Ajuntament de Terrassa

Ajuntament de Terrassa

Blog Archives

Eudald Puig. La casa de la muntanya

19 d'abril de 2018

El proper diumenge 22 d’abril el Teatre Alegria acollirà l’estrena de “La casa de la muntanya”, espectacle multdisciplinar en homenatge al poeta Eudald Puig que comptarà amb música del seu nebot Aleix Puig, direcció de Pep Pla i interpretat pel ballarí Toni Mira i l’actriu Anna Ycobalzeta, és a dir una petita joia al voltant de la vida i l’obra d’aquest autor tan vinculat a la ciutat.

A les biblioteques se’ns va demanar si podíem col·laborar en la difusió d’aquest espectacle i us hem seleccionat un text de Jaume Aulet, per fer un tastet de l’obra d’aquest poeta i a més també us hem preparat uns petits videos on recitem poemes de l’Eudald. Esperem que us agradin!

Jaume Aulet, professor de filologia catalana de la UAB, investigador especialitzat en història de la literatura catalana i col·laborador de les biblioteques de Terrassa sempre que li demanem, ha escrit una sèrie d’articles sobre l’obra del poeta Eudald Puig. Us n’hem fet una selecció:

«Eudald Puig és un poeta que té coses a dir.» La frase la vaig sentir a Oriol Pi de Cabanyes ja fa molts anys, quan Eudald Puig només havia publicat Cel de nit (1978). Tenia tota la raó. La idea queda avalada tant amb aquell llibre primerenc, com amb les obres que vindrien al darrere. Aquest cop, però, no voldria pas fer el repàs de la trajectòria ni l’anàlisi dels mèrits literaris de l’autor. El tema em toca massa de prop. Eudald Puig tenia coses a dir, sí, i a mi personalment me’n va dir moltes. És per això que tinc la necessitat de fer-ne una evocació des del record i l’agraïment. Segueix llegint »

Per conèixer una mica més a……Anna Gimeno

3 d'abril de 2018

Al voltant del dia 21 de març, dia Mundial de la Poesia, les biblioteques de Terrassa van organitzar diferents activitats. Una d’elles va ser la que va organitzar la Biblioteca Districte 4 el passat 13 de març amb la visita de la poetessa terrassenca Anna Gimeno per presentar el seu llibre Papeles arrugados.

L’autora, amb molta senzillesa, simpatia i proximitat, ens va explicar una mica la gènesi de la seva obra i ens va recitar una selecció de poemes que ens va emocionar a tothom que vam poder assistir-hi.
L’Anna Gimeno, segons les seves pròpies paraules, “escriu perquè escriure no té temps, ni condicions, ni respecta horaris. Perquè és escapar amb un bitllet de tornada, i perquè és la única aposta de la que sempre se surt guanyador” i es defineix com a “una dona feliç que dibuixa futurs amb un somriure”.
L’Anna ens ha captivat a tots i per aquest motiu hem volgut conèixer-la una miqueta més fent-li una petita entrevista que esperem que us agradi i us convidi a llegir-la.

1. En quin moment comences a interessar-te per la poesia?
Sempre he tingut una relació intermitent amb la poesia. Com si fos una part de mi latent, que de tant en tant es desperta. Recordo escriure ja de petita, participar en concursos i Jocs Florals solament pel fet d’escriure… Era la meva forma particular de sentir-me realitzada, de trobar altres formes d’expressar-me lluny de la narrativa (que sempre he trobat més hieràtica, no sé ben bé per què). Segueix llegint »

Terrassa i aigua. Torre de la Mina Pública i font de les quatre carreteres

22 de març de 2018

Avui 22 de març és el  Dia Mundial de l’Aigua. Es celebra cada any des del 1993. L’Assemblea General de les Nacions Unides va adoptar aquest dia per generar consciència a la població mundial sobre la importància de l’aigua per a la vida, per a l’ésser humà i per al planeta.
És un dia que ens dóna l’oportunitat d’aprendre més coses sobre l’aigua, de fer divulgació i de preservar-la i utilitzar-la d’una manera sostenible.

