Ajuntament de Terrassa

Ajuntament de Terrassa

Apunt de cine

El cinema al blog. Secció on recomanem altres filmografies a descobrir, pel·lícules contemporànies, de 5-6 anys com a molt, i de països que no ens arriben tant habitualment les seves produccions.

Retorn als 80: Las amistades peligrosas

16 de gener de 2016

Bàner de Apunt de cine(Dangerous liaisons, 1988) de Stephen Frears. D’entre les moltes pel·lícules  emblemàtiques dels anys 80, quina triarieu vosaltres? Des de Bagdad Café, París Texas, Amadeus, Memorias de Africa, o la mateixa E.T, el Nombre de la rosa, Blade Runner, etc…
Las_amistades_peligrosas-506088902-largeNosaltres hem optat per una pel·lícula d’època dirigida per un enfant terrible del cinema anglès, Stephen Frears, que l’any 1988, va decidir canviar de registre i fer un salt en el temps i passar de l’Anglaterra contemporània amb els seus problemes socials a la França pre-revolucionària, amb Dangerous liaisons (Las amistades peligrosas, 1988).

És una adaptació d’una obra de teatre de Christopher Hampton, que a la vegada és una adaptació de la famosa novel·la epistolar escrita per Pierre Choderlos de Laclos al 1782. Al llarg de la història ha tingut numeroses adaptacions al cinema, al teatre, a la televisió i fins i tot a l’òpera.  Del cinema l’adaptació més famosa és la que presentem avui, amb uns impressionants John Malkovich i Glenn Close. La versió de Milos Forman, Valmont, està prou bé però es va estrenar el mateix any que la de Frears, i això li va restar protagonisme i repercussió.   També tenim Crueles intenciones de Roger Kumble, o fins i tot la sud-coreana Scandal -Joseon namnyeo sangyeoljisa (2003) de Je-yong Lee o la més recent Dangerous liaisons del també sud-coreà Jin-ho Hur.   Segueix llegint »

Hola, sóc la Glòria i m’encarrego de la difusió dels temes de col·lecció local pel blog ah i també de cinema!

Veure les meves aportacions

Sed de mal d’Orson Welles

12 de desembre de 2015

egara negra2


Caretl_sed_de_mal_20080826120352
El passat 6 de maig de 2015 es van complir 100 anys del naixement d’Orson Welles, i durant tot el 2015 s’ han estat realitzant diferents actes d’homenatge i recordatoris a un dels grans mestres del cinema.
Welles fou un artista pluridisciplinari essencialment conegut per la seva faceta cinematogràfica, però que també va estendre la seva activitat al teatre, a la ràdio, a la televisió, a la política i fins i tot a la màgia.
Des del biTer ens hem volgut apropar a Orson Welles des d’una gran pel•lícula policíaca: Sed de mal, títol de la versió espanyola del títol original: Touch of evil.

És una obra important dins de la filmografia de Welles, però no és la pel•lícula més coneguda ni la més reconeguda,  ja que el primer film i també el més ben considerat ha estat des de sempre Ciudadano Kane. D’aquest s’ha dit que és un dels millors de la història del cinema. Segueix llegint »

Hola, sóc la Glòria i m’encarrego de la difusió dels temes de col·lecció local pel blog ah i també de cinema!

Veure les meves aportacions

Mommy

10 de novembre de 2015

Bàner de Apunt de cine(Mommy, 2014) de Xavier Dolan

Avuí us presentem una de les sensacions del 2014, Mommy del canadenc Xavier Dolan. Amb només 25 anys ja porta 5 pel•lícules, totes interessants i amb bones crítiques, i la última de la que ens n’ocuparem avuí amb un premi de públic al Festival de Cannes 2014.
caraA.epsDolan ja ha estat comparat amb altres enfants terribles del cinema com poden ser John Cassavetes o Pedro Almodóvar.

A Mommy ens trobem amb Die, una mare vídua que s’encarrega tota sola del seu fill adolescent, amb el trastorn TDAH i amb episodis de violència.
Aquesta pel•lícula presenta  tres clars protagonistes: Die, potser la més protagonista dels tres, el seu fill Steve i Kyla una veïna amb problemes de tartamudesa, que esdevé quasi sense voler-ho la tercera protagonista i un personatge clau en el desenvolupament d’aquesta història. Els tres estan al límit, i més conscientment o més inconscientment es necessiten i fan pinya. Segueix llegint »

Hola, sóc la Glòria i m’encarrego de la difusió dels temes de col·lecció local pel blog ah i també de cinema!

Veure les meves aportacions

La Teranyina

9 d'octubre de 2015

Bàner de Apunt de cine(La Teranyina, 1990) d’Antoni Verdaguer.

