Ajuntament de Terrassa

Ajuntament de Terrassa

Posts Tagged ‘ cinema ’

White God

24 d'abril de 2017
Per

Bàner de Apunt de cineAvui us presentem White God, una pel·lícula del director hongarès Kornél Mundruczó, un film impactant i fins i tot desagradable de mirar, sobretot si sou amants dels animals i especialment sensibles amb aquests temes.  

Tot i així cent per cent recomanable. Considerat per la crítica, un dels films del 2014, i reconegut amb el premi Un Certain Regard del Festival de Cannes 2014.

Ens situem en un futur distòpic, a una Hongria on dicten noves lleis amb elevats tributs per als gossos mestissos. D’aquest tribut queden exclosos els gossos de raça. De cop ens trobem en una societat que estableix una espècie superior -els gossos de raça- i uns germans d’espècie -els mestissos- que han caigut en desgràcia. D’aquí comencen ja a sortir diferents lectures metafòriques de l’opressió del més dèbil, dins d’una estructura jeràrquica classista. Tenim la impressió que és un film, que no només ens està explicant una història de gossos, la que veiem a simple vista, sinó que permet diferents lectures més aprofundides, del funcionament de la societat en general. Segueix llegint »

L’art de l’escàndol

17 de febrer de 2017
Per

L'enemic de les arts

1- Sex Pistols

    Es lamentava un trist André Breton a Luis Buñuel, tòtems del surrealisme, confessant-li “l’escàndol ja no és possible” (Buñuel, Luis. Mi último suspiro, pàg. 137). L’escàndol com a potent arma d’agitació i subversió contra el poder establert, com ariet de la hipocresia i eina de transformació social és a la U.V.I. Un escàndol és la conseqüència de fer pública alguna veritat o mentida amagada, conscient o subconscient, que la moral no permet que emergeixi. Malgrat les seves virtuts positives, ens trobem amb la paradoxa que els únics que escandalitzen ara de veritat són els que abans eren susceptibles de ser escandalitzats, els sectors més conservadors, tals com banquers, polítics, multimilionaris homes de negocis, etc. Ho tenim més que constatat. Actualment les diverses formes de poder han soterrat tot allò que els pugui afectar sota una treta encara pitjor que la prohibició de la llibertat d’expressió i l’autocensura: la infame correcció política.

Segueix llegint »

Joana Biarnés

23 de gener de 2017
Per

Joana Biarnés, una entre todos és un excepcional documental sobre la considerada la primera fotoperiodista d’Espanya, la Joana Biarnés. Terrassencs, l’hem de conèixer, és de casa nostra i té dimensió internacional.

Fou pionera del fotoperiodisme a Catalunya i a l’Estat Espanyol. Una figura que va treballar activament als anys 60 i 70, i a partir dels anys 80 es va desvincular del periodisme i va canviar de vida i de professió. Es va instal·lar a Eivissa amb el seu marit i van obrir un restaurant que es deia  Cana Joana, amb un gran èxit.

Quan es va jubilar va tornar al Vallès i no ha estat fins als últims anys que s’ha anat reconeixent la seva trajectòria professional en el món de la fotografia amb diferents exposicions a Terrassa, la publicació de diferents catàlegs, i també amb aquest fantàstic documental, dirigit pel Jordi Rovira i l’Òscar Moreno. Segueix llegint »

Els lectors recomanen. El viejo y el niño

13 de gener de 2017
Per

el-viejo-y-el-nino

BERRI, Claude. El viejo y el niño. Barcelona: Versus, DL 2007

Jo acostumo a triar algunes pel·lícules perquè em crida molt l’atenció el seu títol o la imatge de la caràtula.
No us passa el mateix?
I és per aquest motiu que vaig agafar a la biblioteca Bd2 “El viejo y el niño” del director de cinema Claude Berri, film que ara us recomano.
Segons la meva opinió, poques vegades un tema tan dur i escabrós com va ser la Segona Guerra Mundial i el nazisme és tractat amb tanta subtilesa i saber fer.
Uns pares que viuen a la França ocupada envien el seu fill de 9 anys amb uns ancians grangers i catòlics per protegir-lo i evitar que acabi en un camp de concentració. El nen ha d’ocultar que és jueu.
El relat està ple d’anècdotes del dia a dia en un marc rural, ple de tendresa, d’amistat, d’amor…
Ens ensenya que l’odi que sent l’avi vers els semites es basa en prejudicis sense fonament, ja que cuida i estima al nen com si fos el seu propi net.
En resum, una deliciosa història que no us podeu deixar perdre.

