Ajuntament de Terrassa

Ajuntament de Terrassa

The Rocky horror picture show. Sweet Transvestite

10 de maig de 2018

L'enemic de les arts

 

1-Tim Curry caracteritzat com a Dr. Fank-n-Furter a The Rocky horror picture show

L’excel·lent exposició muntada pels companys de la Biblioteca del Districte 3 amb motiu del 200 aniversari de la publicació del clàssic de la literatura universal, Frankenstein, escrit per Mary Shelley, m’obre la gana d’afegir-me a l’homenatge a la gran escriptora recordant l’adaptació més canalla que del Prometeu s’ha fet. Indubtablement estic parlant de The Rocky horror picture show.

The Rocky va ser dirigida per Jim Sharman i estrenada l’any 1975, protagonitzada per la gran Susan Sarandon, Bos Twik i Tim Curry en l’inoblidable paper del Doctor Frank-n-Furter. Si ens aturem en l’argument, no hi ha gaire a explicar, Janet i Brad en una nit tempestuosa es refugien en un castell després que el seu cotxe s’hagi avariat. Tot el que continua després és un himne a l’humor més cínic, al sadomasoquisme i la llibertat sexual, és la que encarna millor el vell lema que va fer honor a tota una generació: “sexe, drogues i rock and roll”.

 

Ho diré sense embuts i des d’un l’inici perquè no hi quedin dubtes, The Rocky horror picture show és una pel·lícula “zopenca” fins a dir prou. Altres adjectius que li escauen son kitsch, insensata, sexy, vulgar, eròtica, canalla, corruptora de menors, malefactora, viciosa, i, un més que m’invento, rimel·losa. És la reina indiscutible del cinema glam, amb rock de veritat, predecessora no reconeguda de la repugnant i conservadora Grease, que és ben al contrari un musical de bons jans, de xupa- xups, complaent, precedent de les comèdies capitalistes de l’era Reagan, artefacte per folrar carpetes de col·legi d’inicis dels anys 80.

Els referents de la pel·lícula són bastant evidents, el cinema de terror de sèrie b dels anys 50 i el glam, moviment juvenil que a inicis de la dècada dels anys 70 va arrasar amb músics com David Bowie, i la seva ambigüitat sexual, Marc Bolan amb purpurina i contundència juvenil, i Lou Reed, pare de la Velvet underground i viciós oficial dels EE.UU, personatge, aquest últim, amb la moral més fosca i perillosa del moment per a qualsevol pare nord-americà. L’haurien tancat a la garjola amb vuit claus si haguessin tingut la possibilitat. Si observem la imatge de Reed allà pels volts de 1973, a la gira del genial Berlin, veurem la similitud de la potent imatge que es va crear per al personatge interpretat per Tim Curry, ànima de la pel·lícula.

2-Lou Reed, 1972

3-Lou Reed, 1975

 

 

 

 

 

 

 

 

 

4-Fotograma de la pel·lícula The Rocky horror picture show (1975)

 

Ens trobem amb una estètica que respira la frescor i espontaneïtat del rock and roll dels anys 50, i un cert ambient barruer de cuir negre, purpurina, plataformes, rímel i plomes propi dels anys 70. El film és un musical i com a tal la música i juga el paper clau. Només en puc dir que Richard O’brian, que també actua com el personatge Riff Raff, va crear una banda sonora plena d’energia i optimisme, divertida, una bona descàrrega llibertaria que encara avui dia sorprèn pel seu anarquisme. Perquè copseu el clima tenim temes com Sweet transvestite (Dolç transvestit) o Touch-A. touch-A, touch me (I wanna be dirty) (Toca, toca, toca’m, vull ser bruta)

Pel·lícula no apta per aficionats a la vida sana. Per últim, vull una xupa de cuir com la que llueix el Dr. Frank’n’furter!