Avuí l’apunt de cine és terrassenc. Antoni Verdaguer, director de cinema de Terrassa va dirigir al 1990, ja fa 25 anys, La Teranyina, una adaptació de l’obra homònima de Jaume Cabré.
La telarañaEn motiu d’aquest 25è aniversari s’han celebrat a Terrassa una sèrie d’actes, entre els quals destaca la reestrena d’aquesta pel·lícula, digitalitzada i remasteritzada de nou, en el marc de la XIII Fira Modernista d’aquesta ciutat. També es va aprofitar per realitzar un nou making of molt interessant anomenat Mapa de la ciutat de les Feixes.
El cinema català al llarg de la seva història, i encara actualment, ha tingut l’assignatura pendent d’esclatar definitivament  i consolidar-se com a cinema amb marca pròpia, com si que ho ha fet per exemple el cinema espanyol. Tot i així, considerem i ho volem reivindicar des d’aquí que el cinema català està farcit de bones pel·lícules, i La Teranyina n’és un clar exemple.
Antoni Verdaguer té una extensa filmografia en la que destaquen la mateixa La Teranyina, L’escot, l’adaptació de la novel·la Amorrada al piló de Maria Jaén, el documental Raval, Raval…, premi Barcelona (2006) a la millor pel·lícula catalana i una de les últimes, Jordi Dauder, la revolució pendent, que va obtenir el premi Gaudí (2013) a la millor pel·lícula documental. Segueix llegint »

Hola, sóc la Glòria i m’encarrego de la difusió dels temes de col·lecció local pel blog ah i també de cinema!

Veure les meves aportacions

De tal padre, tal hijo

7 d'agost de 2015

Bàner de Apunt de cine(De tal padre, tal hijo, 2013) de Hirokazu Kore-eda

Avui us presentem De tal padre, tal hijo de Hirokazu Kore-eda, un director de cinema japonès, ja consagrat i que comença a ser prou conegut en el nostre país. Des del biTer em som fans i ja és la tercera pel·lícula que comentem d’aquest autor.
detalpadretalhijo21060879_20131126103334845Avui en dia és un clar exponent del cinema japonès contemporani, qui retrata com ningú la quotidianitat del país nipó. Considerat un clar hereu del minimalisme d’un dels considerats mestres del cinema oriental: Yasuhiro Ozu.  Encara que el propi Kore-eda es sorprèn d’aquesta herència que se li atribueix respecte a Ozu, se sent orgullós de que el comparin o que el considerin un dels seus hereus cinematogràfics.
Kore-eda va començar filmant documentals, és per això que constatem la utilització de les eines pròpies d’aquest gènere a les seves obres de ficció.
La infància és un tema recurrent a les pel·lícules d’aquest director. Ja ho vam veure a Nadie sabe i a Kiseki Podríem dir que és el relat familiar el que hi és present en aquest tres films, enfocat des de diferents punts de vista i des de diferents problemàtiques, però és en aquest context en que l’autor se sent còmode. Segueix llegint »

Hola, sóc la Glòria i m’encarrego de la difusió dels temes de col·lecció local pel blog ah i també de cinema!

Veure les meves aportacions

El Skylab

16 de juliol de 2015

Bàner de Apunt de cine
(El Skylab, 2012) de Julie Delpy.

Estem en un juliol molt calorós i ens ve de gust presentar-vos una comèdia francesa estiuenca, àcida, però d’humor al cap i a la fi.
El_Skylab-282298403-largeL’Skylab va ser la primera estació espacial nord-americana que va girar al voltant de la terra. Una missió espacial que des del 2011 també dóna nom a la quarta pel·lícula dirigida per l’aparentment angelical Julie Delpy. Va guanyar el premi especial del Jurat al Festival de San Sebastián del 2012.
Comèdia divertida, ambientada a la campagne francesa, el marc de tantes obres mestres del cinema francès, però des del meu punt de vista el punt fort d’aquest sentit de l’humor, molt francès per altra banda, és el sentit punyent que s’amaga al darrera d’algunes converses aparentment només divertides.
Julie Delpy és actriu, cantautora, guionista i directora de cinema. Fins al moment més coneguda com a actriu que com a directora, però presenta un bagatge a la seva esquena de cinema d’autor prou considerable que de ben segur l’ajudarà alhora de configurar la seva carrera com a directora. Ha treballat amb Godard, Kieslowsky,  Bertrand Tavernier i Richard Linklater, entre d’altres. Segueix llegint »

Hola, sóc la Glòria i m’encarrego de la difusió dels temes de col·lecció local pel blog ah i també de cinema!

Veure les meves aportacions

Las vidas de Grace

12 de juny de 2015

Bàner de Apunt de cineShort Term 12 (Las vidas de Grace, 2013) Direcció: Destin Daniel CrettonAlta_Resolucion_1.

