Ajuntament de Terrassa

Ajuntament de Terrassa

Apunt de cine

El cinema al blog. Secció on recomanem altres filmografies a descobrir, pel·lícules contemporànies, de 5-6 anys com a molt, i de països que no ens arriben tant habitualment les seves produccions.

De tal padre, tal hijo

7 d'agost de 2015

Bàner de Apunt de cine(De tal padre, tal hijo, 2013) de Hirokazu Kore-eda

Avui us presentem De tal padre, tal hijo de Hirokazu Kore-eda, un director de cinema japonès, ja consagrat i que comença a ser prou conegut en el nostre país. Des del biTer em som fans i ja és la tercera pel·lícula que comentem d’aquest autor.
detalpadretalhijo21060879_20131126103334845Avui en dia és un clar exponent del cinema japonès contemporani, qui retrata com ningú la quotidianitat del país nipó. Considerat un clar hereu del minimalisme d’un dels considerats mestres del cinema oriental: Yasuhiro Ozu.  Encara que el propi Kore-eda es sorprèn d’aquesta herència que se li atribueix respecte a Ozu, se sent orgullós de que el comparin o que el considerin un dels seus hereus cinematogràfics.
Kore-eda va començar filmant documentals, és per això que constatem la utilització de les eines pròpies d’aquest gènere a les seves obres de ficció.
La infància és un tema recurrent a les pel·lícules d’aquest director. Ja ho vam veure a Nadie sabe i a Kiseki Podríem dir que és el relat familiar el que hi és present en aquest tres films, enfocat des de diferents punts de vista i des de diferents problemàtiques, però és en aquest context en que l’autor se sent còmode. Segueix llegint »

Hola, sóc la Glòria i m’encarrego de la difusió dels temes de col·lecció local pel blog ah i també de cinema!

Veure les meves aportacions

El Skylab

16 de juliol de 2015

Bàner de Apunt de cine
(El Skylab, 2012) de Julie Delpy.

Estem en un juliol molt calorós i ens ve de gust presentar-vos una comèdia francesa estiuenca, àcida, però d’humor al cap i a la fi.
El_Skylab-282298403-largeL’Skylab va ser la primera estació espacial nord-americana que va girar al voltant de la terra. Una missió espacial que des del 2011 també dóna nom a la quarta pel·lícula dirigida per l’aparentment angelical Julie Delpy. Va guanyar el premi especial del Jurat al Festival de San Sebastián del 2012.
Comèdia divertida, ambientada a la campagne francesa, el marc de tantes obres mestres del cinema francès, però des del meu punt de vista el punt fort d’aquest sentit de l’humor, molt francès per altra banda, és el sentit punyent que s’amaga al darrera d’algunes converses aparentment només divertides.
Julie Delpy és actriu, cantautora, guionista i directora de cinema. Fins al moment més coneguda com a actriu que com a directora, però presenta un bagatge a la seva esquena de cinema d’autor prou considerable que de ben segur l’ajudarà alhora de configurar la seva carrera com a directora. Ha treballat amb Godard, Kieslowsky,  Bertrand Tavernier i Richard Linklater, entre d’altres. Segueix llegint »

Hola, sóc la Glòria i m’encarrego de la difusió dels temes de col·lecció local pel blog ah i també de cinema!

Veure les meves aportacions

Las vidas de Grace

12 de juny de 2015

Bàner de Apunt de cineShort Term 12 (Las vidas de Grace, 2013) Direcció: Destin Daniel CrettonAlta_Resolucion_1.

Avuí fem una petita incursió al anomenat cinema indie nord-americà, un cinema independent i alternatiu, que s’intenta allunyar de les “normes” de Hollywood, tant si estem parlant de pressupost, ja que ens estem referint a pel·lícules amb baix pressupost, com si parlem de les formes narratives, que acostumen a ser trencadores.

