Ajuntament de Terrassa

Ajuntament de Terrassa

Escampem la boira

Sortides per l’entorn natural de Catalunya, amanides amb bibliografia de la bct xarxa i referències web.

Des de Can Maçana fins el Coll de Port (Montserrat)

24 de novembre de 2017
Per

Itinerari de dificultat baixa-mitjana: circular, de 2,45 o 3 h., de 7 km, desnivell

Cabra salvatge de Montserrat

: de 710 m a 975 m.

Arribem a Can Maçana, des de Collbató o per la BP-1103 (carretera que duu al Monestir, venint des de Monistrol de Montserrat). Veiem el Mas de dóna el nom al coll, documentat des del s. XVI. Sortim de Can Maçana (710 m) en direcció est, per camí del GR-172. En quinze minuts trobem un trencall a mà dreta que porta a les ruïnes de Sant Pau Vell, al peu del turó del Castell de la Guàrdia. Hi anem ascendint lleugerament fins les restes de la capella de Sant Pau de la Guàrdia (825 m), del s.XII. Seguint les marques blaves (de dificultat mitjana) es pot continuar fins el castell de la Guàrdia (o de Bonifaci); en peu només un tros de mur.

Sant Pau Vell

Desfem el camí i tornem al GR, continuant cap a la dreta fins al collet del Guirló (805 m). Deixem a mà dreta un camí que va cap al Bruc, seguim direcció est. Un minut després, però, deixem el GR per anar en direcció a la Portella i al refugi de Vicenç Barbé.

El sender puja direcció sud fins a la Portella, en un pas de roca on ens haurem d’ajudar de les mans per pujar-lo. Un cop al coll (885 m) el corriol davalla a la dreta i a continuació a l’esquerra dins del bosc, hi havia una desviació a la dreta que no cal agafar, abans d’arribar a la senyalització cap al refugi. Segueix llegint »

De Fussimanya a Savassona

26 d'octubre de 2017
Per

A mig camí entre Casserres i Savassona es troba la urbanització Fussimanya, un conjunt de cases disperses a la vora del Ter. Es pot deixar el cotxe al costat del restaurant i començar el camí. Seguim el PR 40 direcció Tavèrnoles fins al bosc de Savassona. El camí parteix de la mateixa carretera i l’itinerari és d’una hora aproximadament.

El Pla de Savassona és un paratge al municipi de Tavèrnoles. Hi ha grans blocs de pedra sota la cinglera, destacant com a principals l’anomenat

Pedra de l’home

Dau i la Pedra del Sacrifici. També s’hi han trobat restes d’un poblat ibèric, així com gravats neolítics en diverses pedres, com la de les Bruixes i la del Nen.

Conegut entorn d’escalada. No ens podem perdre la pujada pel camí empedrat que porta al turó on hi ha l’ermita de Sant Feliuet, l’ermita data del 1035, amb modificacions posteriors als segles XIII i XVII. El petit edifici es va fer aprofitant les restes d’un edifici anterior i consta d’una petita nau amb absis  Segueix llegint »

Pujada al Monestir de Bell-lloc

8 de setembre de 2017
Per

Entre les Valls de Querol i Angostrina, hi accedim per la carretera N-20 de Puigcerdà a Dorres i després per la D-618. S’inicia el recorregut a la part alta del nucli de Dorres on hi ha església parroquial romànica de Sant Joan Evangelista, del segle XII —a l’interior es venera la imatge de la Mare de Déu de Bell-lloc. Al principi del itinerari trobem: indicadors de “Le chemin du Bell-lloc”, en rètols de color groc. Recorregut d’una hora i 45 minuts, amb un desnivell de 208 m, sense dificultats. S’inicia en una pista asfaltada, a tocar de la capella “La Mageta” petit oratori dedicat a Sant Marc, de color blanc. S’enfila a tocar del rec de Jovell per un camí empedrat. De seguida, trobem un desviament a l’esquerra (camí que farem de baixada). Seguim pel camí de la dreta (GR del Tour du Carlit, amb marques grogues i vermelles), passem per un petit pont que creua el rec. Continuem pujant travessant prats amb feixes, després la sendera planeja un xic quan trobem els indicadors al coll de Jovell. El camí gira una mica a la dreta fins arribar al coll.

