aquesta novel·la la seva inclinació sexual que ell defineix com a hipersensualitat. El protagonista, Severin von Kusiemski, passa una temporada en un balneari on coneix a una dona exuberant, Wanda von Dunajew, i troba en ella el seu ideal per satisfer els seus instints sexuals més íntims. Ell li proposa ser el seu esclau i destinatari de totes les humiliacions i vexacions possibles, només en el patiment Severin pot trobar el màxim de plaer. En un primer moment ella es veu incapaç de dur a terme aquesta tasca, però de mica en mica, s’endinsa dins les expectatives del seu esclau i trobarà una certa delectació en la representació del paper que Severin li fa interpretar.

    L’home hipersensual, masoquista si voleu, és un individu somiador, crea una imatge dels seus ideals que troba en l’expressió artística: una deessa esculpida en marbre blanc, fred; la Venus de Tiziano, asseguda davant d’un mirall i cobrint la seva nuesa amb pells, delectant-se en la seva bellesa gèlida, immutable. Espera trobar en el seu camí vital la seva pròpia diva, tan freda, tan bella, tan cruel, que sigui capaç de turmentar-lo fins a l’èxtasi. És un home fetitxista, amant dels detalls, les seves fantasies eròtiques esdevenen en la seva imaginació com una representació teatral estàtica, un quadre on la seva amant despietada és la protagonista i ell l’objecte de la seva voluntat.

“-Sí, quiero ser tu esclavo en serio (…), que mi vida esté en tus manos, que nada en este mundo me pueda proteger o salvar de ti. ¡Oh, qué placer sentirme dependiente de tu capricho, de tu arbitrariedad, del gesto de uno de tus dedos!”(2)

Venus del mirall (1555), Tiziano

Venus del mirall (1555), Tiziano (Galeria Nacional d’Art de Washington D. C.)

    Abans de començar aquesta peculiar relació, s’ha de signar un contracte. El mateix Masoch en va signar uns quants amb les seves amants-esposes per determinar la natura de la submissió a què s’oferia. Però així i tot, un cop esdevé esclau, no té res controlat, només pot esperar que tot surti com ell desitja, i és aquesta espera la que el tortura i, per tant, la que li proporciona plaer.

    A Sacher-Masoch no li va fer gens de gràcia que Krafft-Ebing fes servir el seu nom per descriure una psicopatia sexual, i de fet va resultar funest per la seva reputació com a escriptor. Ell que havia estat un escriptor amb un èxit força acceptable, només quedava com a blanc de la curiositat morbosa i va anar caient en l’oblit.

    Esperem, des d’aquí, poder recuperar l’interès en la seva àmplia i variada obra que es compon, no només de novel·les i contes eròtics, sinó també d’assajos, històries i llegendes tradicionals i nacionals. Val molt la pena i estem segurs que gaudireu força.

NOTES:

(1): DELEUZE, Gilles. Presentación de Sacher-Masoch: lo frío y lo cruel. Buenos Aires: Amorrortu, 2001.

(2): SACHER-MASOCH, Leopold von. La Venus de las pieles y otros relatos. Madrid: Valdemar, 2010.

 

La gran pantalla

 

    Com succeeix amb la gran majoria d’autores i autors clàssics, el cinema beu de les seves pàgines per revisar-les i actualitzar-les. Sade i Masoch també han estat portats a la gran pantalla en diverses ocasions. Us deixem una sèrie de pel·lícules que parlen, bé de les seves obres, bé de les dues tendències sexuals a què van donar nom.

Quills (2000), Philip Kaufman

Quills

    El Marquès de Sade, tancat a la institució mental de Charenton, farà l’impossible per donar a conèixer les seves obres.

    Un al·legat a favor de la llibertat d’expressió i sobre l’absurditat d’imposicions morals contra la natura humana. Mostra com l’escriptor es rebel·la davant les mordasses que li impedeixen exterioritzar les seves idees.

 

Saló o Los 120 días de Sodoma (1975), Pier Paolo Passolini

Saló o los 120 días de Sodoma

    Pel·lícula que denuncia els abusos de la dictadura de Mussolini i els excessos de la burgesia fent una relectura de l’obra sadiana per excel·lència, Las 120 jornadas de Sodoma, i que va ser prohibida en multitud de països per la pornografia de les seves escenes i l’alta dosi de crueltat que desprèn.