Parlem de pel·lícules que han tingut molt èxit en els últims temps, com per exemple La pequeña Mrs. Sunshine o Juno. Avuí us posem sobre la taula una altra proposta, que compleix també aquests requisits: Las vidas de Grace.
El director Destin Daniel Cretton ha realitzat fins al moment una pel·lícula I am not a hipster (2012) i uns quants curtmetratges, abans de realitzar el film que avuí ens ocupa. Cretton, amb Las vidas de Grace s’ha convertit en un dels noms a seguir dins del panorama del cinema independent nord-americà. Segueix llegint »

Hola, sóc la Glòria i m’encarrego de la difusió dels temes de col·lecció local pel blog ah i també de cinema!

Veure les meves aportacions

Apunt de cine. Incendies

13 de maig de 2015

Incendies (2010). Direcció: Denis Villeneuve.

incendies bona

Una imatge impactant serveix per introduir la història. Uns nens de cap rapat, desproveïts d’identitat, ben formats en fila i preparats per la guerra. L’escena, plena de força, ens prepara per una violència implícita que acompanya a la cinta en molts moments. INCENDIES1Aquesta imatge, d’entrada sembla inconnexa amb la trama que està a punt de començar, però s’entén cap al final, quan s’acaba tancant el cercle i trobem el sentit de tot plegat. Villeneuve presenta un thriller psicològic on un assumpte familiar esdevé el fil conductor que ens endinsa en una història on, passat i  present van de la mà i que relata com drames viscuts a la guerra, arriben a traspassar generacions; tot i semblar fets llunyans en l’espai i en el temps.                                                                         Segueix llegint »

Hola, sóc la Glòria i m’encarrego de la difusió dels temes de col·lecció local pel blog ah i també de cinema!

Veure les meves aportacions

Apunt de cine. La Plaga

6 de març de 2015

La Plaga (2013). Direcció: Neus Ballús

La_plaga-818393424-large

Ens ve molt de gust presentar una pel•lícula de cinema català al biTer, i una pel•lícula de qualitat, com és aquesta.
La Plaga va ser la guanyadora l’any passat (2014) dels Premis Gaudí. És el primer llargmetratge de la directora molletana Neus Ballús.
Es va estrenar al febrer del 2013 a la Berlinale –Festival Internacional de Cinema de Berlín-, i des d’aleshores no ha parat. Ha estat present a molts Festivals i ha anat sumant nominacions i premis. Finalment, va arribar als Premis Gaudí del 2014 i va guanyar 4 Gaudís: millor pel•lícula catalana, millor direcció, millor guió original i millor muntatge. Els premis han estat importants i una plataforma de llançament, però el que realment nosaltres valorem és la qualitat cinematogràfica i també humana del film. Segueix llegint »

Hola, sóc la Glòria i m’encarrego de la difusió dels temes de col·lecció local pel blog ah i també de cinema!

Veure les meves aportacions

Apunt de cine. Nadie sabe

29 de gener de 2015

Nadie_sabe-432341462-large

Nadie sabe, 2004. Direcció: Hirokazu Koreeda.

Hirokazu Koreeda, director de cinema japonès, és avuí en dia un clar exponent del cinema japonès contemporani, qui retrata com ningú la quotidianitat del país nipó. Ho fa amb les eines pròpies del documental, que l’autor coneix prou bé, ja que va començar en el món de l’audiovisual dedicant-se a aquest gènere. També és un clar hereu del minimalisme d’un dels considerats mestres del cinema oriental: Yasuhiro Ozu. Aquestes eines li serveixen per configurar un llenguatge propi que sap utilitzar de manera magistral per tractar problemàtiques socials plenament contemporànies.

Pertany a la generació de Naomi Kawase y Kiyoshi Kurosawa, autors tots ells més reconeguts a Europa, als importants Festivals Europeus, com Cannes, Berlín, i Venècia, que no pas al seu propi país, on fins al moment no han obtingut el mateix reconeixement.
La temàtica més majoritària present en la cinematografia d’aquest director gira de manera constant entorn la mort, els records i la infància. Des de diferents enfocaments, des de diferents punts de vista, amb un to més dur, a vegades més agredolç, però sempre molt dirigit a tractar aquest tipus de temes. Segueix llegint »

Hola, sóc la Glòria i m’encarrego de la difusió dels temes de col·lecció local pel blog ah i també de cinema!

