Ajuntament de Terrassa

Ajuntament de Terrassa

Propostes d’aproximació als clàssics (PAC)

Secció on els clàssics de totes les èpoques són els protagonistes.

Aquest pot ser el principi d’un gran llibre

22 d'abril de 2017
Per

Arriba Sant Jordi i, per variar, no us proposarem novetats editorials, sinó llibres que de veritat val la pena llegir, que no només ens fan passar una bona estona sinó que ens aporten quelcom més que el simple entreteniment, un coneixement del món i de nosaltres mateixos vingut d’altres èpoques.

Us suggerim deu lectures perquè pugueu trobar aquella que millor s’adapti als vostres gustos. No us deixarem la sinopsi de cadascuna d’elles, sinó allò que us farà, de ben segur, voler endinsar-vos en les seves pàgines: les primeres paraules de cada obra. Un bon llibre ha de tenir, indiscutiblement, un bon principi.

Esperem que gaudiu amb la lectura i bon Sant Jordi!!

Segueix llegint »

Pioners del showtime

21 d'abril de 2016
Per

PAC

Cervantes i ShakespeareCervantes (1547-1616) – Shakespeare (1564-1616)

Sembla gairebé un prodigi que 400 anys després de la mort d’aquests dos genis de les lletres, encara serveixin d’inspiració, no només en l’àmbit literari, sinó en qualsevol tipus d’art i, sobretot avui en dia, en el món del cinema i la televisió.

És cert que ells mateixos van beure de fonts més antigues, principalment la grega, que segueix sent la mare de tot, però van tenir l’habilitat de captar en els elements quotidians i els comportaments socials, l’essència del que som i, el més important de tot, ho van saber transmetre com cap altre, convertint-los en referents inesgotables pels segles venidors.

Precisament per això, aprofitant aquesta commemoració, volem fer un petit repàs de com les seves obres i els seus personatges segueixen formant part de la nostra vida, sobretot, de qui som malalts de cinema i sèries, i podreu comprovar que estem davant els dos guionistes més prolífers del món audiovisual.

Segueix llegint »

Dones escriptores: Teresa de Jesús (1515-1582)

23 de desembre de 2015
Per

PAC

 

Retrat de Santa Teresa de Jesús (1576), Fray Juan de la Miseria (convent de Carmelites Descalces, Alcalá de Henares)

Retrat de Santa Teresa de Jesús (1576), Fray Juan de la Miseria (convent de Carmelites Descalces, Alcalá de Henares)*1

Libro de la vida (1562-65)

     No podem deixar l’any 2015 sense fer menció especial del 500 aniversari del naixement de l’escriptora més importat en llengua espanyola, Teresa de Jesús. Aquest esdeveniment ha fet que les editorials es posin les piles i enguany s’ha reeditat bona part de la seva obra, a més d’infinitat d’estudis i biografies sobre la Santa.

     Tot i haver estat una figura cabdal en la reforma carmelita de l’església catòlica, si Teresa de Jesús, tal com ella es va fer anomenar, ha passat a la posteritat, ha estat precisament per la seva obra escrita i per ser una de les màximes exponents de la literatura mística.

     Recomanem especialment la lectura del seu Libro de la vida, potser la seva obra més remarcable, on als seus cinquanta anys, fa un repàs del que ha estat la seva experiència vital. En un exercici d’introspecció, reuneix en aquest llibre una barreja d’autobiografia i tractat espiritual. Trobarem una dona que va lluitar en tot moment per la seva autonomia i llibertat; alegre, extravertida, amb ganes d’aprendre, de viure, somiadora però també pràctica i resolutiva, que, tot i els riscos que corria per la seva condició femenina, no s’arronsà per les dificultats i va mirar endavant amb cautela però sense resignació.

Segueix llegint »

Els límits de l’estupidesa humana

16 de novembre de 2015
Per

PAC

 

“El patriotisme és l’últim refugi dels canalles”

Samuel Johnson, poeta i assagista anglès (S. XVIII)

 

La aventuras del buen soldado Švejk

Las aventuras del buen soldado Švejk (1923), Jaroslav Hašek

    Albert Einstein va dir en certa ocasió: “només hi ha dues coses infinites: l’Univers i l’estupidesa humana; i de la primera no n’estic gaire segur”.

    El 28 de juliol de l’any 1914, l’arxiduc Francesc Ferran d’Àustria va ser assassinat a Sarajevo, aquest fet va provocar l’inici de la Primera Guerra Mundial coneguda com la Gran Guerra. També d’aquesta manera comença la novel·la que avui us presentem. Ambdues, guerra i novel·la, contribueixen a certificar de forma empírica que, efectivament, i tal com Einstein afirmava, l’estupidesa humana no té límits.