Recomana la Vicenta Lucas, des de la Biblioteca districte 2 (Bd2)

John Waters: el costat fosc del gust

21 de juny de 2016
Per

L'enemic de les arts

 

“Per a mi l’èxit és poder comprar qualsevol llibre sense mirar el preu i no estar envoltat de torracollons. Això és ser ric”(John Waters)

 

John Waters

John Waters

   Una veritat més gran que el temple de la Sagrada Família. Declaració de vida, que compartim al cent per cent, d’un dels directors de cinema nord americans que més s’ha mogut, com deia la cançó de Lou Reed, “pel lloc més salvatge de la vida”. Autor d’artefactes de culte i ja consagrats com Pink Flamingos, Female trouble i Polyester (anomenada La trilogía Basura), amb el seu partenaire Divine, actor, cantant, personatge extravagant i esbojarrat, i un dels esperits més lliures de la cultura underground americana. A Pink Flamingos l’argument és de traca: dues famílies competeixen per demostrar quina és la més menyspreable, porca i pervertida. La família de Babs Johnson (Divine) es dedica al robatori, l’assassinat, la prostitució… Qualsevol activitat que acrediti el que al començament del film declara un diari local, que són la família més immunda del món. Els competidors, els Marble, són un matrimoni de pervertits sexuals, exhibicionistes, odien la natura i venen heroïna als col·legis. Però si la pel·lícula és recordada per alguna cosa, és per l’escena final, Divine s’empassa sense romanços una merda d’un gosset faldiller. Pel que va explicar el mateix Waters, va ser una aposta. Hores més tard d’ingerir el bombó es va començar a trobar malament i va trucar al servei d’urgències preguntant què havia de fer si el seu fill s’havia menjat una merda de gos i quins perills tenia. Li van respondre que com a mínim una disenteria.

Segueix llegint »

Citizenfour

15 de juny de 2016
Per

Bàner de Apunt de cinecaratulaCitizenfour-CartelAvui us presentem un documental amb clar to de thriller polític; una trama que es desenvolupa entre comunicacions xifrades, espionatge internacional, filtracions periodístiques i la llarga ombra de l’estat nord-americà perseguint els protagonistes de la història; un confident valent i tres periodistes que l’acompanyen en aquesta aventura i esdevenen transmissors del seu missatge.

Citizenfour completa la trilogia que Laura Poitras va començar a escriure amb els seus treballs sobre la Amèrica post 11S. Al 2006 va fer “My Country My Country”,una pel·lícula sobre la ocupació de l’ Irak; i al 2010 The Oath, basada en la presó d’alta seguretat de Guantànamo. Mentre treballava a Berlín editant aquesta última pel·lícula, la que havia de culminar el cicle sobre la batalla contra el terrorisme als Estats Units, comença a rebre correus electrònics xifrats provinents d’un tal Citizenfour. Segueix llegint »

Pioners del showtime

21 d'abril de 2016
Per

PAC

Cervantes i ShakespeareCervantes (1547-1616) – Shakespeare (1564-1616)

Sembla gairebé un prodigi que 400 anys després de la mort d’aquests dos genis de les lletres, encara serveixin d’inspiració, no només en l’àmbit literari, sinó en qualsevol tipus d’art i, sobretot avui en dia, en el món del cinema i la televisió.

És cert que ells mateixos van beure de fonts més antigues, principalment la grega, que segueix sent la mare de tot, però van tenir l’habilitat de captar en els elements quotidians i els comportaments socials, l’essència del que som i, el més important de tot, ho van saber transmetre com cap altre, convertint-los en referents inesgotables pels segles venidors.

Precisament per això, aprofitant aquesta commemoració, volem fer un petit repàs de com les seves obres i els seus personatges segueixen formant part de la nostra vida, sobretot, de qui som malalts de cinema i sèries, i podreu comprovar que estem davant els dos guionistes més prolífers del món audiovisual.

