Ajuntament de Terrassa

Ajuntament de Terrassa

Declaración de guerra

31 de maig de 2017

Bàner de Apunt de cineAvui us presentem Declaración de guerra, pel·lícula basada en una història real, la pròpia experiència de la directora, Valerie Donzelli, a qui se li va posar greument malalt el seu fill de divuit mesos. El títol del film fa referència justament a això: declaració de guerra contra la malaltia. Juntament amb el seu company i pare del nen van decidir portar aquesta història a la pantalla. Una història punyent, que et fa mal, i més tenint en compte que el malalt a la vida real, i al film és un nen.

Va tenir molt bona acollida al Festival de Cannes 2011 i a França, i va representar a aquest país, com a millor pel·lícula estrangera als Òscars 2012.

Ens trobem davant d’una història realista, que ens fa seguir pas per pas tota l’evolució de la malaltia: des dels seus primers símptomes, les discussions entre la parella arrel d’això, les visites als diferents metges, l’operació, el diagnòstic, els tractaments, el paper de la família, etc…

Tot aquest detallisme no es fa feixuc, perquè de seguida empatitzem amb el nen i la seva història. Cal destacar la filmació d’una sèrie d’evidències, que es repeteixen segurament en molts d’aquests processos, però que no per això són prescindibles, sinó que en el seu conjunt ens ajuden a fer un retrat molt fidel del que està passant. Ens referim a la forma com els nens entomen una malaltia, sense aquest patiment o neguit dels adults; la situació que es dóna quan els metges els hi comuniquen el diagnòstic després de l’operació; ells s’agafen a la bona notícia, encara que també els hi dónen notícies dolentes, quan els hi diuen que el tractament serà llarg i difícil. Penso, que si alguna vegada has passat per una situació similar, et poses de seguida a la pell dels pares, i entens perfectament que s’agafin a les notícies bones, encara que penjin d’un fil. 

Bon treball dels protagonistes, que fan d’alguna manera d’ells mateixos, i cal destacar també el bon treball dels actors que fan d’oncòlegs.

Valérie Donzelli i el seu company Jerémie Elkaïm fan de Roméo i Juliette, els pares al film. Comencen la seva vida en comú totalment allunyats de la història a la qual fan referència els seus noms. De forma desenfadada viuen el seu amor amb el feliç esdeveniment del naixement del seu fill, però tot això serà eclipsat per la malaltia que el petit pateix, que els durà a una podríem dir “guerra” en contra d’aquesta circumstància, i que els posarà a ells i a les seves famílies en màxima alerta.

Film allunyat del melodrama i la llàgrima fàcil, ens proposa una història actual, narrada sense floritures, de forma vitalista i totalment positiva. Però sobretot, intimista i sense cap pretensió, amb uns recursos audiovisuals austers, que reforcen aquest caràcter fresc i minimalista del film, cedint el protagonisme a la narració i els seus personatges.

Propostes audiovisuals que ens obren la porta a l’esperança funcionen, és clar que sí. Són films on es mostren vides comuns i senzilles, vides truncades per un destí desgraciat, on els protagonistes, lluny d’enfonsar-se, lluiten sense treva amb les poques armes de què disposen, sobretot amb l’afecte i el recolzament humà.

En definitiva, se’ns mostren sentiments universals, d’amor i lluita pels nostres i pels altres que pateixen, que fan aflorar el millor de les persones. Tampoc en surten immunes al patiment, el dolor et fa canviar, pot trencar relacions, provoca desgast físic i emocional, i tot això penso que queda molt ben reflectit en aquesta pel·lícula.

És important l’honestedat amb què s’explica, mostrant allò que realment importa, sense truculència ni morbositat, sense trucs òptics o efectes especials propis de parc d’atraccions.

Finalment, el que realment ens importa és que ens expliquin bones històries, amb mirades personals, que ens donin un respir i ens facin sortir de la sala fosca amb un somriure a la cara, malgrat el drama de fons no ens ho hagués fet pensar en un primer moment.

Si en voleu fer un tastet, aquí teniu el trailer:

Si voleu aprofundir una mica més, amb altres bones pel·lícules que tracten aquest tema, aquí en teniu una petita selecció:

Planta 4ª, Mi vida sin mi, Truman, Elegy

Compartiu!
  • Delicious
  • Facebook
  • Google Bookmarks
  • Twitter

    Etiquetes: , , , ,

    Deixa un comentari

    L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

    BCT xarxa

    Biblioteca pública de Terrassa
    Passeig de les lletres, 1
    08221 - Terrassa
    Telf. 937 894 589
    Mail: bctxarxa@terrassa.cat