    L’autor d’aquesta magnífica obra fou l’escriptor i periodista txec Jaroslav Hašek, que la va publicar per entregues des de 1921 fins a la seva mort l’any 1923, deixant les aventures d’aquest entranyable soldat inacabades. Švejk, que pot ser considerat el seu alter ego, és un individu ventrut i bandarra, que es guanya la vida amb negocis de dubtosa legalitat, amant de les tavernes, la gresca i la conversa. Li serveix per criticar de manera satírica i burleta, mitjançant la seva innata idiotesa, l’absurditat de la guerra, la degeneració i l’abús dels estaments que la provoquen i la nodreixen: la política, l’exèrcit, les institucions mèdiques i religioses… Farceix aquestes pàgines d’experiències pròpies i, fins i tot, de personatges reals, amb un estil i un llenguatge que l’apropen al poble, a la gent del carrer, i que l’allunyen completament d’un compatriota seu, el també escriptor Franz Kafka, tot i que ambdós evidencien l’exigüitat de l’individu davant l’excessiva burocratització de l’Imperi.

Segueix llegint »

Pedro Páramo (1955), Juan Rulfo

5 d'octubre de 2015
Per

PAC

 

Pedro Páramo     En llegir la primera pàgina podem començar a intuir que tenim a les mans una gran novel·la, un relat que deixarà una petjada inesborrable dins nostre, a mesura que anem avançant confirmem aquesta intuïció i esdevé certesa. I és que Pedro Páramo és d’aquelles històries que se’ns fiquen a l’epidermis i un cop llegida formarà part de la nostra vida per sempre més.

     La novel·la està ambientada en un poble mexicà anomenat Comala, on arriba un home cercant al seu pare, un tal Pedro Páramo, com va prometre que faria a la seva mare ja morta. El què, el perquè, el com i el que vindrà, és quelcom que haurem d’anar esbrinant segons avancem en la història. Juan Rulfo ens dóna les eines, però som nosaltres els que hem d’ordenar els fets, com si es tractés d’un trencaclosques sense manual d’instruccions, amb infinitat de possibilitats d’encaixar les peces i fer que el resultat tingui sentit. Així cada persona n’extraurà del mateix llibre una experiència única i exclusiva.

 

Segueix llegint »

Sade vs. Masoch

27 de juliol de 2015
Per

PAC

Round 2: Masoch (1836-1895)

 La Venus de las pieles y otros relatos    Benvinguts de nou a aquest combat emocionant que enfronta dues ments preclares de la literatura eròtica. La setmana passada vam assistir al primer assalt de la mà del francès Donatien Alphonse François de Sade, que donà nom a una inclinació sexual coneguda com a sadisme. Passem ara al segon protagonista, però no per això menys important literàriament parlant, és més, quant a qualitat literària supera sens dubte al marquès. L’obra que prenem com a botó, és de ben segur la més coneguda de la seva producció: La Venus de las pieles (1870).

    El filòsof francès Gilles Deleuze va dedicar a aquest autor i la seva obra un ampli estudi on afirma que, a criteri seu:

“jamás otro escritor aprovechó así las potencialidades del fantasma y del suspenso. Masoch tiene una manera muy particular, a la vez de “desexualizar” el amor y de sexualizar toda la historia de la humanidad” (1)

 

 

Segueix llegint »

Sade vs. Masoch

20 de juliol de 2015
Per

PAC

 Round 1: Sade (1740-1814)

Marquès de Sade

Marquès de Sade

Leopold von Sacher-Masoch

Leopold von Sacher-Masoch

    Us presentem a dos escriptors enfrontats, i no perquè hagi hagut mai cap disputa entre ells, ni tan sols es van conèixer, sinó perquè la seva literatura ha donat nom a dues inclinacions sexuals ben diferents l’una de l’altre, i tot i així tan compatibles que sovint es confonen i poden conviure en un mateix individu, ens referim al sadisme i el masoquisme. Aquests termes van ser encunyats per primera vegada l’any 1893 pel psicòleg Richard Freiherr von Krafft-Ebing al seu llibre Psychopathia sexualis. Ambdós, han estat considerats al llarg de la història com a perversions sexuals, psicopaties i finalment, i encara avui en dia, com a trastorns mentals.

    Però el que ara ens ocupa és anar a l’arrel de l’assumpte i veure què van escriure els nostres protagonistes d’avui per merèixer tan infamats apel·latius. Per fer-ho hem triat un exemple de l’obra de cada autor, de la que us deixarem al final una bibliografia perquè bussegeu dins les pàgines d’excessos, deliris i desgavells que aquestes dues ments van ser capaces de maquinar. Ho farem en dues entregues, o per seguir amb el joc de paraules, el combat constarà de dos assalts, cadascun d’ells dedicat a un dels escriptors.

    Aquí teniu als contrincants: a l’esquerra, amb una perruca ben empolvorada, Donatien Alphonse François de Sade, amb molta mala llet i armat amb un flagell, punxons i altres estris de tortura per fer les delícies de les ànimes virginals que poblen aquest planeta. A la dreta i de genolls Leopold von Sacher-Masoch, emmanillat i emmordassat, humiliat i fuetejat fins a l’extenuació per totes les dones fredes i calculadores que han tingut a bé turmentar-lo.

