Ajuntament de Terrassa

Ajuntament de Terrassa

Hospital del Tòrax, història, misteri?

3 d'octubre de 2016

coventry garden-guanyadora

Avui us farem cinc cèntims sobre un edifici terrassenc un pèl misteriós: L’Hospital del Tòrax. És un edifici protegit com a bé cultural d’interès local (BCIL), i es troba a la zona del Pla del Bon Aire, a la sortida de Terrassa, en direcció a Matadepera. Des del 2007 allotja el Parc Audiovisual de Catalunya – PAC i compta amb espais dedicats a la indústria cinematogràfica com platós, serveis de producció, etc; i el Centre de Conservació i Restauració de la Filmoteca de Catalunya.

hospital_del_torax_de_terrassa

Antic hospital del Tòrax i actualment seu del Parc Audiovisual de Catalunya (PAC). Font de la imatge: 

https://ca.wikipedia.org/wiki/Sanatori_de_Terrassa

Des del 2015 podeu consultar la memòria de l’anomenada Ciudad Sanatorial de Tarrasa (1957-1971)  digitalitzada al Trencadís. Fons locals digitalitzats. Aquest ens ha semblat un bon punt de partida per decidir endinsar-nos en la història d’un edifici terrassenc poc conegut i amb molta història al darrera.

torax6057156.jpg_1541039732

Ciudad Sanatorial de Tarrasa (Hospital del Tòrax), amb el Llac Petit al davant. Data: 1960. Autor: A.Zerkowitz. Arxiu Municipal de Terrassa. Ref: 57156

Va ser concebut com a sanatori antituberculós l’any 1952, en ple franquisme, dins del pla de propaganda del règim, amb la voluntat de centralitzar tots els casos de malalties que tingueren relació amb la tuberculosi, que va ser un problema sanitari de primer nivell arreu de l’Estat. Es va inaugurar el 9 de juny de 1952 amb el nom de Ciudad Sanatorial de Tarrasa. Van assistir a la inauguració el dictador Francisco Franco, José Antonio Palanca, director general de Sanitat i Pere Matalonga, alcalde de Terrassa. (Tarrasa Información, 9 de juny de 1952).

El terreny escollit, a tres kilòmetres de Terrassa, tenia les condicions considerades ideals pels tractaments d’aquests malalts: sense boires, protegit dels vents del nord-oest, quatre-cents metres d’altura, fàcil evacuació d’excretes, i ben comunicat amb la ciutat de Barcelona. També influí, segons sembla, que Terrassa era la població amb la taxa més baixa de tuberculosi de Catalunya.

Els arquitectes Mariano Morán i Fernández Cañedo va projectar l’edifici l’any 1947 amb unes característiques d’una certa modernitat. No obstant això, la idea general es basava en una còpia dels hospitals sanatoris de l’Alemanya del segle XIX, de forma que quan es va inaugurar, l’any 1952, l’edifici ja estava funcionalment obsolet.

capella_toraxFFF_3_14_2462

L’Església. Data: 1960. Autor: Fotos Francino. Arxiu Municipal de Terrassa. Ref: 397190.

Era un edifici sòlid, massís i aparatós, amb grans espais interiors i exteriors, i és encara avui, un edifici monobloc, de quaranta metres d’alçada, en forma d’avió, o també anomenada doble T,  amb un cos central i dues ales de vuit plantes cadascuna i que amida 227 metres d’envergadura. Aquest tipus de construcció és la culminació de la influència de l’arquitectura feixista italiana a Espanya.

Té també un pati interior tancat amb galeries que dóna accés a una església amb capacitat per mil persones. La primera planta de l’ala dreta estava destinada a nens i la primera de l’ala esquerra a mares lactants.

La novena planta estava destinada a les monges carmelites i tenia serveis independents de l’hospital.

GANDULES_TORAXFFF_3_14_2466 (2)

Gandules. Data: 1960. Autor: Fotos Francino. Arxiu Municipal de Terrassa. Ref: 397217

Les altres catorze plantes, dividides pel cos central en dues unitats de set, comptaven  cadascuna amb setanta llits, en cambres de sis, dos i un malalts. Cada habitació tenia una sortida a la terrassa, on complien el repòs a l’aire lliure.

saltorax_1FFF_3_14_2461

Sala de lectura. Data: 1960. Autor: Fotos Francino. Arxiu municipal de Terrassa. Ref: 397201

En el cos central estaven ubicats els serveis administratius, arxius, biblioteca, emissora de ràdio i economat. També disposava de sala de cinema. I en el soterrani el dipòsit de cadàvers i la sala de necròpsies. A l’ala sud trobem una capella amb decoracions de mosaics realitzats pel taller de Santiago Padrós.

