Ajuntament de Terrassa

Ajuntament de Terrassa

Blog Archives

Regal 37: els vostres regals a la bct

30 de maig de 2008

ep… aquest regal havia quedat perdut en una de les moltes bústies de la biblioteca:

És un espai…

Nicolau, moltes gràcies en nom de la bct.

Regals 30 a 36: els vostres regals a la bct

30 de maig de 2008

Avui… els darrers regals rebuts per la biblioteca durant la festa del dissabte 24 de maig:

Regal 30

Regal 31

Regal 32

Regal 33

Regal 34

Regal 35

Regal 36

De nou gràcies per tots els regals, de part de la bct, que som tots: l’equipament, els visitants i les visitants, les usuàries i els els usuaris,  els treballadors i les treballadores,  les col·laboradores i els col·laboradors… per molts anys a tothom!!!

Ens continuem veient entre prestatgeries, badant a les expos, vivint la fantasia a les sessions de contes, comentant lectures als tallers, navegant al puntxarxa, penjats de la wifi… ens veiem a la bct!!!

Regals 23 a 29: els vostres regals a la bct

29 de maig de 2008

Continuem presentant-vos els regals entregats a la biblioteca en motiu dels actes de clausura del 10è aniversari, el passat dissabte 24 de maig.

Regal 23

Regal 24

Regal 25

Regal 26Regal 27

Regal 28

Regal 29

i demà els darrers regals!!!

Regals 17 a 22: els vostres regals a la bct

27 de maig de 2008

Aquests són sis dels regals de les persones assitents als actes de clausura de la celebració del 10è aniversari de la bct, el passat dissabte 24 de maig de 2008.
Regal 22Regal 20

Regal 17

Regal 18

Regal 19

Regal 21

En els següents dies anirem mostrant-vos la resta de regals, dedicatòries… que va rebre la biblioteca.

Moltes gràcies a tothom!!!

Regal 16: diu Borges…

26 de maig de 2008

Siempre imaginé que el paraíso sería algún tipo de biblioteca.

De: Jorge Luis Borges

Regal 15: trenta línies

23 de maig de 2008

L’escriptor comença a teclejar amb prevenció. Ha d’escriure un conte curt. Tothom parla, últimament, de les virtuts de la narrativa curta, però ell, si pogués ser sincer, confessaria que detesta els contes en general i els curts en particular. Tot i això, per no perdre passada, s’ha vist obligat a afegir-se a l’ onada de falsaris que simulen ser uns apassionats de la brevetat. Per això l’aterra la lleugeresa amb què els dits se li desplacen per les tecles, de manera que rere una paraula n’apareix una altra i a aquesta n’hi segueix una altra, i una altra, que acaben per configurar una línia, rere la qual se’n configura una altra–i una altra!–sense que aconsegueixi centrar l’assumpte, perquè està avesat a les distàncies llargues: de vegades necessita cent pàgines per començar a intuir de què va el que escriu, i altres vegades ni amb dues-centes no ho aconsegueix. No li ha passat mai pel cap amoïnar-se per l’extensió. Com més extens millor: beneïda sigui cada nova línia, perquè, una rere l’altra, demostren no tan soIs la grandària sinó també la grandesa de la seva obra, i per això–encara que, en el fons, una, dues o cinquanta línies no afegeixin res a la història que narra–mai de la vida no les expurga. En canvi, per escriure aquest conte gairebé hauria d’agafar la cinta mètrica i posar-se a mesurar-Io. És absurd. És com demanar a un atleta maratonià que corri els cent metres amb dignitat. En un conte, cada nova línia no és una línia més sinó una línia menys, i en aquest cas, concretament, una línia menys fins a la trenta, perquè això és el màxim: «Entre una i trenta línies», li ha dit la veu de vellut que li ha telefonat del suplement dominical del diari i li ha demanat el conte. A desgrat, l’escriptor aixeca els dits de les tecles i compta les línies que du escrites: vint-i-tres. Només n’hi falten set fins a la que serà la trentena. Però, després d’escriure aquesta consideració–i aquesta altra–encara n’hi falten menys: sis. Mare de Déu! És incapaç de pensar res i no teclejar-ho, de manera que cada cosa que pensa se li menja una nova línia i això fa que a la línia vint-i-sis s’adoni que, a només quatre línies del final, no aconsegueix centrar la història, potser perquè de fet–fa temps que ho sospita–no té res a dir i, encara que normalment aconsegueixi dissimular-ho a base de pàgines i més pàgines, aquest maleït conte curt el posa en evidència, motiu pel qual, quan arriba a la línia vint-i-nou sospira i, amb una sensació de fracàs no del tot justificada, posa el punt final a la trenta.

De: Quim Monzó. Mil cretins

Regal 14: el llibre vell

22 de maig de 2008

Molist, Pep; Ginesta, Montse. El llençol fantasma i altres petits tresors.

Ella,

l’àvia Txell,

va deixar,  per a mi,

aquest llibre blau i vell

abandonat a la tauleta de nit.

Ell,

el llibre vell,

va estar, per a mi,

esperant temps, i de gairell,

que jo, a poc a poc, aprengués a llegir.

Ella,

l’àvia Txell,

va ensenyar-me a mi

a desxifrar el signe aquell

i la paraula, la frase, el rodolí.

Ell, el llibre vell,

va seguir, per a mi,

esperant quiet, com un cabdell,
que jo en comprengués un bon bocí.

Ella,

l’àvia Txell,

va llegir, per a mi,

tots els mots del llibre vell,

una història rere una altra, al balancí.

Ell, el llibre vell,

em va descobrir a mi,

personatges d’alló més bells,

i peripècies que em van encuriosir.

Jo,

el llibre vell,

ja no l’he deixat de gaudir.

