Ajuntament de Terrassa

Ajuntament de Terrassa

Fira Modernista de Terrassa 2017. Santiago Rusiñol

12 de maig de 2017

La Fira modernista d’enguany arriba a la XV edició, i està dedicada al polifacètic artista Santiago Rusiñol i Prats, un dels grans protagonistes del modernisme a Catalunya. La seva producció pictòrica, amb un miler d’obres, i la producció literària, amb més d’un centenar de títols, el fan un artista molt complert i molt prolífic.

Cartell de la XV edició de la Fira Moderrnista de Terrassa

Com a pintor …explora la representació de la natura, el paisatge urbà, la figura humana i els temes literaris en consonància amb els gustos del moment .

En una de les primeres biografies de l’artista, realitzada per en Jaume Passarell, se’l descriu així: “Pinta gairebé sempre. Quan reposa de pintar, aleshores escriu” ¹ .  Aquí ja tenim una primera definició, que ens situa alhora d’entendre i aprofundir en el personatge.

París….El seu caràcter inquiet i viatger el porten al 1889 a París. Allà s’instal•la a Montmartre, amb els seus amics Miquel Utrillo, periodista, Ramon Canudas, gravador, i Enric Clarassó, escultor. Una mica més tard va conèixer el que després es convertirà en un gran amic seu, i un dels altres protagonistes claus del modernisme al nostre país, Ramon Casas.

Sitges...Un altre lloc significatiu en la vida i obra de Rusiñol, on hi acabarà vivint, al famós i ara conegut com el Museu de Cau Ferrat. L’artista hi construí una casa-taller que anomenà cau, en referència a ser un refugi per escriptors, poetes, etc…I el nom Ferrat li venia per la col•lecció de ferros forjats propietat del mateix Rusiñol.
Aquí coneixerà pintors luministes que li faran descobrir la intensitat i les possibilitats pictòriques de la llum mediterrània. Amb això compondrà els primers quadres de patis inspirats en la vila.

Retrat de Santiago Rusiñol. Obra dels fotografs Napoleon. 1891. Extret de la viquipèdia.

Com a escriptor, destaca la seva extensa obra en producció teatral. De fet, Rusiñol es pot considerar com el gran renovador teatral català, en tant que introductor de les novetats parisenques per superar la concepció que es tenia del teatre a Catalunya, on les obres no havien aconseguit anar més enllà del costumisme més localista i on el teatre era vist com un mer entreteniment i espai de trobada per fomentar les relacions socials. Rusiñol va treballar totes les formes teatrals: monòlegs, teatre líric, drama, melodrames, sainets, teatre de titelles i vodevils, i va passar per diverses etapes fins que es va consagrar definitivament com un mite de l’escena catalana. 

També va conrear poesiaprosa, llibres de viatges, i fins i tot va fer traduccions. Es caracteritza per tractar el tema de la situació i el sentit de l’artista en la societat burgesa moderna, amb uns clars tints autobiogràfics, que van convidar a la confusió entre la seva vida pública i la seva vida privada.

Santiago Rusiñol i Terrassa….

Sembla ser que Santiago Rusiñol era un gram amic de Joaquim Vancells, i que tant ell com el seu germà venien sovint a les tertúlies literàries i artístiques que es celebraven a la nostra ciutat. ²

Rusiñol, Utrillo i  Alexandre de Riquer, molt vinculat a Terrassa a través de Vancells, compartien les aficions a l’arqueologia, l’art i el col•leccionisme.
Una mostra d’això és la sortida que fa junt amb Rusiñol i un jove Alexandre de Riquer al monestir de Santa Maria de Serrateix, al Berguedà, amb motiu d’uns canelobres de forja que incorporaran a la col•lecció que Rusiñol guardava al Cau Ferrat.
Altres col•laboracions entre Riquer i Rusiñol que ha documentat Vinyet Panyella, una gran coneixedora de l’artista són: el dibuix del programa de l’òpera La Fada per part de Riquer (1897); i una compra de la col•lecció de vidres d’Alexandre de Riquer (1902).

