Ajuntament de Terrassa

Ajuntament de Terrassa

Dones escriptores: Teresa de Jesús (1515-1582)

23 de desembre de 2015

PAC

 

Retrat de Santa Teresa de Jesús (1576), Fray Juan de la Miseria (convent de Carmelites Descalces, Alcalá de Henares)

Retrat de Santa Teresa de Jesús (1576), Fray Juan de la Miseria (convent de Carmelites Descalces, Alcalá de Henares)*1

Libro de la vida (1562-65)

     No podem deixar l’any 2015 sense fer menció especial del 500 aniversari del naixement de l’escriptora més importat en llengua espanyola, Teresa de Jesús. Aquest esdeveniment ha fet que les editorials es posin les piles i enguany s’ha reeditat bona part de la seva obra, a més d’infinitat d’estudis i biografies sobre la Santa.

     Tot i haver estat una figura cabdal en la reforma carmelita de l’església catòlica, si Teresa de Jesús, tal com ella es va fer anomenar, ha passat a la posteritat, ha estat precisament per la seva obra escrita i per ser una de les màximes exponents de la literatura mística.

     Recomanem especialment la lectura del seu Libro de la vida, potser la seva obra més remarcable, on als seus cinquanta anys, fa un repàs del que ha estat la seva experiència vital. En un exercici d’introspecció, reuneix en aquest llibre una barreja d’autobiografia i tractat espiritual. Trobarem una dona que va lluitar en tot moment per la seva autonomia i llibertat; alegre, extravertida, amb ganes d’aprendre, de viure, somiadora però també pràctica i resolutiva, que, tot i els riscos que corria per la seva condició femenina, no s’arronsà per les dificultats i va mirar endavant amb cautela però sense resignació.

     Teresa va escollir la vida monàstica, no per convicció, tot i que posteriorment va sentir la crida espiritual, sinó més aviat per por. Una dona del segle XVI només tenia dos camins “decents” possibles: el matrimoni i posterior maternitat o bé la vida conventual. Teresa va triar el segon perquè va considerar que era el que li permetria moure’s amb més llibertat. Ja havia vist el que el primer havia fet amb la seva mare, envellida, malalta i morta prematurament, i això l’aterrava sobre manera. I, encara que el convent no li donava tampoc gaires expectatives, va preferir fer-se monja que esposa i mare. Va ser més tard que va sentir interiorment la veu divina que li parlava i aconsellava, i que la va acompanyar durant la resta de la seva vida.

L'èxtasis de Santa Teresa (1647-1651), Gian Lorenzo Bernini (església de Santa Maria della Vittoria, Roma)

L’èxtasis de Santa Teresa (1647-1651), Gian Lorenzo Bernini (església de Santa Maria della Vittoria, Roma)*2

     Amagant la seva ascendència conversa, sempre va procurar envoltar-se d’amics i consellers que poguessin aportar-li saviesa. Completament autodidacta, la seva insaciable curiositat pel saber la van portar a llegir i comentar, fins i tot llibres prohibits per la Inquisició. Va reclamar una veu per les dones, la igualtat entre sexes en un àmbit tan encotillat com l’església. La seva reforma consistia a promoure un nou estil de vida als convents i una nova forma d’entendre l’espiritualitat, i va viatjar per bona part de la geografia espanyola duent a terme les seves fundacions religioses.

     Teresa corria un gran perill convertint-se en escriptora i difonent les seves idees, a causa de la misogínia generalitzada en tots els àmbits, no només dins l’església, sinó a la societat en general. Però ho va fer, no sense por ni cautela; va dir el que pensava, es va fer escoltar, i això li va dur conseqüències: la Inquisició, sempre a l’aguait, l’acusava de desenvolupar una nova doctrina supersticiosa, el seu Libro de la vida va ser retingut a l’espera d’una resolució sota l’acusació d’heretgia. Teresa caminava per la corda fluixa, s’arriscava a ser cremada com tants altres frares, monges i capellans que van objectar la versió catòlica oficial; però la seva habilitat i la seva aparent submissió la van treure de més d’un embolic.

