Ajuntament de Terrassa

Ajuntament de Terrassa

El moviment obrer a la Terrassa modernista

6 de maig de 2016
Per

coventry garden-guanyadora

firamodernista2016contingut_105678La XIV Fira Modernista ja és aquí! I nosaltres des del biTer també en volem formar part i posarem el nostra gra de sorra amb quatre pinzellades i una mica de bibliografia sobre el tema de la fira d’aquest any: el món obrer.

El moviment estètic del modernisme va estar liderat bàsicament per la burgesia terrassenca políticament conservadora, renovadora en quan a formes artístiques, però no així ni socialment ni políticament.
Tant el Modernisme primer com el Noucentisme després són moviments culturals allunyats del poble.
Nosaltres volem parlar una mica del moviment obrer a Terrassa en aquesta època –principalment els darrers anys del segle XIX i primers anys del segle XX (1890-1906) i on troba la confluència amb aquest moviment estètic anomenat modernisme.

republica_antoni_estruch

Una manifestació obrera (1904) Pintura d’Antoni Estruch

El context del món obrer en el modernisme és evidentment la Terrassa industrial i els vapors.
Assistim a principis de segle a Catalunya en general i també a Terrassa a la formació de la classe obrera, aquests s’estan adaptant a un nou món, l’industrial. Com a conseqüència d’això veurem també les primeres lluites que aquests mateixos obrers van protagonitzar per millorar les seves condicions laborals més elementals.

Terrassa al 1900 comptava amb quasi 16.000 habitants, als quals al 1904, amb l’annexió del municipi de Sant Pere n’hi hem de sumar 4.404 més. Estem en un període de gran creixement de la ciutat amb l’aparició dels primers barris al voltant del nucli històric. Ca n’Aurell, Sant Pere, Escola Industrial i Can Palet començaran a existir a principis del segle XX.

La societat terrassenca estava molt jerarquitzada entre els sectors benestants (la burgesia salista principalment) i els obrers. La pròpia imatge i vestimenta delatava a uns i altres. Els treballadors anaven amb brusa blava botonada i pantalons també blaus, coberts amb gorra de fai, i calçats amb espardenyes. Es presentaven a treballar a dos quarts de sis del matí, a les vuit hi havia un descans de mitja hora per esmorzar i tothom plegava a les dotze. S’hi tornaven a posar a un quart de dues fins a tres quarts de set de la tarda –amb una pausa per berenar d’un quart d’hora- amb un total d’onze hores diàries, de dilluns a dissabte. Fixeu-vos en aquest horari, abusiu evidentment en quan a quantitat d’hores, però més coincident amb l’horari europeu més generalitzat de dinar a les 12 hores!
Els nens, a partir de deu i onze anys començaven a treballar a les fàbriques. S’encarregaven principalment de netejar els baixos de les màquines, les xemeneies, etc…, tots aquells espais reduïts on hi podien accedir.

obrerselectricitat09-A47-034645 (1)

Primers obrers del ram de l’electricitat a Terrassa. Col·lecció Fotogràfica Baltasar Ragón. 01/01/1896. Autor: desconegut. Arxiu Municipal de Terrassa. Ref. núm. 126463

Les condicions de treball eren molt difícils i molt dures, a conseqüència d’això hi van començar a haver les primeres protestes.

Una de les reivindicacions estrella i unànime va ser la reivindicació de la jornada de 8 hores, que no es va aconseguir fins un quants anys més tard. A la nostra ciutat els primers a reivindicar-ho varen ser els paletes, el 27 de febrer de 1890.

Els obrers es van començar a organitzar en associacions i sindicats, per intentar aconseguir unes millores bàsiques, però encara hi havia molta dispersió. No hi havia ni tant sols consciència de classe. El moviment obrer a Terrassa semblava més vinculat a la Casa del Poble republicana que no a les societats sindicals encara força desconnexionades i en alguns casos enfrontades.