Hi ha qui diu, fins i tot, que quan Santiago Rusiñol escriu la seva comèdia Els savis de Vilatrista –una paròdia de les antigalles d’una cultura literària localista, publicada i estrenada el 1907– està pensant en Terrassa com a model. La hipòtesi no confirmada, es difon a partir d’una picabaralla entre Domènec Palet i Barba i el mateix Santiago Rusiñol, en relació a la troballa d’uns fòssils de mamut trobats pel Vallès.

Obres de Santiago Rusiñol al fons antic de la biblioteca central 

Il·lustració de Ramon Casas a Desde el molino: impresiones de un viaje a París en 1894.

Gran part de les obres de Santiago Rusiñol, en les seves edicions més antigues, es troben en el fons antic  de la biblioteca central de Terrassa. Fou un escriptor que tocà molts gèneres, però per sobre de tot el teatre. La seva producció teatral es concentra en el primer quart del segle XX, i és escrita tota en català. Moltes d’aquestes peces teatrals del fons antic no s’han reeditat posteriorment, i això no fa més que destacar encara més que es conservin en aquest fons.

Il·lustració de Ramon Casas a l’Auca del senyor Esteve (1907)

Portada de l’Auca del senyor Esteve (edició de 1907)

L’esperit inquiet i viatger de Rusiñol el varen portar a Argentina, Mallorca i París, entre d’altres.
D’aquests viatges en varen sortir interessants  testimonis de l’època, que alhora es poden considerar també autobiografies, sobretot Desde el molino: impresiones de un viaje a París en 1894, a on relata les seva estada a París. D’aquest últim cal destacar els dibuixos a ploma del seu amic i un altre protagonista fonamental del modernisme a Catalunya: en Ramon Casas.

Us destaquem una primera edició de L’auca del senyor Esteve (1907) amb il·lustracions a color de Ramon Casas i rodolins de Gabriel Alomar, que podeu veure aquests dies en una exposició sobre Santiago Rusiñol a la biblioteca central. Una meravella! No us ho perdeu!

Recomanem….

Pintura d’un paisatge de Mallorca per part de Rusiñol

RUSIÑOL, Santiago. L’ illa de la calma. Barcelona: Selecta, 1982. ISBN: 842980305X. També text complet en línia.

Guia o llibre de viatges que ens porta a la Mallorca de Santiago Rusiñol, la que ell va viure, va sentir i va pintar.  Per ell, i per aquella època, els anys 20, l’illa de la calma. Ho fa amb tanta delicadesa, tanta minuciositat, i al mateix temps amb tant encant, que realment va atraure curiosos a l’illa, com per exemple l’arxiduc Lluís Salvador, entre d’altres.

Aquesta obra pertany a la faceta del Rusiñol viatger, igual que  De Barcelona al Plata, o el conjunt d’articles publicats a La Vanguardia i titulats Andalucia.

Rusiñol idealitza l’illa, potser a vegades massa, tal com ens fan veure el poeta Joan Alcover, gran coneixedor del lloc.

Utilitza un català encara no normatiu; amb expressions curioses i típiques mallorquines.

Com a curiositat, en un capítol parla dels prenedors de sol, en un altre dels prenedors de lluna: “A Palma hi ha una escullera per això: per a seure-hi i per a pendre-hi la lluna.”³

Fa referència al tòpic o potser no tant tòpic del tarannà  conservador de la gent mallorquina.  Aquest és un constant en la descripció humana i paisatgística del lloc.

Comença per Palma i va recorrent tota l’illa: Valldemosa, Deià, Sóller, sobretot Deià…, que el descriu com un poblet de pessebre i visitat per tothom.

Més enllà de l’Auca del senyor Esteve, pensem que val la pena conèixer altres facetes de l’artista, que ens el faran entendre de manera més global. I L’illa de la calma, n’és un bon exemple per explorar la seva creació en literatura de viatges.