També disposava d’unitat quirúrgica, servei de radiologia i farmàcia, entre d’altres.

Al soterrani hi havia dotze grans safareigs de pedra on es rentava tota la roba a mà.

 

cinema_toraxFFF_3_14_2465 (1)

Sala de cinema. Data: 1960. Autor: Fotos Francino. Arxiu Municipal de Terrassa. Ref: 397213

Alguns elements del conjunt estan catalogats en el Pla especial de Protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic-Ambiental de Terrassa (1986).

L’any 2010 es va realitzar una reforma parcial de l’edifici central, del claustre i de la capella.

Durant els primers vint anys (1957-1977), aquest centre sanitari va tenir una activitat molt important en la funció d’acollida de malalts, no només de tuberculosi, sinó també de malalties relacionades amb el tòrax.

botiga_toraxFFF_3_14_2458 (1)

Economat. Data: 1960. Autor: Fotos Francino. Arxiu Municipal de Terrassa. Ref: 397186

L’any 1963 es va tancar com a sanatori dedicat exclusivament a la tuberculosi i l’any 1975 quan la tuberculosi no resultava una malaltia tant contagiosa pels avenços de la medicina i els malalts eren acceptats als hospitals generals, es va reconvertir en centre especialitzat també a altres malalties relacionades amb la cavitat toràcica. Va ser quan va canviar de nom per a denominar-se l’Hospital del Tòrax.

Hem de tenir en compte però que la realitat sanitària de l’hospital no estava exempta del context que el franquisme imposava als centres hospitalaris, més proper a la caritat que al servei per al ciutadà, i es així com s’entenen les primeres dècades d’aquest.

Fou operatiu de l’any 1952 al 1986, i foren atesos 34.000 malalts de tuberculosi.

En aquest context de no-adequació a les necessitats bàsiques de la societat, sumat a la presència a la mateixa ciutat de Terrassa d’uns centres hospitalaris que complien aquesta funció de tractament hospitalari, es decideix, a inicis de la dècada dels vuitanta, tancar progressivament l’Hospital del Tòrax, i és al desembre de 1985 quan ingressen els últims malalts. La funció del tractament i estudi de la tuberculosi va quedar, d’aquesta manera, relegat al projecte de Programa de Control de la Tuberculosi.
Finalment, l’Hospital de malalties del Tòrax de Terrassa va tancar la seva activitat, de forma oficial, el 1989, encara que l’edifici va continuar funcionant, amb només una planta amb personal de manteniment, fins el final del segle XX. La funció del tractament i estudi de la tuberculosi va quedar relegat al projecte de Programa de Control de la Tuberculosi.

Des de l’any 1991 fins al 2009 una part de les instal·lacions de l’Hospital del Tòrax van allotjar la residència La Pineda, per persones amb discapacitat psíquica severa i profunda, ocupant la planta baixa i el primer pis.

Ha estat una zona sempre envoltada de misteri, no sabem si pel caràcter que el propi hospital antituberculós va donar a aquest indret,o bé per les pel·lícules de por que s’hi han filmat posteriorment. També Miguel Àngel Segura, autor terrassenc,  ha escrit un munt de llibres que no han fet més que accentuar aquest caràcter lúgubre i misteriós d’aquest espai.

La tuberculosi, anomenada al Diario de Tarrasa l’any 1952 com “la peste blanca”, és una malaltia infecciosa que va causar vertaders estralls i estava associada amb la mort. Des de mitjans del segle XIX i fins ben entrats els anys 60 la població tenia molta por a contraure-la, volien amagar el que es considerava una malaltia vergonyosa, pròpia de pobres i degenerats.

També per altra banda s’ha generat molta literatura en el context del romanticisme (segle XIX) que associava tuberculosi amb melancolia i creativitat dels artistes. Se l’ha anomenat “la malaltia romàntica” Trobem un munt d’artistes que la van patir: músics com Chopin i Bellini, poetes  com Maragall, Verdaguer i Bécquer, etc… Fins al punt d’assegurar que la tuberculosi va influir decisivament en la seva activitat creadora.

Bé, com veieu el tema dóna molt de si: arquitectura, literatura, història, misteri, etc…, però aquí ho deixem amb una mica més d’informació per si voleu seguir indagant en el tema.

