Ajuntament de Terrassa

Ajuntament de Terrassa

Posts Tagged ‘ Recomanacions de cinema ’

Joana Biarnés

23 de gener de 2017
Per

Joana Biarnés, una entre todos és un excepcional documental sobre la considerada la primera fotoperiodista d’Espanya, la Joana Biarnés. Terrassencs, l’hem de conèixer, és de casa nostra i té dimensió internacional.

Fou pionera del fotoperiodisme a Catalunya i a l’Estat Espanyol. Una figura que va treballar activament als anys 60 i 70, i a partir dels anys 80 es va desvincular del periodisme i va canviar de vida i de professió. Es va instal·lar a Eivissa amb el seu marit i van obrir un restaurant que es deia  Cana Joana, amb un gran èxit.

Quan es va jubilar va tornar al Vallès i no ha estat fins als últims anys que s’ha anat reconeixent la seva trajectòria professional en el món de la fotografia amb diferents exposicions a Terrassa, la publicació de diferents catàlegs, i també amb aquest fantàstic documental, dirigit pel Jordi Rovira i l’Òscar Moreno. Segueix llegint »

Els lectors recomanen. El viejo y el niño

13 de gener de 2017
Per

el-viejo-y-el-nino

BERRI, Claude. El viejo y el niño. Barcelona: Versus, DL 2007

Jo acostumo a triar algunes pel·lícules perquè em crida molt l’atenció el seu títol o la imatge de la caràtula.
No us passa el mateix?
I és per aquest motiu que vaig agafar a la biblioteca Bd2 “El viejo y el niño” del director de cinema Claude Berri, film que ara us recomano.
Segons la meva opinió, poques vegades un tema tan dur i escabrós com va ser la Segona Guerra Mundial i el nazisme és tractat amb tanta subtilesa i saber fer.
Uns pares que viuen a la França ocupada envien el seu fill de 9 anys amb uns ancians grangers i catòlics per protegir-lo i evitar que acabi en un camp de concentració. El nen ha d’ocultar que és jueu.
El relat està ple d’anècdotes del dia a dia en un marc rural, ple de tendresa, d’amistat, d’amor…
Ens ensenya que l’odi que sent l’avi vers els semites es basa en prejudicis sense fonament, ja que cuida i estima al nen com si fos el seu propi net.
En resum, una deliciosa història que no us podeu deixar perdre.

Recomana la Vicenta Lucas, des de la Biblioteca districte 2 (Bd2)

El club

19 de desembre de 2016
Per

Bàner de Apunt de cineelclub_larrainAvui us presentem una pel·lícula xilena, El club de Pablo Larraín. Un film sobri i contundent, que no fa més que confirmar que ens trobem ja davant d’un gran director. Aquest és el seu cinquè film, després de la ja molt coneguda No, que va ser nomenada als Oscar per la millor pel·lícula de parla no anglesa, convertint-se en la primera pel·lícula xilena nomenada als premis de l’Acadèmia.

Amb El club Larraín va guanyar l’Ós de Plata -Premi del Públic- al Festival de Berlín del 2015.

El cinema de Pablo Larraín no és flor d’un dia, i a més no està sol, forma part d’un grup important de cineastes, heterogeni i de diferents generacions, entre els quals destaquen Patricio Guzmán, Raúl Ruiz, Silvio Caiozzi, Orlando Lübbert, Andrés Wood, Matías Bize, Maite Alberdi, Sebastián Lelio, o Pepa San Martín, guanyadora amb la pel·lícula Rara del Premi Horizontes Latinos del últim Festival de Cinema de San Sebastián. Per tant el cinema xilè, més viu que mai i amb projectes interessants, encara que potser a vegades no en som del tot conscients. Segueix llegint »

Història de la meva mort

24 de novembre de 2016
Per

Bàner de Apunt de cinehistoria_de_la_meva_mort-865497036-large-1Per fi, Albert Serra al biTer! Aquests dies se’n està parlant molt a la premsa, ja que s’acaba de fer la preestrena a la Filmoteca de Catalunya de l’últim film d’aquest director, La mort de Lluís XIV, que va obtenir un gran ressò després de la seva presentació al Festival de Cannes, i que posteriorment va guanyar el Premi Jean Vigo.

