Ajuntament de Terrassa

Ajuntament de Terrassa

Blog Archives

Permagel, el principi del desglaç

23 d'agost de 2018

Permagel és la primera novel·la d’Eva Baltasar, que fins ara havia escrit sobretot poesia i ha sorprès a tothom amb aquesta història íntima que ha guanyat el Premi Llibreter de Narrativa Catalana 2018. De premis de poesia en té molts altres des del 2008 quan va publicar el seu primer poemari.

Escrit en primera persona Permagel és la història d’una dona lesbiana, autosuficient i amb tendències suicides que explica perquè no encaixa en aquest món, massa monòton, entumit i superficial. Les seves ganes de deixar de viure es contradiuen amb la seva vitalitat, a l’hora de devorar llibres d’art o de gaudir del sexe per exemple. La història es concentra en les vivències que justifiquen el seu permagel intern però també en aquelles, molt poques, que aconsegueixen esquerdar-lo.

Permagel enganxa pel que diu però sobretot per com ho diu. L’estil poètic ple d’analogies precioses i a vegades estranyes es llegeixen d’una tirada quasi sense adonar-te’n. Imatges i comparacions fan avançar la trama i els records de la protagonista fins a un final que sorprèn, per inesperat. Per sort, aquest és el primer volum d’una trilogia que continuarà amb els títols Boulder i Mamut.

Segueix llegint »

Habitant de la Biblioteca districte 2 de dia, recol·lectora de saraus de nit. M’agrada la cultura en directe, i si hi ha una bona guitarra segur que no m’ho perdo.

Veure les meves aportacions.

 

Els bibliotecaris recomanen: Totes les cançons parlen de tu

17 de gener de 2018

 

“Tanque el ulls i recorde els dies d’infantesa com fotogrames en Súper-8 on es projecta un jo mitificat”

 

Xavi Sarrià (Barcelona, 1977), és filòleg, activista social i cultural i autor molt conegut per la seva trajectòria musical al capdavant del grup “Obrint pas”.

Sarrià es va estrenar en el món editorial amb el magnífic recull de contes Històries del Paradís. Totes les cançons parlen de tu, és la seva segona novel·la i la primera publicació de l’editorial valenciana Sembra Llibres (de la que és cofundador) i que tantes alegries ens està donant. Segueix llegint »

Habitant de la Biblioteca districte 2 de dia, recol·lectora de saraus de nit. M’agrada la cultura en directe, i si hi ha una bona guitarra segur que no m’ho perdo.

Veure les meves aportacions.

 

Els bibliotecaris recomanen: Tantes mudes

23 de novembre de 2017

Calafell, Mireia. Tantes mudes. 2a. ed. Catarroja: Perifèric, 2015. 79 pàgs. ISBN 9788492435739

Disponible al catàleg Aladí, a la Biblioteca Central de Terrassa: http://scur.cat/5GDE9A

Mireia Calafell publica poesia des de 2006, ha guanyat diversos premis i està inclosa en més d’una antologia, la seva obra ha estat traduïda a 5 idiomes. Treballa a ArtsMoved. Va néixer a Barcelona.

Ha fet nombrosos recital pel país i per l’estranger, per exemple: http://www.elixir.cat/projects/mireiacalafell/

 

Tantes mudes ha estat guardonat amb el Premi poesia Benvingut Oliver 2013 i la Lletra d’Or, 2015

El títol del poemari fa refèrencia a les tres definicions de la paraula muda. Cada definició marca un capítol: definició 1: privades físicament de l’ús de la paraula, definició 2: conjunt de roba, especialmente la interior, definició 3: canviar, transformar.

Segueix llegint »

Habitant de la Biblioteca districte 2 de dia, recol·lectora de saraus de nit. M’agrada la cultura en directe, i si hi ha una bona guitarra segur que no m’ho perdo.

Veure les meves aportacions.

 

Els lectors recomanen. El viejo y el niño

13 de gener de 2017

el-viejo-y-el-nino

BERRI, Claude. El viejo y el niño. Barcelona: Versus, DL 2007

Jo acostumo a triar algunes pel·lícules perquè em crida molt l’atenció el seu títol o la imatge de la caràtula.
No us passa el mateix?
I és per aquest motiu que vaig agafar a la biblioteca Bd2 “El viejo y el niño” del director de cinema Claude Berri, film que ara us recomano.
Segons la meva opinió, poques vegades un tema tan dur i escabrós com va ser la Segona Guerra Mundial i el nazisme és tractat amb tanta subtilesa i saber fer.
Uns pares que viuen a la França ocupada envien el seu fill de 9 anys amb uns ancians grangers i catòlics per protegir-lo i evitar que acabi en un camp de concentració. El nen ha d’ocultar que és jueu.
El relat està ple d’anècdotes del dia a dia en un marc rural, ple de tendresa, d’amistat, d’amor…
Ens ensenya que l’odi que sent l’avi vers els semites es basa en prejudicis sense fonament, ja que cuida i estima al nen com si fos el seu propi net.
En resum, una deliciosa història que no us podeu deixar perdre.