El Coll de Jovell, a partir d’ell, deixem el GR que continúa cap a Brangolí, i seguim tombant a la dreta i pujant per unes pastures, fins a veure l’ermita de Bell-lloc, cap a on anem. Magnífic mirador de la Cerdanya, des d’on es veu també l’Alt Conflent i fins el Canigó.

Església que domina tota la Cerdanya, en fem la visita obligada. Edifici romànic del s. XII, declarada monument històric el 1980 i situada a 1.685 m. En aquesta ermita existí un convent que presidia el Camí de Sant Jaume de Cerdanya, però les rigoroses condicions de vida varen fer que la comunitat l’abandonés. A la façana sud hi ha una porta de mig punt amb arc apuntat i, a l’oest, el campanar d’espadanya, amb tres ulls.

Després descendim cap a l’est, travessem la pista i enfilem el corriol de baixada. Passem una tanca per al bestiar. Continuem seguint les indicacions, fins la zona boscosa d’avellaners que ens porta a l’enllaç amb el primer desviament que hem vist de pujada.

Esmentem que a Dorres hi ha unes piscines d’aigües termals romanes per relaxar els músculs després de la caminada.

Bibliografía:

 

 

 

 

 

 

 

Webs:

Turó de les Onze Hores

7 de juny de 2017
Per

Recorregut per la Vall de Tenes i els Cingles de Bertí. Itinerari de baixa dificultat, una mica complicat pels múltiples corriols per triar,  amb 368 m de desnivell. Temps: 2 h. 15’, recorregut de 10, 5 km.

El Turó de les Onze Hores és un dels punts culminants dels cingles de Bertí: part de la Serralada Prelitoral Catalana. També anomenat “Castell d’en Bes”, és un turó de 666,2 m entre Bigues i Riells (Valles Oriental) i Sant Quirze Safaja (Moianès). Es troba a l’esquerra del torrent de Llòbrega i del torrent del Traver, al sud-est i davant del Sot de l’Ullar i a migdia del Salt de Llòbrega i del Gorg de les Donzelles[1]. Segons sembla és hàbitat de l’àliga cuabarrada.

Podem accedir a Bigues i Riells per la C-17 fins a l’Atmella del Vallès, després per la BP 1432 i desviament cap a Bigues i Riells per la BV1483 fins a Riells del Fai.

Sant Pere de Bertí

S’aixeca al nord de la població de Riells del Fai, a 300 m d’altitud, pugeu per l’anomenat carrer de Can Quintanes, amb certa inclinació. Deixeu després a mà dreta, la pista poliesportiva, s’arriba a una triple bifurcació: hem de seguir pel camí del mig, el de més pendent que s’anomena carrer Serrat d’en Guerri. Més amunt, deixem a la dreta del carrer dels Pins i, en el punt on el carrer arriba a un petit cim i baixa, que ens fa arribar a la pista de Can Quintanes amb marques verdes. Voregem una tanca, girem una mica a l’esquerra i continuem recte amunt per la serra de Can Tabola. Passem a tocar d’una petita antena de telecomunicacions i tot seguit arribem a una cruïlla de camins. Agafeu el de la dreta, en direcció al Grau del Traver on observem un conglomerat a sobre nostre de color vemellós. Anem flanquejant el vessant sud del turó, amb vistes a la vall de Can Quintanes i el poble de Sant Feliu de Codines i el Farell. A cap d’una hora arribem a una altra cruïlla; entronquem amb un camí pedregós que puja fent ziga-zagues, al cap d’unes quantes corbes a l’esquerra trobem el corriol que va a la cova de la Guilla amb senyals violetes. En arribar al cim veiem un camí que ve de Sant Pere de Bertí. Cal seguir a l’esquerra. Segueix llegint »

Les Bordes de Noarre (Tavascan)

16 de maig de 2017
Per

Recorregut: 1 h 50 min.

4,6 km, itinerari circular de baixa dificultat

Desnivell 310 m.

