Ajuntament de Terrassa

Ajuntament de Terrassa

Posts Tagged ‘ DVD ’

Joana Biarnés

23 de gener de 2017
Per

Joana Biarnés, una entre todos és un excepcional documental sobre la considerada la primera fotoperiodista d’Espanya, la Joana Biarnés. Terrassencs, l’hem de conèixer, és de casa nostra i té dimensió internacional.

Fou pionera del fotoperiodisme a Catalunya i a l’Estat Espanyol. Una figura que va treballar activament als anys 60 i 70, i a partir dels anys 80 es va desvincular del periodisme i va canviar de vida i de professió. Es va instal·lar a Eivissa amb el seu marit i van obrir un restaurant que es deia  Cana Joana, amb un gran èxit.

Quan es va jubilar va tornar al Vallès i no ha estat fins als últims anys que s’ha anat reconeixent la seva trajectòria professional en el món de la fotografia amb diferents exposicions a Terrassa, la publicació de diferents catàlegs, i també amb aquest fantàstic documental, dirigit pel Jordi Rovira i l’Òscar Moreno. Segueix llegint »

El club

19 de desembre de 2016
Per

Bàner de Apunt de cineelclub_larrainAvui us presentem una pel·lícula xilena, El club de Pablo Larraín. Un film sobri i contundent, que no fa més que confirmar que ens trobem ja davant d’un gran director. Aquest és el seu cinquè film, després de la ja molt coneguda No, que va ser nomenada als Oscar per la millor pel·lícula de parla no anglesa, convertint-se en la primera pel·lícula xilena nomenada als premis de l’Acadèmia.

Amb El club Larraín va guanyar l’Ós de Plata -Premi del Públic- al Festival de Berlín del 2015.

El cinema de Pablo Larraín no és flor d’un dia, i a més no està sol, forma part d’un grup important de cineastes, heterogeni i de diferents generacions, entre els quals destaquen Patricio Guzmán, Raúl Ruiz, Silvio Caiozzi, Orlando Lübbert, Andrés Wood, Matías Bize, Maite Alberdi, Sebastián Lelio, o Pepa San Martín, guanyadora amb la pel·lícula Rara del Premi Horizontes Latinos del últim Festival de Cinema de San Sebastián. Per tant el cinema xilè, més viu que mai i amb projectes interessants, encara que potser a vegades no en som del tot conscients. Segueix llegint »

Lancelot du Lac

26 d'agost de 2016
Per

Bàner de Apunt de cineAvui divendres 26 d’agost, amb el passi de Lutero a la biblioteca del districte 6 (a les 17:30 h) es tanca un cicle de pel·lícules de temàtica medieval que s’han projectat en aquesta biblioteca durant els mesos de juliol i agost, dins del III Cicle de Cultura Medieval, celebrat a Terrassa.

lancelotbaixaEl passat 12 de juliol, es va passar Lancelot du Lac (1974) de Robert Bresson, que recrea d’una manera particular la llegenda artúrica de Lancelot.

Des del biTer aprofundirem una mica més en aquest film i en el seu director, el gran Robert Bresson.01.Logo Cultura Medieval

La d’avui no és una pel·lícula fàcil, tampoc ho pretenia el seu director. Però que no sigui de fàcil digestió d’entrada no vol dir que no valgui la pena endinsar-se en la història de Lancelot de la mà del gran director francès. Segueix llegint »

Citizenfour

15 de juny de 2016
Per

Bàner de Apunt de cinecaratulaCitizenfour-CartelAvui us presentem un documental amb clar to de thriller polític; una trama que es desenvolupa entre comunicacions xifrades, espionatge internacional, filtracions periodístiques i la llarga ombra de l’estat nord-americà perseguint els protagonistes de la història; un confident valent i tres periodistes que l’acompanyen en aquesta aventura i esdevenen transmissors del seu missatge.