Recomana la Vicenta Lucas, des de la Biblioteca districte 2 (Bd2)

Habitant de la Biblioteca districte 2 de dia, recol·lectora de saraus de nit. M’agrada la cultura en directe, i si hi ha una bona guitarra segur que no m’ho perdo.

Veure les meves aportacions.

 

Els bibliotecaris recomanen. Cosas que los nietos deberían saber

13 de juliol de 2016

 

¿qué clase de ego hace falta tener para escribir un libro sobre tu vida y pensar que le puede interesar a alguien? ¡Uno enorme! Pero no tan grande como para pensar que fui creado a imagen y semejanza de Dios.

 

Marck O. Everett està sol al món, aquesta és la certesa que queda quan acabes de llegir el llibre. El seu objectiu és deixar per escrit part de la seva vida perquè els seus néts tinguin les respostes a algunes preguntes sense que les hagin de formular, cosa que no va fer mai amb el seu pare. La ironia està en el fet que l’autor no té fills, de moment, però com diu ell “per si de cas…”

 

Cosas que los nietos deberían saber

 

Mark Everett, Mr. E, és el fundador, compositor i part indispensable del grup americà Eels. Si repasseu la trajectòria de la banda veureu que han passat per multitud d’estils musicals, i de fet a Mr E no li cal escriure un llibre per explicar la seva vida només heu d’escoltar els seus discos, cada àlbum és un capítol nou de les seves últimes vivències.

Segueix llegint »

Habitant de la Biblioteca districte 2 de dia, recol·lectora de saraus de nit. M’agrada la cultura en directe, i si hi ha una bona guitarra segur que no m’ho perdo.

Veure les meves aportacions.

 

Quan jo tenia cinc anys em vaig matar

26 de març de 2016

quan-jo-tenia-cinc-anys-em-vaig-matarQuan jo tenia cinc anys em vaig matar, de Howard Buten

 

“Quan jo tenia cinc anys em vaig matar. Estava esperant el Popeye, que fan després de les notícies. (…) Però les notícies no s’acabaven mai. (…) Hi surten els russos que ens enterraran a tots. Surt el president dels Estats Units que és calb. Surten els moments culminants del fabulós Saló de l’Automòbil d’aquest any, que una vegada hi vaig anar, i, com a activitat, era bastant divertida”.

 

En Burton és diferent dels altres nens, només té 8 anys però ja amaga una ànima una mica fosca. Quan en tenia cinc es va matar i va començar a mirar el món d’una altra manera. Això ho explica al principi, així que el secret que amaga el llibre no és la pregunta “per què ho va fer?”, sinó el punt de partida dels fets que el porten on és ara. I ara és al Centre d’Internament Infantil pel que li va fer a la Jessica Renton. Segueix llegint »

Habitant de la Biblioteca districte 2 de dia, recol·lectora de saraus de nit. M’agrada la cultura en directe, i si hi ha una bona guitarra segur que no m’ho perdo.

Veure les meves aportacions.

 

Grafton Street, la música al carrer

21 de gener de 2016

bàner de la secció Terras-sons

El carrer Grafton de Dublín és probablement el carrer comercial més famós d’Irlanda. Però és, també, l’escenari d’un dels esdeveniments més esperats pels dublinesos: els concerts a peu de carrer que músics de renom fan al costat de músics emergents durant la Nit de Nadal.  Aquests concerts tenen un doble objectiu: donar a conèixer els músics locals i recollir fons per a una causa solidària. Enguany pel carrer Grafton de Dublín s’hi ha deixat veure Bono, líder d’U2 i Glen Hansard (músic i protagonista de la pel·lícula Once) entre d’altres. Els diners recollits els han destinat a una entitat dedicada a les persones sense sostre.

YouTube Preview Image

A Terrassa des de fa tres anys s’organitza una iniciativa similar a la dublinesa, el nostre Grafton Street particular. L’última edició va tenir lloc el passat 27 de desembre al carrer Major i va reunir a sis grups de casa nostra: Quartet Viersax, Un tal Pere, Toni Marbà, Harlock, Joan Boada i Lluís Bòria d’Estúpida Erikah. Tot el que es va recaptar es va donar a La Trobada, el projecte de la xarxa ALEI (Associació Local d’Entitats per a la Inclusió de Terrassa). Segueix llegint »

Habitant de la Biblioteca districte 2 de dia, recol·lectora de saraus de nit. M’agrada la cultura en directe, i si hi ha una bona guitarra segur que no m’ho perdo.