Com sempre us recomano una sèrie de documents acords amb aquest meravellós artefacte. Tots els podreu trobar a la Xarxa de Biblioteques Públiques de Terrassa. Vagi de gust.

Sharman, Jim. The Rocky horror picture show. Madrid: Twentieth Century Fox, cop. 2007

De Palma, Brian.  El Fantasma del paraíso. Madrid: Twentieth Century Fox, cop. 2002

Kleiser, Randal. Grease. Madrid: Paramount, DL 2002

T-Rex. The slider. London: Demon, cop. 2002

David Bowie. Hunky dory. [UK]: EMI, p. 1999

Bowie, David. The Rise and fall of Ziggy Stardust and The Spiders from Mars. [Hayes]: EMI, cop. 1990

Bowie, David. Aladdin Sane. [UK]: EMI, cop. 1999

Reed, Lou. Transformer. [S.l.]: BMG Heritage, p. 2002

Reed, Lou. Berlín. [USA]: RCA, cop. 1973

Eno, Brian. Here come the warm jets. [S.l.]: Virgin, cop. 2009

Guillén Barrantes, Sergio. Glam rock: sexo, purpurina y lápiz de labios. Lleida: Milenio, 2010

Reynolds, Simon. Como un golpe de rayo: el glam y su legado, de los setenta al siglo XXI. Buenos Aires: Caja Negra, cop. 2017

Bach, Maurici. Películas de culto: la otra historia del cine. [Madrid]: T&B, 2015

Diego, José de. Cine bizarro: los clásicos del ‘cinéma bis’. [Madrid]: Bookland, 2014

 

Fonts de les imatges:

1- http://therockyhorrorpictureshow.blogspot.com.es/2014/03/mick-rock.html

2- http://www.rockdelux.com/discos/p/lou-reed-berlin.html

3- https://cranbrookartmuseum.org/2015/09/09/lou-reeds-metal-machine-trio-the-creation-of-the-universe-previewed-in-the-detroit-metrotimes/

4- http://www.livornosera.it/2017/08/09/6760/

Aficionats i aficionades, maníacs i maníaques del còmic, sóc aquí per fer-vos de tant en tant unes recomanacions d’una de les activitats que més m’agrada: llegir còmics. També espero que amb la vostra participació, suggeriments o comentaris demostrem que el còmic no és la germaneta pobre de les arts, si no tot el contrari. Animeu-vos amb mi i deixeu anar per aquest bloc tots els vostres pensaments “comiqueros”! Paraula d’Hergé!

Veure totes les meves aportacions.

Compartiu!
  • Delicious
  • Facebook
  • Google Bookmarks
  • Twitter

    Etiquetes: , , , , , ,

    5 Responses to The Rocky horror picture show. Sweet Transvestite

    1. gotderaki on 29 de maig de 2018 at 10:44

      Gracias por tu comentario Absenta.
      El pensamiento, por lo visto, ahora si delinque! y si, me merezco esa chupa!

    2. absenta on 22 de maig de 2018 at 16:39

      Inigualable Tim Curry en su papel del “dulce” travesti de la Transilvania transexual. ¡¡Qué tiempos aquellos en los que el pensamiento no delinquía!!
      Mil gracias gotderaki por esos buenos recuerdos y enhorabuena por tu trabajo, te mereces esa chupa, sin duda.

    3. gotderaki on 17 de maig de 2018 at 16:45

      Moltes gràcies pels vostres comentaris!

    4. raul on 17 de maig de 2018 at 15:41

      Molt bon article, amb molt bones referències! Moltes felicitats :D

    5. Dani on 17 de maig de 2018 at 10:38

      I tota la parafernalia habitual dels espectadors quan la pelicula es projecta en algun cinema també acostuma a ser una festa :)

    Deixa un comentari

    L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

    BCT xarxa

    Biblioteca pública de Terrassa
    Passeig de les lletres, 1
    08221 - Terrassa
    Telf. 937 894 589
    Mail: bctxarxa@terrassa.cat