    Avisem que el vídeo que veureu a continuació pot ser no apte per a tots els estómacs.

Nymphomaniac (Vols. 1 i 2) (2013), Lars von Trier

Nymphomaniac Vol. 1Nymphomaniac Vol. 2    Última pel·lícula en dues parts del controvertit director danès on assistim a l’autobiografia d’una nimfòmana, en un diàleg entre ella i un vell que mirarà de racionalitzar les experiències extremes i conflictives d’aquesta dona afligida per la seva càrrega.

    Amb un contingut eròtic-filosòfic analitza, amb un cert regust sadià, la hipocresia de la societat davant el sexe.

 

La Venus de las pieles (2013), Roman Polanski

La Venus de las pieles, Polanski

    Al final d’una audició per escollir l’actriu que interpretarà el paper de Wanda en una adaptació teatral de l’obra de Sacher-Masoch, arriba una candidata amb el mateix nom que la protagonista, però just les qualitats contràries que espera trobar el director. La cosa canvia quan Wanda el convenç perquè li faci la prova.

    Una pel·lícula intel·ligent, enginyosa, profunda, divertida i inquietant.

 

 

La pianista (2001), Michael Haneke

La pianista

    Una professora de piano coneix un jove i prometedor pianista i li proposa una relació en què, mitjançant un contracte, ella s’ofereix a sotmetre’s a la voluntat d’ell.

    Adaptació de la novel·la homònima de la premi Nobel de literatura Elfriede Jelinek. La pel·lícula ens endinsa dins el món d’una dona masoquista. Angoixant, incòmoda, en la línia del més pur Haneke i amb una immensa Isabelle Huppert

 

 

I abans d’acabar, una mica de música per caldejar l’ambient?

Venus in furs (1967), The velvet underground

The Velvet Underground & Nico    Aquesta cançó va aparèixer a l’àlbum The velvet underground & Nico de la banda de Lou Reed i està basada, com segur heu endevinat, en la novel·la La Venus de las pieles. La lletra està plena de desitjos masoquistes, somnis i fantasies del protagonista de l’obra de Masoch, Severin von Kusiemski.

 

 

Guia de recomanacions

 

Cinema i música:

Hola! Sóc l’Annabel, m’agrada molt la literatura, el cinema i la música. Ens trobarem aquí amb les recomanacions de clàssics (PAC), desitjo que en gaudiu tant com jo.

Veure les meves aportacions.

Compartiu!
  • Delicious
  • Facebook
  • Google Bookmarks
  • Twitter

    Etiquetes: , , , , , ,

    3 Responses to Sade vs. Masoch

    1. gotderaki on 30 de juliol de 2015 at 17:04

      Ohhhhh!! La Vulpes!! Recordo perfectament el seu afany educatiu, i The Stooges!! “canela en rama”. Molt bona selecció, i moltes gràcies per aquests entranyables moments musicals.

    2. absenta on 30 de juliol de 2015 at 10:17

      Certament gotderaki que aquesta cançó va que ni pintada. Deixo enllaç del vídeo.

      Ben mirat també se m’acut que la de The Stooges, I wanna be your dog, també s’adiu força amb el tema. Afegeixo més amunt llista Spotify amb totes elles i una versió d’aquesta última per part del grup punk-rock de Baracaldo: les irreverents i polèmiques Vulpes amb la seva Me gusta ser una zorra, que va escandalitzar a tot el país des del programa televisiu Caja de ritmos.

      Gràcies per l’aportació gotderaki. Animo a tothom a què en seguiu fent, siguin musicals, cinematogràfiques o literàries, és un tema inabastable.

    3. gotderaki on 29 de juliol de 2015 at 16:57

      Fantàstic article!! Aprofito l’ocasió per recomanar una cançó del meravellós Ian Dury, que va com anell al dit:
      “Hit Me with Your Rhythm Stick”…

    Deixa un comentari

    L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

    BCT xarxa

    Biblioteca pública de Terrassa
    Passeig de les lletres, 1
    08221 - Terrassa
    Telf. 937 894 589
    Mail: bctxarxa@terrassa.cat