Veure les meves aportacions.

 

Concert de Josh Rouse i clausura de la temporada del cicle Música Moderna

7 de desembre de 2015

bàner de la secció Terras-sons

Un vespre de diumenge qualsevol Terrassa es pot convertir en Califòrnia. El cicle de “Música Moderna”, a punt de rematar la temporada, ho va aconseguir portant a l’escena local el folk de Josh Rouse el passat 29 de novembre. El cantautor de Nebraska va fer la seva única parada a Catalunya a la Nova Jazz Cava de Terrassa per a presentar “The Embers of Time”, el seu últim treball (2015).

rouse

“Ter-ras-sa. M’encanta com sona Terrassa” va deixar anar als pocs minuts de començar i amb un perfecte castellà de subtil deix anglès. Va ser aleshores quan tothom, amb encert, va esperar un dels seus temes més coneguts: “Quiet Town” (2006).

Fascinat pels racons de la Cava i per un públic que va acabar acompanyant amb veus i mans les melodies, Rouse (amb passeig entre el públic inclòs) va recordar èxits com “I Will Live On Islands” (2010) o “Come Back” (2003). Altres títols del seu nou àlbum com “Crystal Falls”, “Jr Worried Blues” o “You Walked Through The Door” tampoc van faltar en una actuació d’autèntic caràcter folk californià.

Ressenya feta per la Gemma del Arco, usuària de les biblioteques públiques de Terrassa.

Josh Rouse a les biblioteques

Habitant de la Biblioteca districte 2 de dia, recol·lectora de saraus de nit. M’agrada la cultura en directe, i si hi ha una bona guitarra segur que no m’ho perdo.

Veure les meves aportacions.

 

Els bibliotecaris recomanen. No ens calia estudiar tant

30 de novembre de 2015

No ens calia estudiar tant

 

ROJALS, Marta. No ens calia estudiar tant. Carcaixent: Sembra, 2015.
ISBN: 978-84-942350-9-2

 

“A la bústia, de nou, la propaganda de la universitat ens advertirà que si no tenim feina és perquè encara ens falta un altre màster. Bon intent, senyors, però les velles inèrcies, allò de «en veritat us dic», ja ho ha donat tot de si, ja no cola. De tant que us hem cregut, tan gran ha estat el descrèdit, que al final només ens deixeu una opció: la de creure només en nosaltres. I per a arribar a aquesta conclusió, en una cosa sí que alguns teníeu raó: no ens calia estudiar tant.”

No ens calia estudiar tant és un recull dels articles que Marta Rojals, autora de les novel·les Estiu, primavera, etcètera i L’altra, escriu habitualment a la secció “Mail obert” del diari Vilaweb.
Si no la coneixeu, aquest recull és una bona manera de fer-ho. Sense pèls a la llengua parla sobre el paper de la dona i la discriminació, el procés d’independència, la crisi econòmica, la corrupció, els partits polítics i les dificultats per desenvolupar un projecte de vida feliç a la societat actual. Segueix llegint »

Habitant de la Biblioteca districte 2 de dia, recol·lectora de saraus de nit. M’agrada la cultura en directe, i si hi ha una bona guitarra segur que no m’ho perdo.

Veure les meves aportacions.

 

Primavera, estiu, etcètera

2 de juny de 2014

rojals_primavera ROJALS, Marta. Primavera, estiu, etcètera. Barcelona: La Magrana, 2011. (Les ales esteses; 300) ISBN 9788482649665.

Amb aquest llibre la Marta Rojals ha fet que m’escolti a mi mateixa llegint amb accent de l’Ebre, està escrit sense complexes i amb una sinceritat que et deixa clavada a la cadira. L’he viscut i no he pogut parar de llegir fins a acabar-lo: tinc moltes coses en comú amb l’Èlia a part de l’edat… Ara toca primavera.

Recomana: Montse Pujol i Soler, des de la Biblioteca Districte 2 (bd2)

fotorecomanacions3

Habitant de la Biblioteca districte 2 de dia, recol·lectora de saraus de nit. M’agrada la cultura en directe, i si hi ha una bona guitarra segur que no m’ho perdo.

Veure les meves aportacions.

 

BCT xarxa

Biblioteca pública de Terrassa
Passeig de les lletres, 1
08221 - Terrassa
Telf. 937 894 589
Mail: bctxarxa@terrassa.cat