Avuí fem una petita incursió al anomenat cinema indie nord-americà, un cinema independent i alternatiu, que s’intenta allunyar de les “normes” de Hollywood, tant si estem parlant de pressupost, ja que ens estem referint a pel·lícules amb baix pressupost, com si parlem de les formes narratives, que acostumen a ser trencadores.

Parlem de pel·lícules que han tingut molt èxit en els últims temps, com per exemple La pequeña Mrs. Sunshine o Juno. Avuí us posem sobre la taula una altra proposta, que compleix també aquests requisits: Las vidas de Grace.
El director Destin Daniel Cretton ha realitzat fins al moment una pel·lícula I am not a hipster (2012) i uns quants curtmetratges, abans de realitzar el film que avuí ens ocupa. Cretton, amb Las vidas de Grace s’ha convertit en un dels noms a seguir dins del panorama del cinema independent nord-americà. Segueix llegint »

Hola, sóc la Glòria i m’encarrego de la difusió dels temes de col·lecció local pel blog ah i també de cinema!

Veure les meves aportacions

Apunt de cine. Incendies

13 de maig de 2015

Incendies (2010). Direcció: Denis Villeneuve.

incendies bona

Una imatge impactant serveix per introduir la història. Uns nens de cap rapat, desproveïts d’identitat, ben formats en fila i preparats per la guerra. L’escena, plena de força, ens prepara per una violència implícita que acompanya a la cinta en molts moments. INCENDIES1Aquesta imatge, d’entrada sembla inconnexa amb la trama que està a punt de començar, però s’entén cap al final, quan s’acaba tancant el cercle i trobem el sentit de tot plegat. Villeneuve presenta un thriller psicològic on un assumpte familiar esdevé el fil conductor que ens endinsa en una història on, passat i  present van de la mà i que relata com drames viscuts a la guerra, arriben a traspassar generacions; tot i semblar fets llunyans en l’espai i en el temps.                                                                         Segueix llegint »

Hola, sóc la Glòria i m’encarrego de la difusió dels temes de col·lecció local pel blog ah i també de cinema!

Veure les meves aportacions

Apunt de cine. La Plaga

6 de març de 2015

La Plaga (2013). Direcció: Neus Ballús

La_plaga-818393424-large

Ens ve molt de gust presentar una pel•lícula de cinema català al biTer, i una pel•lícula de qualitat, com és aquesta.
La Plaga va ser la guanyadora l’any passat (2014) dels Premis Gaudí. És el primer llargmetratge de la directora molletana Neus Ballús.
Es va estrenar al febrer del 2013 a la Berlinale –Festival Internacional de Cinema de Berlín-, i des d’aleshores no ha parat. Ha estat present a molts Festivals i ha anat sumant nominacions i premis. Finalment, va arribar als Premis Gaudí del 2014 i va guanyar 4 Gaudís: millor pel•lícula catalana, millor direcció, millor guió original i millor muntatge. Els premis han estat importants i una plataforma de llançament, però el que realment nosaltres valorem és la qualitat cinematogràfica i també humana del film. Segueix llegint »

Hola, sóc la Glòria i m’encarrego de la difusió dels temes de col·lecció local pel blog ah i també de cinema!

Veure les meves aportacions

Apunt de cine. Nadie sabe

29 de gener de 2015

Nadie_sabe-432341462-large

Nadie sabe, 2004. Direcció: Hirokazu Koreeda.

Hirokazu Koreeda, director de cinema japonès, és avuí en dia un clar exponent del cinema japonès contemporani, qui retrata com ningú la quotidianitat del país nipó. Ho fa amb les eines pròpies del documental, que l’autor coneix prou bé, ja que va començar en el món de l’audiovisual dedicant-se a aquest gènere. També és un clar hereu del minimalisme d’un dels considerats mestres del cinema oriental: Yasuhiro Ozu. Aquestes eines li serveixen per configurar un llenguatge propi que sap utilitzar de manera magistral per tractar problemàtiques socials plenament contemporànies.

Pertany a la generació de Naomi Kawase y Kiyoshi Kurosawa, autors tots ells més reconeguts a Europa, als importants Festivals Europeus, com Cannes, Berlín, i Venècia, que no pas al seu propi país, on fins al moment no han obtingut el mateix reconeixement.
La temàtica més majoritària present en la cinematografia d’aquest director gira de manera constant entorn la mort, els records i la infància. Des de diferents enfocaments, des de diferents punts de vista, amb un to més dur, a vegades més agredolç, però sempre molt dirigit a tractar aquest tipus de temes. Segueix llegint »

Hola, sóc la Glòria i m’encarrego de la difusió dels temes de col·lecció local pel blog ah i també de cinema!

Veure les meves aportacions

BCT xarxa

Biblioteca pública de Terrassa
Passeig de les lletres, 1
08221 - Terrassa
Telf. 937 894 589
Mail: bctxarxa@terrassa.cat