Avui us presentem un dels seus anteriors films, Història de la meva mort, amb el que va guanyar al 2013 el Lleopard d’Or al Festival de Locarno i va estar  reconeguda com una de les millors pel·lícules de l’any per The New Yorker. L’Albert Serra és un productor i director de cinema català. El seu primer llargmetratge és Crespià, the film not the village (2003), que no fou estrenat comercialment. Honor de cavalleria (2006), la seva segona pel·lícula, va ser present al Festival Internacional de Cinema de Cannes. Al 2013 va guanyar el Lleopard d’or a Locarno amb la pel·lícula que ens ocupa avui, i l’any 2015 va representar Catalunya a la 56na edició de la Biennal d’Art de Venècia, amb el projecte La singularitatPerò a més de tenir un currículum fantàstic i estar molt reconegut, especialment a França, també és un director de cinema particular, amb fama d’excèntric, polèmic, difícil d’entrevistar, a vegades no sabem si ha creat un personatge propi allunyat del que és en realitat. Però com diu el mateix autor, això poc importa, el que interessa són les seves pel·lícules…  Segueix llegint »

Lancelot du Lac

26 d'agost de 2016
Per

Bàner de Apunt de cineAvui divendres 26 d’agost, amb el passi de Lutero a la biblioteca del districte 6 (a les 17:30 h) es tanca un cicle de pel·lícules de temàtica medieval que s’han projectat en aquesta biblioteca durant els mesos de juliol i agost, dins del III Cicle de Cultura Medieval, celebrat a Terrassa.

lancelotbaixaEl passat 12 de juliol, es va passar Lancelot du Lac (1974) de Robert Bresson, que recrea d’una manera particular la llegenda artúrica de Lancelot.

Des del biTer aprofundirem una mica més en aquest film i en el seu director, el gran Robert Bresson.01.Logo Cultura Medieval

La d’avui no és una pel·lícula fàcil, tampoc ho pretenia el seu director. Però que no sigui de fàcil digestió d’entrada no vol dir que no valgui la pena endinsar-se en la història de Lancelot de la mà del gran director francès. Segueix llegint »

Citizenfour

15 de juny de 2016
Per

Bàner de Apunt de cinecaratulaCitizenfour-CartelAvui us presentem un documental amb clar to de thriller polític; una trama que es desenvolupa entre comunicacions xifrades, espionatge internacional, filtracions periodístiques i la llarga ombra de l’estat nord-americà perseguint els protagonistes de la història; un confident valent i tres periodistes que l’acompanyen en aquesta aventura i esdevenen transmissors del seu missatge.

Citizenfour completa la trilogia que Laura Poitras va començar a escriure amb els seus treballs sobre la Amèrica post 11S. Al 2006 va fer “My Country My Country”,una pel·lícula sobre la ocupació de l’ Irak; i al 2010 The Oath, basada en la presó d’alta seguretat de Guantànamo. Mentre treballava a Berlín editant aquesta última pel·lícula, la que havia de culminar el cicle sobre la batalla contra el terrorisme als Estats Units, comença a rebre correus electrònics xifrats provinents d’un tal Citizenfour. Segueix llegint »

Princesa

28 d'abril de 2016
Per

Bàner de Apunt de cineEns ve de gust apropar-nos a cinematografies potents com la sud-coreana, però encara poc conegudes al nostre país.

Està cada cop més  present a les nostres cartelleres, però sobretot la trobarem a Festivals europeus de renom, com Cannes, Berlín o Venècia. No té una tradició cinematogràfica al darrera, com li passa al cinema xinès o al japonès, però tot i així en les últimes dècades, els seus cineastes més coneguts, com Kim Ki-Duk, Bong Joon-hoPark Chan-Wook, o Hong Sangsoo s’han fet un lloc en el panorama del cinema mundial.

princesabo

 

Avui apostem per una òpera prima: Princesa (Han Gong-ju) de Lee Su-Jin, la qual ha captivat arreu de tot el món a jurats i públic, obtenint un gran reconeixement internacional. Ha guanyat els premis més importants a Marràqueix, Rotterdam i Fribourg i al Festival de Cinema Asiàtic de Deuaville. Ha estat estrenada a més de 200 cinemes a Corea del Sud, un fet no gaire habitual, sent un film de baix pressupost. A Marràqueix, el director de cinema Martin Scorsese en va dir meravelles i és un gran defensor d’aquest film.   Segueix llegint »

Felices 140

24 de març de 2016
Per

Bàner de Apunt de cine

Felices_140-745389021-large (1)Avui apostem per cinema espanyol recent amb Gracia Querejeta al davant, un nom jove però ja consagrat del cinema espanyol contemporani. I molt ben acompanyada tant per l’artista principal: Maribel Verdú, com pels secundaris: Eduard Fernández, Antonio de la Torre, Marian Álvarez, i Nora Navas, entre d’altres.

