Ajuntament de Terrassa

Ajuntament de Terrassa

Un viatge als cinemes de Terrassa d’abans

30 de juny de 2017
Per

En aquest post pretenem fer una petita incursió a la història dels cinemes a Terrassa (des dels seus inicis fins als any 30 aproximadament). Al 2017, encara que sembli increïble en el centre de Terrassa només hi ha el Cinema Catalunya, però fa uns quants anys això no era així sinó que hi havia bastants cinemes més al centre de la nostra ciutat. La societat ha canviat, les formes de veure cinema també. Ara no ens posarem aquí a parlar d’això, simplement apuntar que no és que es vegi menys cinema, sinó que simplement les diferents formes de veure audiovisual han canviat. Però el que si és cert i tots segurament ho hem constatat el fer d’anar a un cinema a veure una pel•lícula -tot un ritual- doncs és un hàbit que sembla en descens.
En aquest post, com a complement de l’exposició El cinema Catalunya, 100 anys de cinema, que actualment i fins al 8 de juliol podeu veure a la biblioteca central de Terrassa,  farem una breu pinzellada sobre els cinemes de Terrassa d’aquell temps (com eren els cinemes, els seus edificis, els que s’han conservat i els que no, els diferents usos que han tingut, el tipus de programació que s’hi feia, curiositats, etc…).

Com va començar el cinema a Terrassa? Aquí com a altres poblacions catalanes, en els seus inicis, a finals del segle XIX, el cinema es feia a les fires, on hi havia barraques on s’efectuaven exhibicions cinematogràfiques. ¹ Ràpidament, el cinema passà de ser un espectacle de fira a incloure’s en els programes de varietés que s’incloïen en els teatres de la nostra ciutat.

Només uns mesos després que a Barcelona, el cinema arribà a Terrassa: la primera sessió va fer-se el 17 d’abril de 1897 al Teatre del Retiro.

Teatre El Retiro
Va ser inaugurat al 1877. Als inicis tenia una cabuda per 2000 persones (Terrassa tenia llavors 11.000 habitants). Estava ubicat al carrer Pantà, al fons d’on és ara el pati de la Societat Coral Els Amics.  Més endavant es va conèixer entre d’altres com Teatre El Prado Egarense, o Teatre del Prado i Teatre del Retiro i destacava pels seus jardins. Al final del 1903 l’empresari del Cine Clavé de Barcelona arribà a Terrassa amb una màquina desconeguda fins aleshores: es tractava d’un aparell projector conegut com a lentiplasticocromoliserpentigraf, que funcionà durant sis mesos en aquest teatre. Gaietà Galitza, un dels empresaris del cinema de la nostra ciutat hi traslladà el seu Cine Internacional. El cinema doncs, començava a instal·lar-se de manera estable dins d’una sala. El Retiro va exisitir fins al 1932 i posteriorment va ser enderrocat.

Entre 1916 i 1929 es van construir tres de les sales cinema més emblemàtiques de la ciutat: el Doré, l’Alegria i el Catalunya, en ple desenvolupament del cinema mut. En aquells anys, l’argument de les pel·lícules era explicat al públic assistent, per un home contractat pels cinemes, que rebia el nom de xerraire. Els més famosos de Terrassa han estat en Pepitu del Cine Internacional, en Sangurrín de l’Alegria i en Mallafré del Principal.³

Projecció de Nobleza baturra al 1938, en plena guerra civil, al Cinema Doré.

Projecció d’Éxtasis, un clàssic del cinema eròtic al Doré.

Cinema Doré
Al 1929 es va inaugurar aquest cinema construït per Isidre Blanch en un garatge de la ctra. de Martorell. El nom prové de l’il•lustrador Gustavo Doré. Després de la guerra civil li van canviar el nom pel de Cinema Dorado. Va patir fortament a les riuades del 1962 i finalment va tancar als anys 70.

Cinema Alegria. El primer cinema, encara que tenia el nom de Teatre es va construïr al carrer Llesamí, ara desaparegut, i al 1917 es construí un nou cinema, del qual se’n conserva encara la façana que dóna a la Rasa, ara si com a Cine  Teatre Alegria.  L’arquitecte va ser Lluís Muncunill i tenia una capacitat per a 2.000 espectadors. En aquell moment era el més gran de la ciutat.

Al Cine Teatre Alegria s’hi feien moltes activitats: cinema, teatre, ball, mitings, i fins i tot es va utilizar durant un període curt com a presó per a presoners de guerra, molts d’ells desertors.²

Projecció de la Hermana San Sulpicio al Cinema Alegria, amb Imperio Argentina.