El porto sempre al farcell

per llegir al metro, al metge, o al jardí.

Cada vegada

que torno al llibre vell,

sento encara

les paraules i l’olor de l’àvia Txell.

De: Pep Molist. El llençol fantasma i altres petits tresors.

Regal 13: decàleg de la Biblioteca de Babel

21 de maig de 2008

Premissa. La finalitat d’una biblioteca és la de custodiar els llibres i evitar que s’espatllin. La primera forma d’aconseguir aquest resultat és impedir que els lectors els toquin; la segona (i més perfecta) és impedir que arribin a conèixer-ne l’existència. Per això:1. Cal complicar al màxim els catàlegs. Separar curosament el catàleg d’autors del catàleg de matèries i posar, sobretot, el catàleg de revistes en una altra sala. Si pot ser, de cada catàleg, n’hi haurà un per a les adquisicions anteriors al 1940 i un altre per a les adquisicions més recents (fins al 1960). Les successives adquisicions es tindran en una llista a part, inconsultable. La grafia dels noms propis ha de variar d’un fitxer a l’altre. Per exemple, en el modern «Caijkovski» i en l’antic «Txaikowski». Les matèries han de ser decidides pel bibliotecari segons els seus propis interessos. S’ha d’impedir que els editors posin a la pàgina posterior de la portada la llista de les matèries sota les quals s’hauria de classificar el llibre.

2. La signatura ha de ser intranscribible i amb moltes sigles, alguna de les quals ha de semblar irrellevant. Cal que la fitxa de demanda s’empleni sempre d’una manera imperfecta, de manera que pugui ser retornada al visitant obligant-lo a refer-la.

3. El temps entre la demanda i el servei ha de ser molt llarg. Les fitxes s’han d’introduir en una mena d’artefacte i han de desaparèixer en els soterranis. Un cop allà les recolliran empleats minusvàlids: s’agrairia algun membre artificial, millor amb una màniga cosida a l’esquena. L’ideal és un empleat «cul-de-jatte» que porti un sol llibre a la vegada amb les dents. En tot cas convé que l’empleat tingui afectada alguna part motriu, de manera que en pujar per les escaletes per arribar als prestatges més alts caigui tràgicament fent caure a terra desenes de volums.

4. No hi ha necessitat de donar més d’un llibre a la vegada. No s’ha de permetre a l’usuari que porti a la biblioteca llibres propis per comparar-los amb el llibre de préstec. Les comparacions són sempre odioses. S’ha de fer per manera que els llibres de préstec no puguin ser duts a la sala de consulta.

5. S’ha de procurar una absència total de fotocopiadores. Si n’hi ha, que siguin poques, si pot ser una de sola, que no pugui ser manejada per l’usuari, que proporcioni poques pàgines, que siguin cares, que calgui fer molta cua i que no es pugui disposar de les fotocòpies fins a l’endemà.

6. El préstec extern s’ha de desaconsellar i el lloc on demanar-lo ha de ser inaccessible. S’ha de fer de manera que el préstec interbibliotecari sigui una utopia. S’ha d’impedir que l’usuari pugui accedir als catàlegs d’altres biblioteques.

7. Els horaris d’obertura hauran de coincidir absolutament amb els de treball (discutir-ho amb els sindicats): sobretot, que la biblioteca estigui tancada a l’hora dels àpats, després de sopar, cada dissabte i totes les festes de guardar. S’ha de fer per manera que l’usuari, en el temps lliure, no s’entretingui llegint sinó que es dediqui a l’esport.

8. No ha de ser possible passar una estona agradable dins la biblioteca: que l’usuari que vulgui un cafè hagi de sortir i, en sortir, retornar els llibres rebuts, de manera que en tornar pugui repetir tots els tràmits de la demanda.

9. No ha de ser possible retrobar el mateix llibre l’endemà. Tampoc no ha de ser possible saber qui el té en préstec.

10. Norma àuria: l’usuari no ha de tenir, per cap motiu, accés als prestatges. (Norma addicional: les parets mestres estaran esquerdades, de manera que la biblioteca romangui tancada la major part de l’any per indicació d’Obres Públiques).

De: Umberto Eco

Umberto Eco va proposar aquesta mena de decàleg negatiu que defineix el que és una biblioteca dolenta. Aquest decàleg va ser llegit per Eco en una convenció de bibliotecaris amb
motiu del XXV aniversari de la Biblioteca Sormani de Milà. És extret d’un article sobre les biblioteques americanes i decàleg sobre com ha de ser la biblioteca de Babel. Publicat a la revista L’Espresso del 13 de novembre de 1983. La traducció al català ha estat a càrrec del Consell de Redacció del Butlletí de l’Associació de Bibliotecaris de Catalunya.

Consulta feta a: http://www.raco.cat/index.php/ButlletiBibliotecaris/article/view/73593/85272

IBSN Internet Bloc Serial Number

21 de maig de 2008

Internet Blog Serial Number 1998-2008-0-5

Un bloc no deixa de ser una publicació. Per la seva estructura acostumen a ser una publicació periòdica.

L’IBSN va nèixer de la negativa per part de l’administració competent d’atorgar un ISSN als blocs. El nostre bloc ja té el seu “número de sèrie unívoc”…fa molt bibliotecari això dels números estandaritzats!!!

Si vols aconseguir el IBSN per al teu bloc, ja ho saps: http://ibsn.org

Regal 12: sobre poesia

20 de maig de 2008

“Cap poeta autèntic no fa concessions. El lector tampoc no n’hauria de fer.”

De: Agustí Bartra. Sobre poesia.

BCT xarxa

Biblioteca pública de Terrassa
Passeig de les lletres, 1
08221 - Terrassa
Telf. 937 894 589
Mail: bctxarxa@terrassa.cat