Una de les vagues importants d’aquest període va ser la del 1902. Amb solidaritat amb la vaga general proclamada a Barcelona, els obrers terrassencs es declararen en massa en vaga. L’atur convocat per la Federació Obrera va afectar uns tres mil treballadors, i deixà la ciutat pràcticament paralitzada. Terrassa va ser una de les ciutats catalanes on la vaga havia tingut una major incidència. La repressió però que va seguir aquesta vaga va ser molt dura i va deixar el moviment obrer local pràcticament desarticulat.

coralsantmus03-A49-034226

Ermita de Sant Mus. Societat Coral Joventut terrassenca. 01/01/1900. Autor: desconegut. Arxiu Municipal de Terrassa. Ref. núm. 126985

Però malgrat les dificultats també hi havia temps per l’oci. Els espais d’oci de burgesos i proletaris també diferien totalment. Mentre els anomenats amos i tota la classe benestant anava als casinos, els obrers anaven als cafès i s’agrupaven en societats corals, que estaven formades majoritàriament per obrers. Realment, eren dos móns diferents i confrontats, amb poques possibilitats d’entendre’s.

La història del moviment obrer en tots els períodes, és la història de la majoria, i per tant un component essencial per endinsar-nos en un coneixement aprofundit de la societat en  qualsevol moment de la història.

En el cas de Terrassa, aquest període modernista és especialment interessant, perquè assistim a la formació d’una classe obrera emergent, en el context de la industrialització, que s’està adaptant a molts canvis, tant tecnològics, socials o polítics, i que no deixa de ser un embrió molt clar de la societat actual.

Si en voleu saber una mica més:

BIBLIOGRAFIA. El moviment obrer a Terrassa entre finals del segle XIX i principis del segle XX.

-CASAJUANA PLADELLORENS, Josep. El Moviment obrer a Terrassa de 1874 a 1902 .Bellaterra : UAB. Facultat de Lletres, 1973 (tesina de llicenciatura).

-“Moviment catòlic i associacionisme obrer a Terrassa, 1868-1923” de Bernardo Hernández Hernández a Terme núm. 9 (novembre 1994). També en pdf a www.raco.cat.
-COLOM I BUSSOT, Juli. Republicanisme i cultura republicana a Terrassa : de la I República a la Setmana Tràgica. Terrassa: Fundació Torre del Palau, 2003.

-BUSQUETS SOLER, Salvador. Solución científica y práctica para armonizar el capital y el trabajo. Tarrasa : [s.n.], 1892 (exemplar manuscrit)

-MORILLAS, Àngel. “El societarisme terrassenc” A Terme núm. 4 (1989). També en pdf a www.raco.cat

-PLANS I CAMPDERRÓS. La vida cultural i recreativa de la Terrassa d’ahir. Terrassa: Fundació Torre del Palau, 2000.

Materials per a una didàctica de la història de Terrassa. Ed. Secundària. (coord.: Joan Coma, Antoni Santisteban). Terrassa: Ajuntament de Terrassa, 2011.

Publicacions del moviment obrer de principis del segle XX.

Germinal. Enllaç al número del 18 de febrer del 1905. Consultable al http://trencadis.diba.cat

El Espejo. Semanario Republicano. Enllaç al número 21 de juliol de 1900, amb capçalera modernista.

 

BIBLIOGRAFIA MÉS GENÈRICA. MÓN OBRER

-PIQUERAS, José Antonio. El movimiento obrero. Madrid: Anaya, 2003. ISBN: 8420748528
-SOLÀ, Pere. Els ateneus obrers i la cultura popular a Catalunya (1900-1939). L’Ateneu Enciclopèdic Popular. Barcelona: La Magrana, 1978. ISBN: 8474100380
-AISA, Ferran. La Internacional. El naixement de la cultura obrera. Barcelona: Base, 2007. ISBN: 9788485031733
-CALVO, Francesc. El moviment obrer i la cultura popular. Barcelona: UOC, 2010. ISBN: 9788497888974
Història del Moviment obrer als Països Catalans. Editor: Eliseu Climent. València : Edicions del País Valencià, DL 2001
-SUNYER MOLNÉ, Magí. “Obrerisme i progrés en la literatura modernista catalana.”. A Recerques: Història, economia, cultura. 1992. Núm.25. També en pdf.

Informació sobre la Fira modernista de Terrassa:

Fira Modernista 

Visitaterrassa.cat

-Exposició: Vuit hores i prou! La reivindicació obrera a la Terrassa modernista. Al vestíbul del Teatre Alegria

Que gaudiu de la Festa!

 

 

Compartiu!
  • Delicious
  • Facebook
  • Google Bookmarks
  • Twitter

    Etiquetes: , , , , ,

    Deixa un comentari

    L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

    BCT xarxa

    Biblioteca pública de Terrassa
    Passeig de les lletres, 1
    08221 - Terrassa
    Telf. 937 894 589
    Mail: bctxarxa@terrassa.cat