I si en voleu saber més…

DOCUMENTACIÓ

Memoria de la organización y actividades. Ciudad Sanatorial de Tarrasa
Tarrasa : Patronato Nacional Antituberculoso, 1957-1971. Digitalitzada al Trencadís. Fons locals digitalitzats, o consultable en paper a la biblioteca central de Terrassa.

Guia del fons. Hospital de malalties del Tòrax de Terrassa. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Arxius en linia.

-Xarxa d’Arxius Comarcals (XAC). Generalitat de Catalunya. Accés obert a l’arxiu documental del Hospital del Tòrax.

-Diario de Tarrasa. 9 de junio de 1952. Consultable a Trencadís. Fons locals digitalitzats.

CURIOSITATS

A la Col·lecció Local de la biblioteca central conservem una curiosa auca editada l’any 1905 pel Patronato de Cataluña para la lucha contra la tuberculosis, entre educativa i amb sentit de l’humor.

Auca de la tisis : (aventures del microbi de la tuberculosi) / lletra de Víctor Rahola y Joseph Herp; dibuixos de D. Corominas Prats. Barcelona : Patronato de Cataluña para la lucha contra la Tuberculosis, [1905?]

auca_tisis_2

BIBLIOGRAFIA

-“L’Hospital del Tòrax, la ciutat sanitària del passat” a Història industrial de Terrassa, III. Institucions i societat. Terrassa : Diari de Terrassa ; Barcelona : Lunwerg, 2002.

-RUILOBA QUECEDO, Cecilia. Arquitectura sanitaria: sanatorios antituberculosos. Madrid: Escuela Nacional de Sanidad, Instituto de Salud Carlos III, Ministerio de Economía y Competitividad, 2014. Parla del sanatori tarrassenc a les pàgs. 77-80. Consultable en pdf a internet.

-MIRET I CUADRAS, Pere. Història de la “Ciudad Sanatorial de Tarrasa” (1952-1986). A Gimbernat: revista catalana d’història de la medicina i de la ciència. Vol. 51 (2009). En pdf a www.raco.cat

 

NOVEL•LES

-Tot un clàssic que ens parla dels hospitals antitubercolosos.

MANN, Tomas. La muntanya màgicaBarcelona: Proa, 2005. ISBN: 8477393109

I també:

-BUZZATI, Dino. Amb el relat “Les set plantes” a Seixanta contes. Barcelona : Edicions del 1984, 2004. ISBN: 8496061248

-BUFALINO, Gesualdo. Perorata del apestado. Barcelona. Anagrama: 1998. ISBN: 9788433914958

-CELA, C. Pabellón de reposo. Barcelona: RBA, 2002. ISBN: 844730017X

-BONET, B. El marBarcelona: Club Editor, 2011. ISBN: 9788473291552

-Els llibres de Miguel Àngel Segura a la bct xarxa, en relació a l’Hospital del Tòrax.

-BARRERO PÉREZ, Domingo. Hospital del Tórax. La novela definitiva. Terrassa: Egarbook, 2016.

I una mica d’història i literatura:

-SAURET VALET, Jesús. La tuberculosis a través de la historia. Barcelona: Rayma, 1990. ISBN: 8487659004

-A internet: Tuberculosis i literatura

Hola, sóc la Glòria i m’encarrego de la difusió dels temes de col·lecció local pel blog ah i també de cinema!

Veure les meves aportacions

Compartiu!
  • Delicious
  • Facebook
  • Google Bookmarks
  • Twitter

    Etiquetes: , , , , ,

    4 Responses to Hospital del Tòrax, història, misteri?

    1. licordecafe on 6 de novembre de 2018 at 20:14

      Moltes gràcies Rosa M. Masana per la informació. Ens ho mirem i hi afegim l’enllaç

    2. Rosa M. Masana on 6 de novembre de 2018 at 18:39

      A la xarxa hi ha incorporat un PDF que tracte de la història de la escola d’infermeres de l’hospital i també del propi hospital del Tòrax. Potser seria interessant posar-hi l’enllaç es: http://www.rosammasana.com/?p=6453
      Gràcies

    3. Glòria on 13 d'octubre de 2016 at 19:07

      Gràcies Maribel!

    4. Maribel on 6 d'octubre de 2016 at 18:14

      Molt bona descripció de la història del centre. Ara entenc perquè fins i tot va atraure l’atenció de la gent de “Cuarto Milenio”.

    Deixa un comentari

    L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

    BCT xarxa

    Biblioteca pública de Terrassa
    Passeig de les lletres, 1
    08221 - Terrassa
    Telf. 937 894 589
    Mail: bctxarxa@terrassa.cat