Ajuntament de Terrassa

Ajuntament de Terrassa

L’Elefant i les ermites de la Tebaida de Montserrat

4 de novembre de 2018

Itinerari de dificultat moderada de 7,4  km. Sortim de la Plaça de l’Abat Oliba (710 m) al Monestir de Montserrat i remuntem les escales de la plaça amb el monument. Continuem per la bifurcació de camins del Via Crucis i Sant Jeroni, travessant el torrent de Santa Maria direcció Sant Jeroni. Pujant per les Escales dels Pobres, remuntem el torrent engorjat. En poc més d’un quart som al Pas del Francesos, escletxa a la roca amb esglaons irregulars i una petita barana. En pocs minuts, arribem a un petit pla cruïlla de camins conegut com Santa Anna (895 m); prenem el GR-4 i el GR-172 (amb marques blanques i vermelles) direcció al monestir de Santa Cecília.

Ermita de Sant Benet

En uns metres trobem una balconada anomenada Miranda del Ermitans, amb bones vistes del Monestir.

Itinerari

Deixem el mirador i seguim pel GR 172 fins arribar a unes escales, fins arribar a l’ermita de Sant Benet. Per un corriol conegut com el Camí dels Totxos (910 m). L’ermita de Sant Benet del s. XVI és una esglesiola habilitada com a refugi d’escaladors i excursionistes d’ençà de l’any 1980; amb bones vistes de les Gorres i les Magdalenes al sector de Tebes. Sortim d’allà passant per sota d’una volta d’obra on encara hi ha una porta de ferro, és coneguda popularment com Porta de l’Infern. Passarem per sota de la Mòmia, una important agulla que té adossada, a l’est, la Momieta fins arribar a un alzinar. Abans d’anar cap a la Trinitat, seguim pujant a mà esquerra cap a l’ermita de Sant Salvador (que data del s. XIII) a l’Elefant. És un corriol costerut que presenta cert risc per al caminant poc preparat. Hi ha una balma formada per l’antiga ermita, fou transformada en oratori dedicada a la Nativitat del Senyor. El 1812 va ser destruïda per l’exèrcit francès, després es reconstruí fins abandonar-se el 1821. Després es va cobrir amb parets.

Ermita de Sant Salvador

Després de Sant Salvador, desfem les nostres passes fins el camí que venia de l’ermita de Sant Benet, el PR C-19 marcat amb senyals blancs i grocs,  i continuem recte fins a l’ermita de la Trinitat, que data del s. XV; de la que encara es poden veure algunes restes en peu:

la coberta de volta de canó, una petita porta dovellada i la cisterna. Per l’espai que deixa, devia ser una gran ermita. Anem cap a la gran esplanada sota l’ermita i baixem fins a trobar el GR 172/4. Uns deu minuts després arribem al Pla de la Trinitat, des d’aquest indret, veiem encastada entre dues roques l’ermita de Sant Dimes. Aquesta ermita, però no pot ser visitada, ja que el recinte està tancat amb la Porta de l’Infern

Ermita de Sta. Trinitat

com la de Sant Benet.

El mateix passa amb l’ermita de la Santa Creu (s.XV), que està uns metres més enllà.

Des del Pla de la Trinitat baixem fins una cruïlla de quatre camins. A la cruïlla girem a la dreta fins a trobar, al cap de poc més d’una vintena de metres, un sender poc marcat que davalla a la nostra esquerra enmig de roquissars. Prenem aquest sender que va superant petits obstacles fins a trobar una gran creu metàl·lica des de la que veiem, a la seva dreta, l’ermita de la Santa Creu. Aquesta ermita aprofita de teulada una petita bauma.

A l’esquerra de la creu neix un sender que porta fins al peu de l’ermita més agosarada del massís: Sant Dimes.

Diu la tradició que

Ermita de la Santa Creu. Imatge Extreta de: “L’Ermita de la Santa Creu, en la montaña de Montserrat, sufre un robo y un incendio”. Dins: 20 minutos. [en línia 09/03/2015]. [consulta 26/10/2018]. Disponible a: <https://www.20minutos.es/noticia/2398912/0/investigan/saqueo-profanacion/ermita-montserrat/>

l’ermita de Sant Dimes es va construir després que uns lladregots es fessin forts al castell, amenaçant de tirar pedres sobre el Monestir si no els fornien de tot el que demanessin. Conten que uns homes agosarats, tot escalant pel costat de la timba, van sorprendre els estadants del castell, aixecant l’ermita de Sant Dimes, encara se’n poden veure la cisterna i alguns murs al capdamunt del turó”.[1]

Emita de Sant Dimes

Actualment l’accés és barrat per una reixa que us impedirà descobrir-ne els seus secrets. Des d’aquí s’observa l’anomenada Escala Dreta, corriol format per uns sis-cents esglaons, que és l’accés més curt a aquestes ermites. El pas d’aquesta escala, està tancat, doncs va a parar a les dependències del Monestir i és d’ús intern de la comunitat.

Retornem fins a la cruïlla del sender GR on, a l’esquerra cap a  l’oest, retornem a la plaça de Santa Anna i, per la graonada, arribem de nou al Monestir.

[1]. Montserrat : guia senderista : 20 itineraris pel Parc Natural. Granollers : Alpina ; Barcelona : Geoestel, 2010

Bibliografia

 

 

 

Webs:

 

Hola, em dic Maribel i treballo de bibliotecària itinerant a la nostra comarca, m’agrada molt la natura i us il·lustraré sobre el material que podem trobar a les biblioteques per preparar alguna sortida senderista.

Veure les meves aportacions.

Compartiu!
  • Delicious
  • Facebook
  • Google Bookmarks
  • Twitter

    Etiquetes: , , , , , , , , ,

    One Response to L’Elefant i les ermites de la Tebaida de Montserrat

    1. Glòria on 6 de novembre de 2018 at 16:58

      Fa molt bona pinta Maribel! Gràcies per la recomanació

    Deixa un comentari

    L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

    BCT xarxa

    Biblioteca pública de Terrassa
    Passeig de les lletres, 1
    08221 - Terrassa
    Telf. 937 894 589
    Mail: bctxarxa@terrassa.cat