La biblioteca del districte 3 de Terrassa disposa d’un fons especial anomenat Cultura de l’Aigua, format per gairebé 400 documents, i vinculat amb aquesta especialització ens ha semblat interessant fer un  post on relacionem Terrassa i aigua. Per fer-ho, us volem parlar d’un element patrimonial relacionat amb l’aigua: la torre de la Mina Pública i font de les quatre carreteres, potser més coneguda com a enclavament urbanístic que no pas per la seva funció originària relacionada amb l’abastament de l’aigua a la ciutat. Segueix llegint »

De ruta literària. El cosidor d’errades

6 de març de 2018

 

El passat 17 de febrer vam fer l’estrena de la tercera ruta literària de la bct xarxa. La primera va ser La Teranyina de Jaume Cabré, després vam fer La ciutat del fum de Vicenç Villatoro 1) i la tercera li ha tocat a la Tessa Julià, amb El cosidor d’errades.

Tessa Julià i El cosidor d’errades

De què va aquesta novel·la? Si haguéssim de definir el gènere podríem dir que és entre costumbrista i històrica. Està ambientada en una Terrassa relativament recent, entre 1999 i 2003, però que fa referència a esdeveniments històrics molt importants per la ciutat, com són les riuades del 1962, la crisi tèxtil dels 70, la Terrassa tèxtil en general, i també parla de la gran transformació urbanística de la ciutat, entre els 90 i els 2000.

Entremig de tot això, dos personatges, el Josep Gibert, que va trampejant com pot, amb una mare molt exigent i amargada.

Segueix l’estructura de les altres rutes: seleccionem unes parades al llarg del recorregut, en les quals llegim uns textos de l’obra, prèviament seleccionats, i contextualitzem històricament el lloc on ens trobem, per tal de relacionar-ho amb la novel·la. Segueix llegint »

The Pelayos

26 de gener de 2018

Bàner de Apunt de cineTerrassa es converteix en la primera ciutat espanyola designada Ciutat Creativa de la Unesco en l’apartat Film, unint-se a les ciutats de Roma (Itàlia), Bradford (Anglaterra), Galway (Irlanda), Sofia (Bulgaria), Bitola (Macedònia), Sidney (Austràlia), Busan (Corea del Sud) i Santos (Brasil), que ja en formaven part. Enguany també han aconseguit aquest reconeixement Lodz (Polonia), Qingdao (Xina), Brístol (Regne Unit) i Yamagata (Japó).

La Xarxa de Ciutats Creatives de la Unesco, creada l’any 2004, va néixer amb l’objectiu de fomentar la cooperació internacional entre ciutats de tot el món per fer de la creativitat un motor de desenvolupament urbà sostenible, d’integració social i de vida cultural, i de reconèixer la creativitat dels seus membres en set àmbits: artesania i arts populars, arts digitals, disseny, cinema, gastronomia, literatura i música. Segueix llegint »

Fatima

4 de gener de 2018

Bàner de Apunt de cine

Avui us presentem Fatima, una pel·lícula guanyadora de tres premis César al 2015. Això ja és una bona presentació d’entrada, però és molt més.

És un film intimista, senzill, que ens farà patir una mica.

Fatima és la protagonista d’aquesta història. És una musulmana immigrant mare de dues filles, Souad, una adolescent rebel de quinze anys i Nesrine, una jove de divuit anys que ha començat la universitat i vol ser metge. La Fatima s’intenta adaptar a França, sense dominar el francès i amb moltes dificultats, però ho fa sobretot pensant en les seves filles.  És conscient que fa un gran esforç que no repercutirà directament en ella.

L’autor del film, Philippe Faucon té ana llarga experiència com a cineasta de films naturalistes, de temàtica social, on explora i reflexiona sobre els problemes dels immigrants a França. Segueix llegint »

Per conèixer una mica més a…………..Pep Puig

21 de novembre de 2017

El passat mes de maig ens va visitar el Pep Puig a la bd2. Des del biTer us expliquem com va anar la visita i la tertúlia amb l’autor.

Pep Puig al pati de la bd2

En Pep amb el club de lectura de la bd2

El Pep(e) Puig ens va regalar una tarda de dimarts (16 de maig’17) a la bd2, va haver de canviar la data per anar a Turí a presentar la traducció de La vida sense la Sara Amat a l’italià (La vita senza Sara Amat. Venècia: Marsilio, 2017, traducció: Amaranta Sbardella).
Ens va dir que espiritualment estava molt còmode en aquest barri ja que de petit havia viscut molt a prop i molts cops havia anat a missa a l’esglèsia de la plaça (Ca n’Anglada), segur que havia coincidit amb alguna participant del club de lectura! el seu pare era de missa i hi anaven tota la família, com ens marquen els records d’infantesa! Ens va comentar que no sempre el record és igual per a tothom que hagi viscut un mateix fet, i la memòria pot enganyar.
Ens acompanyava també la Pilar Parras, conductora del club de lectura, li volia preguntar perquè no havia fet una novel•la policíaca, o un thriller, o una novel•la d’amor, o… El Pep ja havia explicat que havia volgut escriure sobre la fascinació del Pep protagonista cap a la Sara, a qui tenia idealitzada fins l’extrem. La vida sense la Sara Amat és el relat del pas de la infantesa a l’adolescència, el pas de la inocència a la realitat, a la descoberta del món dels adults, a deixar de creure… Segueix llegint »