Citizenfour completa la trilogia que Laura Poitras va començar a escriure amb els seus treballs sobre la Amèrica post 11S. Al 2006 va fer “My Country My Country”,una pel·lícula sobre la ocupació de l’ Irak; i al 2010 The Oath, basada en la presó d’alta seguretat de Guantànamo. Mentre treballava a Berlín editant aquesta última pel·lícula, la que havia de culminar el cicle sobre la batalla contra el terrorisme als Estats Units, comença a rebre correus electrònics xifrats provinents d’un tal Citizenfour. Segueix llegint »

Felices 140

24 de març de 2016
Per

Bàner de Apunt de cine

Felices_140-745389021-large (1)Avui apostem per cinema espanyol recent amb Gracia Querejeta al davant, un nom jove però ja consagrat del cinema espanyol contemporani. I molt ben acompanyada tant per l’artista principal: Maribel Verdú, com pels secundaris: Eduard Fernández, Antonio de la Torre, Marian Álvarez, i Nora Navas, entre d’altres.

Comèdia, drama, humor negre, entreteniment, aquests són els ingredients principals d’aquesta nova pel·lícula de Gracia Querejeta.

És el 40 aniversari de l’Èlia i això serveix de pretext per reunir dins una casa rural amb tota mena de luxes als seus estimats amics i familiars: els vol comunicar que ha guanyat en un joc d’atzar 140 milions d’euros. A partir d’aquell instant, l’ambient comença a enrarir-se i el que en principi semblava un motiu de celebració es trastocarà en un complot de cobdícia per tal d’ aconseguir els diners que li han tocat a la seva amiga. Segueix llegint »

Rebelde

26 de febrer de 2016
Per

Bàner de Apunt de cineAvui amb Rebelle (War Witch) tenim l’oportunitat d’endinsar-nos en un país de l’Àfrica negra, en conflicte, des del punt de vista d’una nena soldat, interpretada magistralment per Rachel Mwanza, actriu no professional que s’apropia de cada fotograma de la pel·lícula. Rebelle_(2012_film)

En l’imaginari col·lectiu del nostre món occidental l’Àfrica subsahariana és un territori exòtic, bonic i perillós, en permanent guerra. Com a espectadors, estem acostumats o bé als documentals d’animals o bé als conflictes bèl·lics, on els diferents països ens resulten moltes vegades indistingibles entre ells. Tinc la sensació que ens arriba una informació molt parcial d’aquestes nacions, només quan estan en guerra i hi ha implicats països occidentals, o quan alguna epidèmia sembla que pugui traspassar fronteres i afectar al món occidental.

En aquesta pel·lícula un factor a destacar és que el relat és africà. És la veu en off d’una nena d’uns catorze anys que li explica al seu fill el que li ha passat a ella i a la seva família durant els anys de la guerra. Encara que el film sigui canadenc  i no estigui basat en una història real,  te la creus des del primer moment. Segueix llegint »

Retorn als 80: Las amistades peligrosas

16 de gener de 2016
Per

Bàner de Apunt de cine(Dangerous liaisons, 1988) de Stephen Frears. D’entre les moltes pel·lícules  emblemàtiques dels anys 80, quina triarieu vosaltres? Des de Bagdad Café, París Texas, Amadeus, Memorias de Africa, o la mateixa E.T, el Nombre de la rosa, Blade Runner, etc…
Las_amistades_peligrosas-506088902-largeNosaltres hem optat per una pel·lícula d’època dirigida per un enfant terrible del cinema anglès, Stephen Frears, que l’any 1988, va decidir canviar de registre i fer un salt en el temps i passar de l’Anglaterra contemporània amb els seus problemes socials a la França pre-revolucionària, amb Dangerous liaisons (Las amistades peligrosas, 1988).