Segueix llegint »

Dones escriptores: Emily Brontë (1818-1848)

29 de maig de 2015
Per

PAC

 

Retrat d'Emily Brontë pintat pel seu germà Branwell

Retrat d’Emily Brontë pintat pel seu germà Branwell

Cumbres borrascosas (1847)

Podríem dir que Cumbres borrascosas és una novel·la d’amor, però dient això fem curt, no ens quedem més que a la superfície; el que ens relata Emily Brontë té la força de les grans novel·les i la potència de les històries que transcendeixen el temps i les modes. Un amor que sorgeix a la infància i es perpetua fins a l’eternitat, un amor erigit des de la innocència, sense condicionaments morals, però també des de l’esperit de llibertat i transgressió propi de les criatures.

Emily Brontë ens presenta l’amor, el desengany i la pèrdua en el seu estat més pur, sense embolcalls, un terbolí que envaeix el cor i el trenca en mil bocins. Aquest desengany amorós desembocarà en odi i venjança. Els protagonistes, Catherine i Heathcliff, experimentaran la tragèdia del sentiment més potent i nociu que l’ésser humà és capaç de patir. La violència, la passió, la crueltat, l’angoixa, envaeixen les pàgines d’aquesta novel·la fins a límits insospitats, i sorprèn, ara com abans, que l’autora sigui una jove introvertida qui, sense conèixer a les seves pròpies carns la vivència d’un amor passional, hagi estat capaç de descriure tan acuradament el patiment d’una ànima colpida per aquest sentiment.

Segueix llegint »

Els ossos de Cervantes

22 d'abril de 2015
Per

PAC

 

1-Retrat de Miguel de Cervantes atribuït a Juan de Jáuregui

1. Retrat de Miguel de Cervantes atribuït a Juan de Jáuregui

Quan falta un any perquè es compleixin 400 de la mort de l’escriptor més important de la literatura espanyola i segurament universal, Miguel de Cervantes, m’agradaria fer una petita reflexió sobre l’estat de la cultura en aquest país, força avesat a oblidar i/o desdenyar a les persones dedicades a engrandir aquest àmbit. És ja atàvic el nostre desinterès per difondre i glorificar als i les nostres il·lustres, per contra, sempre se’ls ha menystingut, ignorat o expulsat del nostre territori on han acabat caient en el nostre l’oblit per culpa d’un país sapastre i obtús.

Per començar, he de confessar que m’incloc en el reduït nombre d’ànimes que els agrada voltar pel món seguint les empremtes de les persones il·lustres que l’han poblat i deixat per la posteritat el fruit del seu talent. Efectivament, sóc una mica freaky i em dedico, com Caine a Kung fu, a anar d’un lloc a l’altre, buscant els indrets on van néixer, viure i/o morir tots aquests éssers gairebé divins, que han dedicat la seva vida a la literatura, la música, la pintura, la filosofia, la ciència, i un llarg etcètera, oferint a la humanitat una excusa per sentir-se orgullosa de pertànyer a la seva espècie.

Segueix llegint »

Mossegades immortals

16 de gener de 2015
Per

PAC

Drácula

STOKER, Bram. Drácula. Madrid: Valdemar, 2007

La figura del vampir ha format part durant tota la nostra història de llegendes i supersticions creades per canalitzar certes pors atàviques, que reapareixen cada cop que entrem en crisi. La literatura ha volgut també, en incomptables ocasions, posar el seu granet de sorra per engrandir el mite d’aquests personatges, perpetuant-los d’una manera, podríem dir, més poètica. Així veiem que autors de gran renom han escrit la seva pròpia narració vampírica, entre els quals podem citar com a exemple a Johann W. Goethe, Lord Byron, Ernst T. A. Hoffmann, Nikolai gol, Edgar Allan Poe, Théophil Gautier, Alexandre Dumas (pare), Charles Baudelaire, Guy de Maupassant, Rubén Darío o Arthur Conan Doyle; sense oblidar, per descomptat, dues de les obres més influents d’aquest gènere. D’una banda, El vampir de John William Polidori, nascut d’un desafiament una ja mítica nit de juny a Villa Diodati (Cologny, Suisa), l’any 1816 (tot i no ser publicat fins tres anys més tard), junt amb el seu “cosí-germà”, una altra criatura de la nit, l’arxiconegut Frankenstein fill de Mary Shelley. D’una altra, l‘enigmàtica vampira lèsbica Carmilla de l‘escriptor irlandès Sheridan Le Fanu, publicada l’any 1872.

Però no va ser fins al 1897, que un altre autor irlandès va posar nom a la criatura, pel qual serà conegut per tota l’eternitat. Aquest nom és Dràcula i el seu creador, Bram Stoker, qui va donar forma de novel·la al que fins aquell moment no eren més que contes i relats curts. Inspirant-se en les llegendes populars de l’Europa de l’Est i en la figura del personatge històric Vlad Tepes, més conegut com l’Empalador, i bevent una mica d’aquí i una altra d’allà de tots els relats de vampirs dels seus il·lustres predecessors, va donar vida i batejar, valgui el contrasentit, a l’ésser que li hauria de donar la immortalitat.

Segueix llegint »

BCT xarxa

Biblioteca pública de Terrassa
Passeig de les lletres, 1
08221 - Terrassa
Telf. 937 894 589
Mail: bctxarxa@terrassa.cat