Yo, Daniel Blake

25 de setembre de 2017

Bàner de Apunt de cineAvui us presentem Yo, Daniel Blake,  la última pel·lícula de Ken Loach, una més tractant un tema molt característic en la seva filmografia: la lluita de la classe treballadora a Anglaterra. Quan va tractar aquest tema social en època de l’Anglaterra de Margaret Thatcher, als anys 80, va ser quan aquest cinema social o polític estava en la seva màxima plenitud, però encara ara al 2017 veiem que continua de màxima actualitat, plantejat amb variants, com ho fa l’autor, però encara vigent. Com resumeix molt bé un actor que ha participat en molts dels seus films; Al llarg de la trajectòria de Loach hem fet una única pel·lícula, la de la lluita social dels treballadors.

 

Aquest film va guanyar la Palma d’Or de Cannes 2016 i el premi del públic al Festival de Cinema de San Sebastián de l’any passat. Segueix llegint »

Els bibliotecaris recomanen: Tú no eres como otras madres

28 de juliol de 2017

Tornant amb el barco he acabat de llegir aquest llibre Tu no eres como otras madres de l’Angelika Schrobsdorff que descriu la vida de la seva mare. Al principi sembla la història d’una dona de pares jueus que, avançada en el seu temps, amb una expressió que es diu ara “viu la vida”, però després resulta que és molt més que això. Descriu tot el que li passa a ella, a les seves filles, els seus marits, amics, família, etc, amb motiu de l’arribada del nazisme a Alemanya i posteriorment a Europa. Cap a la meitat del llibre, la història es torna molt dura i es fa molt interessant. L’autora es mulla, dóna la seva opinió i expressa els seus sentiments. Us en passo un fragment, del final del llibre, quan ja ha passat tot i Alemanya es comença a recuperar; hi ha robatoris per tot arreu, no hi ha diners ni per menjar, ni per res.

Per si en voleu fer un tastet:
Los alemanes son incorregibles. No se han desprendido de su arrogancia, no han comprendido ni aprendido nada. Y si algo los conmociona no es lo que hicieron sino lo que ahora les están haciendo a ellos. No pueden soportar ser los derrotados y vencidos, despotrican y provocan y, por lo visto, no son, en absoluto, conscientes de que si se ven en esta situación ha sido por su propia culpa.
Això em recorda l’actualitat amb el PP, si els tenim al poder és perquè la gent els ha votat…
Us el recomano, una lectura esplèndida!!!

Recomana la Filu Solé, tornant amb vaixell des de Sardenya

Dades del llibre

Títol: Tú no eres como otras madres: historia de una mujer apasionada

Autoria: Angelika Schrobsdorff

Editorial: Periférica

Any de publicació: 2016

Pàgines: 587

ISBN: 9788416544134

Play time

17 de juliol de 2017

Bàner de Apunt de cineAvui ens ve de gust recordar un dels genis de l’humor del segle XX, Jacques Tati. A Cannes als anys 80 el van reconèixer com un dels deu millors directors de cinema del món.

Cartell publicitari i caràtula de Jacques Lagrange, col·laborador habitual de Tati.

Tati va fer 6 llargmetratges, 4 sobre el personatge de  Monsier Hulot, que per ordre cronològic són els següents. (Les vacances de Monsieur Hulot, Mon oncle, Play Time i Trafic). Abans d’inventar-se a Monsier Hulot, un alter-ego de Jacques Tati, i interpretat per ell mateix es va inventar un carter anomenat François que tenia característiques similars.

Ens acostarem a aquest geni de l’humor amb Play Time, considerada per alguns la millor, però que no va tenir èxit de públic, i amb la que el director hi va perdre molts diners.

Tota l’acció passa a l’aeroport de París, on ens trobem a un Monsieur Hulot desorientat en mig d’aquest espai. I entremig d’això grups i grups de turistes amunt i avall de l’aeroport. Segueix llegint »

BCT xarxa

Biblioteca pública de Terrassa
Passeig de les lletres, 1
08221 - Terrassa
Telf. 937 894 589
Mail: bctxarxa@terrassa.cat