És una adaptació d’una obra de teatre de Christopher Hampton, que a la vegada és una adaptació de la famosa novel·la epistolar escrita per Pierre Choderlos de Laclos al 1782. Al llarg de la història ha tingut numeroses adaptacions al cinema, al teatre, a la televisió i fins i tot a l’òpera.  Del cinema l’adaptació més famosa és la que presentem avui, amb uns impressionants John Malkovich i Glenn Close. La versió de Milos Forman, Valmont, està prou bé però es va estrenar el mateix any que la de Frears, i això li va restar protagonisme i repercussió.   També tenim Crueles intenciones de Roger Kumble, o fins i tot la sud-coreana Scandal -Joseon namnyeo sangyeoljisa (2003) de Je-yong Lee o la més recent Dangerous liaisons del també sud-coreà Jin-ho Hur.   Segueix llegint »

Sed de mal d’Orson Welles

12 de desembre de 2015
Per

egara negra2


Caretl_sed_de_mal_20080826120352
El passat 6 de maig de 2015 es van complir 100 anys del naixement d’Orson Welles, i durant tot el 2015 s’ han estat realitzant diferents actes d’homenatge i recordatoris a un dels grans mestres del cinema.
Welles fou un artista pluridisciplinari essencialment conegut per la seva faceta cinematogràfica, però que també va estendre la seva activitat al teatre, a la ràdio, a la televisió, a la política i fins i tot a la màgia.
Des del biTer ens hem volgut apropar a Orson Welles des d’una gran pel•lícula policíaca: Sed de mal, títol de la versió espanyola del títol original: Touch of evil.

És una obra important dins de la filmografia de Welles, però no és la pel•lícula més coneguda ni la més reconeguda,  ja que el primer film i també el més ben considerat ha estat des de sempre Ciudadano Kane. D’aquest s’ha dit que és un dels millors de la història del cinema. Segueix llegint »

Mommy

10 de novembre de 2015
Per

Bàner de Apunt de cine(Mommy, 2014) de Xavier Dolan

Avuí us presentem una de les sensacions del 2014, Mommy del canadenc Xavier Dolan. Amb només 25 anys ja porta 5 pel•lícules, totes interessants i amb bones crítiques, i la última de la que ens n’ocuparem avuí amb un premi de públic al Festival de Cannes 2014.
caraA.epsDolan ja ha estat comparat amb altres enfants terribles del cinema com poden ser John Cassavetes o Pedro Almodóvar.

A Mommy ens trobem amb Die, una mare vídua que s’encarrega tota sola del seu fill adolescent, amb el trastorn TDAH i amb episodis de violència.
Aquesta pel•lícula presenta  tres clars protagonistes: Die, potser la més protagonista dels tres, el seu fill Steve i Kyla una veïna amb problemes de tartamudesa, que esdevé quasi sense voler-ho la tercera protagonista i un personatge clau en el desenvolupament d’aquesta història. Els tres estan al límit, i més conscientment o més inconscientment es necessiten i fan pinya. Segueix llegint »

El Skylab

16 de juliol de 2015
Per

Bàner de Apunt de cine
(El Skylab, 2012) de Julie Delpy.

Estem en un juliol molt calorós i ens ve de gust presentar-vos una comèdia francesa estiuenca, àcida, però d’humor al cap i a la fi.
El_Skylab-282298403-largeL’Skylab va ser la primera estació espacial nord-americana que va girar al voltant de la terra. Una missió espacial que des del 2011 també dóna nom a la quarta pel·lícula dirigida per l’aparentment angelical Julie Delpy. Va guanyar el premi especial del Jurat al Festival de San Sebastián del 2012.
Comèdia divertida, ambientada a la campagne francesa, el marc de tantes obres mestres del cinema francès, però des del meu punt de vista el punt fort d’aquest sentit de l’humor, molt francès per altra banda, és el sentit punyent que s’amaga al darrera d’algunes converses aparentment només divertides.
Julie Delpy és actriu, cantautora, guionista i directora de cinema. Fins al moment més coneguda com a actriu que com a directora, però presenta un bagatge a la seva esquena de cinema d’autor prou considerable que de ben segur l’ajudarà alhora de configurar la seva carrera com a directora. Ha treballat amb Godard, Kieslowsky,  Bertrand Tavernier i Richard Linklater, entre d’altres. Segueix llegint »

BCT xarxa

Biblioteca pública de Terrassa
Passeig de les lletres, 1
08221 - Terrassa
Telf. 937 894 589
Mail: bctxarxa@terrassa.cat