Ajuntament de Terrassa

Ajuntament de Terrassa

Ruta per la Vall de Marfà, Salt de la Tosca, Molí de Brotons, Masia de Marfà…

14 de març de 2017
Per

Molí de Brotons

La  Vall de Marfà és una de les més anomenades del Moianès, sobretot el racó del Salt de la Tosca, amb el molí de Brotons. L’itinerari s’endinsa a la vall, primer pel torrent de la Font de Candelera i després per la riera de Castellnou; fins arribar a la riera de Marfà. Corrent format per la unió del torrent de la Fàbrega i la riera de Castellnou.

Itinerari: d’4 h. Recorregut: 12 km.

Torrent de Font Candelera

 

 

Arribem a Moià i sortint de la carretera N-141/C-641, dins el mateix nucli urbà de Moià. Just a l’altra banda de la Plaça del Moianès, prenem el camí de les Creus fins al polígon industrial Sot d’Al.luies, abans d’entrar-hi girem a l’esquerra pel camí de Vila-rasa. Seguim el camí GR-3 a través de la pista fins el mas Vilarasa, casa de turisme rural. Passem també una casa de colònies a l’esquerra.

Es deixa un camí a l’esquerra, es baixa per un tram cimentat i es fan un parell de revolts vers la vall del torrent de la Font Candelera. En arribar al fons de la vall, seguim el torrent per la banda dreta, passem per sota d’una línia d’alta tensió, travessem el torrent i continuem pel costat esquerre.

Apareix una altra bifurcació; anem a la dreta i travessem altre cop el torrent. Al cap d’un moment, a l’esquerra tenim el Salt Candeler. Aquest torrent de Font Candelera desemboca a la riera de Castellnou. A la dreta veiem els Cingles de Montbrú. Ens allunyem de la riera. Trobem després una tanca que indica “Propietat privada. Prohibit el pas a tota mena de vehicles”. Mig quilòmetre més endavant per l’esquerra, arriba una pista que es dirigeix al mas de les Vinyes.

Més endavant ens arriba una altra pista per l’esquerra amb una cadena i la prohibició del pas de vehicles, que és per on continuarem a peu. Deixem la pista principal que continua cap a la Datzira, per on segueix el GR-3.

Nosaltres baixem per uns camps i on comença un bosc, fa un parell de revolts i, en una clariana, tot deixant un camí a l’esquerra, fem un altre revolt.

Església de la Tosca

En el proper revolt, surt de l’esquerra un caminet que porta al Salt de la Tosca i al molí de Brotons. No vam encertar el revolt per veure el Molí i anem a parar directament a l’Ermita de la Mare de Déu de la Tosca, en una esplanada. Tornem enrera per contemplar-ho. El camí continúa recte per una cinglera, arriba a un indret des d’on tenim una bonica vista del Salt de la Tosca i el Molí de Brotons.

“És un molí semitroglodític, situat aprofitant unes balmes a ran de la llera de la riera, a ran del Salt de la Tosca, en un paratge de gran bellesa.

Estigué habitat i en funcionament almenys des del 1608 (en què és anomenat Molí de Brotons o dels Pilars) i fins al segon terç del segle XIX: l’any 1863 hi hagué una avinguda d’aigua extraordinària que s’endugué un nadó amb el seu llitet de fusta de l’interior del molí, i hi moriren les vuit persones de la família del moliner. A partir d’aleshores ha romàs abandonat.

Els molins fariners aprofitaven la força de l’aigua de rius o rieres poc cabaloses per funcionar, i per això també construïen basses. Feinen servir una mola hidràulica per moldre el gra.

Tornant enrera i girant a la dreta tornem a l’Ermita de la Mare de Déu de la Tosca, és un petit santuari, l’origen del qual es remunta als s. XI i XII, quan hi havia l’església de Santa Maria de les Illes, documentada a partir de l’any 1062. L’edifici actual és originari del 1639, i fou ampliat diverses vegades, especialment l’any 1914. La imatge de a Mare de Déu de la Tosca data del 1640, i és anomenada Mare de Déu de la Llet o de la Cinta”. [1]

I més endavant, en una bifurcació a tocà de la riera el Molí de Marfà. Va ser abonadonat també després de la rierada de 1863, tot i que en aquest cas el moliner i la seva vida van salvar la vida pujant a la teulada.

