Ajuntament de Terrassa

Ajuntament de Terrassa

Apunt de cine

El cinema al blog. Secció on recomanem altres filmografies a descobrir, pel·lícules contemporànies, de 5-6 anys com a molt, i de països que no ens arriben tant habitualment les seves produccions.

Apunt de cine. Los limoneros

5 de juliol de 2013

Los limoneros (2007. Direcció: Eran Riklis)


Eran Riklis és un dels principals realitzadors d’Israel. Ha dirigit i produït nombrosos telefilms, sèries d’èxit i documentals. Va néixer a Jerusalem i va créixer als Estats Units, Canadà i al Brasil. Ha rodat pel·lícules com La nòvia síria (2004), guanyadora de divuit premis internacionals i estrenada a tot el món; Gmar Gavi’a (Final de copa, 1992), que va participar als Festivals de Venècia i Berlin; Zohar (1993), la pel·lícula de major recaptació a Israel als anys noranta i Pituy (Temptació, 2002).

Avuí presentem Los Limoneros, realitzada al 2007, i que al 2008 va rebre el Premi del Públic al Festival de Berlín.

Drama amb el cisma palestinoisraelià com a teló de fons. Salma, una vídua palestina decideix lliurar una batalla contra el ministre de Defensa d’Israel la casa del qual és al costat del seu camp de llimoners, a la frontera entre Israel i els camps ocupats. Salma decideix lluitar per salvar els seus arbres i la seva vida.

Segueix llegint »

Hola, sóc la Glòria i m’encarrego de la difusió dels temes de col·lecció local pel blog ah i també de cinema!

Veure les meves aportacions

Apunt de cine. Kiseki

31 de maig de 2013

Kiseki (2011. Direcció: Hirokazu Kore-eda)

Avuí fem un viatge al Japó amb el director i guionista japonès Hirozaku Kore-eda. Es tracta sobretot d’una immersió cap a la quotidianitat d’una família japonesa  immersa en les problemàtiques de la societat actual.
Les  pel•lícules de Kore-eda són meditacions reflexives, sòbries i líriques, i acostumen a tractar temes de família, mort i memòria. Té influencies sobretot de Yasujiro Ozu i de Mikio Naruse. Destaquen de la seva filmografia  After life (1998), Distància (2001),  Nadie sabe (2004), i Air doll (2009).

Kiseki va guanyar el Premi del Jurat al millor guió al Festival de San Sebastian 2011.

Koichi, un nen d’uns onze anys, viu amb la seva mare i els seus avis al sud de l’illa de Kyushu. El seu germà petit Ryunosuke, viu amb el seu pare a Hakata, al nord de l’illa. El divorci dels seus pares els ha separat, i Koichi el que més desitja és que tornin a estar junts. Koichi s’aferra i fins i tot s’obsessiona amb  la idea de que tot torni a ser com abans. A partir d’un rumor que ha escoltat a l’escola  inicia una petita aventura per a intentar conseguir els seus desitjos. Segueix llegint »

Hola, sóc la Glòria i m’encarrego de la difusió dels temes de col·lecció local pel blog ah i també de cinema!

Veure les meves aportacions

Apunt de cine. Buda explotó por vergüenza

26 d'abril de 2013

Buda explotó por vergüenza (2007. Direcció: Hana Makmalbaf)

Hana Makmalbaf va dirigir Buda explotó por vergüenza amb només 18 anys. El guió és obra de la seva mare, també cineasta, Marziyen Meshkini i la producció del seu pare Mossen Makmalbaf, autor de films d’èxit com Kandahar (2001). També cal mencionar a Nikbakth Noruz, la nena de 6 anys que aconsegueix una credibilitat commovedora, al igual que els altres nens protagonistes.
Rodada a Afganistan, l’equip de rodatge va haver de marcar amb pedres el terreny minat per tal de no córrer perill. O sigui tota una odissea per portar a terme aquest projecte; més o menys com la protagonista de la pel•lícula, també patint una odissea particular.
La història d’aquest film és senzilla i impactant al mateix temps. Es tracta d’una nena, Bactay, de 6 anys que viu en una cova sota les estàtues de Buda, que van destruir els talibans al 2001. La seva il•lusió és poder anar a l’escola a aprendre a escriure i a llegir contes. Però la violencia està arreu i el camí cap a l’escola es converteix en una odissea difícil de superar. Els altres nens l’assetgen, la segresten, etc…imitant amb crueltat als adults.

Segueix llegint »

Hola, sóc la Glòria i m’encarrego de la difusió dels temes de col·lecció local pel blog ah i també de cinema!

Veure les meves aportacions

Apunt de Cine. Whale rider

22 de març de 2013

Whale rider ( 2002. Direcció: Niki Caro)

Avuí farem un viatge cinèfil fins a Nova Zelanda, amb la pel·lícula Whale rider de la directora novazelandesa Niki Caro. Aquest film està basat en la novel·la de Witi Ihimaera, escriptor també neozelandès.

Whale rider va ser aclamada per la crítica i va guanyar diferents premis a nivell internacional.

La història ens situa en un petit poblat de Nova Zelanda, on els aborígens de la tribu Whangara creuen que procedeixen d’un únic ancestre, el Paikea  (genet de balenes). Segons la tradició, el cap dels Whangara, el Paikea, ha de ser un primogènit mascle; però Pai, una nena d’onze anys, creu que està destinada a ser la máxima autoritat de la tribu.