Us portem altre cop cap a una ruta pirenaica a l’extrem del Pallars Sobirà, per arribar fins aquí venint de les comarques barcelonines agafem: ó la A2 per Igualada, ó la C-25 per Manresa, i després anem pujant per terres lleidatanes per la C-1412a fins Coll de Nargó; (tot i que també teniu una altra opció a través de Tremp), després la C-14 aprop de la Seu d’Urgell i la N-260 fins a Sort,  tot seguit la L-504 que va de Sort a Llavorsí i fins Tavascan.

El poble de Tavascan es troba a 1.116 m., el més al nord de la Vall de Cardós; l’Església de Sant Bartomeu barroca rústica pirinenca del S.XVIII amb campanar merament funcional del 1774 d’un estil neoclàssic rústic[1] i un bonic pont romànic. El poble és creuat pel riu Lladorre a la dreta i el riu Tavascan a l’esquerra (tram superior de la Noguera de Cardós). També trobem la Central Elèctrica. Al nord del poble hi havien els antics nuclis de bordes de Graus, Ison, Noarre i Quanca.[2]

El Port de Tavascan és una de les connexions naturals amb l’Ariège més assequibles, i permet gaudir dels elements paisatgístics característics de l’alta muntanya: estanys com el del Port i Mariola; gençanes, nerets i altres vistoses flors; isards i grans rapinyaires; i cims que freguen els 3.000 m. La ruta fins el coll forma part de la travessa Muntanyes de Llibertat, i fou testimoni de l’evasió i exili de persones durant el segle XX.

La ruta pel port de Guiló fou segons els itineraris dels Espais de Memòria de “Perseguits i Salvats”[3], la ruta principal d’evasió dels refugiats jueus que fugien des del departament francès de l’Arieja, partia d’Aulus-les-Bains i arribava al Pallars Sobirà per la muntanya de Lladorre, foren utilitzades per descansar pels refugiats després de les dures caminades i de ser permanentment perseguits. La majoria, però, foren detinguts per la Guàrdia Civil, que patrullava tots el camins  procedents de França. L’itinerari senyalitzat comença al port de Guiló (2.371 m), des d’on baixa fins a l’estany de Romedo de Baix. Després de passar per la cabana de Llurri, s’arriba a la cabana del Pla de la Borda, a Boavi i d’allí, seguint el curs del riu de Lladorre, al poble de Tavascan, abans de continuar cap al sud per Ribera de Cardós, Llavorsí, Rialp i sort.

Caminar per la profunda vall de Noarre permet descobrir la gestió ramadera i la vida a les bordes, salts d’aigua com la cascada de Noarre, i una gran varietat de boscos de bedoll, avet i pi negre, refugi d’espècies amenaçades com l’ós bru, i on gaudir dels colors de primavera i els bolets en èpoques favorables.[4]

Església de Sant Bartomeu de Tavascan

Després de Tavascán agafem la carretera de Quanca després del Pla de Boavi trobem el Camping Bordes dels Graus des d’on surt el nostre petit itinerari circular al quilòmetre 6,7. Segueix llegint »

Les Tines de la Vall del Flequer: possible Patrimoni de la Unesco

10 d'abril de 2017
Per

Arribem a la zona a través de la carretera BV-1224 de Pont de Vilomara a Rocafort, l’aparcament és al quilòmetre 4,1 (indicador d’Oristrell).

Pont de Vilomara

Fa més 150 anys que a la comarca del Bages estava plena de vinyes, es van inventar aquesta mena de tines amb barraques de vinya, enmig de les vinyes evitant que la collita es malmetés. Actualment aquestes barraques han estan engolides pels boscos. En aquesta ruta podem veure les tines de la Bleda, les Tosques, de l’Escudelleta i del Ricardo.

Itinerari circular de tres hores i quart; o dues i mitja sense les Masies de Casassaies i el Flequer, d’uns 13 km i la meitat si gires cua un cop festes totes les tines, de baixa dificultat. Depenent si

Tines de la Bleda

arribes a les Masies, que trobem a l’extrem oest del Parc.