El camí continúa recte atravessant la riera de Marfà, si no va molt plena. Hi ha un antic pas, però està força malmès. A l’altra banda trobem les fonts de Marfà. Seguim el camí que puja a la dreta. Fa un parell de giragonses i se li ajunta un camí per l’esquerra.

A dalt a la dreta trobem la Masia de Marfà. A la banda sud, té una taula rodona i una bassa sense protecció. L’indret és citat com a castell l’any 939; per tant, la masia ocupa el lloc de l’antiga fortalesa. Diuen que s’hi establí Antoni Desvalls, marquès del Poal, cap de l’exèrcit català de l’interior durant la guerra de Successió. Des d’aquí dirigí els Miquelets i voluntaris que tenia sota el seu comandament cap al Bates, Berguedà, Osona, Lluçanès i Moianès. També fou lloc de refugi durant la guerra del Francès i diverses guerres carlines.

A la banda nord de la plan es troba la petita església de Sant Pere de Marfà. Citada també l’any 939, l’edifici actual data del s. XVIII. Té una sola nau i un campanar de

Molí de Marfà

planta quadrada amb la part superior piramidal.

I més endavant, en una bifurcació a tocà de la riera el Molí de Marfà. Va ser abonadonat també després de la rierada de 1863, tot i que en aquest cas el moliner i la seva vida van salvar la vida pujant a la teulada.

El camí continúa recte atravessant la riera de Marfà, si no va molt plena. Hi

ha un antic pas, però està força malmès. A l’altra banda trobem les fonts de Marfà. Seguim el camí que puja a la dreta. Fa un parell de giragonses i se li ajunta un camí per l’esquerra.

Masia de Marfà

A dalt a la dreta trobem la Masia de Marfà. A la banda sud, té una taula rodona i una bassa sense protecció. L’indret és citat com a castell l’any 939; per tant, la masia ocupa el lloc de l’antiga fortalesa. Diuen que s’hi establí Antoni Desvalls, marquès del Poal, cap de l’exèrcit català de l’interior durant la guerra de Successió. Des d’aquí dirigí els Miquelets i voluntaris que tenia sota el seu comandament cap al Bates, Berguedà, Osona, Lluçanès i Moianès. També fou lloc de refugi durant la guerra del Francès i diverses guerres carlines.

A la banda nord de la plan es troba la petita església de Sant Pere de Marfà. Citada també l’any 939, l’edifici actual data del s. XVIII. Té una sola nau i un campanar de planta quadrada amb la part superior piramidal.

Sant Pere de Marfà

“Sant Pere de Marfà és una antiga església parroquial del terme municipal de Castellcir, a la comarca del Moianès. És a la part central de la Vall de Marfà, al costat nord-est de la important masia de Marfà. Està inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya

Es tracta d’una petita església d’una sola nau sense absis exempt, amb entrada lateral a la banda de ponent. Estructura del segle XVIII amb campanar de planta quadrada i coronament piramidal. El portal d’accés presenta una magnífica decoració de pedra. Emmarcada entre dos pilastres, la decoració de l’arc és feta a bade de garlandes, flors, fulles i angelets. L’absis de la capella és pla. El parament és d’obra emblanquinada. El nucli original (dels segles X-XI) ha desaparegut totalment.

Actualment, sense culte, es guarden les seves imatges a l’església parroquial de Moià”.[2]

 

[1]. “Molí de Brotons”. Dins: Viquipèdia, l’enciclopèdia lliure. [en línia Darrera modificació de la pàgina: 3 gen 2017 a les 21:04. ]. [consulta 11/03/2017]. Disponible a:<https://ca.wikipedia.org/wiki/Mol%C3%AD_de_Brotons>

[2]. “Sant Pere de Marfà”. Dins: Viquipèdia, l’enciclopèdia lliure. [en línia 11/3/2017].[consulta 11/03/2017]. Disponible a:<https://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Pere_de_Marf%C3%A0>

Bibliografía:

Webs:

 

Compartiu!
  • Delicious
  • Facebook
  • Google Bookmarks
  • Twitter

    Etiquetes: , , , , , , , ,

    Deixa un comentari

    L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

    BCT xarxa

    Biblioteca pública de Terrassa
    Passeig de les lletres, 1
    08221 - Terrassa
    Telf. 937 894 589
    Mail: bctxarxa@terrassa.cat