El film explica una història actual, tal com viu actualment a Nova Zelanda la comunitat maori, però al mateix temps realitza un viatge al passat, intentant recuperar velles tradicions i llegendes.

La ficció entronca amb la realitat, ja que tant la directora Niki Caro com l’escriptor Witi Ihimaera i alguns dels actors es troben en una situació similar, apostant per viure la modernitat sense perdre, o intentant recuperar, velles tradicions i llegendes, que els lliguen al territori originari del qual parteixen.

Segueix llegint »

Hola, sóc la Glòria i m’encarrego de la difusió dels temes de col·lecció local pel blog ah i també de cinema!

Veure les meves aportacions

Apunt de cine. Nadie sabe nada de gatos persas

22 de febrer de 2013

Nadie sabe nada de gatos persas (2009. Director: Bahman Ghobadi)

Vam descubrir al director de cinema kurd-iranià Bahman Gobhadi amb la seva tercera pel•lícula Las tortugas también vuelan, del 2004. Avuí presentem Nadie sabe nada de gatos persas, realitzada al 2009, i guanyadora del Premi Especial del Jurat a Cannes 2009.

En aquesta pel•lícula Ghobadi segueix el fil conductor de les anteriors produccions, retratant la societat kurdoiraniana contemporània, i denunciant les injustícies infligides a aquesta societat, cridant contra la opressió i falta de llibertats i “fent la revolució” com ell mateix afirma, encara que sigui des de fora, perquè si torna al seu país sap que la presó l’espera.

Segueix llegint »

Hola, sóc la Glòria i m’encarrego de la difusió dels temes de col·lecció local pel blog ah i també de cinema!

Veure les meves aportacions

Apunt de cine. Jordi Dauder, la revolució pendent

15 de febrer de 2013

Avui un apunt de cine ben proper!
Jordi Dauder, la revolució pendent. (2012. Director: Antoni Verdaguer)

Antoni Verdaguer va entrevistar Jordi Dauder pocs mesos abans de la seva mort, el setembre de 2011. Qui més qui menys coneix el personatge. Sobretot es va donar a conèixer a la majoria a través del personatge de Mateu Montsolís a la sèrie de TV3, “Nissaga de poder”.

El documental “Jordi Dauder, la revolució pendent” es converteix en una biografia cinematogràfica d’un lluitador de causes perdudes, tal i com ell mateix manifesta, però esperançat en el moviment del 15M. Un repàs exhaustiu de la vida de l’actor, des del punt de vista artístic i sobretot des del punt de vista personal i social. La seva vida és un compromís amb el seu temps, una lluita per aconseguir una societat millor, tot i que mai no aconsegueix el triomf. Només a l’escenari… que no és poc!!
Segueix llegint »

Des dels prestatges de la bct recol·lecto i comparteixo bones lectures.
#LlegirTeatre #Piulempoesia #recomanollegir #biblioteca #lectura

Veure les meves aportacions.

Apunt de cine. Lola

30 de novembre de 2012

Lola (2009. Director: Brillante Mendoza)

Lola és la segona pel•lícula de Brillante Mendoza, director filipí, que va dirigir al 2009.

És d’aquelles pel•lícules a cavall entre el documental i la ficció. La càmera mòbil ens apropa als carrers de la ciutat, Manila, com si hi estiguéssim passejant, i emana una total espontaneïtat, gràcies sobretot a les actrius, Anita Lindo i Rústica Carpio, que amb les seves fantàstiques interpretacions remarquen el dramatisme de la història.

Lola explica una història profundament humana, una història com moltes segurament han anat passant a Manila.

Dues àvies han de viure amb les conseqüències d’un crim que involucra els seus respectius néts: un n’és la víctima i l’altre el sospitós.
Segueix llegint »

Hola, sóc la Glòria i m’encarrego de la difusió dels temes de col·lecció local pel blog ah i també de cinema!

Veure les meves aportacions

Apunt de cine. Abel

5 d'octubre de 2012


Abel   (2010. Director: Diego Luna)

Abel és una pel·lícula mexicana dirigida per l’actor Diego Luna. A Diego Luna, li coneixem sobretot la seva faceta d’actor, ja que ha participat en diferents produccions, sobretot nord-americanes, però també mexicanes i espanyoles. Diego Luna, debuta com a director de ficció amb Abel, i ho fa acostant-se a una realitat i a una societat, la mexicana, que coneix bé.
Abel és un nen de nou anys que, per la seva conducta és internat en un hospital psiquiàtric. Cecília, mare soltera, està segura que el millor pel seu fill  és que torni a casa seva amb la seva família. Convenç el metge perquè el deixi tornar a casa una setmana, durant la qual intentarà demostrar que no cal que ingressi en un centre, però es veu impotent davant de l’actitud del seu fill, que ha adoptat la personalitat del pare.
Segueix llegint »

Hola, sóc la Glòria i m’encarrego de la difusió dels temes de col·lecció local pel blog ah i també de cinema!

Veure les meves aportacions

BCT xarxa

Biblioteca pública de Terrassa
Passeig de les lletres, 1
08221 - Terrassa
Telf. 937 894 589
Mail: bctxarxa@terrassa.cat