Segueix llegint »

Rebelde

26 de febrer de 2016
Per

Bàner de Apunt de cineAvui amb Rebelle (War Witch) tenim l’oportunitat d’endinsar-nos en un país de l’Àfrica negra, en conflicte, des del punt de vista d’una nena soldat, interpretada magistralment per Rachel Mwanza, actriu no professional que s’apropia de cada fotograma de la pel·lícula. Rebelle_(2012_film)

En l’imaginari col·lectiu del nostre món occidental l’Àfrica subsahariana és un territori exòtic, bonic i perillós, en permanent guerra. Com a espectadors, estem acostumats o bé als documentals d’animals o bé als conflictes bèl·lics, on els diferents països ens resulten moltes vegades indistingibles entre ells. Tinc la sensació que ens arriba una informació molt parcial d’aquestes nacions, només quan estan en guerra i hi ha implicats països occidentals, o quan alguna epidèmia sembla que pugui traspassar fronteres i afectar al món occidental.

En aquesta pel·lícula un factor a destacar és que el relat és africà. És la veu en off d’una nena d’uns catorze anys que li explica al seu fill el que li ha passat a ella i a la seva família durant els anys de la guerra. Encara que el film sigui canadenc  i no estigui basat en una història real,  te la creus des del primer moment. Segueix llegint »

Retorn als 80: Las amistades peligrosas

16 de gener de 2016
Per

Bàner de Apunt de cine(Dangerous liaisons, 1988) de Stephen Frears. D’entre les moltes pel·lícules  emblemàtiques dels anys 80, quina triarieu vosaltres? Des de Bagdad Café, París Texas, Amadeus, Memorias de Africa, o la mateixa E.T, el Nombre de la rosa, Blade Runner, etc…
Las_amistades_peligrosas-506088902-largeNosaltres hem optat per una pel·lícula d’època dirigida per un enfant terrible del cinema anglès, Stephen Frears, que l’any 1988, va decidir canviar de registre i fer un salt en el temps i passar de l’Anglaterra contemporània amb els seus problemes socials a la França pre-revolucionària, amb Dangerous liaisons (Las amistades peligrosas, 1988).

És una adaptació d’una obra de teatre de Christopher Hampton, que a la vegada és una adaptació de la famosa novel·la epistolar escrita per Pierre Choderlos de Laclos al 1782. Al llarg de la història ha tingut numeroses adaptacions al cinema, al teatre, a la televisió i fins i tot a l’òpera.  Del cinema l’adaptació més famosa és la que presentem avui, amb uns impressionants John Malkovich i Glenn Close. La versió de Milos Forman, Valmont, està prou bé però es va estrenar el mateix any que la de Frears, i això li va restar protagonisme i repercussió.   També tenim Crueles intenciones de Roger Kumble, o fins i tot la sud-coreana Scandal -Joseon namnyeo sangyeoljisa (2003) de Je-yong Lee o la més recent Dangerous liaisons del també sud-coreà Jin-ho Hur.   Segueix llegint »

Sed de mal d’Orson Welles

12 de desembre de 2015
Per

egara negra2


Caretl_sed_de_mal_20080826120352
El passat 6 de maig de 2015 es van complir 100 anys del naixement d’Orson Welles, i durant tot el 2015 s’ han estat realitzant diferents actes d’homenatge i recordatoris a un dels grans mestres del cinema.
Welles fou un artista pluridisciplinari essencialment conegut per la seva faceta cinematogràfica, però que també va estendre la seva activitat al teatre, a la ràdio, a la televisió, a la política i fins i tot a la màgia.
Des del biTer ens hem volgut apropar a Orson Welles des d’una gran pel•lícula policíaca: Sed de mal, títol de la versió espanyola del títol original: Touch of evil.

És una obra important dins de la filmografia de Welles, però no és la pel•lícula més coneguda ni la més reconeguda,  ja que el primer film i també el més ben considerat ha estat des de sempre Ciudadano Kane. D’aquest s’ha dit que és un dels millors de la història del cinema. Segueix llegint »

BCT xarxa

Biblioteca pública de Terrassa
Passeig de les lletres, 1
08221 - Terrassa
Telf. 937 894 589
Mail: bctxarxa@terrassa.cat