Comèdia, drama, humor negre, entreteniment, aquests són els ingredients principals d’aquesta nova pel·lícula de Gracia Querejeta.

És el 40 aniversari de l’Èlia i això serveix de pretext per reunir dins una casa rural amb tota mena de luxes als seus estimats amics i familiars: els vol comunicar que ha guanyat en un joc d’atzar 140 milions d’euros. A partir d’aquell instant, l’ambient comença a enrarir-se i el que en principi semblava un motiu de celebració es trastocarà en un complot de cobdícia per tal d’ aconseguir els diners que li han tocat a la seva amiga. Segueix llegint »

Rebelde

26 de febrer de 2016
Per

Bàner de Apunt de cineAvui amb Rebelle (War Witch) tenim l’oportunitat d’endinsar-nos en un país de l’Àfrica negra, en conflicte, des del punt de vista d’una nena soldat, interpretada magistralment per Rachel Mwanza, actriu no professional que s’apropia de cada fotograma de la pel·lícula. Rebelle_(2012_film)

En l’imaginari col·lectiu del nostre món occidental l’Àfrica subsahariana és un territori exòtic, bonic i perillós, en permanent guerra. Com a espectadors, estem acostumats o bé als documentals d’animals o bé als conflictes bèl·lics, on els diferents països ens resulten moltes vegades indistingibles entre ells. Tinc la sensació que ens arriba una informació molt parcial d’aquestes nacions, només quan estan en guerra i hi ha implicats països occidentals, o quan alguna epidèmia sembla que pugui traspassar fronteres i afectar al món occidental.

En aquesta pel·lícula un factor a destacar és que el relat és africà. És la veu en off d’una nena d’uns catorze anys que li explica al seu fill el que li ha passat a ella i a la seva família durant els anys de la guerra. Encara que el film sigui canadenc  i no estigui basat en una història real,  te la creus des del primer moment. Segueix llegint »

Retorn als 80: Las amistades peligrosas

16 de gener de 2016
Per

Bàner de Apunt de cine(Dangerous liaisons, 1988) de Stephen Frears. D’entre les moltes pel·lícules  emblemàtiques dels anys 80, quina triarieu vosaltres? Des de Bagdad Café, París Texas, Amadeus, Memorias de Africa, o la mateixa E.T, el Nombre de la rosa, Blade Runner, etc…
Las_amistades_peligrosas-506088902-largeNosaltres hem optat per una pel·lícula d’època dirigida per un enfant terrible del cinema anglès, Stephen Frears, que l’any 1988, va decidir canviar de registre i fer un salt en el temps i passar de l’Anglaterra contemporània amb els seus problemes socials a la França pre-revolucionària, amb Dangerous liaisons (Las amistades peligrosas, 1988).

És una adaptació d’una obra de teatre de Christopher Hampton, que a la vegada és una adaptació de la famosa novel·la epistolar escrita per Pierre Choderlos de Laclos al 1782. Al llarg de la història ha tingut numeroses adaptacions al cinema, al teatre, a la televisió i fins i tot a l’òpera.  Del cinema l’adaptació més famosa és la que presentem avui, amb uns impressionants John Malkovich i Glenn Close. La versió de Milos Forman, Valmont, està prou bé però es va estrenar el mateix any que la de Frears, i això li va restar protagonisme i repercussió.   També tenim Crueles intenciones de Roger Kumble, o fins i tot la sud-coreana Scandal -Joseon namnyeo sangyeoljisa (2003) de Je-yong Lee o la més recent Dangerous liaisons del també sud-coreà Jin-ho Hur.   Segueix llegint »

BCT xarxa

Biblioteca pública de Terrassa
Passeig de les lletres, 1
08221 - Terrassa
Telf. 937 894 589
Mail: bctxarxa@terrassa.cat