Es  va tancar com a cinema el 18 de gener de 1978. Avui en dia només en queda la façana, una mica deteriorada però conservant l’estructura dels inicis.

Cinema Catalunya

Va ser inaugurat al 1916. Fou dissenyat per l’arquitecte Melcior Vinyals i amb una cabuda per 800 seients.

Als anys 20 el Cinema Catalunya passà per diferents mans fins que al 1928, Gaietà Galitzia se’l queda i en féu importants reformes.

A partir del 1939, o sigui després de la guerra civil va ser un sol empresari, Joan Porta, qui era el propietari d’aquests tres cinemes.

A part d’aquests tres, potser els més significatius, també es va fer cinema a el Teatre Recreu, el Principal, la sala Ars Lucis, el cine Egara o ja una mica més tard, inaugurat a l’any 1935, al Cinema Rambla. L’Ars Lucis va ser la primera sala de la ciutat dedicada exclusivament al cinema, però va durar poc temps.

Durant la guerra civil els cinemes van ser socialitzats i molts d’ells van seguir en actiu. Alguns dels programes de cinema  d’aquest post pertanyen a aquest període.

La hermana San Sulpicio  es va projectar al Cinema Alegria al 1938, en plena guerra civil, i  Nobleza baturra al Cinema Doré  al febrer del 1939, quan faltava poc perquè s’acabés la guerra. Aquestes dues de les pel·lícules van ser les més vistes del cinema espanyol durant la guerra civil, tant en el bàndol republicà com en el feixista. Florian Rey n’era el director i Imperio Argentina interpretava el personatge femení protagonista.

Sorpren, per altra banda el passi al Cinema Doré als anys 30 de la pel·lícula Éxtasisdirigida per Gustav Machaty i interpretada per Hedy Lamarr. Aquest film es considerat un clàssic del cinema eròtic, on la protagonista fa el primer nu de la història del cinema.

Bé, fins aqui quatre apunts del cinema a Terrassa en els seus inicis. No us perdeu l’exposició sobre el centenari del Cinema Catalunya a la biblioteca central!

Bibliografia

El cinema a Terrassa: crònica ciutadana d’un segle amb projecció d’imatges en moviment. Terrassa: Comissió del centenari del cinema a Terrassa, 1997.

-PLANS I CAMPDERRÓS, Lourdes. La vida cultural i recreativa a la Terrassa d’ahir. Terrassa: Fundació Torre del Palau, 2000.

-“El cinema Doré i les rierades de 1962” a Butlletí informatiuGrup Filatèlic i Numismàtic núm. 479 (novembre-desembre 2012).

-“El cinema, somnis viscuts als patis de butaques de les sales terrassenques” a L’AbansTerrassa. Recull gràfic. Terrassa. Efadós, 2007.

Sempre cal donar un cop d’ull a:

-RAGÓN, Baltasar. El cinema a Terrassa: 11 d’agost de 1901. Recull de premsa, vol V. fol.56. A Biblioteca central de Terrassa. Col·lecció local. Capsa recortes de periódicos. Vol. V-VII.
-RAGÓN, Baltasar. El teatre Recreu. 18 de setembre de 1912. Recull de premsa, vol. 4, fol. 20. a Biblioteca central de Terrassa. Col·lecció local. Capsa recortes de periódicos. Vol. I-III.

Blogs

Records de Terrassa. Recull de vivències i records de la ciutat de Terrassa.

-A la viquipèdia:L’antic cinema Rambla.

Col·lecció local 

-Col•lecció de tríptics de la biblioteca central de Terrassa. Cinemes

Notes:

  1. El cinema a Terrassa: crònica ciutadana d’un segle amb projecció d’imatges en moviment. Terrassa: Comissió del Centenari del Cinema a Terrassa, 1997.
  2. MARCET, Xavier. La guerra civil a Terrassa: [l’autor, 1989]
  3. PLANS I CAMPDERRÓS, Lourdes. La vida cultural i recreativa a la Terrassa d’ahir. Terrassa: Fundació Torre del palau, 2000.
Compartiu!
  • Delicious
  • Facebook
  • Google Bookmarks
  • Twitter

    Etiquetes: , , , ,

    Deixa un comentari

    L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

    BCT xarxa

    Biblioteca pública de Terrassa
    Passeig de les lletres, 1
    08221 - Terrassa
    Telf. 937 894 589
    Mail: bctxarxa@terrassa.cat