Veure les meves aportacions

Apunt de cine. Searching for sugar man

12 de desembre de 2014

Poster 700x1000 AF

Malik Bendjelloul ens presenta un treball de difícil catalogació; un documental que es mou entre la biografia i el gènere més purament policíac o d´investigació; tot impregnat de la música del seu protagonista, tan dolça en la seva melodia com crítica en el seu fons. Searching for Sugar man ens descobreix la vida de Sixto Rodriguez; un cantant d´origen mexicà dels suburbis de Detroit que, amb les seves lletres sobre prostitució, droga, pobresa o desigualtats racials descriu la dura realitat que es troba en el devenir diari als carrers de la seva ciutat, on toca per carrers i locals.

A finals dels anys 60 dos productors del segell discogràfic Motown coneixen al cantant a un bar de Detroit i es proposen convertir-lo en el nou Bob Dylan. Acaben gravant dos discos amb la convicció d´assolir un gran èxit de vendes però els treballs no funcionen als Estats Units. Es aquí quan l´atzar entra en joc i aquesta història esdevé inverosímil, fantàstica i surrealista.

Segueix llegint »

Hola, sóc la Glòria i m’encarrego de la difusió dels temes de col·lecció local pel blog ah i també de cinema!

Veure les meves aportacions

Apunt de cine. El séptimo sello

24 de novembre de 2014

egara negra2

septimoselloFoEl séptimo sello (1957) Direcció: Ingmar Bergman

Durant tot el 2014 s’està desenvolupant a la nostra ciutat el I Cicle de Cultura Medieval, que té com a objectiu donar a conèixer la riquesa i diversitat d’aquest periode històric a Terrassa , que abasta del segle IV al segle XV.
Una de les activitats és el cicle de cinema que s’ha desenvolupat a la biblioteca del districte 6 durant el mes de novembre.
Les tres pel•lícules que tracten sobre l’Edat Mitjana que s’han projectat són: El nombre de la rosa, El Decamerón i El séptimo sello.

Avuí al Apunt de cine parlarem d’aquesta última, dirigida per Ingmar Bergman l’any 1957, de ben segur la més filosòfica de les tres.
Ingmar Bergman, el gran cineasta suec, és considerat un dels més grans directors de cinema de la història. Un director considerat més de cinema d’autor, difícil però un referent per altres grans directors de cinema, com per exemple Woody Allen.

Té una amplia i basta fimografia, amb més de 60 pel•lícules. Els temes principals i recurrents en la seva obra són els grans temes filosòfics: l’amor, el sexe, la religió, la mort, el matrimoni, i la família.
Encara que avantguardista en la manera d’afrontar les grans qüestions que al llarg de la història han preocupat al gènere humà, renuncia moltes vegades a alguns recursos tècnics com el color i opta conscientment pel blanc i negre. Segueix llegint »

Hola, sóc la Glòria i m’encarrego de la difusió dels temes de col·lecció local pel blog ah i també de cinema!

Veure les meves aportacions

Apunt de cine. Blow up

6 d'octubre de 2014

Blow up (1966) Direcció: Michelangelo Antonioni
blowupimages

Amb la pel•lícula Blow up volem retre un petit homenatge a dos ja considerats genis del segle XX: Michelangelo Antonioni en el món del cinema i Julio Cortázar en el de la literatura.

Blow up, traduïda al castellà com Deseo de una mañana de verano,  va ser dirigida al 1966 per Antonioni, que realitza una adaptació lliure d’un conte de Cortázar: Las babas del diablo. La combinació d’entrada promet, Antonioni i Cortázar junts en un mateix treball!

Durant tot el 2014 s’ha conmemorat el centenari del naixement de Julio Cortázar -26 d’agost de 1914- , i hem considerat aquesta una bona oportunitat per recordar-lo i d’alguna manera homenatjar-lo. Al mateix temps també el passat 30 de juliol va fer 7 anys de la mort d’Antonioni. Des d’aquí doncs un record pels dos.

