Ajuntament de Terrassa

Ajuntament de Terrassa

Pels voltants del Castell de Granera fins al Roc Castellar

14 de febrer de 2017

Sens dubte tenim molt bones vistes de Sant Llorenç del Munt.

Itinerari: Des de Granera fins el cim de Roc Castellar, temps: una hora i quart.

S’arriba a Granera des de Castellterçol per la carretera BV-1245 o per la carretera B-124, entre Sant Llorenç Savall i Monistrol de Calders (si vens de Castellar del Vallès), prenent la pista cimentada fins a Granera.

Mirador i font de Can Cucut

Iniciem el recorregut a la Plaça de l’Era de l’Església (Sant Martí). Sortim de la plaça per la rectoria i porta lateral de l’església. Travessem el carrer i continuem recte pel Camí de l’Església o de la Font Nova. Passant pel Mirador i Font de Can Cucut, a la dreta deixem l’Esclopet, únic restaurant del poble. Després passem per l’Era del Castell. A la dreta pujem per la pista en direcció al Castell.

Arribem dalt del castell edificat damunt un penyal a 824 m. altitud (segons “Sant Llorenç 30 racons amb encant”).

La primera referència del castell és de l’any 971, moment en què es trobava sota el domini de la casa comtal de Barcelona. L’any 1023 la comtessa Ermessenda el va empenyorar al seu fill Berenguer Ramon I com a garantia de la pau que li havia jurat.

Recinte tancat, cal demanar la clau al propietari.

Cada any, el segon diumenge de maig, hi ha jornada de portes obertes amb visita guiada. Tot seguit, desfem la pista per on hem arribat al castell. A mĂ  esquerra trobarem un pou encerclat per una tanca. Continuem pista avall.

Fem un revolt de 360 graus a la dreta. Prenem el camí ample i planer que surt a la nostra esquerra, des del revolt mateix de la pista. I després, prenem un corriol a la nostra esquerra, des del revolt mateix de la pista. Després prenem un corriol poc definit a l’esquerra en forta pujada (cal parar atenció de no passar de llarg aquest trencall).

En uns vint minuts som a la Carena del Serrat de les Forques. Tombem a la dreta i, tot seguit, prenem una pista en baixada. Deixem a la dreta el dipòsit d’aigua del Turó de les Forques.

En un minut arribem al Coll de la Llebre i cruïlla de camins. Agafem la pista de l’esquerra en pujada i, recorreguts 25 m., prenem un camí a l’esquerra paral.lel al filat del bestiar.

En sis minuts arribem a la Carena del Serrat de Granera. A la esquerra veiem el mas Girbau i  a la dreta el mas Agulló. Continuem per la carena en direcció nord. Al cap d’un parell de minuts albirem el roc Castellar damunt del Girbau. Al fons tenim el poble de Calders.

En cinc minuts prenem la pista que va en paral.lel a la dreta, i avançem direcció nord.

En tres minuts prenem el corriol que puja a l’esquerra, entre alzines (fita de pedres).

En dos minuts més som al Roc Castellar (830 m d’altitud). Vèrtex geodèsic de conglomerat pla i allargassat. A l’edat mitjana s’hi edificà una torre de guaita, encara podeu observar els forats a la pedra que suportaven l’estructura. Talaia de vigilància utilitzada per la reconquesta catalana. Retornem per on hem vingut.

Granera.

“Granera Ă©s un poble i municipi de la comarca del Moianès. EstĂ  situat al sud de la comarca.

Fins al 2015, que es va reconèixer la comarca del Moianès, estava adscrit a la comarca del Vallès Oriental. Pertany al Bisbat de Vic i al Partit Judicial de Manresa; Ă©s l’Ăşnic municipi oficialment del Vallès Oriental que pertany a aquest partit judicial, tot i que un altre tampoc no pertany al partit de Granollers: el de Castellcir, que forma part del de Vic.

Geografia

Extret de: Gerard. “Granera”. Dins: Km369 | Viatges, rutes i llocs a descobrir pel món : en agrada explicar els llocs pels quals hem anat i la seva història. [en línia 06/10/2012]. [consulta el 13/02/2017]. Disponible a:<http://km369.blogspot.com.es/2012/10/granera.html>

Extret de: Servei d’Ocupació de Catalunya. “Volta circular per Granera”. Consorci del Moianès. Dins: El Moianès ve de gust. [en línia cop. 2013]. [consulta el 13/02/2017]. Disponible a:< http://moianesmes.cat/project/volta-circular-per-granera/>

Se situa a l’angle nord-oest de la comarca, on una cinglera en retrocĂ©s, la serra de Granera, ataca un sector de la plataforma estructural del Moianès. Els materials visibles sĂłn els calcaris horitzontals de l’Eocè, que alternen amb molasses, gresos i margues damunt dels conglomerats roigs, i formen l’esquenall entre les capçaleres del Ripoll i el Tenes (conca del Besòs) i la de la riera de RubiĂł o de Sant Joan (que forma, amb la riera de MarfĂ  o Golarda, el riu Calders). L’altiplĂ , de 600 a 800 m alt, culmina a 954 metres d’altitud (Serrat de les Pedres). El bosc de pi roig i els ermots ocupaven una bona part del terme, que fou un dels mĂ©s perjudicats en el gran incendi forestal de l’agost del 2003.

El poble de Granera

Font Nova

El poble, que el 1996 tenia 25 habitants aglomerats i 32 de disseminats, Ă©s a 768 metres d’altitud. El 2009 tenia ja 77 habitants censats. És dividit en diversos nuclis: el Barri de l’EsglĂ©sia, al voltant de l’esglĂ©sia parroquial de Sant MartĂ­, que, transformada els segles XVI i XVII, perdĂ© bona part del primitiu carĂ cter romĂ nic, i el Barri del Castell, al voltant de l’antic castell de Granera, esmentat el 971, que pertanguĂ© a la casa comtal de Barcelona i esdevinguĂ© centre de la baronia de Granera; encara, a llevant del barri del Castell es troba el Barri de Baix. Un bon nombre de masies disseminades, algunes d’ells formant petits veĂŻnats, completen el terme municipal. Prop del Barri del Castell hi ha tambĂ© l’esglĂ©sia de Santa CecĂ­lia (1065), amb traces d’importants i arcaiques pintures romĂ niques. Pertany al municipi una part de l’antic terme parroquial de Sant JuliĂ  d’Ăšixols”. [1]

[1] Granera. Dins: Viquipèdia, l’enciclopèdia lliure. [en línia Darrera modificació de la pàgina: 30 nov 2016 a les 14:46.].[consulta el 13/02/2017]. Disponible a:< https://ca.wikipedia.org/wiki/Granera>

https://ca.wikipedia.org/wiki/Granera

Bibliografia

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Webs:

 

 

 

Hola, em dic Maribel i treballo de bibliotecària itinerant a la nostra comarca, m’agrada molt la natura i us il·lustraré sobre el material que podem trobar a les biblioteques per preparar alguna sortida senderista.

Veure les meves aportacions.

Compartiu!
  • Delicious
  • Facebook
  • Google Bookmarks
  • Twitter

    Etiquetes: , , , , , , ,

    Deixa un comentari

    L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

    BCT xarxa

    Biblioteca pública de Terrassa
    Passeig de les lletres, 1
    08221 - Terrassa
    Telf. 937 894 589
    Mail: bctxarxa@terrassa.cat