Ajuntament de Terrassa

Ajuntament de Terrassa

De Sant Miquel del Fai a Sant Pere de Bertí

19 d'abril de 2016
Per

Rocagironella

Roca Gironella

stpereberti

Sant Pere de Bertí

Seguim a la comarca del Moianès, descobrint els Cingles de Bertí. Venim de la C1413B des de Sant Feliu de Codines i aparquem al pàrquing de Sant Miquel del Fai, però no ens entretenim aquí. De fet ja vam gaudir del Monestir, l’ermita de Sant Martí, la Cova de les Tosques, la Cova de Sant Miquel…veieu al post http://blogs.terrassa.cat/biblioteques/?p=12184.
Seguim les marques del GR 5 que porta cap a Centelles, és un camí asfaltat que voreja el caire de la cinglera de la Vall de Riells fins arribar la “Roca Gironella”, llàstima que era abans de les plujes i no baixava aigua. Allà girem a mà dreta per la “Lleixa tancada” fins el “Soler de Bertí”, trobem una pujada i una casalot abandonat anomenat “Casa dels Frares”, que trobem al cap de mitja hora. El camí abandona la cinglera, es remunta el fons del “Torrent de Fontguineu”. Més endavant trobem una mica de bosc, i després de 40 min. arribem a “Cal Magre” i, just una mica més enllà “Sant Pere de Bertí”.  A 6 km de Sant Quirze Safaja tenim l’església romànica de “Sant Pere de Bertí”, on s’hi cel·lebra un aplec. Forma part de l’inventari del

calmarge

Cal Magre

Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Segons Viquipèdia[1.]:

“L’església és d’una sola nau, pràcticament rectangular, amb volta apuntada feta de pedres de cantell i absis carrat. Amb posterioritat s’hi van afegir dues capelles laterals al costat sud i s’alçà un campanar de cadireta de dos ulls desiguals i d’accés exterior. La porta d’accés és adovellada i es troba a migjorn, així com el petit cementiri, i es troben després d’uns graons empedrats en forma de ferradura.  A la banda de migdia hi ha el cementiri i adossada a l’església hi ha la sagristia i un comunidor de planta quadrada.

L’any 1659 va ser reconstruïda amb volta massissa. El campanar transformat tal com el veiem avui en dia, ampliant els dos arcs amb l’edificació, sobrocagironella2re la volta de l’església, de tres parets amb arcs, formant un nou i únic campanar comunidor on va haver-hi quatre campanes, destruïdes el 1936. L’accés al nou campanar és interior mitjançant una escala de cargol. 

La nova campana hi és des del juliol del 1998, de nom Clara. Completa el conjunt la rectoria, que actualment és una segona residència. stperebertirellotgeLa porta d’accés també és amb arcada adovellada. Recentment s’han afegit nous elements a la façana de la rectoria, com un rellotge de sol.

Història.

El lloc apareix documentat en les fronteres més antstperecementiriigues de la diòcesi de Vic, l’any 978, com a castrum Bertini o Bertlli. L’indret eclesiàstic apareix a la documentació de Sant Miquel del Fai de l’any 1031, que l’anomenen Bertino. El temple actual cal ubicar-ho al segle XIII, quan apareix esmentada entre les parròquies del bisbat de Vic i es diu que disposava de tres altars. Va refer-se de nou l’any 1437. És conegut que el 1325 hi havia tres advocacions en aquesta parròquia: a Sant Pere, a Sant Jaume i a Santa Maria. S’ha apuntat la idea que l’església podia tenir absidioles i aquestes es van enderrocar el segle XV o XVI, en fer-se lamasia sagristia i la capella de la Verge del Roser. Va ser el centre d’una sèrie de masies força disperses que s’han anat abandonant. L’any 1718 només es comptabilitzaven 55 habitants. A les seves proximitats s’ubica la capçalera del torrent de Bertí, afluent per l’esquerra del riu Tenes. Durant la Guerra Civil del 1936 va ser espoliada, actualment només té culte dues vegades a l’any.”

Seguint el camí planer en 15 min. arribem al gran casal del “Clascar”, abandonat a mig reconstruir. Si continuem masiafrarespel camí, anem cap al Puiggraciós.
En arribar al “Clascar” també ens evoca temps medievals, hem trobat la seva història a través del bloc[2.]:

Antiga domus o casa forta, molt propera a Bertí, esdevinguda masia. hom pensa que el nom deriva de Castellar o de Castlà. S’ha identificat com l’antic castell de Bertí, del que hi ha existència documental de l’any 987. Més endavant, al segle XIV s’esmenta un tal Guillem de Clascar sota el domini dels nobles Centelles. Al segle XVI ja se l’identifica com a domus i era propietat dels senyors de Bell-lloc.cingles de berti

L’edifici actual, dels segles XV o XVI, deixa entreveure alguns detalls de l’antiga masia, com ara són les tres crugies paral.leles, la planta baixa, el pis i la coberta de dues vessants. A començaments del segle XX es va reformar en un castell fantasiós d’estil neogòtic amb elements arquitectònics variats, com les finestres germinades d’arc trebolat, el coronament amb forma de merlets i la torre de planta circular en el cantó de tramuntana. Aquests elements es combinen amb d’altres imitacions de caire gòtic i, fins i tot, d’origen àrab”.

Bibliografia:

 

 

cinglesbertibertíflaixos

 

Webs:

 

Compartiu!
  • Delicious
  • Facebook
  • Google Bookmarks
  • Twitter

    Etiquetes: , , , , , , ,

    One Response to De Sant Miquel del Fai a Sant Pere de Bertí

    1. Turó de les Onze Hores | biTer on 7 de juny de 2017 at 17:45

      […] que va a la cova de la Guilla amb senyals violetes. En arribar al cim veiem un camí que ve de Sant Pere de Bertí. Cal seguir a […]

    Deixa un comentari

    L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

    BCT xarxa

    Biblioteca pública de Terrassa
    Passeig de les lletres, 1
    08221 - Terrassa
    Telf. 937 894 589
    Mail: bctxarxa@terrassa.cat