De fet, amb Blow up parlarem més del director de cinema, ja que del conte de Cortázar més que fer-se’n una adaptació literal és un punt de partida per la història que se’ns explica al film. Encara que la pel•lícula no sigui totalment fidel a la història podriem dir que hi ha l’esperit de Cortázar, sobretot en el joc que realitza Antonioni: realitat-ficció-imatges.

Blow-up és una de les pel•lícules que ha tingut més éxit dins de l’extensa carrera del director, si més no a nivell de recaptació i premis. La pel•lícula va obtenir la Palma d’Or al Festival de Cannes del 1967, i va ser nominada a 2 Oscars en les categories de guió i direcció.
Segueix llegint »

Hola, sóc la Glòria i m’encarrego de la difusió dels temes de col·lecció local pel blog ah i també de cinema!

Veure les meves aportacions

Apunt de cine. El círculo

12 de setembre de 2014

firallibreprohibitEl Círculo (Direcció:  Jafar Panahi, 2000)

El 14 de setembre es celebrarà a Llagostera la I Fira del llibre prohibit, i la bct xarxa ha volgut afegir-se a aquest esdeveniment, mostrant una selecció d’obres tant de literatura, com també de música i cinema, que al llarg de la història en algun moment o a vegades en un lloc molt concret del planeta han estat censurats per diferents i moltes vegades incomprensibles motius.

Des del biter volem també posar el nostre gra de sorra i presentem El Círculo, una pel·lícula el director de la qual Jafar Panahi ha estat objecte d’una censura, una condemna i una persecució implacables.

El cirema iranià, tal com ja hem comentat al biter en algun altre post, ha estat molt reconegut en els últims anys a nivell internacional a Festivals com el de Venècia, Berlin o Cannes. Noms com Kiarostami, Boghadi o el mateix Jafar Panahi, del que parlarem avuí, han merescut el reconeixement unànime de la crítica. Per altra banda és un cinema que ha estat perseguit i censurat sobretot al seu propi país i que per tant ha estat prohibida l’exhibició d’aquestes pel·lícules, que segons el règim eren propaganda en contra seva. Volem destacar que són prohibicions que es produeixen encara avuí en dia a l’Iran. 20130619-el-circulo

Al juliol del 2009 Jafar Panahi va ser detingut al cementiri de Teheran, on assitia al enterrament d’una jove assasinada durant les protestes electorals del 2009. Més tard va ser lliberat, però se li va retirar el passaport i se li va prohibir abandonar el país. El 1 de març de 2010 va ser detingut de nou, aquesta vegada a casa seva i juntament amb la seva dona, la seva filla i uns amics, i varen ser portats a la presó. Molts d’ells varen ser posats en llibertat a les 48 hores.

Els també cineastes Mohammad Rasoulof i Mehdi Pourmoussa van sortir en llibertat uns dies més tard, però no Panahi. Després d’una sèrie de protestes, van permetre que rebés a la seva família. El ministre de cultura  iranià va declarar que Panahi havia estat arrestat perquè estava fent una pel·lícula en contra del règim, en la que mostrava els aconteixements posteriors a les eleccions del 2009.

Molts actors, directors i productors iranians van demanar l’immediat alliberament del director. Així mateix un gran nombre de directors americans es van sumar a aquesta demanda. Robert Redford, Martin Scorsese, Steven Spielberg, Robert de Niro, els germans Coen, Michael Moore, Jonathan Demme, Jim Jarmusch i Oliver Stone també van insistir en la seva lliberació. Elegit membre del jurat del festival de Cannes al 2010, Panahi no hi va poder assistir perquè seguia empresonat. A Cannes la seva cadira es va deixar simbòlicament buida. Segueix llegint »

Hola, sóc la Glòria i m’encarrego de la difusió dels temes de col·lecció local pel blog ah i també de cinema!

Veure les meves aportacions

BCT xarxa

Biblioteca pública de Terrassa
Passeig de les lletres, 1
08221 - Terrassa
Telf. 937 894 589
Mail: bctxarxa@terrassa.cat