Comencem la ruta prenent la continuació de la pista cimentada, que des de l’aparcament, s’enfila fent un pronunciat revolt en el camí C-52. Veurem un mapa indicador, no té pèrdua. Abandonem la pista

Tines de les Tosques

cimentada i quan veiem l’indicador d’Oristrell prenem la pista de la dreta. De seguida veiem la casa de Cal Vitó a l’altra banda del torrent.

En uns minuts hi ha un nou creuament de pistes, prenem el de la dreta. Uns deu minuts després tenim a la dreta les “Tines

de la Bleda”. Un conjunt amagat format per dues tines amb una barraca a la part de baix. A la part superior hi ha una base de les premses.

Tines de les Tosques

Tines de l’Escudelleta

Optem pel camí més ombrívol que baixa i veiem una barraca de pedra seca a peu del sender, atravessem el torrent i pujem fins a les “Tines de les Tosques”, un conjunt de tines de grans dimensions. Caldrà tornar enrera fins l’anterior bifurcació, el camí es fa més estret endinsant-se a l’obaga de la Serra de Puig Gil. Trobem un dipòsit de vinya emprat per elaborar el brou bordelès, una barreja de sulfat de coure i calç diluits en aigua que prevenia les malalties dels pàmpols dels ceps. Segueix llegint »

Ruta per la Vall de Marfà, Salt de la Tosca, Molí de Brotons, Masia de Marfà…

14 de març de 2017
Per

Molí de Brotons

La  Vall de Marfà és una de les més anomenades del Moianès, sobretot el racó del Salt de la Tosca, amb el molí de Brotons. L’itinerari s’endinsa a la vall, primer pel torrent de la Font de Candelera i després per la riera de Castellnou; fins arribar a la riera de Marfà. Corrent format per la unió del torrent de la Fàbrega i la riera de Castellnou.

Itinerari: d’4 h. Recorregut: 12 km.

Torrent de Font Candelera

 

 

Arribem a Moià i sortint de la carretera N-141/C-641, dins el mateix nucli urbà de Moià. Just a l’altra banda de la Plaça del Moianès, prenem el camí de les Creus fins al polígon industrial Sot d’Al.luies, abans d’entrar-hi girem a l’esquerra pel camí de Vila-rasa. Seguim el camí GR-3 a través de la pista fins el mas Vilarasa, casa de turisme rural. Passem també una casa de colònies a l’esquerra. Segueix llegint »

Pels voltants del Castell de Granera fins al Roc Castellar

14 de febrer de 2017
Per

Sens dubte tenim molt bones vistes de Sant Llorenç del Munt.

Itinerari: Des de Granera fins el cim de Roc Castellar, temps: una hora i quart.

S’arriba a Granera des de Castellterçol per la carretera BV-1245 o per la carretera B-124, entre Sant Llorenç Savall i Monistrol de Calders (si vens de Castellar del Vallès), prenent la pista cimentada fins a Granera.

Mirador i font de Can Cucut

Iniciem el recorregut a la Plaça de l’Era de l’Església (Sant Martí). Sortim de la plaça per la rectoria i porta lateral de l’església. Travessem el carrer i continuem recte pel Camí de l’Església o de la Font Nova. Passant pel Mirador i Font de Can Cucut, a la dreta deixem l’Esclopet, únic restaurant del poble. Després passem per l’Era del Castell. A la dreta pujem per la pista en direcció al Castell.

Arribem dalt del castell edificat damunt un penyal a 824 m. altitud (segons “Sant Llorenç 30 racons amb encant”).

La primera referència del castell és de l’any 971, moment en què es trobava sota el domini de la casa comtal de Barcelona. L’any 1023 la comtessa Ermessenda el va empenyorar al seu fill Berenguer Ramon I com a garantia de la pau que li havia jurat.

Recinte tancat, cal demanar la clau al propietari.

Cada any, el segon diumenge de maig, hi ha jornada de portes obertes amb visita guiada. Tot seguit, desfem la pista per on hem arribat al castell. A mà esquerra trobarem un pou encerclat per una tanca. Continuem pista avall.

