Ajuntament de Terrassa

Ajuntament de Terrassa

Poemes de capçalera

1 de desembre de 2016

coventry garden-guanyadoraMiquel Pujadó ens presenta Poemes de capçalerauna antologia de poesia catalana triada per ell mateix. El llibre s’estructura en 6 eixos temàtics: El joc de viure; El laberint del jo; De l’amor i el desig; Somriures i esgarrapades; Una vella i estimada terra i Lletres de batalla. Dins d’aquests grups s’inclouen més de 90 poetes, una petita miquelpujado9788448939182biografia del autor escollit i la selecció d’un poema.

Els poetes tenen el tret comú que tots són d’arreu de les terres de parla catalana i ja desapareguts, però plenament vigents. Des de trobadors com Guillem de Cabestany i Cerverí de Girona, a poetes més coneguts com Ausiàs MarcSalvat-Papasseit, Estellés, Martí Pol, o Espriu, però també noms de poetes no tant coneguts com Josep Gual, Desideri Lombarte, l’alguerès Rafael Catardi o Maria Beneyto. També cal destacar la tria de poetes els quals la seva obra narrativa o teatral ha amagat la poètica, com Mercè Rodoreda, Montserrat Roig, Caterina Albert, Josep Maria de Sagarra o Àngel Guimerà.

El llibre a més va acompanyat amb un cd enregistrat pel mateix Pujadó i els músics Joan Humet i Manel López. Conté 20 poemes cantats per ell i dotze poemes dits per actors com Joan Pera, Josep Maria Pou, Carles Canut o Jordi Boixaderes. Tot un plaer sentir recitar els poemes de l’edat mitjana per aquestes veus.

Miquel Pujadó és un artista terrassenc -encara que nascut circumstancialment a Madrid al 1959-, que es mou en diferents àmbits: compositor i intèrpret de les seves pròpies cançons, musicador de textos de grans poetes, com Agustí Bartra i Joan Maragall; autor de versions en català del seu admirat Georges Brassens, crític de la cançó catalana -habitualment a Serra d’Or– I també el trobem com a autor de novel·les juvenils i de narrativa per infants. Un artista per tant del més versàtil…

Si haig de fer una tria de la tria, escullo aquest poema a veure que us sembla. Un de Joan Vinyoli, un dels grans poetes catalans de meitat del segle XX. Aqui ens parla de la poesia, de com construir-la, de com ser poeta…

Manobre

Ésser poeta: bastir

sempre en el buit, sense fi, 

paraula a paraula una obra

que es perd endins de l’espai;

miquel_pujadovikipedia

Miquel Pujadó. Imatge extreta de la Vikipèdia.

ser-ne tant sols un manobre

i no sentir-se mai pobre,

ni no desistir-ne mai.

És l’edifici tant alt

que mirar-lo fa vertigen;

té en el meu nucli l’origen;

qui, però, en sap el final?

Flamígera catedral 

d’impuls i de paciència:

contra el fugaç, persistència,

contra el caduc, resistència,

contra els somnis, evidència

de vertebrada existència.

Oh aventura total!

-Cantat per Miquel Pujadó.

Imprescindible, tant pels lectors habituals de poesia com pels que no ho són tant. Un recorregut esplèndid per la poesia catalana al llarg de la història i ara que tenim a tocar les festes de Nadal, un regal fantàstic. Per què és d’aquells llibres que va bé tenir a mà, no llegir-se’l de cop sinó tenir-lo a l’abast quan l’ocasió ho requereix. Us he convençut?

Més informació a:

http://www.miquelpujado.cat/

-Miquel Pujadó a la Vikipèdia 

-Miquel Pujadó al Catàleg Aladí

-“Miquel Pujadó trenta anys de cançons en flor” a Vallesos núm. 3 (Primavera-estiu 2012)

Hola, sóc la Glòria i m’encarrego de la difusió dels temes de col·lecció local pel blog ah i també de cinema!

Veure les meves aportacions

Compartiu!
  • Delicious
  • Facebook
  • Google Bookmarks
  • Twitter

    Etiquetes: , , , ,

    Deixa un comentari

    L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

    BCT xarxa

    Biblioteca pública de Terrassa
    Passeig de les lletres, 1
    08221 - Terrassa
    Telf. 937 894 589
    Mail: bctxarxa@terrassa.cat