     Sense renunciar mai a la seva identitat com a dona, va ser capaç d’assolir gran part dels seus propòsits i, si bé no podem parlar de feminisme a la seva època, si que podem dir que Teresa de Jesús va ser una de les poques dones a la història que han transcendit, abans que aquest moviment prengués forma, conscient de les desigualtats entre gèneres, és un exemple, fins i tot avui dia en que l’escletxa sembla que torna a fer-se cada cop més gran, de lluita per la igualtat de sexes en oportunitats i drets.

     Va morir com havia viscut, en actiu i de viatge, el 4 d’octubre de 1582. No va acabar aquí la persecució. La seva obra va patir nombroses injúries, no es va editar fins a l’any 1588 per Fray Luis de León, però després va tornar a rebre noves acusacions i denuncies que allargaren el procés fins al 1607. I fins i tot el seu cos, com a tall anecdòtic però de fet com era habitual en personatges de la seva dimensió, va ser desmembrat i repartit per multitud de convents, tant d’Espanya com de l’estranger, tot i les mesures que es van prendre per evitar-ho; tothom volia una relíquia de qui seria Santa.

     Per acabar només volem insistir en la importància de recuperar la lectura d’aquesta dona inconformista i tenaç, ara tenim una molt bona excusa per fer-ho.

 

La banda sonora

Immaculada Concepció (1608-1613), El Greco (capella Oballe. Actualment al Museo de Santa Cruz, Toledo)

Immaculada Concepció (1608-1613), El Greco (capella Oballe. Actualment al Museo de Santa Cruz, Toledo)*3

Tomás Luis de Victoria (1548-1611)

     Per posar el fil musical a aquesta lectura hem triat un autor contemporani de Santa Teresa, el també avilès Tomás Luis de Victoria. Compositor principalment d’obres religioses és també un dels representants per excel·lència de la mística. Va ser un creador avançat a la seva època, anunciant el que seria la polifonia barroca i, per tant, la seva influència en autors posteriors i en la música universal fou cabdal. Malauradament, i com acostuma a passar per aquestes contrades, és més valorat a l’estranger que a casa, sobretot al centre i nord d’Europa, on encara s’interpreta i es lloa la seva obra. Sigueu o no religiosos, us animem a que us desfeu dels prejudicis i gaudiu de la sonoritat i l’exquisitat de la seva música, levitareu.

*1: Santa Teresa de Jesús: extreta de https://es.wikipedia.org/wiki/Santa_Teresa_de_Jesús

*2: L’èxtasi de Santa Teresa: extreta de http://tom-historiadelarte.blogspot.com.es/2013/03/el-extasis-de-santa-teresa-la-obra.html

*3: Immaculada Concepció: extreta de https://es.wikipedia.org/wiki/El_Greco

 

Guia de recomanacions

     Aquí teniu la bibliografia que podeu trobar al catàleg de la Xarxa de Biblioteques Municipals, en primer lloc les edicions més recent publicades en motiu del 5è centenari del naixement de Teresa de Jesús, també afegim altres obres de la Santa perquè pugueu explorar amb més profunditat la seva obra. I, per descomptat, la discografia recomanada. Esperem que arribeu a l’èxtasi!

 

Discografia:

 

Compartiu!
  • Delicious
  • Facebook
  • Google Bookmarks
  • Twitter

    Etiquetes: , , , , , , , ,

    2 Responses to Dones escriptores: Teresa de Jesús (1515-1582)

    1. spritz on 24 de desembre de 2015 at 14:32

      Sempre m’ha agradat Tomás Luis de Victoria, compositor que ben poques vegades he tingut l’oportunitat d’interpretar (només en 2 ocasions que recordi i fa molts i molts anys). Recomano a tothom que escolteu la selecció musical que paga la pena!

    2. gotderaki on 23 de desembre de 2015 at 17:14

      Com va comentar el president del parlament borgonyó sobre l’escultura de Bernini,

      si això és l’amor diví, jo ho conec! :P

      Excel·lent!!

    Deixa un comentari

    L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

    BCT xarxa

    Biblioteca pública de Terrassa
    Passeig de les lletres, 1
    08221 - Terrassa
    Telf. 937 894 589
    Mail: bctxarxa@terrassa.cat