Fem un revolt de 360 graus a la dreta. Prenem el camí ample i planer que surt a la nostra esquerra, des del revolt mateix de la pista. I després, prenem un corriol a la nostra esquerra, des del revolt mateix de la pista. Després prenem un corriol poc definit a l’esquerra en forta pujada (cal parar atenció de no passar de llarg aquest trencall). Segueix llegint »

De Gombrèn cap el Santuari del Montgrony

21 de gener de 2017
Per

 

 

 

Com arribar-hi en cotxe: 

Gombrèn. Església

Accedim a Gombrèn -punt d’inici de la ruta- per la carretera GI-402 des de Campdevànol. Primer arribem a Campdevànol per la carretera N-260 que uneix Ripoll i Ribes de Freser. A Campdevànol deixem la N-260 i agafem la carretera GI-402 en direcció a Gombrèn i la Pobla de Lillet. Arribem a Gombrèn després de fer 8,5 km des de Campdevànol. La plaça del Roser està situada a la mateixa carretera GI-402, just a davant de l’església i al costat de la Fonda Xesc. Hi ha espai per estacionar els vehicles a l’entrada del poble i a la mateixa carretera.

Recorregut Temps total efectiu:  2:50h en total: 1:25h des del punt d’inici fins al santuari de la Mare de Déu de Montgrony, 0:10h per pujar fins a l’església de Sant 

De camí cap al Santuari de Montgrony

Pere i 1:15h per tornar seguint el mateix itinerari, ara de baixada. Desnivell acumulat: 500m. Dificultat: Mitjana. La ruta no presenta cap dificultat tècnica.

Comencem la ruta a la plaça del Roser (0:00h – 909m) de Gombrèn i caminem uns 200m pel costat de la carretera GI-402 en direcció a la Pobla de Lillet (direcció N). Ràpidament agafem el camí del santuari de Montgrony, que surt cap a la nostra dreta (està senyalitzat). Avancem en pujada en paral·lel a la carretera i passem per entre algunes cases. Avancem en paral·lel a la carretera i passem per entre algunes cases. Deixem Gombrèn definitivament enrere i creuem el barranc de Barruell. Passem, doncs, al marge occidental (O) del barranc. 

Continuem avançant i arribem a l’oratori de Sant Francesc (0:15h – 959m). En aquest punt el camí fa un gir a l’esquerra i s’enfila amunt fent un parell de ziga-zagues, en direcció NO.

Entrem ara en un bonic bosc de pi roig. Continuem pujant i al cap d’una estona ens endinsem en una roureda. Estem fent el tram més exigent de l’itinerari. Arribem a un punt on fem un gir pronunciat a la dreta i deixem el Mas Pomanell enrere a la nostra esquerra (el mas només és visible si sortim una mica del camí, cap a l’esquerra).

A partir d’aquí el camí guanya altura més suaument. Anem flanquejant la muntanya per la zona coneguda com la Creueta i passem per sota del coll de Jou, que ens queda amunt a la nostra esquerra. Veiem el santuari i el cingle on s’ubica clarament a davant nostre. El camí flanqueja la muntanya per la zona de la Creueta. Segueix llegint »

El Puig de la Balma, la Masia de Pa Negre

28 de novembre de 2016
Per

escampem2-1

 

 

 

puigbalma

YouTube Preview Image

Pa negre.jpgMura -El Puig de la Balma. Recorregut de 45 min. La proposta d’aquesta ruta, sorgeix d’una pel·lícula inspirada en el llibre “Pa negre” d’Emili Teixidor.pamuseu

Aparquem el cotxe a Mura, hi arribem per la carretera BV-1221 de Terrassa a Talamanca, i un cop a Mura anem fins a l’església de Sant Martí, després baixem fins a la riera i la travessem al pont anomenat del Puig, i agafem el camí que tenim al davant, que va a les Coves de Mura. Al cap de cent metres, anem pel camí marcat amb dues ratlles blanques, que s’enfila la dreta, en direcció ponent, fins a la Creu de la Vila. Seguim dos minuts més en direcció SE, i continuem tres minuts en direcció SO fins a arribar a una cruïlla de camins on, a la dreta hi ha una torre d’electricitat. Segueix llegint »

BCT xarxa

Biblioteca pública de Terrassa
Passeig de les lletres, 1
08221 - Terrassa
Telf. 937 894 589
Mail: bctxarxa@terrassa.cat