Si en voleu saber una mica més:

-AULET, Jaume. “El modernisme a Terrassa. L’empremta literària” A Terme núm.24 (2009) En línia a: http://www.raco.cat/index.php/Terme/article/viewFile/179448/335451

-PI DE LA SERRA, Paulina. L’ambient cultural a Terrassa 1877-1977. [Terrassa] : Caixa d’Estalvis de Terrassa, 1979. ISBN: 8460014231

Sobre Santiago Rusiñol. Biografies 

-A la viquipedia: Santiago Rusiñol i Prats

Santiago Rusiñol, l’artista total / [estudis teòrics de: Joaquim Molas … [et al.]Barcelona : Diputació de Barcelona : Proa, 2007. ISBN: 9788498032529

-PASSARELL, Jaume. Vida, obra i anècdotes d’en Santiago Rusiñol. Barcelona, Llibreria Espanyola, 1931.

-PANYELLA, Vinyet. Santiago Rusiñol, el caminant de la terra. Barcelona: Edicions 62, 2003. ISBN: 8429750924

-El teatre de Santiago Rusiñol al fons antic de la biblioteca central de Terrassa

L’Acaparador, peça satírica en un acte (1918); L’alegria que passa: obra lírica en un acte (1905), amb música d’Enric Morera; ; L’Arma: obra guinyolesca en un acte dividit en dos quadres (1918); La majoria teatre…Bataneros en comandita: sainet de costums financieres en un acte (1918); El casament de conveniència: comèdia en tres actes (1926); Dol d'”alivio”: farsa en un acte (1910); L’envelat de baix: sainet en un acte (1914); L’hereu escampa: obra en tres actes (1900); La intelectual: comedia en tres actes (1909); El jardí abandonat: quadro poematic en un acte (1901) (en versió digital); La lepra: sainet en un acte (1914); La llei d’herència: farsa en tres actes (1908); La lletja: obra en tres actes (1905); Llibertat! Comèdia entres actes (1907); La mare: obra en quatre actes (1907) En línia i a text complet des del catàleg Aladí; El pobre viudo: farsa en tres actes (1916); El redemptor: drama en tres actes (1910); El titella prodig (1911).

-Les novel·les de Santiago Rusiñol al fons antic de la biblioteca central de Terrassa (bct)

Aucells de fang (1905); D’aquí i d’allà (1905); En Josepet de Sant Celoni: novel·la picaresca (1959)

-Els llibres de viatges de Santiago Rusiñol al fons antic de  la bct

Del Born al Plata: Impressions de viatge (1911); o Desde el molino: impresiones de un viaje a París en 1894, (edició de 1945); L’illa de la calma

-El teatre de Santiago Rusiñol al fons Baltasar Ragón de la bct

Un bon home, monòleg (1909); El Telón de anuncios: revista satírica, lírica i ballable, en vuit quadros

-Escrits diversos al fons antic de la bct

Impresiones de arte (1894)

Màximes i mals pensaments: pensa mal i no erraràs (1927)

-Traduccions al fons antic de la bct  

DAUDET, Alfons. Tartarí de Tarascó. Barcelona: Catalònia, 1925.

Que disfruteu de la Fira modernista de Terrassa 2017!

Notes:

  1. PASSARELL, Jaume. Vida, obra i anècdotes d’en Santiago Rusiñol. Barcelona: Llibreria espanyola, 1931.
  2. PI DE LA SERRA, Paulina. L’ambient cultural a Terrassa 1877-1977. [Terrassa] Caixa d’Estalvis de Terrassa, 1979. ISBN: 8460014231
  3. RUSIÑOL, Santiago. L’illa de la calma. Barcelona: Antoni López [19–]

Hola, sóc la Glòria i m’encarrego de la difusió dels temes de col·lecció local pel blog ah i també de cinema!

Veure les meves aportacions

Compartiu!
  • Delicious
  • Facebook
  • Google Bookmarks
  • Twitter

    Etiquetes: , , , , , ,

    Deixa un comentari

    L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

    BCT xarxa

    Biblioteca pública de Terrassa
    Passeig de les lletres, 1
    08221 - Terrassa
    Telf. 937 894 589
    Mail: bctxarxa@terrassa.cat